Mor Lluís Comerón, exdegà del COAC i president del CSCAE
Llibre de condolences virtual
Les persones que ho desitgin poden enviar un missatge on line en record de Lluís Comerón.
Al llarg de la seva trajectòria professional va tenir una gran vinculació amb el Col·legi. Va ser vocal de la Junta Directiva de la Demarcació de Barcelona entre el 2002 i 2006. L'any 2006 va ser elegit president de la Demarcació de Barcelona fins al 2010, quan va assumir el seu primer mandat com a degà del COAC. Al final del seu segon mandat, el 2017, va ser nomenat president del CSCAE, càrrec que ha ocupat fins a la seva mort.
Al capdavant del COAC, Lluís Comerón va treballar incansablement per posar en valor l’arquitectura, defensar el col·lectiu i millorar les condicions de l'exercici professional. La seva convicció de l'important paper dels col·legis professionals el va fer lluitar perquè, l'any 2014, l'Avantprojecte de Llei de Col·legis i Serveis Professionals no tirés endavant. Més tard, va impulsar la Llei de l'Arquitectura, aprovada el 2017, i el Pacte per la Renovació Urbana. També va promoure la renovació de la seu del COAC a Plaça Nova, així com l'organització del Congrés d'Arquitectura de 2016.
En l'àmbit professional, després d'haver treballat amb Ramon Sanabria i Ramon Artigas, va fundar el seu propi estudi a Sant Cugat del Vallès, des d'on va desenvolupar una pràctica professional diversa, tant per a les administracions públiques com per al sector privat, realitzant projectes d'equipaments escolars, sanitaris, penitenciaris i culturals, així com espais públics i edificis d'habitatges.
Descansi en pau.
Si quieres mejorar el planeta, rehabilita tu casa
El 2022 será un año marcado por el despliegue de los fondos Next Generation. Las ayudas europeas ponen el foco en la renovación urbana y, específicamente, en la rehabilitación de edificios, ya que son uno de los principales responsables de las emisiones de CO2 y del consumo energético.
Con uno de los parques edificados más antiguos de Europa, donde el 70% de los edificios son anteriors a 1980, España destinará parte de los fondos Next Generation a la creación de seis programas de ayuda para la rehabilitación residencial y la construcción de vivienda social. Está previsto que la Generalitat de Catalunya convoque próximamente estas ayudas.
¿Cuáles son los beneficios?
Uno de los objetivos de las ayudas es rehabilitar edificios unifamiliares y plurifamiliares para mejorar su eficiencia energética. Estas actuaciones comportan una importante reducción del consumo energético y, por tanto, del gasto, además de proporcionar confort y mejorar, en consecuencia, la calidad de vida de los residentes.
¿Cómo funcionan las ayudas?
Concretamente, el programa número 3 se focaliza en las actuaciones de rehabilitación en los edificios, con mejoras que afectan tanto a la envolvente (fachadas, ventanas, cubiertas) como a las instalaciones.
Para solicitar la ayuda, se necesitará un proyecto técnico, un Certificado de Eficiencia Energética del edificio en su estado actual, y un Informe de Inspección Técnica del Edficio (ITE). El proyecto debe como mínimo resolver dos puntos: la reducción de un 30% o más en el consumo de energía primaria no renovable, y la reducción de la demanda energética anual de calefacción y refrigeración entre un 25 y 35% dependiendo de la zona climática.
La cuantía de la subvención es de entre un 40 i un 80% según el porcentaje de logro de ahorro energético, y puede llegar hasta el 100% en situaciones de vulnerabilidad de la comunidad de propietarios. Además, los honorarios de la redacción del proyecto y la dirección de obra también son subvencionables.
Otra ventaja es que existe la posibilidad de finanzar el 100% de las obras antes de su inicio y empezar a pagar una vez hayan finalizado durante un período de 10 años.
¿Cómo me puede ayudar un arquitecto?
Esta es una gran oportunidad parar rehabilitar tu edificio de viviendas de la mano de profesionales como los arquitectos, que te podemos ayudar a hacerlo de la mejor manera.
Con contrastada experiencia y conocimientos, los arquitectos ofrecemos una mirada integral de las intervenciones, donde la eficiencia energética y la integración de energías renovables sean aspectos relevantes, y poniendo la salud, el confort y las personas en primer término. Por ello, un proyecto realizado por un arquitecto te ofrece las máximas garantías de calidad en relación con los estándares europeos.
Si quieres mejorar el planeta, rehabilita tu casa
La llegada de los fondos Next Generation es, pues, una gran oportunidad para rehabilitar tu edificio y mejorar su sostenibilidad. ¡Aprovéchala!
Fallece el arquitecto Ricardo Bofill
Ricardo Bofill Levi se matriculó en la ETSAB el año 1957 y finalizó sus estudios en Suiza, donde se graduó en Urbanismo y Arquitectura en la Haute École du Paysage, d’Ingénierie et d’Architecture de Genève. En 1963 reunió en Barcelona a un equipo de jóvenes formados en diferentes disciplinas −arquitectura, urbanismo, ingeniería, sociología, filosofía, literatura y cine−, el germen del actual Ricardo Bofill Taller de Arquitectura (RBTA). Desde este estudio, ubicado en una antigua fábrica de cemento en Sant Just Desvern, se han realizado un millar de proyectos arquitectónicos de diferente naturaleza en más de 40 países del mundo.
50 años de creación arquitectónica por todo el mundo
Entre sus proyectos más reconocidos encontramos el edificio de apartamentos Walden 7, en Sant Just Desvern (1974); la prolongación de la Castellana, en Madrid (1997); las sedes corporativas de Shiseido en Tokyo (2001) y de Cartier en París (2002); el Teatro Nacional de Catalunya (1997) y el Hotel Vela (2008), en Barcelona; o la Terminal 1 del Aeropuerto del Prat (2010). El arquitecto barcelonés destacó, especialmente, con sus proyectos de vivienda social a diferentes escalas: Les Arcades du Lac, en Saint-Quentin-en-Yvelines (1982); Les Espaces d’Abraxas, en Marne-la Vallée (1982); o el barrio de Antigone, en Montpellier (1999), entre otros.
A lo largo de su trayectoria, Bofill recibió numerosos premios y reconocimientos, como la Creu de Sant Jordi, el Vittorio de Sica Architecture Prize y la distinción Honoris Causa por la Universitat Politècnica de Catalunya y las universidades de Hamburgo, en Alemania, y Metz, en Francia. Además, fue designado miembro honorario del American Institute of Architects y Officier de l’Ordre des Arts et des Lettres de Francia, entre otros.
Para despedir a Ricardo Bofill, los días 26 y 27 de enero se celebrará un acto en la emblemática sede del estudio, al cual amigos, allegados y admiradores podrán asistir para rendirle homenaje.
Adeu a Ricardo Bofill, arquitecte català del món
La carrera de Bofill està marcada per l’excel·lència de principi a fi. De fet, la irrupció del seu Taller d’Arquitectura a principis dels anys seixanta va marcar la seva obra fins i tot abans de fer honor al seu nom, amb la fundació d’un espai experimental on cristal·litzar la feina conjunta d’arquitectes, poetes, filòsofs, sociòlegs i matemàtics en edificis construïts.
Les seves primeres obres van sacsejar el panorama cultural català, no només per la seva potència formal, sinó pels propis plantejaments dels encàrrecs. Destaquen especialment els habitatges cooperatius amb una forta vessant social que volien construir una manera de viure feliç i hedonista, una manera de fer comunitat, amb espais inspirats en les places de les ciutats mediterrànies, els llocs de trobada per excel·lència.
Segurament, l’exemple més representatiu és el vistós i popular Walden 7, a Sant Just Desvern, tota una declaració d’intencions i un embrió de l’habitatge cooperatiu actual, amb espais comuns per promoure la relació entre famílies.
Bofill va exportar el seu model d’habitatge social a l’estranger amb èxit, particularment a França i Algèria. Les seves intervencions van incidir en el planejament de les ciutats dignificant-ne els barris i les persones que hi vivien, com demostren els barris Echelles du Baroque, al districte XIV de París, o el d’Antigone a Montpeller. Va aconseguir amb la seva intervenció donar-los identitat i empoderar l’habitatge social, fent que la seva ciutadania s’hi sentís orgullosa de viure-hi. Va ser aquesta capacitat per connectar les seves obres amb el territori en el qual eren construïdes el que el va portar a redefinir el planejament urbanístic d’importants emplaçaments com Estocolm, Casablanca o Luxemburg.
Defensor de les ciutats compactes, Bofill és també autor de grans edificis com la seu corporativa de Shiseido Ginza, a Tòquio i de Cartier, a París, o de la Universitat Mohammed VI a Ben Guerir i Rabat. També és el creador d’un parell de gratacels amb funció d’oficines a la meca mundial dels edificis d’alçada, a Xicago.
Entre aquests dos mons, Bofill també deixa altres desenes de projectes icònics. Ja als anys 90, i per als Jocs Olímpics, Bofill va obrir les portes de Barcelona al món amb un dels símbols de la ciutat: l’aeroport. Obra que anys més tard va ampliar amb l’actual Terminal 1, un saló majestuós, lluminós i elegant que s’estén en totes les direccions de l’espai. Encara a Barcelona, el seu taller també va deixar empremta amb el Teatre Nacional de Catalunya, la seu de l’INEFC o l’Hotel Vela.
La seva firma s’estén per tot el país, amb utopies construïdes com el Castell de Kafka a Sant Pere de Ribes, els Laboratoris de Lliçà de Vall o el potent Barri Gaudí de Reus, així com amb altres obres tan poètiques com la casa de Mont-Ras.
Més enllà de Catalunya, el conegut edifici d’habitatges de la Muralla Roja de Calp, al País Valencià, també és obra seva, així com els Jardins del Túria, a València capital, on es va erigir en pioner de la renovació urbana. Seus són també el Palau de Congressos o el parc Manzanares, a Madrid.
Ricardo Bofill va celebrar la vida en tots els seus projectes: una vida i una carrera llarga, intensa i reconeguda i ja té un lloc definit a la història.
Descansi en pau.
Junta de Govern del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
*Obituari publicat a La Vanguardia el 22 de gener de 2022