Informació pública: projecte de reglament de funcionament de l'Agrupació d'Arquitectes Sèniors del COAC
De conformitat amb el preceptuat a l’article 15.5 dels Estatuts col·legials, en data 1 de desembre de 2022, la Junta de Govern va acordar aprovar, de forma provisional, el projecte de reglament de funcionament de l’Agrupació d’Arquitectes Sènior del COAC, que va quedar incorporat a l’ordre del dia definitiu de la Assemblea General Extraordinària celebrada el proppassat 20 de desembre de 2022, en el punt de l’ordre del dia relatiu a la presa en consideració i primera lectura del projecte de reglament de l’Agrupació d’Arquitectes Sènior del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Enguany sotmetem, de conformitat amb la normativa col·legial, a un període de dos mesos d’informació pública l’esmentat projecte de reglament, a fi i efecte que tots els col·legiats pugueu tenir coneixement del mateix als efectes oportuns. Les al·legacions, suggeriments o esmenes es poden adreçar a deganat@coac.net.
Consulteu el document del Projecte de Reglament.
El nou número de Quaderns reflexiona sobre el paper de l’arquitecte en la construcció de l’hàbitat i el pensament arquitectònic
Els col·legiats ja teniu a la vostra disposició el nou número de la revista del COAC Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme, “L’ofici de pensar”.
Dirigit pels arquitectes Josep Ferrando i Marta Poch, el número 273 té l’objectiu de reflexionar sobre el paper de l’arquitecte en la construcció de l’hàbitat i el pensament arquitectònic a través dels seus processos projectuals.
Amb una mirada científica i articulada en cinc mètodes, la publicació analitza els processos d’un total de 25 estudis d’arquitectura de les etapes pre-crisi i post-crisi per conèixer així el seu mapa creatiu i la manera que tenen d’afrontar l’arquitectura en el context actual. Els estudis que formen part de la revista són: 300.000km/s, Aixopluc, Arquitectura–G, Arquitecturia, Barozzi Veiga, Anna & Eugeni Bach, Bosch Capdeferro, Carles Enrich Studio, DATAAE, Albert Faus, Flexo, Goig, Grau Casais, HARQUITECTES, López Rivera, MAIO, Mendoza Partida, Mirla, Lluís Ortega, PERIS+TORAL, Núria Salvadó, Unparelld’arquitectes, Jorge Vidal, Ferran Vizoso, Vora.
Per completar la mirada transversal del panorama arquitectònic català, el volum incorpora també 5 crítics globals vinculats a l’acadèmia i 5 crítics locals que oferiran una pinzellada sobre les aportacions de 5 generacions catalanes diferents a la reflexió arquitectònica. Es tracta de noms com el de Philip Ursprung, Beth Galí o Arturo Franco, entre altres.
El Quaderns a casa
Podeu recollir la revista a la recepció de les diferents seus col·legials o bé sol·licitar que us l'enviïn junt amb la vostra propera comanda a La Cooperativa Jordi Capell. També el podeu consultar en línia.
Muere el arquitecto tarraconense Josep Ferrer Bosch
El pasado martes 13 de diciembre nos dejó el arquitecto Josep Ferrer Bosch a los 92 años. Nacido a Tarragona en 1930, Ferrer Bosch se tituló como arquitecto en la ETSAB en 1959. Alumno de Josep Maria Sostres, en 1954 empezó a trabajar en el estudio de Josep Soteras Mauri, en aquel momento arquitecto municipal de Barcelona y una de las figuras más influyentes a la escena arquitectónica de la Ciudad Condal. Como consecuencia de esta relación con Soteras, a quien podemos considerar su maestro, participó en proyectos tan relevantes como las Viviendas del Congreso Eucarístico (1952-62); el proyecto del Nou Camp, estadio del Fútbol Club Barcelona (1954-57) y en los Palacios Municipales de Deportes de Barcelona (1955) y Madrid (1959).
Al 1960, un año después de acabar la carrera, en los inicios del boom turístico de la Costa Daurada, proyectó una de las primeras urbanizaciones de Salou, Pinos Mar, también los primeros bloques de apartamentos en la playa del Racó de Vila-seca, los cuales por su singularidad aparecen en varias publicaciones del Colegio de Arquitectos; a la carretera de Salou-Cambrils realizó la urbanización Reus Mediterráneo encargada por una cooperativa.
Una característica relevante de su trabajo será la investigación de una síntesis entre arquitectura, arte y diseño. Buena muestra de esto es el edificio "1964" (Rambla Nueva 115, Tarragona, 1961-64), realizado con la colaboración del escultor Josep M. Subirachs; los portales de acceso en el edificio Aquarium (Ramón y Cajal 31-33, Tarragona, 1968) con murales cerámicos de Marcel Martí y del propio Subirachs ; o los relevos del restaurante Pez Burlón y del hotel Rovira de Cambrils, realizados por Ramon Ferran.
El año 1968 fue uno de los impulsores a Tarragona de la Llibreria de la Rambla, un referente cultural hasta 1982. Durante todo su ejercicio profesional no dejará nunca de dibujar, pintar o hacer esculturas. El año 2008 se jubila y hace orfebrería a su taller-estudio de la calle de la Granada.
La obra de Josep Ferrer Bosch, conservada desde el año 2015 al Archivo Histórico de la Demarcación de Tarragona del Colegio de Arquitectos de Cataluña, se nos revela inasequible en la hora de encuadrarla en criterios estilísticos. La suya es una obra ecléctica realizada casi exclusivamente a través de encargos privados resuelta siempre con gran profesionalidad y solvencia, que ya forma parte de la mejor historia de la arquitectura catalana de la segunda mitad del siglo XX.
Escrito por Jordi Guerrero, arquitecto.
Demarcación de Tarragona del Colegio de Arquitectos de Cataluña
Mor l’arquitecte tarragoní Josep Ferrer Bosch
El passat dimarts 13 de desembre ens va deixar l'arquitecte Josep Ferrer Bosch als 92 anys. Nascut a Tarragona l'any 1930, Ferrer Bosch es va titular com arquitecte a l'ETSAB l'any 1959. Alumne de Josep Maria Sostres, en 1954 començà a treballar a l'estudi de Josep Soteras Mauri, en aquell moment arquitecte municipal de Barcelona i una de les figures més influents a l'escena arquitectònica de la Ciutat Comtal. Com a conseqüència d'aquesta relació amb Soteras, a qui podem considerar el seu mestre, participà en projectes tan rellevants com les Habitatges del Congrés Eucarístic (1952-62); el projecte del Nou Camp, estadi del Futbol Club Barcelona (1954-57) i en els Palaus Municipals d'Esports de Barcelona (1955) i Madrid (1959).
Al 1960, un any després d'acabar la carrera, en els inicis del boom turístic de la Costa Daurada, va projectar una de les primeres urbanitzacions de Salou, Pinos Mar, també els primers blocs d'apartaments a la platja del Racó de Vila-seca, els quals per la seva singularitat apareixen en diverses publicacions del Col·legi d'Arquitectes; a la carretera de Salou-Cambrils va realitzar la urbanització Reus Mediterrani encarregada per una cooperativa.
Una característica rellevant del seu treball serà la recerca d'una síntesi entre arquitectura, art i disseny. Bona mostra d'això és l'edifici "1964" (Rambla Nova 115, Tarragona, 1961-64), realitzat amb la col·laboració de l'escultor Josep M. Subirachs; els portals d'accés a l'edifici Aquarium (Ramón y Cajal 31-33, Tarragona, 1968) amb murals ceràmics de Marcel Martí i del propi Subirachs ; o els relleus del restaurant Pez Burlón i de l'hotel Rovira de Cambrils, realitzats per Ramon Ferran.
L'any 1968 va ser un dels impulsors a Tarragona de la Llibreria de la Rambla, un referent cultural fins 1982. Durant tot el seu exercici professional no deixarà mai de dibuixar, pintar o fer escultures. L'any 2008 es jubila i fa orfebreria al seu taller-estudi del carrer de la Granada.
L'obra de Josep Ferrer Bosch, conservada des de l'any 2015 a l'Arxiu Històric de la Demarcació de Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, se'ns revela inassequible a l'hora d'enquadrar-la en criteris estilístics. La seva és una obra eclèctica realitzada quasi exclusivament a través d'encàrrecs privats resolta sempre amb gran professionalitat i solvència, que ja forma part de la millor història de l'arquitectura catalana de la segona meitat del segle XX.
Escrit per Jordi Guerrero, arquitecte.
Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya