Mor l'arquitecte Ricardo Bofill
Ricardo Bofill Levi es va matricular a l'ETSAB l'any 1957 i va finalitzar els seus estudis a Suïssa, on es va graduar en Urbanisme i Arquitectura a l’Haute École du Paysage, d’Ingénierie et d’Architecture de Genève. El 1963 va reunir a Barcelona un equip de joves formats en diferents disciplines −arquitectura, urbanisme, enginyeria, sociologia, filosofia, literatura i cinema−, el germen de l’actual Ricardo Bofill Taller d’Arquitectura (RBTA). Des d’aquest estudi, ubicat en una antiga fàbrica de ciment a Sant Just Desvern, s’han realitzat un miler de projectes arquitectònics de diferent naturalesa a més de 40 països del món.
50 anys de creació arquitectònica arreu del món
Entre els seus projectes més reconeguts hi trobem l’edifici d’apartaments Walden 7, a Sant Just Desvern (1974); la prolongació de la Castellana, a Madrid (1997); les seus corporatives de Shiseido a Tòquio (2001) i de Cartier a París (2002); el Teatre Nacional de Catalunya (1997) i l’Hotel Vela (2008), a Barcelona; i la Terminal 1 de l’Aeroport del Prat (2010). L'arquitecte barceloní va destacar, especialment, amb els seus projectes d'habitatge social a diferents escales: Les Arcades du Lac, a Saint-Quentin-en-Yvelines (1982); Les Espaces d’Abraxas, a Marne-la Vallée (1982); i el barri d’Antigone, a Montpellier (1999), entre d'altres.
Al llarg de la seva trajectòria, Bofill ha rebut nombrosos premis i reconeixements, com la Creu de Sant Jordi, el Vittorio de Sica Architecture Prize i la distinció Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Catalunya i les universitats d’Hamburg, a Alemanya, i Metz, a França. A més, ha estat designat membre honorari de l'American Institute of Architects i Officier de l’Ordre des Arts et des Lettres de França, entre d’altres.
Per acomiadar Ricardo Bofill, els dies 26 i 27 de gener se celebrarà un acte a l'emblemàtica seu de l'estudi, al qual amics, familiars i admiradors podran assistir per retre homenatge a l'arquitecte.
Més de 250 col·legiats han rebut suport i assessorament del SOC COAC
El Servei d’Orientació Col·legial (SOC COAC) ha donat suport a un total de 268 persones col·legiades des de la seva creació, el juliol de 2020. Una xifra significativa que demostra el valor i la necessitat del servei, que va néixer en el context de la crisi provocada per la COVID-19 per fer costat a tots aquells arquitectes que, a causa de la pandèmia o altres situacions, necessitaven ajuda econòmica o assessorament.
La majoria dels professionals que han sol·licitat ajuda ha estat per motius econòmics, molt per davant d’altres casuístiques com ara situacions de dependència, discapacitat, llargues malalties o salut mental. Així doncs, el SOC COAC ha atorgat un total de 282 ajudes, entre les quals hi ha un 48% de prestacions econòmiques directes, un 39% de bonificacions a la quota col·legial, i un 13% entre condonacions de deutes (8%) i ajuts extraordinaris (5%).
D’entre els usuaris, n’hi ha prop de 130 que han rebut assessorament en la recerca d’ajudes de l’administració pública i/o entitats privades, així com en la reactivació de la seva carrera professional a través del Servei d’Ocupació i de l’accés a formació de l’Escola Sert mitjançant la figura del delegat de curs.
“El SOC COAC m’ha ajudat a reintegrar-me a l’exercici professional”
Els usuaris han valorat molt positivament l’assessorament i ajuda rebuts. Alguns testimonis asseguren que “el SOC COAC ha estat determinant” en una fase molt delicada de les seves vides professionals perquè els ha ajudat “de forma substancial a la reintegració a l’exercici de la professió després d’anys de crisi”. D’altres afirmen que el SOC COAC va proporcionar-los “un ajut econòmic quan més els feia falta i la formació que desitjava per encarar un nou repte professional”.
Un servei amb un llarg recorregut
El SOC COAC ofereix suport econòmic, assessorament, suport personal i orientació professional als arquitectes col·legiats. També vol ampliar els seus objectius incloent el foment de l’emprenedoria, la innovació i altres iniciatives que promoguin l’activitat professional i la solidesa del servei.
Si vols millorar el planeta, rehabilita casa teva
Amb un dels parcs edificats més antics d'Europa, on el 70% dels edificis són anteriors a 1980, Espanya destinarà part dels fons Next Generation a sis programes d'ajuda per a la rehabilitació residencial i la construcció d'habitatge social.
Quins són els beneficis?
Un dels objectius de les ajudes és rehabilitar edificis unifamiliars i plurifamiliars per tal de millorar-ne l'eficiència energètica. Aquestes actuacions comporten una important reducció del consum energètic i, per tant, de la despesa, a més a més de proporcionar confort i millorar, en conseqüència, la qualitat de vida de les persones que hi viuen.Consulta la Guia ciutadana d'impuls a la rehabilitació, on trobaràs informació detallada sobre els avantatges de la rehabilitació, així com els passos a seguir per rehabilitar el teu edifici, els diferents agents implicats en el procés i els possibles mecanismes de finançament.
Com funcionen els ajuts?
Concretament, el programa número 3 es focalitza en les actuacions de rehabilitació als edificis, amb millores que afecten tant l’envolupant (façanes, finestres, cobertes) com les instal·lacions. Per tal de sol·licitar l’ajut, es necessitarà un projecte tècnic, un Certificat d’Eficiència Energètica de l'edifici en el seu estat actual, i un Informe d'Inspecció Tècnica de l'Edifici (ITE), entre d'altres. El projecte com a mínim ha de resoldre dos punts: la reducció d’un 30% o més en el consum d’energia primària no renovable, i la reducció de la demanda energètica anual de calefacció i refrigeració entre un 25 i un 35% dependent de la zona climàtica.
La quantia de la subvenció és d’entre un 40 i un 80% segons el percentatge d’assoliment d’estalvi energètic, i pot arribar fins i tot al 100% en situacions de vulnerabilitat de la comunitat de propietaris. A més, els honoraris de la redacció del projecte i la direcció d’obra també són subvencionables.
Un altre avantatge és que existeix la possibilitat de finançar el 100% de les obres abans del seu inici i començar a pagar un cop hagin finalitzat durant un període de 10 anys.
Com et pot ajudar un arquitecte/a?
Aquesta és una gran oportunitat per rehabilitar el teu edifici d'habitatges i millorar-ne la sostenibilitat, i els arquitectes et podem ajudar a fer-ho de la millor manera possible.Amb contrastada experiència i expertesa, els arquitectes oferim una mirada integral de les intervencions, on l’eficiència energètica i la integració d’energies renovables siguin aspectes rellevants, i posant la salut i el confort de les persones en primer terme. Per això, un projecte realitzat per un arquitecte/a t’ofereix les màximes garanties de qualitat en relació amb els estàndards europeus.
Des del COAC t'ajudem a trobar el millor professional per al teu projecte.
Tens dubtes?
Envia'ns la teva consulta i ens posarem en contacte el més aviat possible.
Mor l'arquitecte Richard Rogers
Entre les seves obres destaquen el Centre Pompidou de París (1977), creat juntament amb Renzo Piano, o l’edifici de la companyia d’assegurances Lloyd’s, a Londres (1986). A Espanya hi va construir la Terminal 4 de l’Aeroport de Barajas (2005), amb l’Estudi Lamela; la conversió en centre comercial de la plaça de toros de Les Arenes, a Barcelona, i la torre de l’Hotel Hespèria de L'Hospitalet, tots dos amb Alonso/Balaguer (2006). Anteriorment, havia assessorat l'Ajuntament de Barcelona en qüestions d'urbanisme a les dècades de 1990 i 2000.
Rogers es va mantenir actiu, al capdavant de la firma Rogers Stirk Harbour + Partners, fins a finals del 2018, quan va patir un greu accident que el va acabar apartant de la pràctica professional.
L'any 2007 Rogers va rebre el premi Pritzker, considerat el màxim guardó arquitectònic a nivell internacional. En el seu discurs d’acceptació, Rogers va definir la seva arquitectura com a “filla del canvi social i de les noves tecnologies... humana i progressista... i capaç de crear bellesa a partir de la seva funcionalitat”, perquè “els edificis bonics i els espais públics ajuden la gent a desenvolupar el seu potencial com a ciutadans i individus”.
Recordem la seva filosofia vital i la seva trajectòria professional amb l'entrevista d'Anatxu Zabalbeascoa publicada a El País el 2007.