La família de Narcís Negre dona el fons professional de l'arquitecte a l'Arxiu Històric
El fons del qui va ser delegat de Girona del COAC durant els anys 1952 i 1959, el configuren més de 1.000 expedients fets entre finals dels anys cinquanta fins als anys 80 del segle passat en municipis com Girona, Cassà de la Selva o Calonge, entre els quals hi trobem redaccions de projectes d’edificació, de planejament i d’urbanització, així com concursos. El material es podrà consultar una vegada revisat i catalogat.
Tota aquesta documentació suposa incorporar una nova mirada de veure el planejament i el paisatge que se suma als vint-i-dos fons custodiats a l’Arxiu Històric del COAC a Girona.
Trajectòria professional
Narcís Negre i Tibau (Cassà de la Selva, 1923 – 2022) va ser el primer arquitecte de la família i va suposar la culminació d’una trajectòria familiar revestida durant segles del món de la construcció.
Es va formar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona amb professors com Josep Maria Jujol el qual definia en el llibre Arquitectes i Arquitectura ‘com un excel·lent dibuixant, juganer, trencador i, alhora, creador de formes’. L’any 1954 va obtenir el títol d’arquitecte. En aquest moment, el seu pare li va habilitar un despatx des del qual va començar amb petits encàrrecs.
En aquesta època primerenca, va coincidir amb l’escultor Domènec Fita, el qual el posà en contacte amb el també arquitecte Joaquim Maria Masramon. Amb ell col·laborà, entre d’altres, en l’ampliació del Santuari de Santa Maria del Collell; una obra que va ser el trampolí que els va donar peu a continuar conjuntament des d’un despatx situat a Girona. Amb ells també hi col·laborà, esporàdicament, Jordi Masgrau Boschmonar en obres com la Clínica Salus Infirmorumn de Banyoles o el col·legi Mater Dei, entre altres.
També va ser arquitecte municipal de Cassà de la Selva, de Calonge i arquitecte del Ministeri de la Vivenda, passant després als serveis territorials d’Arquitectura i Habitatge de Girona. Durant uns anys, va ser professor d’Història de l’Art a la Universitat de Girona i cap de servei per al patrimoni arquitectònic del Bisbat de Girona.
En general, les seves obres s’ubiquen a les comarques de Girona. Per exemple, els 500 habitatges al barri de Vilaroja de Girona; la residència Sagrada Família també a Vilaroja; l’Hotel Fornells Park a Fornells de la Selva, la Clínica Salus Infirmorum a Banyoles, l’església de Sant Pau i l’església de Sant Salvador a Girona, i l’església i habitatges del Pares Claretians al carrer Joan Maragall de Girona. També és autor de l’Aparthotel Santo Tomás a Menorca.
El COAC atorga les medalles COAC 2022
Les Medalles COAC constitueixen la condecoració institucional del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya per reconèixer la contribució de persones o institucions al progrés de l’arquitectura o del Col·legi. Els reconeixements s’han entregat en el marc de l'Acte Institucional del COAC, en el qual s'han reconegut als arquitectes que han fet 50 anys de col·legiació i també es van distingir les donacions de fons professionals a l'Arxiu Històric i Biblioteca.
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya disposa d’un centre de documentació d’arquitectura de referència i l’Arxiu Històric custodia els fons professionals de 180 arquitectes. Per la seva banda, la Biblioteca és la segona d’Europa en nombre de volums d’arquitectura.
Aquest llegat i aquestes xifres han estat possibles gràcies a les aportacions d’entitats i particulars (siguin arquitectes o no). És per aquest motiu que, ja el 1984, el COAC va instituir la condecoració a entitats i persones en agraïment a la dotació que fan a la institució de fons documentals o bibliogràfics d’interès per a l’Arquitectura i l’Urbanisme. Així mateix, per cinquè any consecutiu, el COAC ha organitzat una exposició virtual,'50 anys d’arquitectura. 1972-2022', en homenatge als companys i companyes, arquitectes, que han celebrat els 50 anys de col·legiació.
Els arquitectes de les comarques centrals reivindiquen la professió i homenatgen als arquitectes promotors del Col·legi del territori.
La Festa Patronal de la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, s’ha celebrat a Món Sant Benet i hi han participat més de 120 assistents d’Osona, Bages, Moianès, Anoia i Berguedà
Més de 120 arquitectes i acompanyants es van trobar a Món Sant Benet, per celebrar la seva Festa Patronal, organitzada per Col·legi d’Arquitectes de Catalunya de les Comarques Centrals, que no s’havia pogut fer des de l’any 2019 a causa de la pandèmia. Durant l’acte, es va reivindicar la professió d’arquitecte i es va posar en valor la força de la Demarcació de les Comarques Centrals, que va néixer fa 5 anys de la unió de les delegacions del Bages-Berguedà i Osona i que actualment inclou Anoia, Bages, Berguedà, Moianès i Osona.
La Festa va començar a la tarda amb visites guiades per Món Sant Benet. Seguidament, i abans del sopar, es va fer l’acte institucional, en què es va fer un reconeixement als delegats de les antigues delegacions de les Comarques Centrals del COAC, als qui complien 25 anys de la seva col·legiació i a les noves persones col·legiades d’enguany. El va iniciar el secretari del COAC-CC, Manel Alcubierre, que va destacar la importància de reforçar les relacions i implementació del Col·legi al territori “per donar les mateixes oportunitats a tots els membres del col·lectiu”.
En el seu parlament, la presidenta de la Demarcació de les Comarques Centrals del COAC, Claudina Relat, va destacar que “som una de les 6 demarcacions del COAC, des del 2018. Una gran passa endavant, que tanca l’època de més de 30 anys com a delegacions del COAC a Barcelona”. I va apuntar que algunes de les línies estratègiques per als propers anys són treballar per l’exercici de la professió, la governança de la institució, l’apropament als joves arquitectes i donar una visió femenina al Col·legi.
El degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Guim Costa, va remarcar que “les demarcacions són l’engranatge que ens lliga amb tots els arquitectes que treballem per tot el territori. I que a tot arreu som importants”.
També van intervenir Jacint Raurell i Josep Maria Sarrate, els dos primers responsables de les delegacions d’Osona i Bages-Berguedà, en representació dels vuit delegats, que van explicar l’inici del desplegament territorial del COAC a Vic i Manresa, seus col·legials que el 2018 van unir forces per crear l’actual Demarcació de les Comarques Centrals.
La delegada del Govern a la Catalunya Central, Montse Barniol, per la seva banda, va fer una crida als arquitectes a treballar per aconseguir “un planeta i unes ciutats més sostenibles, i que la gent vegi viable retornar a materials naturals per a la construcció”.
A més de la delegada del Govern a la Catalunya Central, Montse Barniol, a l’acte va participar activament, Guim Costa degà Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, i la presidenta de la Demarcació Comarques Centrals, Claudina Relat, així com diverses autoritats com el subdirector general de Coordinació Urbanística de la Generalitat, Francesc Xavier Rehues; l’alcalde de Manresa, Marc Aloy; o regidors d’Urbanisme de Manresa, Vic i Sant Fruitós de Bages, David Aaron López, Fabiana Palmero i David Uró. La majoria d’elles, participaven a la festa amb doble condició: el seu càrrec però també com a arquitectes de formació i professió.
La Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que es va crear l’any 2018, té seu a Vic i a Manresa i inclou Osona, el Bages, l’Anoia, el Moianès i el Berguedà. En total, té 461 arquitectes col·legiats.
Gràcies als patrocinadors i col·laboradors:
Ajuts per a la rehabilitació Next Generation a Rubí
La delegació del Vallès del COAC va organitzar el passat 7 de novembre la sessió informativa sobre els ‘Ajuts per a la rehabilitació Next Generation’ a Rubí.
A través de les OTRs (Oficines Tècniques de Rehabilitació dels Col·legis Professionals), aquestes sessions tenen com a objectiu informar i assessorar els arquitectes i ciutadans que ho desitgin, en relació als detalls de la convocatòria de subvencions dels Programes 3, 4 i 5 d'impuls a la rehabilitació residencial, aprovats en el marc dels FONS NEXT GENERATION (RD 853/2021), i s’hi exposen els requisits per a poder-s’hi acollir i com fer el tràmit de les sol·licituds.
La ponència va anar a càrrec de les tres Oficines Tècniques de Rehabilitació dels tres col·legis professionals:
- COAC Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
- CATEB Consell de Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Catalunya
- Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida
L’objectiu d’aquestes sessions és explicar i aclarir dubtes sobre els Programes de Rehabilitació Residencial dels Fons Next Generation i processos de sol·licitud i la resolució de consultes.