El COAC atorga les Medalles COAC 2021 a Manel Casadevall, Moisés Puente i DOCOMOMO Ibérico
Enguany, s'ha atorgat la Medalla a títol pòstum a Manel Casadevall, que durant més de 20 anys ha estat vinculat de manera estreta al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, i en especial a la Demarcació de Barcelona, "per la seva clara vocació de donar suport als arquitectes per tal que se sentin propers al COAC".
A través del seguiment de l’exercici professional, buscava estar al costat dels companys, ajudant i reforçant allà on fes falta, així com la seva participació en la comissió de deontologia va ser clau en una de les àrees més delicades i importants de la institució. Des de l’Agrupació d’Arquitectes Experts Pericials, Forenses i Mediadors va aportar la seva gran capacitat per conciliar i trobar consens. Durant el període en què va ocupar el càrrec de president de la Demarcació de Barcelona, va ser quan es va iniciar amb força el desplegament territorial dels arquitectes a cada districte de Barcelona, que tenia com a objectiu apropar el COAC als arquitectes. Entre els seus atributs hi figuren la seva experiència i treball meticulós, que feia sentir acompanyats a tot l’equip, així com la seva cordialitat i rigor.
S'atorga també una Medalla a l'arquitecte, editor i traductor de temes arquitectònics Moisés Puente, "un dels grans valors de la teoria i la crítica d’arquitectura del nostre país".
Durant més de 20 anys va ser editor a l'Editorial Gustavo Gili i actualment és el director de la revista internacional d’arquitectura 2G. Així mateix, el 2016 va fundar l'editorial Puente Editores dedicada exclusivament a teoria i crítica de l’arquitectura i de l’art i que ha esdevingut una de les editorials independents més potents d’Europa. És un gran coneixedor de la història de l'arquitectura i de l'arquitectura contemporània. Ha traduït des de la seva versió original molts dels textos més singulars de l’arquitectura moderna i alhora ha escrit textos propis motius pels quals l'any 2010 va rebre el Premi FAD de Pensament i Crítica per la seva carrera professional com a editor, per primera vegada es lliurava el premi a una persona i no a una publicació.
Finalment, també s'ha atorgat una Medalla a DOCOMOMO Ibérico, per la "divulgació de l’arquitectura contemporània, feina complexa i que no sempre és apreciada pel gran públic respecte d’altres arquitectures més antigues (modernisme, romànic...) que gaudeixen de més popularitat. Docomomo protegeix un patrimoni que moltes vegades no té qualificació de protecció per part de les administracions".
DOCOMOMO és una organització internacional creada el 1990 amb objectiu d'inventariar, divulgar i protegir el patrimoni arquitectònic del Moviment Modern. La Fundació DOCOMOMO Ibérico, amb seu a Barcelona, coordina la consecució d'aquests objectius a Espanya i Portugal. Des de l'inici de les seves activitats, el 1993, DOCOMOMO Ibèric ha dut a terme nombroses iniciatives de documentació i estudi del patrimoni modern als territoris ibèrics que s'han concretat en bases de dades en línia, publicacions, exposicions, congressos, rutes d'arquitectura i campanyes de protecció d'edificis, entre d'altres.
Distingir les aportacions al món de l'arquitectura
Des del 2009, el COAC atorga puntualment les Medalles COAC a persones o entitats que han contribuït a la visibilització o progrés de l'arquitectura. Des d'aleshores, l'han rebut personalitats com els exdegans Francesc Labastida i Joan B. Mur, entitats com Construmat BCN i ARQUINFAD o, fins i tot, responsables polítics, com Josep Rull, Santi Vila i el Parlament de Catalunya per la seva contribució a l'aprovació de la Llei de l'Arquitectura.
Podeu consultar totes les Medalles COAC atorgades aquí.
Mor Jeroni Moner, referent en la defensa del patrimoni arquitectònic
Jeroni Moner i Codina (Barcelona, 1940 - Banyoles, 2021) va estudiar arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona on va obtenir el títol l’any 1968. Juntament amb Albert Illescas i Gabriel Mora obre despatx en aquesta ciutat, amb qui construeix algunes obres a Barcelona i Banyoles.
L’any 1971 estableix el seu estudi i residència a Banyoles. Precisament en aquesta ciutat és on va projectar i va construir alguns habitatges unifamiliars i algunes intervencions en edificis històrics, a banda de participar activament en la vida cultural i política, formant part del grup Presència 63 i El Tint, i en tot allò que afecta l’urbanisme, l’estudi i la defensa del patrimoni arquitectònic i paisatgístic.
Entre 1973 i 1982 va ser membre de la Comissió de Patrimoni Cultural de Girona, amb el Ministerio de Cultura, i entre 1987 i 1993, amb la Generalitat de Catalunya, ho és també del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, d’on va ser-ne el president entre els anys 1994-2011.
Entre els anys 1971 i 1981 va ser professor de Projectes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, amb l’equip de Rafael Moneo, i d’Arquitectura del Paisatge, a la càtedra d’Urbanisme de Manuel Ribas Piera.
Com a investigador, va estudiar i promoure grups de treball sobre l’arquitectura de la masia. El 1981 va publicar, conjuntament amb Arcadi Pla i Masmiquel i Josep Riera i Micaló, un monogràfic sobre la masia a la revista 2C, Construcción de la Ciudad. D'aleshores ençà ha continuat investigant i publicant sobre la masia en diversos llibres col·lectius. Així mateix, va treballar en qüestions relacionades amb el paisatge, centrades sobretot en l’Estany de Banyoles.
Pel que fa als estudis en el camp del patrimoni arquitectònic, va col·laborar en les monografies de la Catalunya Romànica i L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura III. Dels palaus a les masies (2003), i va publicar diversos articles en diferents mitjans. També va participar en el camp de la planificació urbanística, especialment en aquells aspectes relacionats amb la protecció i desenvolupament del patrimoni arquitectònic en les ciutats de Banyoles i Girona. Cal destacar la seva col·laboració al Pla Especial de Barri Vell de Girona i la redacció del Pla Especial de Protecció del Patrimoni i del Pla Especial de Recs de Banyoles als últims anys.
La rehabilitació de la Pia Almoina per a Seu de la Demarcació de Girona del COAC i el Passeig Fora Muralla a Girona, la rehabilitació del convent de Sant Domènech a Castelló d’Empúries i El Museu Arqueològic, la Llotja del Tint, l’Arxiu Comarcal, el Centre municipal d’estudis musicals i el Claustre del Monestir a Banyoles són alguns exemples de les seves obres de rehabilitació i recuperació del patrimoni. Actualment havia acabat un llibre sobre les pesqueres de l’Estany de Banyoles.
L’any 2002 es va publicar la seva obra en un volum de la Col·lecció Inventaris d’Arquitectura del COAC.
El 2017 va rebre la Medalla d’or de la Ciutat de Banyoles i el mes de febrer d’enguany va rebre un homenatge de la seva ciutat a la seva trajectòria dins del cicle Cinc cèntims de creació local.
La Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, en nom de tot el col·lectiu, expressa el seu condol a familiars i amics. Descansi en pau.
Mor Jeroni Moner, referent en la defensa del patrimoni arquitectònic
Jeroni Moner i Codina (Barcelona, 1940 - Banyoles, 2021) va estudiar arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona on va obtenir el títol l’any 1968. Juntament amb Albert Illescas i Gabriel Mora obre despatx en aquesta ciutat, amb qui construeix algunes obres a Barcelona i Banyoles.
L’any 1971 estableix el seu estudi i residència a Banyoles. Precisament en aquesta ciutat és on va projectar i va construir alguns habitatges unifamiliars i algunes intervencions en edificis històrics, a banda de participar activament en la vida cultural i política, formant part del grup Presència 63 i El Tint, i en tot allò que afecta l’urbanisme, l’estudi i la defensa del patrimoni arquitectònic i paisatgístic.
Entre 1973 i 1982 va ser membre de la Comissió de Patrimoni Cultural de Girona, amb el Ministerio de Cultura, i entre 1987 i 1993, amb la Generalitat de Catalunya, ho és també del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, d’on va ser-ne el president entre els anys 1994-2011.
Entre els anys 1971 i 1981 va ser professor de Projectes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, amb l’equip de Rafael Moneo, i d’Arquitectura del Paisatge, a la càtedra d’Urbanisme de Manuel Ribas Piera.
Com a investigador, va estudiar i promoure grups de treball sobre l’arquitectura de la masia. El 1981 va publicar, conjuntament amb Arcadi Pla i Masmiquel i Josep Riera i Micaló, un monogràfic sobre la masia a la revista 2C, Construcción de la Ciudad. D'aleshores ençà ha continuat investigant i publicant sobre la masia en diversos llibres col·lectius. Així mateix, va treballar en qüestions relacionades amb el paisatge, centrades sobretot en l’Estany de Banyoles.
Pel que fa als estudis en el camp del patrimoni arquitectònic, va col·laborar en les monografies de la Catalunya Romànica i L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura III. Dels palaus a les masies (2003), i va publicar diversos articles en diferents mitjans. També va participar en el camp de la planificació urbanística, especialment en aquells aspectes relacionats amb la protecció i desenvolupament del patrimoni arquitectònic en les ciutats de Banyoles i Girona. Cal destacar la seva col·laboració al Pla Especial de Barri Vell de Girona i la redacció del Pla Especial de Protecció del Patrimoni i del Pla Especial de Recs de Banyoles als últims anys.
La rehabilitació de la Pia Almoina per a Seu de la Demarcació de Girona del COAC i el Passeig Fora Muralla a Girona, la rehabilitació del convent de Sant Domènech a Castelló d’Empúries i El Museu Arqueològic, la Llotja del Tint, l’Arxiu Comarcal, el Centre municipal d’estudis musicals i el Claustre del Monestir a Banyoles són alguns exemples de les seves obres de rehabilitació i recuperació del patrimoni. Actualment havia acabat un llibre sobre les pesqueres de l’Estany de Banyoles.
L’any 2002 es va publicar la seva obra en un volum de la Col·lecció Inventaris d’Arquitectura del COAC.
El 2017 va rebre la Medalla d’or de la Ciutat de Banyoles i el mes de febrer d’enguany va rebre un homenatge de la seva ciutat a la seva trajectòria dins del cicle Cinc cèntims de creació local.
La Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, en nom de tot el col·lectiu, expressa el seu condol a familiars i amics. Descansi en pau.
El COAC renueva los espacios públicos de la sede de Barcelona
El proyecto de restauración es obra del equipo Peris+Toral Arquitectes, ganadores del concurso convocado por el COAC el 2019, y se inspira en los objetivos del Centro Abierto de Arquitectura, que se presentará al público el próximo 4 de octubre.
Con la intervención se abren los espacios y se gana visibilidad hacia el interior, donde una grada de escala urbana invitará a los transeúntes a entrar. El vestíbulo se convertirá en una ágora que busca la continuidad con la Plaça Nova. Desde esta ágora se potenciará la visibilidad del Altell, invitando a iniciar un recorrido ascendente que culminará en la segunda planta con el acceso a la terraza -la cubierta de la Sala de Actos-, donde se podrán celebrar eventos al aire libre.
También mejorará el confort térmico y acústico de los espacios y se renovarán las instalaciones generales. En cuanto a la accesibilidad, un ascensor de vidrio conectará los diferentes niveles desde la planta -2 hasta la segunda. En la primera planta, el Espacio Picasso y la Sala de Actos se unificarán en un espacio polivalente, la Sala Picasso, que acogerá diversidad de actos y exposiciones gracias a una distribución versátil y flexible.
Restauración de los frisos de Picasso
En paralelo, se están restaurando los frisos de hormigón que rodean la Sala de Actos, diseñados en 1960 por Pablo Picasso y realizados por el artista noruego Carl Nesjar. Además de la suciedad acumulada por el uso y la contaminación, los frisos tienen un problema de corrosión que está provocando algunas fisuras. Así, la intervención servirá también para evitar la corrosión de la estructura metálica mediante un sistema de protección catódica.
Un edificio sostenible y saludable
Como preparación de las obras en curso, en 2020 se realizó el desamiantado del vestíbulo y la primera planta. En total se extrajeron 6,44 toneladas de material de construcción con amianto que todavía quedaba en el edificio desde su construcción. Además, el 2017 se llevó a cabo la renovación de la fachada, con la que se mejoró el confort climático y acústico y se incorporaron placas fotovoltaicas para aumentar la sostenibilidad y eficiencia energética.
Información práctica
Con motivo de las obras, el servicio de Atención al Arquitecto se ha trasladado temporalmente a la 5ª planta del Carrer Arcs. Recordamos que la atención presencial es los martes y jueves de 10 a 13 h, siempre con cita previa.