Propers Actes
Club de Lectura: "Saber Habitar" Jenofonte
Club de Lectura: "Saber...
Exposició col·lectiva d’Arquitectes Sèniors de Lleida
Exposició col·lectiva d...
Visita tècnica a la Biblioteca L’Alzina, de Palau-Solità...
Visita tècnica a la Biblioteca L...
Exposició: Elles il·lustren botànica
Exposició: Elles il·lustren...
Mor l’arquitecte Fernando Alvarez Prozorovich als 67 anys
Havia nascut a Bahía Blanca, Argentina, el 1952. Es titulà com a arquitecte per la Universidad Nacional de la Plata el 1978. Va arribar a Barcelona a la dècada dels vuitanta, i des del 1987 exercia de professor d'Història de l'Art i de l'Arquitectura a l'ETSAB. Actualment era el director del Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de la Comunicació (THATC) de l'ETSAB.
Apassionat per la història de l'arquitectura
Dins la seva activitat docent destaca l'haver impulsat el portal-revista electrònica "Història en obres", testimoni de la seva passió per transmetre la importància del coneixement de l'arquitectura de tots els temps i llocs integrat en l'àmbit de la reflexió sociocultural.
El 1991 es va doctorar amb la tesi "El sueño moderno en Buenos Aires (1930-1949)", en la qual tractava del procés de construcció i dels debats arquitectònics a la ciutat. El 2009, amb motiu de l'edició digital de la tesi, Fernando va afegir un prefaci al seu text per agrair als seus companys i amics, de Barcelona i Argentina i, en especial, al seu tutor Josep Quetglas, la barreja d'influències rebuda així com la nostàlgia de les persones que li havien descobert, entre tantes altres coses, l'arquitectura.
Com a investigador, la seva dedicació a temes d'història i restauració d'arquitectura moderna a Espanya i Amèrica anava adreçada a trobar els vincles entre arquitectura, art i política. També coordinava des de Barcelona la RED PHI (Patrimonio Histórico Iberoamericano).
Admirador i difusor del llegat d'Antoni Bonet Castellana
Ens va fer descobrir arquitectes catalans exiliats a l'Argentina i l'Uruguai, i va aprofundir i donar a conèixer un dels més grans, Antoni Bonet Castellana. Sense oblidar cap de les seves obres, va bolcar-se a reivindicar La Ricarda com una de les obres mestres del Moviment Modern, que va restaurar i divulgar en publicacions diverses. El 1996 va ser comissari, juntament amb Felip Pich Aguilera i Jordi Roig, de l'exposició antològica impulsada pel COAC i el Ministeri de Foment "Antoni Bonet Castellana 1913-1989", itinerant fins 1999. Aquell any va rebre el Premi Ex-Aequo a la III Biennal Iberoamericana d'Arquitectura i Urbanisme a la millor publicació, dedicada precisament a Bonet Castellana d'Edicions UPC i Santa & Cole.
Són infinites les conferències arreu del món que han transmès el llegat de l'obra de Bonet, com la que va fer a Harvard al 2015. Alumnes, professors i persones dels camps més diversos van poder gaudir de les seves visites a La Ricarda, al Prat de Llobregat, i la seva complicitat amb l'edifici i la família era tota una lliçó d'estimació reivindicativa d'un dels exemples més excel·lents de l'arquitectura catalana moderna.
Precursor de la restauració del patrimoni arquitectònic
El seu interès pel Patrimoni Cultural el va portar a formar part de campanyes de restauració de conjunts tan importants com el Castell de Miravet, la Cartoixa d'Escaladei i la Basílica de Castelló d'Empúries. El 2017 va guanyar el tercer premi en el concurs internacional per a la cobertura de l'Arena de Verona, juntament amb els arquitectes Marc Mogas, Jordi Roig i Miquel Angel Sala. També des del 2009 havia estat participant com a expert en Patrimoni en el desenvolupament de les diferents fases de restauració i rehabilitació del Museu del Ferrocarril de Catalunya, a Vilanova i la Geltrú.
Des del 2011 va assumir la direcció del Màster de Restauració de Monuments, tot donant continuïtat al llegat que havia iniciat el seu amic i arquitecte Salvador Tarragó, juntament amb un equip de professors procedents de diverses disciplines.
La ciutat de Barcelona va ser igualment un dels seus camps de reflexió crítica, que el va portar a participar de manera activa en manifestacions ciutadanes per qüestionar un model urbà que s'havia distanciat dels seus habitants. D'aquesta preocupació n'és prova la seva coautoria al llibre "Arxiu crític model Barcelona 1973-2004" (2012).
Constructor de ponts entre arquitectes llatinoamericans i europeus
Dibuixant finíssim, persona de gran curiositat i sentit crític, amant de les arts i de la cultura, Fernando va ser un constructor de ponts entre Europa i Llatinoamèrica, sensible a la comprensió de les tradicions intel·lectuals de les dues vores de l'Atlàntic.
En converses i reflexions de més ampli espectre, reivindicava el caràcter obert de la cultura mestissa, aquella que reconeix els valors propis del lloc i que és capaç d'hibridar-se amb la de valors més universals. Per aquesta raó, li agradava recordar el seu cosí Gato Pérez i la seva contribució per una Barcelona culturalment diversa i oberta.
Col·laborador prolífic de la programació cultural del COAC
El COAC li agraeix especialment les seves múltiples col·laboracions, ja sigui a nivell de conferències, d'exposicions o de publicacions com la revista Quaderns. Així com, ja més recentment, la seva implicació com a membre del Grup d'arquitectes del Baix Llobregat, per portar a l'escala metropolitana el compromís de l'arquitectura amb la societat, amb les seves identitats patrimonials i la defensa d'un territori més just i mediambientalment més sostenible.
Gràcies, Fernando.
*A la fotografia, feta l'estiu del 2019, l'arquitecte i la seva dona tornant de veure sortir el sol a la platja de Castelldefels, com feien cada matí.
La AAEPFMC se suma a la fabricación de piezass sanitarias con impresoras 3D
En el marco de la campaña 'Coronavirus makers', la red estatal autogestionada para la generación de piezas sanitarias, la agrupación compró una impresora 3D, modelo Prusa P6 Steel Pro HD XXL, con la que ya ha produció un total de 30 viseras. La máquina funciona 24/7 gracias al compromiso de los arquitectos Mar Garcia y Santi Gasull.
Siempre en coordinación con los gestores dela comunidad, el material se produce en función de la demanda y se entrega a los hospitales de Sant Pau, Mataró, Barcelona, Vall d'Hebron, así como las clínicas Plató y Tres Torres. También se hacen llegar a varios CAP y residencias que lo han solicitado. Las que tienen algún pequeño defecto se entregan en farmacias y cuerpos policiales.
Una segunda impresora 3D
Ante la creciente demanda social, se ha decidido adquirir una segunda impresora 3D, con el objetivo de aportar el conocimiento del colectivo de los arquitectos a la situación que estamos viviendo, como ya han hecho otros profesionales, y mostrar así nuestro compromiso con la sociedad.
Asimismo, hacemos un llamamiento a todos aquellos profesionales de la arquitectura que tengáis una impresora 3D para que os unáis a la red de voluntarios 'makers'. Os podéis poner en contacto con la AAEPFMC, que os facilitará los archivos para la impresión.
Una herramienta para los colegiados
Una vez acabe la situación de pandemia actual, las máquinas 3D se pondrán a disposición de los agrupados, en primera instancia, y del resto de arquitectos colegiados. Así, se pondrá al alcance de todo el colectivo una herramienta de tecnología avanzada, con pago por uso, y se acompañará de la formación necesaria para su uso.
L'AAEPFMC se suma a la fabricació de peces sanitàries mitjançant impressores 3D
En el marc de 'Coronavirus makers', la xarxa estatal autogestionada per a la generació de peces sanitàries, l'agrupació va comprar una impressora 3D, model Prusa P6 Steel Pro HD XXL, amb la qual ja ha produït un total de 30 viseres. La màquina funciona 24/7 gràcies al compromís dels arquitectes Mar Garcia i Santi Gasull.
Sempre en coordinació amb els gestors de la comunitat, el material es produeix en funció de la demanda i s'entrega als hospitals de Sant Pau, Mataró, Barcelona, Vall d'Hebron, així com les clíniques Plató i Tres Torres. També se'n fan arribar a diversos CAP i residències que ho han sol·licitat. Les que tenen algun petit defecte s’entreguen a farmàcies i cossos policials.
Una segona impressora 3D
Davant la creixent demanda social, s'ha decidit adquirir una segona impressora 3D, amb l'objectiu d'aportar el coneixement del col·lectiu dels arquitectes a la situació que estem vivint, tal com han fet altres professionals, i mostrar el nostre compromís amb la societat.
Així mateix, fem una crida a tots aquells professionals de l'arquitectura que tingueu una impressora 3D perquè us uniu a la xara de voluntaris 'makers' posant-vos en contacte amb l'AAEPFMC, que us facilitarà els arxius per a la impressió.
Una eina per als col·legiats
Un cop es doni per acabada la situació de pandèmia actual, les màquines 3D es posaran a disposició dels agrupats, en primera instància, i de la resta d'arquitectes col·legiats. Així, es posarà a l'abast de tot el col·lectiu una eina de tecnologia avançada, amb pagament per ús, i que s'acompanyarà de la formació necessària per al seu ús.
El COAC trabaja en diferentes escenarios para ayudar al colectivo
Queremos transmitir todo nuestro apoyo y al mismo tiempo queremos que sepáis que la Junta de Gobierno del COAC está trabajando en diferentes escenarios para poder ayudar a nuestro colectivo en todo lo que nos sea posible.
Ayudas para todos los autónomos
En primer lugar, respecto a las ayudas a los autónomos que el Gobierno estatal pueda establecer, estamos trabajando para que se incluya también a los profesionales incorporados a mutualidades de previsión, en régimen legal alternativo al RETA. El objetivo es el de evitar la situación de discriminación que ahora mismo sufre parte de nuestro colectivo. Esto lo hacemos bajo la coordinación del CSCAE, que el pasado 20 de marzo ya hizo la petición formal al Gobierno estatal.
Petición para detener la actividad
En segundo lugar, los colegios técnicos catalanes hemos hecho también una petición oficial al Gobierno del estado para que éste detenga la actividad ligada a las obras de construcción, públicas y también privadas, dado que es prácticamente inviable garantizar las medidas de prevención y protección establecidas. Estamos convencidos de que debemos reclamar acciones en defensa de la salud y la seguridad de nuestros colectivos, así como del resto de personas que trabajan. Esta petición va ligada también a la solicitud de medidas económicas para paliar las pérdidas que tendrá nuestro sector, y contribuir así a la recuperación de la economía, en la que tenemos un papel relevante.
Cuotas colegiales
En tercer lugar, la Junta ha tomado la decisión de que los colegiados puedan aplazar el pago de la cuota correspondiente al 2º trimestre del año. Se recuerda también que, si os es necesario, tenemos el programa de atención social a vuestra disposición.
A pesar del confinamiento al que estamos todos sometidos, la presencia territorial del Colegio sigue viva y nos permite estar a vuestro lado. Además de seguir dando servicio desde cualquier punto con el teletrabajo, en estas primeras acciones que os acabamos de explicar se añaden otras que estamos organizando y que guardan relación con la formación, la cultura y la acción social y de voluntariado. Os las iremos explicando tan pronto como las vamos terminando.
En definitiva, trabajaremos para ayudaros a salir de esta situación más fortalecidos y preparados para afrontar nuevos retos.
Seguiremos informando.
Junta de Gobierno del Colegio de Arquitectos de Cataluña