Propers Actes
Presentació del documental “Julbe, Torres i Martínez: L...
Presentació del documental ...
Nou cicle: Intel·ligència artificial i arquitectura....
Nou cicle: Intel·ligència...
IA generativa i visual per a arquitectes: Visualitzacions...
IA generativa i visual per a...
Exposició: Housing Standardisation
Exposició: Housing Standardisation
Fallece el arquitecto Ricardo Bofill
Ricardo Bofill Levi se matriculó en la ETSAB el año 1957 y finalizó sus estudios en Suiza, donde se graduó en Urbanismo y Arquitectura en la Haute École du Paysage, d’Ingénierie et d’Architecture de Genève. En 1963 reunió en Barcelona a un equipo de jóvenes formados en diferentes disciplinas −arquitectura, urbanismo, ingeniería, sociología, filosofía, literatura y cine−, el germen del actual Ricardo Bofill Taller de Arquitectura (RBTA). Desde este estudio, ubicado en una antigua fábrica de cemento en Sant Just Desvern, se han realizado un millar de proyectos arquitectónicos de diferente naturaleza en más de 40 países del mundo.
50 años de creación arquitectónica por todo el mundo
Entre sus proyectos más reconocidos encontramos el edificio de apartamentos Walden 7, en Sant Just Desvern (1974); la prolongación de la Castellana, en Madrid (1997); las sedes corporativas de Shiseido en Tokyo (2001) y de Cartier en París (2002); el Teatro Nacional de Catalunya (1997) y el Hotel Vela (2008), en Barcelona; o la Terminal 1 del Aeropuerto del Prat (2010). El arquitecto barcelonés destacó, especialmente, con sus proyectos de vivienda social a diferentes escalas: Les Arcades du Lac, en Saint-Quentin-en-Yvelines (1982); Les Espaces d’Abraxas, en Marne-la Vallée (1982); o el barrio de Antigone, en Montpellier (1999), entre otros.
A lo largo de su trayectoria, Bofill recibió numerosos premios y reconocimientos, como la Creu de Sant Jordi, el Vittorio de Sica Architecture Prize y la distinción Honoris Causa por la Universitat Politècnica de Catalunya y las universidades de Hamburgo, en Alemania, y Metz, en Francia. Además, fue designado miembro honorario del American Institute of Architects y Officier de l’Ordre des Arts et des Lettres de Francia, entre otros.
Para despedir a Ricardo Bofill, los días 26 y 27 de enero se celebrará un acto en la emblemática sede del estudio, al cual amigos, allegados y admiradores podrán asistir para rendirle homenaje.
Adeu a Ricardo Bofill, arquitecte català del món
La carrera de Bofill està marcada per l’excel·lència de principi a fi. De fet, la irrupció del seu Taller d’Arquitectura a principis dels anys seixanta va marcar la seva obra fins i tot abans de fer honor al seu nom, amb la fundació d’un espai experimental on cristal·litzar la feina conjunta d’arquitectes, poetes, filòsofs, sociòlegs i matemàtics en edificis construïts.
Les seves primeres obres van sacsejar el panorama cultural català, no només per la seva potència formal, sinó pels propis plantejaments dels encàrrecs. Destaquen especialment els habitatges cooperatius amb una forta vessant social que volien construir una manera de viure feliç i hedonista, una manera de fer comunitat, amb espais inspirats en les places de les ciutats mediterrànies, els llocs de trobada per excel·lència.
Segurament, l’exemple més representatiu és el vistós i popular Walden 7, a Sant Just Desvern, tota una declaració d’intencions i un embrió de l’habitatge cooperatiu actual, amb espais comuns per promoure la relació entre famílies.
Bofill va exportar el seu model d’habitatge social a l’estranger amb èxit, particularment a França i Algèria. Les seves intervencions van incidir en el planejament de les ciutats dignificant-ne els barris i les persones que hi vivien, com demostren els barris Echelles du Baroque, al districte XIV de París, o el d’Antigone a Montpeller. Va aconseguir amb la seva intervenció donar-los identitat i empoderar l’habitatge social, fent que la seva ciutadania s’hi sentís orgullosa de viure-hi. Va ser aquesta capacitat per connectar les seves obres amb el territori en el qual eren construïdes el que el va portar a redefinir el planejament urbanístic d’importants emplaçaments com Estocolm, Casablanca o Luxemburg.
Defensor de les ciutats compactes, Bofill és també autor de grans edificis com la seu corporativa de Shiseido Ginza, a Tòquio i de Cartier, a París, o de la Universitat Mohammed VI a Ben Guerir i Rabat. També és el creador d’un parell de gratacels amb funció d’oficines a la meca mundial dels edificis d’alçada, a Xicago.
Entre aquests dos mons, Bofill també deixa altres desenes de projectes icònics. Ja als anys 90, i per als Jocs Olímpics, Bofill va obrir les portes de Barcelona al món amb un dels símbols de la ciutat: l’aeroport. Obra que anys més tard va ampliar amb l’actual Terminal 1, un saló majestuós, lluminós i elegant que s’estén en totes les direccions de l’espai. Encara a Barcelona, el seu taller també va deixar empremta amb el Teatre Nacional de Catalunya, la seu de l’INEFC o l’Hotel Vela.
La seva firma s’estén per tot el país, amb utopies construïdes com el Castell de Kafka a Sant Pere de Ribes, els Laboratoris de Lliçà de Vall o el potent Barri Gaudí de Reus, així com amb altres obres tan poètiques com la casa de Mont-Ras.
Més enllà de Catalunya, el conegut edifici d’habitatges de la Muralla Roja de Calp, al País Valencià, també és obra seva, així com els Jardins del Túria, a València capital, on es va erigir en pioner de la renovació urbana. Seus són també el Palau de Congressos o el parc Manzanares, a Madrid.
Ricardo Bofill va celebrar la vida en tots els seus projectes: una vida i una carrera llarga, intensa i reconeguda i ja té un lloc definit a la història.
Descansi en pau.
Junta de Govern del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
*Obituari publicat a La Vanguardia el 22 de gener de 2022
Mor l'arquitecte Ricardo Bofill
Ricardo Bofill Levi es va matricular a l'ETSAB l'any 1957 i va finalitzar els seus estudis a Suïssa, on es va graduar en Urbanisme i Arquitectura a l’Haute École du Paysage, d’Ingénierie et d’Architecture de Genève. El 1963 va reunir a Barcelona un equip de joves formats en diferents disciplines −arquitectura, urbanisme, enginyeria, sociologia, filosofia, literatura i cinema−, el germen de l’actual Ricardo Bofill Taller d’Arquitectura (RBTA). Des d’aquest estudi, ubicat en una antiga fàbrica de ciment a Sant Just Desvern, s’han realitzat un miler de projectes arquitectònics de diferent naturalesa a més de 40 països del món.
50 anys de creació arquitectònica arreu del món
Entre els seus projectes més reconeguts hi trobem l’edifici d’apartaments Walden 7, a Sant Just Desvern (1974); la prolongació de la Castellana, a Madrid (1997); les seus corporatives de Shiseido a Tòquio (2001) i de Cartier a París (2002); el Teatre Nacional de Catalunya (1997) i l’Hotel Vela (2008), a Barcelona; i la Terminal 1 de l’Aeroport del Prat (2010). L'arquitecte barceloní va destacar, especialment, amb els seus projectes d'habitatge social a diferents escales: Les Arcades du Lac, a Saint-Quentin-en-Yvelines (1982); Les Espaces d’Abraxas, a Marne-la Vallée (1982); i el barri d’Antigone, a Montpellier (1999), entre d'altres.
Al llarg de la seva trajectòria, Bofill ha rebut nombrosos premis i reconeixements, com la Creu de Sant Jordi, el Vittorio de Sica Architecture Prize i la distinció Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Catalunya i les universitats d’Hamburg, a Alemanya, i Metz, a França. A més, ha estat designat membre honorari de l'American Institute of Architects i Officier de l’Ordre des Arts et des Lettres de França, entre d’altres.
Per acomiadar Ricardo Bofill, els dies 26 i 27 de gener se celebrarà un acte a l'emblemàtica seu de l'estudi, al qual amics, familiars i admiradors podran assistir per retre homenatge a l'arquitecte.
Més de 250 col·legiats han rebut suport i assessorament del SOC COAC
El Servei d’Orientació Col·legial (SOC COAC) ha donat suport a un total de 268 persones col·legiades des de la seva creació, el juliol de 2020. Una xifra significativa que demostra el valor i la necessitat del servei, que va néixer en el context de la crisi provocada per la COVID-19 per fer costat a tots aquells arquitectes que, a causa de la pandèmia o altres situacions, necessitaven ajuda econòmica o assessorament.
La majoria dels professionals que han sol·licitat ajuda ha estat per motius econòmics, molt per davant d’altres casuístiques com ara situacions de dependència, discapacitat, llargues malalties o salut mental. Així doncs, el SOC COAC ha atorgat un total de 282 ajudes, entre les quals hi ha un 48% de prestacions econòmiques directes, un 39% de bonificacions a la quota col·legial, i un 13% entre condonacions de deutes (8%) i ajuts extraordinaris (5%).
D’entre els usuaris, n’hi ha prop de 130 que han rebut assessorament en la recerca d’ajudes de l’administració pública i/o entitats privades, així com en la reactivació de la seva carrera professional a través del Servei d’Ocupació i de l’accés a formació de l’Escola Sert mitjançant la figura del delegat de curs.
“El SOC COAC m’ha ajudat a reintegrar-me a l’exercici professional”
Els usuaris han valorat molt positivament l’assessorament i ajuda rebuts. Alguns testimonis asseguren que “el SOC COAC ha estat determinant” en una fase molt delicada de les seves vides professionals perquè els ha ajudat “de forma substancial a la reintegració a l’exercici de la professió després d’anys de crisi”. D’altres afirmen que el SOC COAC va proporcionar-los “un ajut econòmic quan més els feia falta i la formació que desitjava per encarar un nou repte professional”.
Un servei amb un llarg recorregut
El SOC COAC ofereix suport econòmic, assessorament, suport personal i orientació professional als arquitectes col·legiats. També vol ampliar els seus objectius incloent el foment de l’emprenedoria, la innovació i altres iniciatives que promoguin l’activitat professional i la solidesa del servei.