WE SAY GOODBYE TO JORDI BONET ARMENGOL, THE MAN BEHIND CONTINUING THE WORK ON THE SAGRADA FAMÍLIA
Jordi Bonet Armengol (1925-2022) died on 20 June. An architect atypical of his generation and a contemporary of Oriol Bohigas, Bonet Armengol distinguished himself by having a broad and extensive career that included a myriad of buildings of varying types, in which a single work stands out. He will forever be the architect who gave the definitive push to finish Antoni Gaudí's Sagrada Família.
Bonet Armengol, born in Barcelona in 1925, graduated as an architect in 1949 and obtained his doctorate in 1965, after serving as Director-General for Artistic Heritage in the Generalitat de Catalunya (1981-1984). Son of Lluís Bonet Garí, the architect who, together with Isidre Puig Boada, Domènec Sugrañes and Francesc Quintana, continued work on the church after the Spanish Civil War disaster, Bonet Armengol inherited the commission, building more than all his predecessors combined after completing the heroic feat of reconstructing the original project. It was in 1985 when he joined the team that directed the work on the Sagrada Família basilica, a task he carried out until 2012.
An indefatigable organiser, he did not content himself with reworking it on a theoretical level: he laid the foundations for the feasibility of the project, raised funds, contributed to its worldwide symbolic character and finally completed the main hall of the project. Bonet Armengol may not have been able to see the finished building from the outside, but he was able to see it from the inside.
He was a very well-rounded architect: his career led him to build houses, industrial buildings and remarkably unique structures such as the Pau Casals Auditorium in El Vendrell, located in the district of Sant Salvador, and the Auditorium in Tortosa. In the field of religious architecture, he was responsible for the Parish of San Medir in Barcelona, located on a city block that he completed with some interesting residential buildings, a similarly interesting auditorium and a bell tower that is now the symbol of the neighbourhood.
However, Bonet Armengol was, above all, a great scholar of Gaudí. He was able to understand and organise the thoughts of this genius of Catalan Modernisme, to embody the innate value of Gaudí's work in his own career and to deal successfully with Gaudí's most emblematic project.
Rest in peace.
NEW GOVERNING BOARD TAKES OFFICE
On 15 June, the members of the new COAC Governing Board took office.
The Board is headed by the COAC dean, Guim Costa Calsamiglia, with Gemma Ferré Pueyo as secretary, Imanol Montero Viar as treasurer, and Inés de Rivera Marinelo, Greta Tresserra Sans and Pep Quílez Soler as members. The Board is complemented with a team comprising the presidents of the regional branches: Sandra Bestraten Castells (Barcelona), Claudina Relat Goberna (Comarques Centrals), Elena Rosales Castellà (Ebre), Marc Riera Guix (Girona), Lluís de la Fuente (Lleida) and Jordi J. Romera (Tarragona).
More profession, more prestige, more COAC
The new Governing Board assumes leadership of the COAC with the commitment to work to improve the future of the professional group through an association that is more open to everyone: one that is innovative, well-rounded, inclusive and that serves as a benchmark.
One of the aims is to better the situation and practices of the profession itself, with a focus on strengthening COAC services to make them more efficient and easily accessible; improving public tendering procedures through their simplification and to ensure equal opportunities; encouraging training, innovation and refresher courses to promote employment; promoting gender inclusion and supporting new generations by listening to the experiences of those that went before them.
There is also a firm desire to get back the prestige once held by profession and architecture itself. Therefore, work will be done to improve society's perception of the architect, a discipline at the service of the public and one which provides solutions to the difficult challenges that lie ahead.
A third aim on which the new Board will focus is to work to improve the institution's relationship with the members and between members, encouraging the COAC's role as a meeting point for connection, participation and cooperation among architects.
El COAC firma la Hoja de Ruta de la Descarbonización de la Edificación impulsado por Green Building Council España
El Colegio de Arquitectos de Cataluña ha firmado la Hoja de Ruta de la Descarbonización de la Edificación en todo su ciclo de vida en el marco de la jornada #DescarbonizaciónXL que organizó el Green Building Council España el pasado 22 de junio en el ITeC y que contó con la participación de Greta Tresserra, vocal de Sostenibilidad, Innovación e Internacional del COAC.
A través de dos mesas redondas se analizaron los principales retos del sector en la transformación progresiva del sector para conseguir la completa descarbonización del parque para el año 2050, donde la rehabilitación es clave. Se trataron temas como el papel de los fondos Next Generation y el impulso de la rehabilitación del parque edificado, además de la necesaria colaboración entre el sector público y privado.
El documento, que ha suscrito el COAC y otras instituciones del sector de la edificación, pretendre mobilizar el mercado, las administraciones públicas y la ciudadanía alrededor de los objetivos de descarbonización. Pone de manifiesto que la crisi del 2008 obligó a repensar el sector, a dejar atrás la nueva construcción como actividad única y apostar por la rehabilitación, como se hace en Europa, porque tenemos un parque de viviendas envejecido y poco eficiente energéticament. Además, la rehabilitación y la renovación urbana suponen una oportunidad laboral para el colectivo de los arquitectos.
Así pues, la hoja de ruta pretende que organizaciones y administración pública se comprometan a trabajar para cumplir el objetivo que marca Europa de la descarbonización del nuestro y otros sectores el 2050. El COAC asume los siguientes compromisos:
1. Alinear la acción con los objetivos de esta hoja de ruta para acelerar la descarbonización del sector de la edificación
2. Difundir la visión y promover la capacitación técnica entre sus colegiados
3. Colaborar activamente en el desarrollo e implantación de instrumentos básicos para la descarbonización como el Registro Digital del Edificio, el Pasaporte del Edificio o el registro de DAPs de materiales
4. Fomentar las soluciones innovadoras para la rehabilitación y la obra nueva, així como colaborar en el desarrollo de tecnologías y proceso orientados a minimizar la huella de carbonio y generalizar la economía circular
5. Acercar el conocimiento técnico a la ciudadanía y acompañarlos en la toma de decisiones, especialmente en los procesos de rehabilitación
6. Colaborar con el resto de agentes de la cadena de valor de la construcción para la consecución de los objetivos de descarbonización
El COAC subscriu el Full de Ruta de la Descarbonització de l’Edificació impulsat per Green Building Council Espanya
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha signat el Full de Ruta de la Descarbonització de l’Edificació en tot el seu cicle de vida en el marc de la jornada #DescarbonizaciónXL que va organitzar el Green Building Council Espanya el passat 22 de juny a l'ITeC i que va comptar amb la participació de Greta Tresserra, vocal de Sostenibilitat, Innovació i Internacional del COAC.
A través de dues taules rodones es van analitzar els principals reptes del sector en la transformació progressiva del sector per assolir la completa descarbonització del parc l’any 2050, on la rehabilitació és clau. Es van tractar temes com el paper dels fons NextGeneration i l’impuls de la rehabilitació del parc edificat, a més a més de la necessària col·laboració entre el sector públic i privat.
El document, que ha subscrit el COAC i altres institucions del sector de l’edificació, pretén mobilitzar el mercat, les administracions públiques i la ciutadania al voltant dels objectius comuns de descarbonització. Posa de manifest que la crisi del 2008 va obligar a repensar el sector, a deixar enrere la nova construcció com a activitat única i apostar per la rehabilitació, tal com es fa a Europa, perquè tenim un parc d'habitatges envellit i poc eficient energèticament. A més a més, la rehabilitació i la renovació urbana suposen una oportunitat laboral per al col·lectiu dels arquitectes.
Així doncs, el full de ruta pretén que organitzacions i administració pública es comprometin a treballar per complir l'objectiu que marca Europa de la descarbonització del nostre i altres sectors el 2050. El COAC assumeix els següents compromisos:
1. Alinear l’acció del COAC amb els objectius d’aquest full de ruta per accelerar la descarbonització del sector de l’edificació
2. Difondre la visió i promoure la capacitació tècnica entre els seus col·legiats
3. Col·laborar activament en el desenvolupament i implantació d’instruments bàsics per la descarbonització com el Registre Digital de l’Edifici, el Passaport de l’Edifici o el registre de DAPs de materials
4. Fomentar les solucions innovadores per a la rehabilitació i l’obra nova, així com col·laborar en el desenvolupament de tecnologies i processos orientats a minimitzar la petjada de carboni d’un edifici i generalitzar l’economia circular
5. Apropar el coneixement tècnic a la ciutadania i acompanyar-los en la presa de decisions, especialment en els processos de rehabilitació
6. Col·laborar amb la resta d’agents de la cadena de valor de la construcció per la consecució dels objectius de descarbonització