La restauración del poblado de Tangassogo, financiada con el apoyo del COAC, protagonista de una exposición
Un proyecto comunitario
La muestra, que ya fue expuesta en el Museo de Granollers, enseña el trabajo de más de un centenar de mujeres durante las tres primeras semanas de marzo del 2018, cuando participaron en las tareas de restauración de las casas tradicionales de su pueblo, Tangassogo. Las fotografías documentan el espíritu comunitario de apoyo entre esta comunidad de mujeres, que con el trabajo conjunto podrán "perdurar" socialmente en el tiempo. El mantenimiento de la casa es una actividad colectiva hecha en comunidad y solidaridad entre las familias vecinas y son las mujeres las que tienen un rol clave en mantener las edificaciones para que perduren al largo de las generaciones.
La técnica emprada para restaurar el poblado es la del enlucido tradicional, que se ayuda de herramientas cuotidianas como una escombrilla, una azada, piedras y pigmentos naturales. Está documentadas desde el siglo XVI y es un testimonio excepcional de la cultura Kasséna, de valor universal reconocido en la Lista Indicativa de Patrimonio de la UNESCO.
Ayudas a la Cooperación del COAC
Este proyecto de restauración en Burkina Faso ha contado con el apoyo del COAC, que ha financiado una parte a través de las Ayudas a la Cooperación que otorga anualmente la institución.
Con la voluntad de desarrollar los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS), el COAC tiene el compromiso de aportar el 0,7% del presupuesto de sus órganos centrales para el apoyo de proyectos de desarrollo, en Cataluña y en países en vías de desarrollo, que sean impulsados por arquitectos conjuntamente con organizaciones si ánimo de lucro.
El ámbito de actuación del Grupo de Trabajo de Cooperación del COAC se centra en mejorar las condiciones del hábitat a través del diseño espacial y ordenación del territorio, la cobertura de necesidades sociales básicas, la construcción de edificios de soporte colectivo o la recuperación y conservación de la memoria histórica arquitectónica, siempre con la mirada puesta en la reducción de las desigualdades sociales.
Recupera el acto de presentación del documental 'Tangassogo. Cuidem la casa':
La restauració del poblat de Tangassogo, finançada amb el suport del COAC, protagonista d'una exposició
Un projecte comunitari
La mostra, que ja va ser exposada al Museu de Granollers, ensenya el treball de més d’un centenar de dones durant les tres primeres setmanes de març del 2018, quan van participar en les feines de restauració de les cases tradicionals del seu poble, Tangassogo. Les fotografies documenten l’esperit comunitari de suport entre aquesta comunitat de dones, que amb el treball conjunt podran “perdurar” socialment en el temps. El manteniment de la casa és una activitat col·lectiva feta en comunitat i solidaritat entre les famílies veïnes i són les dones les que tenen un rol clau en mantenir les edificacions per tal que perdurin al llarg de les generacions.
La tècnica emprada per restaurar el poblat és la de l’arrebossat tradicional, que s’ajuda d’estris quotidians com una escombreta una aixada, pedres i utilitzant pedres i pigments naturals. Està documentada des del segle XVI i és un testimoni excepcional de la cultura Kasséna, de valor universal reconegut a la Llista Indicativa de Patrimoni de la UNESCO.
Ajuts a la Cooperació del COAC
Aquest projecte de restauració a Burkina Faso ha comptat amb el suport del COAC, que n’ha finançat una part a través dels Ajuts a la Cooperació que atorga anualment la institució.
Amb la voluntat de desenvolupar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), el COAC té el compromís d’aportar el 0,7% del pressupost dels seus òrgans centrals per al suport de projectes de desenvolupament, a Catalunya i a països en vies de desenvolupament, que siguin impulsats per arquitectes conjuntament amb organitzacions sense ànim de lucre.
L’àmbit d’actuació del Grup de Treball de Cooperació del COAC se centra a millorar les condicions de l’hàbitat a través del disseny espacial i ordenació del territori, la cobertura de necessitats socials bàsiques, la construcció d’edificis de suport col·lectiu o la recuperació i conservació de la memòria històrica arquitectònica, sempre amb la mirada posada en la reducció de les desigualtats socials.
Recupera l'acte de presentació del documental 'Tangassogo. Cuidem la casa':
La sede del COAC en Barcelona, presente en la exposición 'Gameplay' del CCCB
El COAC és presente en la exposició ‘Gameplay’ del CCCB, a través de una colaboración con el grupo de investigación en Technology Enhanced Learning (GRETEL) de La Salle-URL.
Dentro de la exposición, el grupo GRETEL ha diseñado un espacio expositivo real en el que se pueden ver una serie de piezas preconcebidas con imágenes y proyectos y actividades de la Escuela de Arquitectura de La Salle-URL, proyectos de la UPC e imágenes de la evolución del edificio de la sede de plaza Nova del COAC, recientemente renovado, con las que los visitantes podrán interactuar mediante un código QR.
Una reflexión sobre la evolución de los videojuegos
'Gameplay', que se puede visitar hasta el 3 de mayo, recorre la evolución de los videojuegos, desde su popularización en los años 70 y 80 hasta la actualidad. Así, la muestra plantea un recorrido por la historia de este medio, su lenguaje, la innovación, la tipología y la experimentación. También pretende reflexionar sobre la creciente ludificación de la sociedad, especialmente en el campo del vídeo, con la aparición de los juegos para móviles, los youtubers, o los videojuegos formativos, entre otros.
La seu del COAC a plaça Nova, present a l'exposició 'Gameplay' del CCCB
Dins de l’exposició, el grup GRETEL ha dissenyat un espai expositiu real en el qual s’hi poden veure una sèrie de peces preconcebudes amb imatges i projectes i activitats de l’Escola d’Arquitectura de La Salle-URL, projectes de la UPC i imatges de l’evolució de l’edifici de la seu de plaça Nova del COAC, recentment renovat, amb les quals els visitants podran interactuar mitjançant un codi QR.
Una reflexió sobre l'evolució dels videojocs
‘Gameplay’, que es podrà veure fins al 3 de maig, fa un recorregut per l’evolució dels videojocs, des de la seva popularització als anys 70 i 80 fins a l’actualitat. Així, la mostra planteja un recorregut per la història del mitjà, el llenguatge, la innovació, la tipologia i l’experimentació. També pretén reflexionar sobre la creixent ludificació de la societat, especialment en el camp del vídeo, amb l'aparició dels jocs per a mòbils, els youtubers o els videojocs formatius, entre altres.
L’exposició compta amb 28 punts de jocs, alguns d’històrics com màquines recreatives, i d’altres més moderns, com propostes immersives.