Convocatoria de Ayudas a la cooperación local e internacional para 2025
Imatge:
Terrachidia. Ajuts a la Cooperació 2024
Con la voluntad de impulsar y hacer visible la función social de los arquitectos, el Colegio de Arquitectos de Cataluña y la Fundación COAC abren la Convocatoria para la concesión de ayudas a proyectos de cooperación al desarrollo local e internacional relacionados con arquitectura y el urbanismo.
Pueden optar a estas ayudas las asociaciones, ONGs, fundaciones y otras entidades sin ánimo de lucro que trabajen en el campo de la cooperación al desarrollo internacional y/o local y cuenten para ello con arquitectos entre sus colaboradores, ya sean asalariados, voluntarios o con contrato de prestación de servicios profesionales.
Áreas y tipos de ayudas
La convocatoria contempla dos áreas principales de ayudas:
- Cooperación internacional: proyectos centrados en el desarrollo de comunidades pertenecientes a países en vías de desarrollo, donde se concentra la máxima pobreza, y/o afectadas por catástrofes naturales o por conflictos.
- Cooperación local: proyectos centrados en el desarrollo de poblaciones que viven en condiciones de desprotección o riesgo social en áreas pertenecientes al primer mundo.
Dentro de las dos áreas, se prevén cinco tipos de ayudas:
a) Construcción o rehabilitación de viviendas
b) Construcción o rehabilitación de equipamientos comunitarios (sanitarios, educativos...)
c) Construcción o rehabilitación de infraestructuras de ámbito de barrio
d) Construcción o rehabilitación de espacios públicos
e) Planificación urbana
La cantidad máxima con la que podrá financiarse cada uno de los proyectos presentados a la convocatoria será de 15.000 euros y la mínima de 5.000 euros, tanto para los proyectos internacionales como para los locales.
Presentación de solicitudes
El plazo de presentación de solicitudes permanecerá abierto hasta el 10 de febrero a las 13 h.
Las personas solicitantes, que deben estar colegiadas en el COAC, deberán rellenar el formulario de solicitud y presentarlo, junto con la documentación requerida, por correo electrónico a cooperacio@coac.net o bien presencialmente en las Secretarías de las diferentes sedes colegiales.
Documentación
Descarga el formulario de solicitud
Consulta las bases de la convocatoria
23/12/2024
L'arquitecte Josep Lluís Mateo dona el seu fons professional al COAC
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 16 de gener, l’arquitecte Josep Lluís Mateo ha formalitzat la donació del seu arxiu professional a l’Arxiu Històric del COAC. La documentació engloba documentació de tot tipus que reflecteix la vida professional de l'arquitecte.
L’Arxiu Històric del COAC, que custodia els fons de prop de 200 arquitectes des de la seva creació el 1969, es responsabilitzarà de la classificació i descripció del material d’acord amb les tècniques arxivístiques més adients. Els documents seran conservats a l’Arxiu Històric a Barcelona i estaran disponibles per a la seva consulta i estudi per part dels professionals i la ciutadania.
Així mateix, el Centre Obert d’Arquitectura organitzarà una exposició la tardor del 2025 per mostrar part del material.
Obra multidisciplinar
Va obtenir el títol d’arquitectura l’any 1974 a l’ETSAB i, el 1994, el títol de doctor (cum laude) a la UPC.
Des del 2002 és catedràtic d’Arquitectura i Disseny a l’Escola Politècnica Federal (ETH) a Zurich, on ha dirigit diverses investigacions arquitectòniques que han culminat en l’edició de publicacions com The Four Elements and Architecture: Earth, Water, Air, Fire. Architectural Papers VII (Ed. Actar. Barcelona, 2014).
Del 1981 al 1990 va ser editor de la revista Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme.
Són múltiples les seves obres, entre les quals l’agència de viatges Via Sonic a Barcelona (1975), el centre de formació professional La Bastida a Santa Coloma de Gramenet (1981-1983), la reurbanització del casc antic d’Ullastret (1982-1985), habitatges de protecció oficial a Bilbao (1988), el centre cívic Can Felipa a Barcelona (1984-1991), l’edifici central de Serveis Esportius de la UAB (1987-1993), el complex mulfifuncional Joan Güell a Barcelona (1989-1993), els jutjats de Sant Feliu de Guíxols (1990-1993), la llar de pensionistes i jubilats a Campdevànol (1991-1994), habitatges a Torelló (1992-1995), el complex d’habitatges Les Palmeres a Terrassa (1994-1998), la piscina municipal de Santa Eugènia (1998-2002), el Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) (2000-2004), l’hotel AC Fórum a Barcelona (2002-2004), la torre d’oficines per a CZF a Barcelona (2002-2004), intervencions a la Torre Banc Sabadell de Barcelona (2010) o la Filmoteca de Catalunya (2007-2011).
L’Arxiu Històric del COAC, que custodia els fons de prop de 200 arquitectes des de la seva creació el 1969, es responsabilitzarà de la classificació i descripció del material d’acord amb les tècniques arxivístiques més adients. Els documents seran conservats a l’Arxiu Històric a Barcelona i estaran disponibles per a la seva consulta i estudi per part dels professionals i la ciutadania.
Així mateix, el Centre Obert d’Arquitectura organitzarà una exposició la tardor del 2025 per mostrar part del material.
Obra multidisciplinar
Va obtenir el títol d’arquitectura l’any 1974 a l’ETSAB i, el 1994, el títol de doctor (cum laude) a la UPC.
Des del 2002 és catedràtic d’Arquitectura i Disseny a l’Escola Politècnica Federal (ETH) a Zurich, on ha dirigit diverses investigacions arquitectòniques que han culminat en l’edició de publicacions com The Four Elements and Architecture: Earth, Water, Air, Fire. Architectural Papers VII (Ed. Actar. Barcelona, 2014).
Del 1981 al 1990 va ser editor de la revista Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme.
Són múltiples les seves obres, entre les quals l’agència de viatges Via Sonic a Barcelona (1975), el centre de formació professional La Bastida a Santa Coloma de Gramenet (1981-1983), la reurbanització del casc antic d’Ullastret (1982-1985), habitatges de protecció oficial a Bilbao (1988), el centre cívic Can Felipa a Barcelona (1984-1991), l’edifici central de Serveis Esportius de la UAB (1987-1993), el complex mulfifuncional Joan Güell a Barcelona (1989-1993), els jutjats de Sant Feliu de Guíxols (1990-1993), la llar de pensionistes i jubilats a Campdevànol (1991-1994), habitatges a Torelló (1992-1995), el complex d’habitatges Les Palmeres a Terrassa (1994-1998), la piscina municipal de Santa Eugènia (1998-2002), el Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) (2000-2004), l’hotel AC Fórum a Barcelona (2002-2004), la torre d’oficines per a CZF a Barcelona (2002-2004), intervencions a la Torre Banc Sabadell de Barcelona (2010) o la Filmoteca de Catalunya (2007-2011).
16/01/2025
“Torn obert de paraula”, el nou espai a Barcelona per debatre els temes que afecten la Demarcació
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El dimecres 29 de gener a les 17.30 h tindrà lloc la primera edició del nou espai de debat "Torn obert de paraula". Es tracta d’una iniciativa de la Demarcació de Barcelona del COAC destinada a fomentar la participació i la reflexió col·lectiva sobre els temes que afecten els arquitectes de la Demarcació, així com els projectes que s'estan duent a terme.
Aquest nou fòrum, que neix com una extensió del debat que es duu a terme a les juntes generals, s'estrenarà amb una trobada presencial a la Sala Mirador (a la 8a planta de la seu de Plaça Nova a Barcelona) que estarà moderada, en aquesta ocasió, per l’arquitecta Mónica Bonafonte.
Animem els col·legiats de la Demarcació a participar-hi a fi que es pugui generar un diàleg enriquidor que reculli el màxim d’aportacions i punts de vista.
En aquesta primera sessió, els àmbits temàtics proposats pels grups de representants seran els següents:
- Suport als arquitectes i millora dels serveis
- Governança i organització institucional
- Cultura i reptes de ciutat
- Diversitat professional
També hi haurà l'oportunitat d'introduir qüestions de manera espontània a fi de respondre les inquietuds i necessitats de les persones assistents.
El teu punt de vista pot ser la clau per avançar. T'hi esperem!
Per poder gestionar l'aforament és necessària la inscripció prèvia.
Aquest nou fòrum, que neix com una extensió del debat que es duu a terme a les juntes generals, s'estrenarà amb una trobada presencial a la Sala Mirador (a la 8a planta de la seu de Plaça Nova a Barcelona) que estarà moderada, en aquesta ocasió, per l’arquitecta Mónica Bonafonte.
Animem els col·legiats de la Demarcació a participar-hi a fi que es pugui generar un diàleg enriquidor que reculli el màxim d’aportacions i punts de vista.
En aquesta primera sessió, els àmbits temàtics proposats pels grups de representants seran els següents:
- Suport als arquitectes i millora dels serveis
- Governança i organització institucional
- Cultura i reptes de ciutat
- Diversitat professional
També hi haurà l'oportunitat d'introduir qüestions de manera espontània a fi de respondre les inquietuds i necessitats de les persones assistents.
El teu punt de vista pot ser la clau per avançar. T'hi esperem!
Per poder gestionar l'aforament és necessària la inscripció prèvia.
29/01/2025
L'edificació a les Comarques Centrals augmenta un 10,5% el 2024
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
• La superfície total visada a la Demarcació de Comarques Centrals consolida el seu creixement i suma un total de 296.517 m2
• Tant l’obra nova com la rehabilitació tenen presenten dades positives: s’ha visat un 11,7% més d’obra nova i un 10,3% més de rehabilitació
• Al total de Catalunya, la superfície total visada arriba als 4.714.594 m², amb nivells similars als del 2019 –abans de la pandèmia– i un descens de només l’1,2% respecte al 2023, que va ser un any atípic motivat pel visat de projectes de gran envergadura
La Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha fet públiques les dades d’edificació corresponents a l’any 2024 al territori. El 2024 es van visar un total de 296.517 m2 a les Comarques Centrals, un 10,5% més que l’any anterior, una xifra positiva que esdevé la segona més alta registrada des de la creació de la Demarcació l’any 2019 (la dada més alta es va registrar el 2022 amb 306.095 m2). La superfície visada a la Demarcació representa un 6,3% del total de superfície visada a Catalunya (4.714.280 m2).
L’estudi presentat s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, obligatoris per poder començar obres de nova planta i d’intervencions en edificis existents –inclou projectes de reforma i rehabilitació–. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori. Les dades també indiquen que s’han tramitat un total de 762 expedients, un 5,8% menys que l’any 2023, fet que assenyala que els expedients actuals tenen més superfície que en anys anteriors i són de major envergadura.
Osona, referent en superfície visada
Osona suma un total de 137.751 m2 de superfície visada, representa el 46,45% del total de la Demarcació, i destaca en aquestes bones xifres gràcies al projecte de construcció de la residència universitària de Vic i d’una nau industrial de grans dimensions. El Bages suma 96.049 m2 (32,39%), l’Anoia 38.100 m2 (12,84%), el Berguedà 15.944 m2 (5,37%), i el Moianès 8.673 m2 (2,92%).
Per municipis, la majoria de superfície visada el 2024 a la Demarcació també es concentra a Vic, que amb 83.238 m2 representa un 28,1% del total de la Demarcació. També és destacable el visat a Manresa, que amb 47.417 m2 engloba el 16% del total de la superfície visada a la Demarcació. Amb menor pes hi ha Igualada (2,9%), Capellades (2%) i Torelló (2%).
Manresa aposta per a la rehabilitació
La rehabilitació també ha crescut un 10,3% respecte l’any 2023 i se situa en 94.950 m2 al conjunt de la Demarcació. Destaquen les dades de Manresa amb una aposta clara per a la rehabilitació d’edificis en què la capital del Bages arriba a la xifra rècord del 15,7% del total de rehabilitació de la demarcació. Les dades són destacables i també s’expliquen per la tramitació dels ajuts dels fons europeus Next Generation. L’Oficina Tècnica de Rehabilitació del COAC assessora, informa i acompanya la ciutadania en la rehabilitació d’edificis vinculada als Next Generation. Pel que fa als expedients tramitats a l’Oficina des de la seva posada en marxa, les Comarques Centrals engloben el 18% de les sol·licituds per davant de Girona (13%), Tarragona (11%), Lleida (9%) i Ebre (4%), mentre que Barcelona concentra el 45% dels tràmits.
La rehabilitació també creix al Moianès i al Berguedà i es manté estable a Osona i l’Anoia. La majoria d’intervencions de rehabilitació són de visat voluntari i, per tant, hi ha una part d’activitat que no queda recollida en les dades finals. El COAC continua treballant per potenciar la rehabilitació com a eina de renovació i millora dels edificis per avançar en aspectes clau com la sostenibilitat i l’eficiència energètica, elements fonamentals en el context actual.
Pel que fa a dades globals de rehabilitació, a la Demarcació de Comarques Centrals s’ha visat el 7,6% del total de superfície de rehabilitació visada a Catalunya (1.248.924 m2).
Més obra nova a Vic
L’obra nova també presenta dades positives. Així, els 196.512 m2 visats d’obra nova de 2024 representen un augment de l’11,7%. Osona i el Moianès experimenten un major increment de superfície visada respecte el 2023 (105.147 m2 i 3.410 m2), que suposen el 53,50% i 17,35% del total de la Demarcació. Vic és el municipi on s’ha visat més obra nova, 69.570 m2, que suposen el 35,4% del total de la Demarcació. Manresa, per la seva part, suma 31.626 m2 (el 16,1% del total de superfície). En relació al conjunt de Catalunya, la Demarcació de Comarques Centrals representa el 5,7% del total d’obra nova visada (3.411.828 m2).
Anàlisi per usos, habitatge i no habitatge
El nombre d’habitatges a la Demarcació de Comarques Centrals ha augmentat un 17,7% i amb 936 habitatges de nova creació visats representa la segona millor xifra des de la creació de la Demarcació el 2019. La millor dada va ser el 2022 amb 940 habitatges visats (4 més que el 2024). Per municipis, novament Vic (266) i Manresa (177) concentren el major nombre d’habitatges nous visats a la Demarcació. Del total de 936 habitatges nous visats a la Demarcació, prop del 5% (46) són de protecció oficial, distribuïts en projectes privats que generen habitatge públic a Manresa (32 habitatges), Igualada (12) i Súria (2). En paral·lel, hi ha en marxa les promocions d’habitatges de promoció pública que no estan subjectes a l’obligatorietat del visat i, per tant, la xifra d’habitatges de protecció oficial és superior. Quant a la superfície visada, els 211.595 m2 visats a la Demarcació suposen un augment de l’11,2% respecte el 2023 i representen el 6,2% de la superfície total visada d’habitatge a Catalunya (3.405.660 m2).
En relació al no habitatge, la superfície augmenta un 11,5%, amb un total de 79.867 m2 visats. Per àmbits, l’hostaleria experimenta una crescuda del 761,1%, que s’explica pel projecte de rehabilitació energètica de l’hotel de Montserrat, l’educació ho fa un 114,4%, amb la residència universitària d’estudiants a Vic i la Clínica d'Odontologia Universitària de Manresa com a obres de referència, i la indústria creix un 73,8% (ampliació de la fàbrica de paper de Capellades i conjunt industrial de Vic). Per contra, el comerç és un dels sectors que baixa en una tendència que s’explica per l’augment continuat del comerç electrònic davant les botigues físiques.
• Tant l’obra nova com la rehabilitació tenen presenten dades positives: s’ha visat un 11,7% més d’obra nova i un 10,3% més de rehabilitació
• Al total de Catalunya, la superfície total visada arriba als 4.714.594 m², amb nivells similars als del 2019 –abans de la pandèmia– i un descens de només l’1,2% respecte al 2023, que va ser un any atípic motivat pel visat de projectes de gran envergadura
La Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha fet públiques les dades d’edificació corresponents a l’any 2024 al territori. El 2024 es van visar un total de 296.517 m2 a les Comarques Centrals, un 10,5% més que l’any anterior, una xifra positiva que esdevé la segona més alta registrada des de la creació de la Demarcació l’any 2019 (la dada més alta es va registrar el 2022 amb 306.095 m2). La superfície visada a la Demarcació representa un 6,3% del total de superfície visada a Catalunya (4.714.280 m2).
L’estudi presentat s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, obligatoris per poder començar obres de nova planta i d’intervencions en edificis existents –inclou projectes de reforma i rehabilitació–. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori. Les dades també indiquen que s’han tramitat un total de 762 expedients, un 5,8% menys que l’any 2023, fet que assenyala que els expedients actuals tenen més superfície que en anys anteriors i són de major envergadura.
Osona, referent en superfície visada
Osona suma un total de 137.751 m2 de superfície visada, representa el 46,45% del total de la Demarcació, i destaca en aquestes bones xifres gràcies al projecte de construcció de la residència universitària de Vic i d’una nau industrial de grans dimensions. El Bages suma 96.049 m2 (32,39%), l’Anoia 38.100 m2 (12,84%), el Berguedà 15.944 m2 (5,37%), i el Moianès 8.673 m2 (2,92%).
Per municipis, la majoria de superfície visada el 2024 a la Demarcació també es concentra a Vic, que amb 83.238 m2 representa un 28,1% del total de la Demarcació. També és destacable el visat a Manresa, que amb 47.417 m2 engloba el 16% del total de la superfície visada a la Demarcació. Amb menor pes hi ha Igualada (2,9%), Capellades (2%) i Torelló (2%).
Manresa aposta per a la rehabilitació
La rehabilitació també ha crescut un 10,3% respecte l’any 2023 i se situa en 94.950 m2 al conjunt de la Demarcació. Destaquen les dades de Manresa amb una aposta clara per a la rehabilitació d’edificis en què la capital del Bages arriba a la xifra rècord del 15,7% del total de rehabilitació de la demarcació. Les dades són destacables i també s’expliquen per la tramitació dels ajuts dels fons europeus Next Generation. L’Oficina Tècnica de Rehabilitació del COAC assessora, informa i acompanya la ciutadania en la rehabilitació d’edificis vinculada als Next Generation. Pel que fa als expedients tramitats a l’Oficina des de la seva posada en marxa, les Comarques Centrals engloben el 18% de les sol·licituds per davant de Girona (13%), Tarragona (11%), Lleida (9%) i Ebre (4%), mentre que Barcelona concentra el 45% dels tràmits.
La rehabilitació també creix al Moianès i al Berguedà i es manté estable a Osona i l’Anoia. La majoria d’intervencions de rehabilitació són de visat voluntari i, per tant, hi ha una part d’activitat que no queda recollida en les dades finals. El COAC continua treballant per potenciar la rehabilitació com a eina de renovació i millora dels edificis per avançar en aspectes clau com la sostenibilitat i l’eficiència energètica, elements fonamentals en el context actual.
Pel que fa a dades globals de rehabilitació, a la Demarcació de Comarques Centrals s’ha visat el 7,6% del total de superfície de rehabilitació visada a Catalunya (1.248.924 m2).
Més obra nova a Vic
L’obra nova també presenta dades positives. Així, els 196.512 m2 visats d’obra nova de 2024 representen un augment de l’11,7%. Osona i el Moianès experimenten un major increment de superfície visada respecte el 2023 (105.147 m2 i 3.410 m2), que suposen el 53,50% i 17,35% del total de la Demarcació. Vic és el municipi on s’ha visat més obra nova, 69.570 m2, que suposen el 35,4% del total de la Demarcació. Manresa, per la seva part, suma 31.626 m2 (el 16,1% del total de superfície). En relació al conjunt de Catalunya, la Demarcació de Comarques Centrals representa el 5,7% del total d’obra nova visada (3.411.828 m2).
Anàlisi per usos, habitatge i no habitatge
El nombre d’habitatges a la Demarcació de Comarques Centrals ha augmentat un 17,7% i amb 936 habitatges de nova creació visats representa la segona millor xifra des de la creació de la Demarcació el 2019. La millor dada va ser el 2022 amb 940 habitatges visats (4 més que el 2024). Per municipis, novament Vic (266) i Manresa (177) concentren el major nombre d’habitatges nous visats a la Demarcació. Del total de 936 habitatges nous visats a la Demarcació, prop del 5% (46) són de protecció oficial, distribuïts en projectes privats que generen habitatge públic a Manresa (32 habitatges), Igualada (12) i Súria (2). En paral·lel, hi ha en marxa les promocions d’habitatges de promoció pública que no estan subjectes a l’obligatorietat del visat i, per tant, la xifra d’habitatges de protecció oficial és superior. Quant a la superfície visada, els 211.595 m2 visats a la Demarcació suposen un augment de l’11,2% respecte el 2023 i representen el 6,2% de la superfície total visada d’habitatge a Catalunya (3.405.660 m2).
En relació al no habitatge, la superfície augmenta un 11,5%, amb un total de 79.867 m2 visats. Per àmbits, l’hostaleria experimenta una crescuda del 761,1%, que s’explica pel projecte de rehabilitació energètica de l’hotel de Montserrat, l’educació ho fa un 114,4%, amb la residència universitària d’estudiants a Vic i la Clínica d'Odontologia Universitària de Manresa com a obres de referència, i la indústria creix un 73,8% (ampliació de la fàbrica de paper de Capellades i conjunt industrial de Vic). Per contra, el comerç és un dels sectors que baixa en una tendència que s’explica per l’augment continuat del comerç electrònic davant les botigues físiques.
14/01/2025