Mor Antoni Amorós, reconegut arquitecte de Visat del COAC durant prop de 40 anys
Nascut a Lleida el 1940, però de ben petit la família es traslladà a Barcelona, on va estudiar Arquitectura Tècnica a la UPC. Posteriorment, va combinar la feina d'aparellador amb la carrera d'Arquitectura Superior. Des del 1968, i durant prop de 30 anys, va exercir com a aparellador municipal a l'Ajuntament de Cadaqués.
De les seves obres, en destaca una residència d'avis a Figueres per encàrrec de la Generalitat.
En l'àmbit docent, va impartir classes com a professor del Departament de Construccions Arquitectòniques a la UPC durant més de 30 anys.
De la seva època al COAC, els companys en guarden un record entranyable:
L'"Antonio" ens ha deixat. La malaïda pandemia se l'ha emportat, deixant-nos sense reacció. El nostre més sentit condol a la seva principal família: la Pepa (com així la coneixíem), els fills i els nets.
Però l'Antonio ha deixat una altra família, la del COAC, i en particular la secció de visat de Barcelona i els seus companys de feina.
La seva humanitat i servitut, real i afectuosa, tant per als col·legiats com per als companys, ens acompanyarà per sempre en un racó del cor.
Josep Garriga
Mor Joan Arias, destacat arquitecte i professor
En l’àmbit de l’habitatge va destacar amb projectes com el PERI de Ciutat Vella (1985), un edifici de 48 habitatges i un centre cívic al carrer Nou de la Rambla o els edificis d’habitatges de Sant Quintí, modèlics en la seva revisió de l’Eixample. En l’àmbit dels equipaments, és l'autor de l’IES La Serreta de Rubí.
També va exercir la docència al llarg de tota la seva vida, com a professor de projectes a l'ETSAB, àmbit en què va destacar per la seva experiència i versatilitat com a arquitecte.
EN RECORD D'UN COMPANY
Joan, además de una buena persona, y muy amigo de sus amigos, ha sido durante muchos años un reconocido profesor de Proyectos Arquitectónicos de la Cátedra de Albert Viaplana, en la Escuela de Arquitectura de Barcelona.
También, y sobre todo, un excelente profesional, profundo conocedor del oficio de la Arquitectura, tanto en su dimensión proyectual como en la propia obra, en la que era un auténtico experto en los sistemas constructivos y puesta en obra, así como en la utilización de materiales, instalaciones y acabados.
Su última y más significativa obra ha sido la excelente rehabilitación del bloque de viviendas en la calle Manuel Girona, en Barcelona, reconocida como un ejemplo de rehabilitación de fachadas, un problema de creciente importancia en nuestras ciudades.
Antoni Font Arellano
En Joan va ser un segona espasa de la càtedra Viaplana, sempre a l’ombra del mestre i els seus companys i amics. Diria que potser va acceptar aquest paper amb resignació i una certa insatisfacció, però també diria, per haver-ne estat testimoni, que va saber ocupar el seu lloc dins aquell gran equip de professors i arquitectes. En Joan va ser el mirall de tots ells.
Provocador, sempre et posava al davant el pensament contrari al teu discurs. Moltes vegades segurament no pensava diferent, però li encantava confrontar fins on d’arrelades estaven les teves conviccions. Era la seva manera d’ajudar-nos a créixer, a amics, companys i estudiants. Així, amb una humilitat trobada i molta molta contradicció, va anar construint les seves idees i la seva arquitectura. Al seu amic Moises Gallego li agradava dir d’ell, amb admiració, que era l’arquitecte pop del grup.
Al carrer Nou de la Rambla del Raval podreu trobar dos edificis seus. N’hi ha un que és ell, revestit amb pedra de Begur, d’un rústic que et descoloca. I n’hi ha un altre on en Joan va voler ser qui no era, revestit amb una pedra d’Ulldecona massa ben posada. Sempre m’agradava treure-li aquell somriure d’orgull contingut, quan li deia, Joan, pensa que tu tens dos edificis al carrer Nou de la Rambla i en Gaudí només un.
Descansa mestre. Sempre procuraré mostrar el teu camí.
Jordi Adell Roig
El Joan formava part de l’equip de joves arquitectes escollits per l’Albert Viaplana per la seva càtedra. Eren un grup d’amics que es van fer una recordada fotografia el dia del seu naixement com a professors en una terrassa on darrera seu es veia una panoràmica sense fi ni límits.
A més de compartir docència i il·lusions, van fer un equip de futbol on cadascú destacava en la posició del camp que lliurament triava.
Al Joan li agradava jugar d’extrem dreta durant els partits i d’interior esquerra a les aules. Quan la conversa s’animava contestava cada argument dels alumnes amb un “perquè” o “això també pot ser així” i aleshores començava un interessant diàleg en el que els estudiants es quedaven desconcertats durant uns moments, fins que canviava les paraules per uns precisos dibuixos que havia perfeccionat durant els seus primers anys de professor de Dibuix.
Els alumnes encara quedaven més desconcertats quan els hi parlava de Raphael Soriano, un arquitecte de cognom castellà, de naixement grec i instal·lat a Califòrnia experimentant Case Study Houses. Segurament al Joan els aires californians li recordaven la seva enyorada Mallorca on la tranquil·litat de l’illa li permetia seguir buscant el “perquè” de les coses o canviant-les de posició mentre dibuixava molt concentrat mirant l’horitzó.
Màrius Quintana i Creus
Per al 8 de març, fem més visible l'excel·lència professional de les arquitectes
El nombre de dones arquitectes no ha parat de créixer durant les darreres dècades, però encara és lluny de la paritat: actualment, només un 32% del total de col·legiats al COAC són dones, per sota de la mitjana europea, que se situa en el 39%. Les noves col·legiacions evidencien que les dones tenen cada vegada més presència en el món de l’arquitectura, una professió dominada, històricament, pels homes.
Ja fa temps que una de les prioritats del COAC és impulsar i fomentar la participació de les arquitectes i la visibilització de la seva tasca professional. En el marc del Dia de la Dona, que se celebra avui 8 de març, el COAC impulsa una acció per posar en valor l’excel·lència professional de les arquitectes.Durant tota la setmana compartirem a les xarxes socials, amb l’etiqueta #socArquitectA, les 36 dones que han guanyat algun premi nacional o internacional l’últim any, sigui per un projecte o per trajectòria professional.
Feliç Dia de la Dona, arquitectes!
El projecte HABITAS, impulsat pel COAC, és guardonat als Premis de Recerca Científica a Reptes Urbans a Barcelona
El projecte HABITAS (Habitatge i Salut en temps de pandèmia i més enllà), impulsat pel COAC entre d'altres institucions, ha estat guardonat als Premis de Recerca Científica a Reptes Urbans a la Ciutat de Barcelona. La investigació, que estudia aquesta complexa relació entre l'habitatge i la salut, està liderada per la doctora arquitecta Carlota Sáenz de Tejada que, recolzada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), compta amb el suport de la UPC, el CSIC, l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, la cooperativa Societat Orgànica i el FabLab Barcelona, a més del Grup de Treball d'Arquitectura i Salut del COAC.
L'objectiu del projecte és contribuir a la cerca de solucions per a alguns dels principals reptes de l'habitatge a la ciutat de Barcelona i la seva Àrea Metropolitana, i vol donar resposta a preguntes com les següents: En quina mesura contribueixen la tipologia edificatòria, el nivell d'ocupació i els hàbits de ventilació de les llars a la qualitat de l'aire interior? Existeixen vincles entre aquests factors i la distribució de la incidència de la COVID-19 a la ciutat?
Premis de Recerca Científica a Reptes Urbans
Els premis, convocats per l'Ajuntament de Barcelona en el marc del Pla Barcelona Ciència 2020-2023, van dirigits als membres de la comunitat científica menors de 40 anys i de qualsevol branca del coneixement. El seu objectiu és estimular i reforçar el talent jove barceloní, i donar suport a projectes innovadors que repensin de manera global el model de ciutat.
A aquesta primera convocatòria, que té una dotació d’1,2 milions d’euros, s’han presentat 72 projectes, dels quals 22 han estat beneficiaris dels premis. Els projectes seleccionats tracten temes com la densitat de població, l'espai públic, el benestar social, la mobilitat sostenible, l'emergència climàtica, l'envelliment o els nous models productius, entre d'altres.
Més informació