Propers Actes
Caravana E-tron drive. Conducció vehicle elèctric AUDI
Caravana E-tron drive. Conducció...
Xerrada: Projecte de rehabilitació de la fàbrica de l...
Xerrada: Projecte de...
Guillermo Giráldez, in memoriam
Un dels millors edificis de la Barcelona moderna es va projectar en tres mesos. En menys d’un any estava construït. Aquest edifici és la Facultat de Dret, que aleshores s’erigia gairebé aïllada al nou campus de la Diagonal. Només l’empenta de tres arquitectes de poc més de trenta anys va fer possible aquesta gesta. Ha mort el darrer membre d’aquest equip, Guillermo Giráldez. Ell va ser el coautor, juntament amb Pedro López Iñigo i Xavier Subías, d’aquest edifici que, poc menys de trenta anys després del Pavelló de Barcelona, actualitzava l’obra de Mies no a través de revivals i fotografies, sinó d’una obra consistent que s’estenia com una manta per la seva parcel·la a base d’una malla ortogonal d’aules i passadissos que atrapaven la vegetació mediterrània actualitzant sense pudor el Moviment Modern per presentar-lo a la ciutat en tot el seu esplendor, en la seva versió internacional per primer cop a la ciutat, una joia blanca a la que s’entra per sota d’un fris d’Antoni Cumella i Subirachs encarregat pels mateixos arquitectes.
Guillermo Giráldez va pertànyer a la mateixa quinta d’Oriol Bohigas i Josep Martorell. Com la generació prèvia amb el GATCPAC, ells s’expressaran mitjançant les idees del Grup R: no tan sols l’hauran format. Són els que s’hauran format amb ell. Giráldez encarnarà més que ningú el que significa i portarà els seus postulats a una maduresa plena. Bohigas i Martorell, després d’una primera etapa molt comú a la de Giráldez, derivaran vers altres tipus d’encàrrecs, altres influències i altres maneres d’expressar-se. Giráldez, sempre amb López Iñigo i Subías, despullaran les estructures acadèmiques fins a deixar-les en pell i os. Des d’allà evolucionaran l’arquitectura fins a trobar una manera particular de connectar el Moviment Modern més ortodox amb l’arquitectura mediterrània produint un bon número d’obres emocionants i compromeses pel camí.
Dels seus llapis surt aquest somni que és Montbau, el polígon més perfecte de tots els que es van construir a la ciutat: alguna cosa semblant al traçat de la Facultat de Dret, però a escala urbana: patis, horitzontalitat. Sol. Vegetació. Centres cívics. Solucions imaginatives en les tipologies dels habitatges. Imaginació. Un rigor constructiu finalment amable, domèstic. Un lloc encara ara especial. L’exposició del COAC sobre Montbau, que es va poder veure a Plaça Nova l’any passat, mostrava l’exemplaritat arquitectònica i urbanística del barri a través del nombrós material dipositat al nostre Arxiu Històric.
Després, la maduresa: encàrrecs enormes ben resolts, encàrrecs de país que s’han convertit en part de la nostra cultura. La primera UAB, tota passadissos i sales on fer assembleees, aules flexibles, circulacions segregades, possibilitat de créixer i enriquir-se amb altres arquitectures, és obra seva. L’Hospital Duran Reynals, per dècades la porta d’entrada de Barcelona des de l’Aeroport, amb el seu aspecte contundent i brutalista que amaga espais amables i assolellats, és també obra seva. Com també ho és, a l’altra banda de la Gran Via, el millor bloc d’habitatges de Bellvitge. Impossible perdre’s: el que té terrasses i balcons i més sol i un coronament vibrant i amable. Canyelles, la Facultat d’Econòmiques, diverses escoles més: sempre la mateixa voluntat d’economia expressiva i constructiva. Una voluntat de servei tan contundent com amable.
Guillermo Giráldez ha estat el darrer representant d’aquesta manera de fer reivindicable i vigent. La seva obra ja és paisatge, una obra tan urbana sense la que no es pot entendre ni Barcelona ni trajectòries posteriors d’altres arquitectes que, explícitament, van inspirar-se en la seva obra. La seva memòria i la del seu estudi, custodiada per l’Arxiu del COAC, quedarà a disposició de qui la vulgui gaudir i investigar.
Descansi en pau.
Mor l'arquitecte Guillermo Giráldez
Giráldez es va graduar a l'ETSAB l'any 1951. Poc després es va unir al Grup R i, l'any 1954, va organitzar la segona exposició del col·lectiu, juntament amb Oriol Bohigas i Josep M. Martorell, companys de promoció.
L'any 1955 va començar a treballar amb els arquitectes Pedro López Íñigo i Xavier Subías, amb qui compartiria despatx fins a finals dels anys 90. L'estudi Giráldez - López Iñigo - Subías, arquitectes representa l'aposta per l'avantguarda moderna i reformista que trenca amb l'academicisme imperant dels 50.
L'any 1957 van rebre l'encàrrec per construir la Facultat de Dret, al nou campus de la Universitat de Barcelona a l'avinguda Diagonal. El projecte, un edifici racionalista i funcionalista amb un llenguatge proper a Mies van der Rohe i al GATCPAC dels anys 30, va guanyar el Premi FAD d'Arquitectura i Interiorisme.
El mateix any 1957, per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona, van elaborar l'avançament del Pla Parcial del barri de Montbau. Entre 1958 i 1960 van construir tres dels blocs de l'illa Sud. Posteriorment hi construirien també el bloc N, amb un sistema de pisos dúplex amb corredors d'accés encaixats, inspirats en la torre de Bakema i Van den Broek a la Interbau 57.
El següent gran encàrrec va ser el Pla Parcial del Sud-est del Besòs, l'any 1959, en col·laboració amb Enric Giralt i Josep Puig i Torné. En aquest sector, a més, van construir els edificis d'habitatges i els equipaments de les 4 illes situades al nord.
L'estudi va projectar també, l'any 1962, la Biblioteca del COAC, avui desapareguda. Un altre dels seus projectes més destacats és la Facultat d'Econòmiques de Barcelona (1962-1966), on es consolidava el seu llenguatge plàstic basat en el diàleg entre els materials, i l'estructura adquiria importància, anticipant l'obra de la Universitat Autònoma de Barcelona (1969-72).
El Fons Giráldez - López Iñigo - Subías està dipositat a l'Arxiu Històric del COAC, que l'ha digitalitzat per facilitar-ne la difusió. L'any 2008 el Col·legi va organitzar l'exposició "Giráldez, López-Íñigo i Subias, arquitectes. A la recerca d’un llenguatge arquitectònic contemporani (1956-1997)", que recorria la trajectòria de l'estudi des del seu inici fins al 1997. Després de veure's a la seu de Plaça Nova, la mostra va itinerar per diverses seus col·legials. A més, l'any 2021 alguns documents d'aquest Fons van formar part de l'exposició "Montbau, 1958-1964. Entre Arquitectura i Harmonia".
El COAC i altres col·legis professionals signen un conveni amb Drets Socials per impulsar la rehabilitació a través dels fons Next Generation
El COAC, juntament amb el Consell de Col·legis Territorials d’Administradors de Finques de Catalunya, el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona (CAATEB) i el Consell de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya, han signat un conveni amb el departament de Drets Socials per impulsar la rehabilitació a casa nostra a través dels fons Next Generation.
L’acord estableix la creació de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, organismes mitjancers entre l’administració de la Generalitat i els usuaris, que s’ocuparan de divulgar, informar i assessorar a les persones propietàries i a les comunitats de veïns sobre els ajuts a la rehabilitació d'edificis vinculats als fons europeus.
A través d’aquestes noves oficines, els col·legis professionals ajudaran a les comunitats de propietaris, a cost zero, en la gestió de la sol·licitud de subvenció per tal de promoure la rehabilitació del màxim nombre d’edificis, al mateix temps que generen ocupació entre els professionals col·legiats.
En aquesta línia, el COAC i els altres col·legis professionals rebran una bestreta de gairebé 2 milions d’euros de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per iniciar la prestació de serveis el més ràpid possible.
Així mateix, com a contraprestació a la tasca d’informació, difusió, gestió i acompanyament, els col·legis rebran 330 euros per habitatge rehabilitat que s’hauran de distribuir entre els professionals que hagin participat, de manera proporcional a la càrrega de treball.
Impulsar la Renovació Urbana
Fa temps que el COAC insisteix en el protagonisme que pot tenir l’arquitectura i el sector de la construcció en la recuperació econòmica del país i en la resposta als reptes i compromisos amb els ODS i al canvi climàtic. Per això, el COAC celebra la posada en marxa d’aquestes oficines, que contribuiran a activar la cultura rehabilitadora.
En aquest sentit, des del departament de Drets Socials asseguren que “la rehabilitació energètica està poc instaurada en la mentalitat de la societat i del ciutadà, i per tant és del tot necessari que hi hagi un impuls des dels professionals en la cerca i el convenciment de les comunitats de propietaris”.
Muere Lluís Comerón, exdecano del COAC y presidente del CSCAE
Libro de condolencias virtual
Todas las personas que lo deseen pueden enviar un mensaje online en recuerdo de Lluís Comerón.
Nacido en Mataró el año 1960, estudió Arquitectura en la ETSAB, escuela en la que fue profesor de Matemáticas y Proyectos. Posteriormente fue también profesor de Proyectos en la ETSAV.
A lo largo de su trayectoria profesional tuvo una gran vinculación con el Colegio. Fue vocal de la Junta Directiva de la Demarcación de Barcelona entre el 2002 y 2006. El año 2006 fue elegido presidente de la Demarcación de Barcelona hasta el 2010, cuando asumió su primer mandato como decano del COAC. Al final de su segundo mandato, el 2017, fue nombrado presidente del CSCAE, cargo que ha ocupado hasta su muerte.
Al frente del COAC, Lluís Comerón trabajó incansablemente para poner en valor la arquitectura, defender al colectivo y mejorar las condiciones del ejercicio profesional. Su convicción del importante papel de los colegios profesionales le hizo luchar para que, el año 2014, el Anteproyecto de Ley de Colegios y Servicios Profesionales no tirara adelante. Más tarde, impulsó la Ley de la Arquitectura, aprobada por el Parlament de Catalunya el 2017, y el Pacto por la Renovación Urbana. También promovió la renovación de la sede del COAC en Plaça Nova, así como la organización del Congreso de Arquitectura de 2016.
En el ámbito profesional, después de haber trabajado con Ramon Sanabria y Ramon Artigas, fundó su propio despacho en Sant Cugat del Vallès, desde donde desarrolló una práctica profesional diversa, tanto para las administraciones públicas como para el sector privado, realizando proyectos de equipamientos escolares, sanitarios, penitenciarios y culturales, así como espacios públicos y edificios de viviendas.
Descanse en paz.