AuS y OHB lanzan una encuesta para analizar la afectación del COVID-19 en la vivienda
Mediante una serie de preguntas, el cuestionario “Habitando en confinamiento” quiere dar respuesta a aspectos como las condiciones de habitabilidad durante el estado de confinamiento, las deficiencias de las viviendas, así como de los espacios exteriores y comunes, o las dificultades para el pago de la vivienda, entre otras cuestiones.
Los resultados de esta encuesta han de servir, junto con el análisis de datos sobre la vivienda que lleva a cabo el OHB, para ayudar al diseño de políticas públicas y actuaciones desde el sector público y privado respecto a la afectación del COVID-19.
Para acceder a la encuesta, clica aquí.
L'AuS i l'OHB llancen una enquesta per analitzar l'afectació de la COVID-19 en l'habitatge
Mitjançant una sèrie de preguntes, el qüestionari “Habitant en confinament” vol donar resposta a aspectes com les condicions d’habitabilitat durant l’estat de confinament, les deficiències dels habitatges, així com dels espais exteriors i comuns, o les dificultats per fer front al pagament de l'habitatge, entre moltes altres qüestions.
Els resultats d'aquesta enquesta han de servir, juntament amb l'anàlisi de dades sobre l’habitatge que duu a terme l'OHB, per donar suport al disseny de polítiques públiques i actuacions des del sector públic i privat envers l’afectació de la COVID-19.
Per accedir a l'enquesta, clica aquí.
Homenaje al arquitecto Carles Martí de sus amigos y compañeros del grupo 2C
Estas líneas son la suma de diferentes pensamientos enviados por algunos amigos y miembros del grupo 2C que se han querido sumar a la iniciativa del COAC para recordarlo. El resultado final es este artículo que todos ellos suscriben.
...Hoy por la mañana, en medio de este tiempo incierto y sin horizonte a consecuencia de esta crisis sistémica, se nos ha roto el alma con la noticia de que se ha ido para siempre Carles Martí Arís, nuestro compañero y amigo.
En estos momentos de estupor es difícil describir las imágenes que desfilan a través del recuerdo de tantos años de convivencia, reuniones, viajes y congresos que unieron a los componentes del grupo 2C, liderado por Salvador Tarragó y en el que Carles, con su enorme capacidad para sintetizar, coordinaba los procesos colectivos de la redacción de la revista durante la década de los setenta y mediados de los ochenta.
Años más tarde, tengo el vívido recuerdo de Carles como profesor, cuya madurez académica, sus brillantes clases y sus grandes escritos y libros, verdaderos tratados de arquitectura, le convierten en el mejor referente de nuestra cultura arquitectónica actual dentro del panorama internacional.
La claridad y la racionalidad de su pensamiento arquitectónico, contenido en sus libros, siempre fueron de una extraordinaria precisión y sutileza, capaz de expresar con palabras sencillas la complejidad de la mejor arquitectura. Sus escritos, sus palabras, sus recuerdos y su obra permanecerán para siempre en nuestra memoria y en la historia de la arquitectura contemporánea, más allá de nuestras fronteras…
…En aquel crisol ibérico de 2C, si la fuerza de cohesión fue Tarragó, fue sin duda Carlos quien desde el principio nos ofreció las más originales, diversas y fértiles aportaciones teóricas en cualquiera de los territorios artísticos que él cultivó, desde la arquitectura hasta el cine y las artes plásticas. Su pasión, la enseñanza, a la que se entregó como pocos, muy pocos.
Seguirá vivo y estimulante para muchos y sobre todo para quienes lo estimamos y lo tuvimos cerca. Tuve la suerte de compartir con él una larga amistad y también situaciones difíciles juntos en las que brilló su inteligencia, su generosidad y sobre todo, su templanza….
...La claridad y la racionalidad de su pensamiento arquitectónico, siempre fueron de un extraordinario rigor y sutileza, capaz de expresar con palabras sencillas la complejidad de la mejor arquitectura a través de sus escritos. Son buen ejemplo de ellos, la traducción al francés de su texto:” El espesor y la sombra - L’épaisseur et l’ombre”. Para llegar a la precisión del texto, Carles intercambió infinidad de cartas y llamadas telefónicas para escoger la traducción más ajustada al original. Es esta exigencia, esta disciplina intelectual, la que quiero destacar como ejemplar...
…Han pasado casi doce años desde nuestros últimos encuentros en los que compartíamos admiración por las películas de Yasujiro Ozu y de Michellangelo Antonioni, o por los escritos de John Berger. Son lecciones sólidas, consistentes y siempre expresadas con la sencillez y la claridad de los maestros. Esos que, sin necesidad de subirse a un pedestal para apropiarse de la voz cantante, hacen de la humildad, el fundamento de una grandeza que perdura y que saben ofrecer con las manos abiertas.
Cuando pienso en el profundo y generoso saber de Carlos, siempre lo recuerdo condensado en la convicción de que la finalidad de la arquitectura es hacer sencillo lo complejo….
…A Carles Martí siempre le recordaré con esa cara y modales de niño bueno e inocente, expresión inequívoca de su bondad y de su extraordinaria personalidad. También su mirada limpia y clara, como todo lo que pensaba, decía y escribía, ya fuera acerca de la Arquitectura o del Cine, sus aficiones favoritas o de cualquier otra cosa…
… La primera vez: Abril 1969. Un grupo de jóvenes estudiantes de arquitectura de la escuela de Barcelona, Carlos entre ellos, nos reuníamos en unos seminarios con Salvador Tarragó: surgió la revista “2C. Construcción de la Ciudad”.
La última vez: Su intervención en el doceavo “Debates de Arquitectura” que organizó la escuela de Sevilla. Comenzó: A medida que pasan los años se hace más intensa mi reverencia por el silencio. El silencio tiene, además, la virtud de promover un espacio que permite oír otras voces distintas a la propia. Y proyectó “HOME: un mundo frágil” (de Yann Arthus-Betrand) porque sus reflexiones nos conciernen a todos los habitantes del planeta ya que remite a la posibilidad de supervivencia del mismo. Abril 2012.
Entremedio un río de amor de todos con Carlos.
¡Qué gran lección en estos tiempos de disparatados discursos diarios!; observar; oír; (pensar); guardar silencio, y decir lo justo necesario como él lo hizo…
...Todos sus amigos, que somos muchos, entre los que estamos los aquí firmantes, coincidimos en afirmar que es una de las mejores personas, si no la mejor, que tuvimos la suerte de conocer, tratar y querer...
Grupo 2C y amigos: Yago Bonet Correa, Emilio Donato, Bernat Catllar, Francesc López Pavón, César Portela, Antonio Barrionuevo Ferrer
y Salvador Tarragó, Antonio Armesto, Víctor Brosa, Joan Francesc Chico, Antoni Ferrer, Xavier Monteys, Santi Padrés, Joan Carles Theilacker, Danielle Vitale, Santi Vela.
Enlaces de interés:
· La cintra s'ha trencat - Obituari de Felix Solaguren-Beascoa a La Vanguardia
· Inspiració per a un món millor - Obituari de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta (RCR) a La Vanguardia
· Carlos Martí muere a los 71 años - Artículo de la revista Metalocus
· L'architettura della regione - Artículo de Danielle Vitale a il manifesto
· A Carlos Martí Arís. Profesor, arquitecto, amigo y bellísima persona - Artículo de Antonio Barrionuevo a El diario de Sevilla
· Carlos Martí Arís - Obituario de Valeria Pezza
· Para Carlos Martí Arís - Obituario de Francesco Defilippis, Carlo Gandolfi, Marco Lecis, Fabio Licitra
Publicaciones de Carles Martí disponibles en la Cooperativa Jordi Capell:
· Silencios elocuentes (Ed. Edicions Asimétricas)
· La cimbra y el arco (Fundación Arquia)
· Cabos sueltos (Ed. Lampreave)
Homenatge a l'arquitecte Carles Martí dels seus amics i companys del Grup 2C
Aquestes línies són la suma de diversos pensaments enviats per alguns amics i membres del grup 2C que s'han volgut sumar a la iniciativa del COAC de recordar-lo. El resultat final és aquest article que tots ells subscriuen.
...Aquest matí, enmig d'aquest temps incert i sense horitzó a conseqüència d'aquesta crisi sistèmica, se'ns ha esmicolat l'ànima amb la notícia que ha marxat per sempre Carles Martí Arís, el nostre company i amic.
En aquests moment d'estupor és difícil descriure les imatges que desfilen a través del record de tants anys de convivència, reunions, viatges i congressos que van unir als components del grup 2C, liderat per Salvador Tarragó, i al qual en Carles, amb la seva enorme capacitat de síntesi, coordinava els processos col·lectius de la redacció de la revista durant la dècada dels setanta i mitjans dels 80.
Anys més tard, tinc el record viu d'en Carles com a professor, que gràcies a la seva maduresa acadèmica, les seves brillants classes i els seus grans escrits i llibres, verdaders tractats d'arquitectura, el converteixen en el millor referent de la nostra cultura arquitectònica actual dins del panorama internacional.
La claredat i la racionalitat del seu pensament arquitectònic, contingut en els seus llibres, sempre van ser d'una extraordinària precisió i subtilesa, capaç d'expressar amb paraules senzilles la complexitat de la millor arquitectura. Els seus escrits, les seves paraules, els seus records i la seva obra perduraran per sempre en la nostra memòria i en la història de l'arquitectura contemporània, més enllà de les nostres fronteres...
...En aquell gresol ibèric de 2C, si la força de cohesió va ser en Tarragó, sense cap mena de dubte fou en Carles qui, des del principi, ens va oferir les més originals, diverses i fèrtils aportacions teòriques en qualsevol dels territoris artístics que ell va cultivar, des de l'arquitectura fins al cinema i les arts plàstiques. A la seva passió, l'ensenyament, s'hi va entregar com pocs, molt pocs.
Seguirà viu i estimulant per molts i sobretot per aquells que l'hem estimat i el vam tenir a prop. Vaig tenir la sort de compartir amb ell una llarga amistat i també situacions difícils, en les quals va brillar la seva intel·ligència, generositat i, sobretot, temprança...
...La claredat i la racionalitat del seu pensament arquitectònic sempre van ser d'un extraordinari rigor i subtilesa, capaç d'expressar amb paraules senzilles la complexitat de la millor arquitectura a través dels seus escrits. En són un bon exemple la traducció al francès del seu text 'El espesor y la sombra -L’épaisseur et l’ombre'. Per arribar a la precisió del text, en Carles va intercanviar infinitat de cartes i trucades telefòniques per escollir la traducció més ajustada a l'original. És aquesta exigència, aquesta disciplina intel·lectual, la que vull destacar com a exemplar...
...Han passat gairebé dotze anys des de les nostres últimes trobades en les quals compartíem admiració per les pel·lícules de Yasujiro Ozu i Michellangelo Antonioni, o pels escrits de John Berger. Són lliçons sòlides, consistents i sempre expressades amb la senzillesa i la claredat dels Mestres. Aquells que, sense la necessitat d'enfilar-se a un pedestal per tenir la veu cantant, fan de la humiltat el fonament d'una grandesa que perdura i que saben oferir amb les mans obertes.
Quan penso en el profund i generós saber d'en Carles, sempre el recordo condensat en la convicció que la finalitat de l'arquitectura és fer senzill allò complex...
... En Carles Martí sempre el recordaré amb aquesta cara i modals de nen bo i innocent, expressió inequívoca de la seva bondat i de la seva extraordinària personalitat. També la seva mirada neta i clara, com tot el que pensava, deia i escrivia, ja fos al voltant de l'arquitectura o del cinema, les seves aficions preferides, o de qualsevol altra cosa...
...La primera vegada: abril 1969. Un grup de joves estudiants d'arquitectura de l'Escola de Barcelona, en Carles entre ells, ens reuníem en uns seminaris amb Salvador Tarragó: va sorgir la revista '2C Construcción de la Ciudad'.
L'última vegada: La seva intervenció en el dotzè 'Debats d'Arquitectura' que va organitzar l'Escola de Sevilla. Va començar: "A mesura que passen els anys es fa més intensa la meva reverència pel silenci. El silenci té, a més a més, la virtut de promoure un espai que permet sentir altres veus diferents a la pròpia. I va projectar 'HOME: un món fràgil' (de Yann Arthus-Betrand) perquè les seves reflexions ens concerneixen a tots els habitants del planeta, ja que remet a la possibilitat de supervivència del mateix". Abril de 2012. Entremig d'un riu d'amor de tots amb en Carles.
Quina gran lliçó en aquests temps d'absurds discursos diaris! Observar, sentir, pensar, guardar silenci i dir allò just i necessari tal com va fer ell…
...Tots els seus amics, que som molts, entre els quals hi som els que aquí signem, coincidim a l'hora d'afirmar que és una de les millors persones, si no la millor, que vam tenir la sort de conèixer, tractar i estimar...
Grup 2C i amics: Yago Bonet Correa, Emilio Donato, Bernat Catllar, Francesc López Pavón, César Portela, Antonio Barrionuevo Ferrer
i Salvador Tarragó, Antonio Armesto, Víctor Brosa, Joan Francesc Chico, Antoni Ferrer, Xavier Monteys, Santi Padrés, Joan Carles Theilacker, Danielle Vitale, Santi Vela.
Enllaços d'interès:
· La cintra s'ha trencat - Obituari de Felix Solaguren-Beascoa a La Vanguardia
· Inspiració per a un món millor - Obituari de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta (RCR) a La Vanguardia
· Carlos Martí fallece a los 71 años - Article de la revista Metalocus
· L'architettura della regione - Article de Danielle Vitale a il manifesto
· A Carlos Martí Arís. Profesor, arquitecto, amigo y bellísima persona - Article d'Antonio Barrionuevo a El diario de Sevilla
· Para Carlos Martí Arís - Obituari de Valeria Pezza
· Carlos Martí Arís - Obituari de Francesco Defilippis, Carlo Gandolfi, Marco Lecis, Fabio Licitra
Publicacions de Carles Martí disponibles a la Cooperativa Jordi Capell:
· Silencios elocuentes (Ed. Edicions Asimétricas)
· La cimbra y el arco (Fundación Arquia)
· Cabos sueltos (Ed. Lampreave)