El COAC y el CSCAE impulsan la transformación de la arquitectura a través de la descarbonización del sector
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El COAC y lo CSCAE celebraron el 17 de Noviembre de 2022 la jornada ‘Descarbonizando la arquitectura’, con la cual han escenificado el compromiso para liderar la transformación de la arquitectura, un sector clave para conseguir una sociedad libre de emisiones el 2050, como pide el Pacto Verde de la Unión Europea.
El COAC y lo CSCAE quieren impulsar un cambio de visión en el sector a partir de una transposición ambiciosa de la nueva versión de la Directiva Europea de Eficiencia Energética de los Edificios, que se está debatiendo actualmente en el Parlamento Europeo.
Este impulso nace de la responsabilidad que la Nueva Bauhaus Europea -un programa propuesto por la Comisión Europea y el Parlamento Europeo- otorga a los profesionales de la arquitectura y de las artes para plantear que la transformación hacia la sostenibilidad -empezando por la descarbonización- hay que hacerla desde la inclusión social y el mantenimiento y potenciación de los valores culturales y patrimoniales de nuestro entorno construido.
El horizonte de la Capitalidad Mundial de la Arquitectura de Barcelona
Con el horizonte del 2026, cuando Barcelona será la Capital Mundial de la Arquitectura y acogerá el Congreso de la UIA, las dos instituciones quieren visibilizar la arquitectura y sus profesionales como agentes de cambio para construir una sociedad libre de emisiones, más saludable y sostenible. Por eso han presentado una Agenda 2026 como compromiso de la profesión para guiar estos cambios.
El decano del COAC, Guim Costa, ha asegurado que “tenemos el deber, como colectivo profesional, de promover la descarbonización de la arquitectura en todo su ciclo de vida: desde la producción de materiales hasta la suya de-construcción”. Por eso, es importante que “colaboremos con todos los agentes del sector para fomentar soluciones innovadoras para la transformación del entorno construido”.
En este sentido, la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera, ha señalado que “el cambio climático es, quizás, en estos momentos, el reto colectivo más grande al que nos enfrentamos como sociedad”, y ha reivindicado: “Resulta imprescindible llevar a cabo una modificación ambiciosa de la Directiva Europea que reclame una arquitectura de calidad y sostenible ambientalmente”.
La jornada ha contado con la participación el eurodiputado del Parlamento Europeo, Marcos Ros Sempere, el director general de Arquitectura y Agenda Urbana del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana, Iñaqui Carnicero; el director general de Vivienda y Suelo del Ministerio de Transportes,
El COAC y lo CSCAE quieren impulsar un cambio de visión en el sector a partir de una transposición ambiciosa de la nueva versión de la Directiva Europea de Eficiencia Energética de los Edificios, que se está debatiendo actualmente en el Parlamento Europeo.
Este impulso nace de la responsabilidad que la Nueva Bauhaus Europea -un programa propuesto por la Comisión Europea y el Parlamento Europeo- otorga a los profesionales de la arquitectura y de las artes para plantear que la transformación hacia la sostenibilidad -empezando por la descarbonización- hay que hacerla desde la inclusión social y el mantenimiento y potenciación de los valores culturales y patrimoniales de nuestro entorno construido.
El horizonte de la Capitalidad Mundial de la Arquitectura de Barcelona
Con el horizonte del 2026, cuando Barcelona será la Capital Mundial de la Arquitectura y acogerá el Congreso de la UIA, las dos instituciones quieren visibilizar la arquitectura y sus profesionales como agentes de cambio para construir una sociedad libre de emisiones, más saludable y sostenible. Por eso han presentado una Agenda 2026 como compromiso de la profesión para guiar estos cambios.
El decano del COAC, Guim Costa, ha asegurado que “tenemos el deber, como colectivo profesional, de promover la descarbonización de la arquitectura en todo su ciclo de vida: desde la producción de materiales hasta la suya de-construcción”. Por eso, es importante que “colaboremos con todos los agentes del sector para fomentar soluciones innovadoras para la transformación del entorno construido”.
En este sentido, la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera, ha señalado que “el cambio climático es, quizás, en estos momentos, el reto colectivo más grande al que nos enfrentamos como sociedad”, y ha reivindicado: “Resulta imprescindible llevar a cabo una modificación ambiciosa de la Directiva Europea que reclame una arquitectura de calidad y sostenible ambientalmente”.
La jornada ha contado con la participación el eurodiputado del Parlamento Europeo, Marcos Ros Sempere, el director general de Arquitectura y Agenda Urbana del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana, Iñaqui Carnicero; el director general de Vivienda y Suelo del Ministerio de Transportes,
Movilidad y Agenda Urbana, Javier Martín; y la presidenta del Consejo de Arquitectos de Europa (CAE), Ruth Schagemann.
Un punto de inflexión para la construcción del futuro
La jornada ha agrupado además de 400 profesionales del sector, que han podido conocer de primera mano qué serán los retos que hay que afrontar y como aprovechar los requerimientos que la nueva directiva europea plantea para llevarlos adelante.
A la jornada se han tratado desde las agendas globales que determinan el futuro de la arquitectura, hasta temas muy concretos como la implantación del registro digital del edificio y el pasaporte de renovación del edificio, claves para impulsar la rehabilitación. Uno de los puntos más relevantes ha sido el reto de la descarbonización los materiales de construcción, responsables de las emisiones de GEI, y que contempla el uso de materiales sostenibles y estrategias de construcción bioclimáticas.
Más de una decena de instituciones firman la ‘Declaración de Barcelona’
La jornada ‘Descarbonitzant la arquitectura’ ha servido, así mismo, para reunir el compromiso de un total de doce instituciones de ámbito catalán y español en la construcción de la Agenda 2026 a través de la firma de la ‘Declaración de Barcelona’. El documento reconoce la descarbonización como “el desafío más importante que ha asumido nuestra sociedad” y recuerda que “los y las arquitectas somos agentes decisivos en la edificación”.
Por este motivo, los firmantes reconocen y apoyan el compromiso de las arquitectas y los arquitectos a “el restablecer las bases del sector de la edificación porque, justo después del impulso de los fondos Next Generation, se haya construido un modelo viable, con la escala necesaria para lograr los objetivos de descarbonización del parque, solvente, socialmente inclusivo y potenciador de los valores de la arquitectura y su expresión en los edificios, la ciudad y el territorio”.
Algunas de las organizaciones y personas que lo han firmado son la International Union of Architects (UIA), el diputado del Parlamento Europeo, Marcos Ros; las direcciones generales de Vivienda y Suelo y de Arquitectura y Agenda Urbana del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana (MITMA), el Green Building Council España (GBCe) y el Instituto Tecnológico de Barcelona (ITeC), entre otras.
Un punto de inflexión para la construcción del futuro
La jornada ha agrupado además de 400 profesionales del sector, que han podido conocer de primera mano qué serán los retos que hay que afrontar y como aprovechar los requerimientos que la nueva directiva europea plantea para llevarlos adelante.
A la jornada se han tratado desde las agendas globales que determinan el futuro de la arquitectura, hasta temas muy concretos como la implantación del registro digital del edificio y el pasaporte de renovación del edificio, claves para impulsar la rehabilitación. Uno de los puntos más relevantes ha sido el reto de la descarbonización los materiales de construcción, responsables de las emisiones de GEI, y que contempla el uso de materiales sostenibles y estrategias de construcción bioclimáticas.
Más de una decena de instituciones firman la ‘Declaración de Barcelona’
La jornada ‘Descarbonitzant la arquitectura’ ha servido, así mismo, para reunir el compromiso de un total de doce instituciones de ámbito catalán y español en la construcción de la Agenda 2026 a través de la firma de la ‘Declaración de Barcelona’. El documento reconoce la descarbonización como “el desafío más importante que ha asumido nuestra sociedad” y recuerda que “los y las arquitectas somos agentes decisivos en la edificación”.
Por este motivo, los firmantes reconocen y apoyan el compromiso de las arquitectas y los arquitectos a “el restablecer las bases del sector de la edificación porque, justo después del impulso de los fondos Next Generation, se haya construido un modelo viable, con la escala necesaria para lograr los objetivos de descarbonización del parque, solvente, socialmente inclusivo y potenciador de los valores de la arquitectura y su expresión en los edificios, la ciudad y el territorio”.
Algunas de las organizaciones y personas que lo han firmado son la International Union of Architects (UIA), el diputado del Parlamento Europeo, Marcos Ros; las direcciones generales de Vivienda y Suelo y de Arquitectura y Agenda Urbana del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana (MITMA), el Green Building Council España (GBCe) y el Instituto Tecnológico de Barcelona (ITeC), entre otras.
18/11/2022
EXPOSICIÓ DIGITAL: 50 ANYS D’ARQUITECTURA 1972-2022
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
En el marc de la commemoració patronal, s’inaugura una exposició digital que recull una mostra de treballs d’alguns dels companys arquitectes que l’any 2022 han celebrat els seus cinquanta anys de col·legiació.
En concret, les obres de la mostra pertanyen a: Teresa Alcarraz, Anna Bofill, Joaquim Capdevila, Josep M. Graell, Josep-Ignasi de Llorens, Vicenç Oliveras, Salvador Panosa, Lluís Rambla, Teresa Rovira, Antoni Torras, Ignasi M. Artigas, Lluís Bravo, Josep Esteve, Joan M. Guinovart, Albert Martínez, Josep Lluís Orobitg, Rafael Prats, Ramon M. Reig, Ramon Sanabria, José Carlos Trullols, Antoni Batllori, Víctor Brosa, Àurea Gallén, Francesc Hereu, Joan Masuet, Josep Palomeras, Víctor Rahola, Joan Roca, Francesc Xavier Solé, Javier Vives.
En concret, les obres de la mostra pertanyen a: Teresa Alcarraz, Anna Bofill, Joaquim Capdevila, Josep M. Graell, Josep-Ignasi de Llorens, Vicenç Oliveras, Salvador Panosa, Lluís Rambla, Teresa Rovira, Antoni Torras, Ignasi M. Artigas, Lluís Bravo, Josep Esteve, Joan M. Guinovart, Albert Martínez, Josep Lluís Orobitg, Rafael Prats, Ramon M. Reig, Ramon Sanabria, José Carlos Trullols, Antoni Batllori, Víctor Brosa, Àurea Gallén, Francesc Hereu, Joan Masuet, Josep Palomeras, Víctor Rahola, Joan Roca, Francesc Xavier Solé, Javier Vives.
22/11/2022
Acte dels 25 anys de col·legiació i benvinguda als nous col·legiats
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El passat 21 de novembre la Junta Directiva de la Demarcació de Barcelona del COAC va organitzar l'acte d'homenatge als arquitectes que han complert els 25 anys de col·legiació.
Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona, va ser l'encarregada de donar la benvinguda a més d'una seixantena de professionals que, més tard, van rebre les seves insígnies de reconeixement. En representació de tots els companys i companyes van pujar a l'escenari Marc Longarón i Anna Codina per oferir un petit parlament.
En paral·lel, a la segona planta, es va dur a terme un acte de benvinguda als nous col·legiats, que també va ser inaugurat per Sandra Bestraten i que va comptar amb la presència de Jaume Pla, president de l'Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya, i d'Alberto López, coodinador de l'Escola Sert.
En aquesta trobada es van presentar alguns dels serveis que ofereix el COAC (OCT i Departament de Visat) i es van compartir noves sortides professionals per tal d'implicar els joves en la vida col·legial.
Al final de la jornada, els participants d'ambdós actes es van reunir per fer networking i compartir experiències al voltant de la professió.
Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona, va ser l'encarregada de donar la benvinguda a més d'una seixantena de professionals que, més tard, van rebre les seves insígnies de reconeixement. En representació de tots els companys i companyes van pujar a l'escenari Marc Longarón i Anna Codina per oferir un petit parlament.
En paral·lel, a la segona planta, es va dur a terme un acte de benvinguda als nous col·legiats, que també va ser inaugurat per Sandra Bestraten i que va comptar amb la presència de Jaume Pla, president de l'Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya, i d'Alberto López, coodinador de l'Escola Sert.
En aquesta trobada es van presentar alguns dels serveis que ofereix el COAC (OCT i Departament de Visat) i es van compartir noves sortides professionals per tal d'implicar els joves en la vida col·legial.
Al final de la jornada, els participants d'ambdós actes es van reunir per fer networking i compartir experiències al voltant de la professió.
23/11/2022
El COAC i el CSCAE impulsen la transformació de l’arquitectura a través de la descarbonització del sector
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El COAC i el CSCAE van celebrar el dia 17 de novembre la jornada ‘Descarbonitzant l’arquitectura’, amb la qual han escenificat el compromís per liderar la transformació de l’arquitectura, un sector clau per aconseguir una societat lliure d’emissions el 2050, com demana el Pacte Verd de la Unió Europea.
El COAC i el CSCAE volen impulsar un canvi de visió en el sector a partir d’una transposició ambiciosa de la nova versió de la Directiva Europea d’Eficiència Energètica dels Edificis, que s’està debatent actualment al Parlament Europeu.
Aquest impuls neix de la responsabilitat que la Nova Bauhaus Europea -un programa proposat per la Comissió Europea i el Parlament Europeu- atorga als professionals de l’arquitectura i de les arts per plantejar que la transformació vers la sostenibilitat -començant per la descarbonització- cal fer-la des de la inclusió social i el manteniment i potenciació dels valors culturals i patrimonials del nostre entorn construït.
L’horitzó de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura de Barcelona
Amb l’horitzó del 2026, quan Barcelona serà la Capital Mundial de l’Arquitectura i acollirà el Congrés de la UIA, les dues institucions volen visibilitzar l’arquitectura i els seus professionals com a agents de canvi per construir una societat lliure d’emissions, més saludable i sostenible. Per això han presentat una Agenda 2026 com a compromís de la professió per guiar aquests canvis.
El degà del COAC, Guim Costa, ha assegurat que “tenim el deure, com a col·lectiu professional, de promoure la descarbonització de l’arquitectura en tot el seu cicle de vida: des de la producció de materials fins a la seva de-construcció”. Per això, és important que “col·laborem amb tots els agents del sector per fomentar solucions innovadores per a la transformació de l’entorn construït”.
En aquest sentit, la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera, ha assenyalat que “el canvi climàtic és, potser, en aquests moments, el repte col·lectiu més gran al que ens enfrontem com a societat”, i ha reivindicat: “Resulta imprescindible dur a terme una modificació ambiciosa de la Directiva Europea que reclami una arquitectura de qualitat i sostenible ambientalment”.
La jornada ha comptat amb la participació l’eurodiputat del Parlament Europeu, Marcos Ros Sempere, el director general d’Arquitectura i Agenda Urbana del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Iñaqui Carnicero; el director general d'Habitatge i Sòl del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Javier Martín; i la presidenta del Consell d’Arquitectes d’Europa (CAE), Ruth Schagemann.
Un punt d’inflexió per a la construcció del futur
La jornada ha agrupat a més de 400 professionals del sector, que han pogut conèixer de primera mà quins seran els reptes que cal afrontar i com aprofitar els requeriments que la nova directiva europea planteja per dur-los endavant.
A la jornada s’han tractat des de les agendes globals que determinen el futur de l’arquitectura, fins temes molt concrets com la implantació del registre digital de l’edifici i el passaport de renovació de l’edifici, claus per impulsar la rehabilitació. Un dels punts més rellevants ha estat el repte de la descarbonització els materials de construcció, responsables de les emissions de GEI, i que contempla l’ús de materials sostenibles i estratègies de construcció bioclimàtiques.
Més d'una desena d’institucions signen la ‘Declaració de Barcelona’
La jornada ‘Descarbonitzant l’arquitectura’ ha servit, així mateix, per reunir el compromís d'un total de dotze institucions d’àmbit català i espanyol en la construcció de l’Agenda 2026 a través de la signatura de la ‘Declaració de Barcelona’. El document reconeix la descarbonització com “el desafiament més important que ha assumit la nostra societat” i recorda que “els i les arquitectes som agents decisius en l’edificació”.
Per aquest motiu, els signants reconeixen i recolzen el compromís de les arquitectes i els arquitectes en “restablir les bases del sector de l’edificació perquè, just després de l’impuls dels fons Next Generation, s’hagi construït un model viable, amb l’escala necessària per assolir els objectius de descarbonització del parc, solvent, socialment inclusiu i potenciador dels valors de l’arquitectura i la seva expressió en els edificis, la ciutat i el territori”.
Algunes de les organitzacions i persones que l’han signat són la International Union of Architects (UIA), el diputat del Parlament Europeu, Marcos Ros; les direccions generals d’Habitatge i Sòl i d’Arquitectura i Agenda Urbana del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), el Green Building Council Espanya (GBCe) i l’Institut Tecnològic de Barcelona (ITeC), entre altres.
El COAC i el CSCAE volen impulsar un canvi de visió en el sector a partir d’una transposició ambiciosa de la nova versió de la Directiva Europea d’Eficiència Energètica dels Edificis, que s’està debatent actualment al Parlament Europeu.
Aquest impuls neix de la responsabilitat que la Nova Bauhaus Europea -un programa proposat per la Comissió Europea i el Parlament Europeu- atorga als professionals de l’arquitectura i de les arts per plantejar que la transformació vers la sostenibilitat -començant per la descarbonització- cal fer-la des de la inclusió social i el manteniment i potenciació dels valors culturals i patrimonials del nostre entorn construït.
L’horitzó de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura de Barcelona
Amb l’horitzó del 2026, quan Barcelona serà la Capital Mundial de l’Arquitectura i acollirà el Congrés de la UIA, les dues institucions volen visibilitzar l’arquitectura i els seus professionals com a agents de canvi per construir una societat lliure d’emissions, més saludable i sostenible. Per això han presentat una Agenda 2026 com a compromís de la professió per guiar aquests canvis.
El degà del COAC, Guim Costa, ha assegurat que “tenim el deure, com a col·lectiu professional, de promoure la descarbonització de l’arquitectura en tot el seu cicle de vida: des de la producció de materials fins a la seva de-construcció”. Per això, és important que “col·laborem amb tots els agents del sector per fomentar solucions innovadores per a la transformació de l’entorn construït”.
En aquest sentit, la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera, ha assenyalat que “el canvi climàtic és, potser, en aquests moments, el repte col·lectiu més gran al que ens enfrontem com a societat”, i ha reivindicat: “Resulta imprescindible dur a terme una modificació ambiciosa de la Directiva Europea que reclami una arquitectura de qualitat i sostenible ambientalment”.
La jornada ha comptat amb la participació l’eurodiputat del Parlament Europeu, Marcos Ros Sempere, el director general d’Arquitectura i Agenda Urbana del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Iñaqui Carnicero; el director general d'Habitatge i Sòl del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Javier Martín; i la presidenta del Consell d’Arquitectes d’Europa (CAE), Ruth Schagemann.
Un punt d’inflexió per a la construcció del futur
La jornada ha agrupat a més de 400 professionals del sector, que han pogut conèixer de primera mà quins seran els reptes que cal afrontar i com aprofitar els requeriments que la nova directiva europea planteja per dur-los endavant.
A la jornada s’han tractat des de les agendes globals que determinen el futur de l’arquitectura, fins temes molt concrets com la implantació del registre digital de l’edifici i el passaport de renovació de l’edifici, claus per impulsar la rehabilitació. Un dels punts més rellevants ha estat el repte de la descarbonització els materials de construcció, responsables de les emissions de GEI, i que contempla l’ús de materials sostenibles i estratègies de construcció bioclimàtiques.
Més d'una desena d’institucions signen la ‘Declaració de Barcelona’
La jornada ‘Descarbonitzant l’arquitectura’ ha servit, així mateix, per reunir el compromís d'un total de dotze institucions d’àmbit català i espanyol en la construcció de l’Agenda 2026 a través de la signatura de la ‘Declaració de Barcelona’. El document reconeix la descarbonització com “el desafiament més important que ha assumit la nostra societat” i recorda que “els i les arquitectes som agents decisius en l’edificació”.
Per aquest motiu, els signants reconeixen i recolzen el compromís de les arquitectes i els arquitectes en “restablir les bases del sector de l’edificació perquè, just després de l’impuls dels fons Next Generation, s’hagi construït un model viable, amb l’escala necessària per assolir els objectius de descarbonització del parc, solvent, socialment inclusiu i potenciador dels valors de l’arquitectura i la seva expressió en els edificis, la ciutat i el territori”.
Algunes de les organitzacions i persones que l’han signat són la International Union of Architects (UIA), el diputat del Parlament Europeu, Marcos Ros; les direccions generals d’Habitatge i Sòl i d’Arquitectura i Agenda Urbana del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), el Green Building Council Espanya (GBCe) i l’Institut Tecnològic de Barcelona (ITeC), entre altres.
18/11/2022