Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Ricardo Bofill, en una imatge d'arxiu

Adeu a Ricardo Bofill, arquitecte català del món

Imatge: 
© Sílvia Colmenero a arquitecturacatalana.cat
A pocs arquitectes els escau tant el terme visionari com a Ricardo Bofill, mort el passat 14 de gener als 82 anys. Enamorat de les utopies i els reptes, Bofill deixa un llegat que no es trobarà als llibres, sinó als carrers de les ciutats dels 40 països on va aixecar-hi el seu miler de projectes.

La carrera de Bofill està marcada per l’excel·lència de principi a fi. De fet, la irrupció del seu Taller d’Arquitectura a principis dels anys seixanta va marcar la seva obra fins i tot abans de fer honor al seu nom, amb la fundació d’un espai experimental on cristal·litzar la feina conjunta d’arquitectes, poetes, filòsofs, sociòlegs i matemàtics en edificis construïts.

Les seves primeres obres van sacsejar el panorama cultural català, no només per la seva potència formal, sinó pels propis plantejaments dels encàrrecs. Destaquen especialment els habitatges cooperatius amb una forta vessant social que volien construir una manera de viure feliç i hedonista, una manera de fer comunitat, amb espais inspirats en les places de les ciutats mediterrànies, els llocs de trobada per excel·lència.

Segurament, l’exemple més representatiu és el vistós i popular Walden 7, a Sant Just Desvern, tota una declaració d’intencions i un embrió de l’habitatge cooperatiu actual, amb espais comuns per promoure la relació entre famílies.

Bofill va exportar el seu model d’habitatge social a l’estranger amb èxit, particularment a França i Algèria. Les seves intervencions van incidir en el planejament de les ciutats dignificant-ne els barris i les persones que hi vivien, com demostren els barris Echelles du Baroque, al districte XIV de París, o el d’Antigone a Montpeller. Va aconseguir amb la seva intervenció donar-los identitat i empoderar l’habitatge social, fent que la seva ciutadania s’hi sentís orgullosa de viure-hi. Va ser aquesta capacitat per connectar les seves obres amb el territori en el qual eren construïdes el que el va portar a redefinir el planejament urbanístic d’importants emplaçaments com Estocolm, Casablanca o Luxemburg.

Defensor de les ciutats compactes, Bofill és també autor de grans edificis com la seu corporativa de Shiseido Ginza, a Tòquio i de Cartier, a París, o de la Universitat Mohammed VI a Ben Guerir i Rabat. També és el creador d’un parell de gratacels amb funció d’oficines a la meca mundial dels edificis d’alçada, a Xicago.

Entre aquests dos mons, Bofill també deixa altres desenes de projectes icònics. Ja als anys 90, i per als Jocs Olímpics, Bofill va obrir les portes de Barcelona al món amb un dels símbols de la ciutat: l’aeroport. Obra que anys més tard va ampliar amb l’actual Terminal 1, un saló majestuós, lluminós i elegant que s’estén en totes les direccions de l’espai.  Encara a Barcelona, el seu taller també va deixar empremta amb el Teatre Nacional de Catalunya, la seu de l’INEFC o l’Hotel Vela.

La seva firma s’estén per tot el país, amb utopies construïdes com el Castell de Kafka a Sant Pere de Ribes, els Laboratoris de Lliçà de Vall o el potent Barri Gaudí de Reus, així com amb altres obres tan poètiques com la casa de Mont-Ras.

Més enllà de Catalunya, el conegut edifici d’habitatges de la Muralla Roja de Calp, al País Valencià, també és obra seva, així com els Jardins del Túria, a València capital, on es va erigir en pioner de la renovació urbana. Seus són també el Palau de Congressos o el parc Manzanares, a Madrid.

Ricardo Bofill va celebrar la vida en tots els seus projectes: una vida i una carrera llarga, intensa i reconeguda i ja té un lloc definit a la història.

Descansi en pau.

Junta de Govern del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)


*Obituari publicat a La Vanguardia el 22 de gener de 2022

26/01/2022
Tornar