El COAC firma la Hoja de Ruta de la Descarbonización de la Edificación impulsado por Green Building Council España
El Colegio de Arquitectos de Cataluña ha firmado la Hoja de Ruta de la Descarbonización de la Edificación en todo su ciclo de vida en el marco de la jornada #DescarbonizaciónXL que organizó el Green Building Council España el pasado 22 de junio en el ITeC y que contó con la participación de Greta Tresserra, vocal de Sostenibilidad, Innovación e Internacional del COAC.
A través de dos mesas redondas se analizaron los principales retos del sector en la transformación progresiva del sector para conseguir la completa descarbonización del parque para el año 2050, donde la rehabilitación es clave. Se trataron temas como el papel de los fondos Next Generation y el impulso de la rehabilitación del parque edificado, además de la necesaria colaboración entre el sector público y privado.
El documento, que ha suscrito el COAC y otras instituciones del sector de la edificación, pretendre mobilizar el mercado, las administraciones públicas y la ciudadanía alrededor de los objetivos de descarbonización. Pone de manifiesto que la crisi del 2008 obligó a repensar el sector, a dejar atrás la nueva construcción como actividad única y apostar por la rehabilitación, como se hace en Europa, porque tenemos un parque de viviendas envejecido y poco eficiente energéticament. Además, la rehabilitación y la renovación urbana suponen una oportunidad laboral para el colectivo de los arquitectos.
Así pues, la hoja de ruta pretende que organizaciones y administración pública se comprometan a trabajar para cumplir el objetivo que marca Europa de la descarbonización del nuestro y otros sectores el 2050. El COAC asume los siguientes compromisos:
1. Alinear la acción con los objetivos de esta hoja de ruta para acelerar la descarbonización del sector de la edificación
2. Difundir la visión y promover la capacitación técnica entre sus colegiados
3. Colaborar activamente en el desarrollo e implantación de instrumentos básicos para la descarbonización como el Registro Digital del Edificio, el Pasaporte del Edificio o el registro de DAPs de materiales
4. Fomentar las soluciones innovadoras para la rehabilitación y la obra nueva, així como colaborar en el desarrollo de tecnologías y proceso orientados a minimizar la huella de carbonio y generalizar la economía circular
5. Acercar el conocimiento técnico a la ciudadanía y acompañarlos en la toma de decisiones, especialmente en los procesos de rehabilitación
6. Colaborar con el resto de agentes de la cadena de valor de la construcción para la consecución de los objetivos de descarbonización
El COAC subscriu el Full de Ruta de la Descarbonització de l’Edificació impulsat per Green Building Council Espanya
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha signat el Full de Ruta de la Descarbonització de l’Edificació en tot el seu cicle de vida en el marc de la jornada #DescarbonizaciónXL que va organitzar el Green Building Council Espanya el passat 22 de juny a l'ITeC i que va comptar amb la participació de Greta Tresserra, vocal de Sostenibilitat, Innovació i Internacional del COAC.
A través de dues taules rodones es van analitzar els principals reptes del sector en la transformació progressiva del sector per assolir la completa descarbonització del parc l’any 2050, on la rehabilitació és clau. Es van tractar temes com el paper dels fons NextGeneration i l’impuls de la rehabilitació del parc edificat, a més a més de la necessària col·laboració entre el sector públic i privat.
El document, que ha subscrit el COAC i altres institucions del sector de l’edificació, pretén mobilitzar el mercat, les administracions públiques i la ciutadania al voltant dels objectius comuns de descarbonització. Posa de manifest que la crisi del 2008 va obligar a repensar el sector, a deixar enrere la nova construcció com a activitat única i apostar per la rehabilitació, tal com es fa a Europa, perquè tenim un parc d'habitatges envellit i poc eficient energèticament. A més a més, la rehabilitació i la renovació urbana suposen una oportunitat laboral per al col·lectiu dels arquitectes.
Així doncs, el full de ruta pretén que organitzacions i administració pública es comprometin a treballar per complir l'objectiu que marca Europa de la descarbonització del nostre i altres sectors el 2050. El COAC assumeix els següents compromisos:
1. Alinear l’acció del COAC amb els objectius d’aquest full de ruta per accelerar la descarbonització del sector de l’edificació
2. Difondre la visió i promoure la capacitació tècnica entre els seus col·legiats
3. Col·laborar activament en el desenvolupament i implantació d’instruments bàsics per la descarbonització com el Registre Digital de l’Edifici, el Passaport de l’Edifici o el registre de DAPs de materials
4. Fomentar les solucions innovadores per a la rehabilitació i l’obra nova, així com col·laborar en el desenvolupament de tecnologies i processos orientats a minimitzar la petjada de carboni d’un edifici i generalitzar l’economia circular
5. Apropar el coneixement tècnic a la ciutadania i acompanyar-los en la presa de decisions, especialment en els processos de rehabilitació
6. Col·laborar amb la resta d’agents de la cadena de valor de la construcció per la consecució dels objectius de descarbonització
Fallece Jordi Bonet Armengol, artífice de la continuación de las obras de la Sagrada Familia
Ha muerto Jordi Bonet Armengol (1925-2022), uno de los arquitectos más atípicos de su generación. Contemporáneo de Oriol Bohigas, Jordi Bonet se distinguió por tener una carrera amplia y dilatada que contempló edificios de muchas tipologías diferentes y que quedará marcada, no obstante, por una sola obra. Y es que él será por siempre el arquitecto que dio el impulso definitivo para acabar la Sagrada Familia de Antoni Gaudí.
Nacido en Barcelona el 1925, Bonet se licenció como arquitecto el 1949 y se doctoró el 1965, después de ejercer el cargo de director general de Patrimonio Artístico de la Generalitat (1981-1984). Hijo de Lluís Bonet Garí, el arquitecto que continuó las obras del templo después del desastre de la Guerra Civil, conjuntamente con Isidre Puig Boada, Domènec Sugrañes y Francesc Quintana. Bonet Armengol heredó el encargo, construyendo más que todos sus predecesores juntos después de culminar la tarea heroica de reconstruir el proyecto original. Fue en el año 1985 cuando entró a formar parte del equipo que dirigía las obras de la basílica de la Sagrada Familia, tarea que llevó a cabo hasta el 2012.
Organizador infatigable, no se contentó con rehacerlo a nivel teórico: puso las bases de la viabilidad de este proyecto, recabó fondos, constribuyó al carácter de símbolo global y, finalmente, acabó la nave principal del proyecto: Jordi Bonet Armengol no ha podido ver el edificio acabado por fuera, pero sí por dentro.
Bonet Armengol fue un arquitecto muy completo: poseedor de una carrera que le llevó a construir viviendas, naves industriales y edificios singulares tan remarcables como el Auditorio Pau Casals del Vendrell, ubicado en el barrio de Sant Salvador, o en el campo de la arquitectura religiosa, la Parroquia de Sant Medir de Barcelona, ubicada en una manzana que completó con unos interesantes edificios de viviendas, un interesante auditorio y un campanario que ya es el símbolo del barrio.
Sin embargo, Bonet Armengol ha sido, sobre todo, un gran estudioso de Gaudí. Fue capaz de entender y organizar el genio modernista, de dar valor de serie a su obra en su propia carrera y de enfrentarse con éxito con su obra principal. Sus herederos acabarán la Basílica en breve, y el éxito también será suyo.
Descanse en paz.
PARE, ARQUITECTE i MESTRE
entre generacions ben diferents
que dels avis i rebesavis en depèn,
un caliu, unes formes aprenents.
Eres el PARE d’una gran amiga,
tot just aterrar en aquelles aules
que semblaven d’una altra mida
i prens més consciència d’un país,
intuint un futur de reptes necessaris
quan t’inicies a la nostra professió
i descobreixes aquesta vessant social
que m’engresca aprenent paisatges i
fent treball de camp a les terres d’Alp.
Són moments plens de noves portes
quan surts d’un barri tan gracienc
et sorprèn i t’atrauen les novetats,
com la vostra família del barri veí.
M’encantava aquell petit ascensor
pujant al tercer pis per estudiar,
aquella còmode i lluent habitació
de dues finestres i un petit bany.
Espais pensats i dibuixats on fluïa
aquell respir familiar tan generós
embolcallat pel teu fer, al ressò
de l’avi Lluís i la mare Mariona.
Sintonia que es repetia a Es Pedrís
amb l’excusa de feines i treballs
vacances agraïdes de tot i més
entre la bellesa d’un paisatge únic
amagat entre el Teix i es Canyaret
des de la porxada a l’hora d’esmorzar
aquelles ensaïmades llamineres o
des de la terrassa a l’hora del cafè.
ARQUITECTE, referent i present,
una realitat plena de precedents,
arriba a aquesta coneguda dimensió
seguint culminant sense pretensions.
Només per aquest mateix tarannà,
sota la mateixa persona d’un PARE,
el mateix batec d’un cor incansable
com nu de complaences i aniversaris,
emergeix amb el treball del dia a dia,
pedra sobre pedra al ritme dibuixat,
mescla endreçada de tossudesa i saviesa
neix natura treballada amb tantes mans
com si es tractés d’un home universal,
feta per herència d’esforços i cabòries
encadenant mestres i deixebles,
o l’ entramat entre avi, pare i filla,
just tornant a l’ inici d’aquesta fita
que tant m’atrau escriure per agrair-te.
La complexitat d’un MESTRE que és pare
se’m fon quan observo aquesta evidència
la grandesa es barreja amb la senzillesa,
sobre aquesta sabuda imatge a vol d’ocell,
s’observa l’enginy i la bellesa d’una teulada,
la de les escoles treballades per la Mariona,
vora la immensitat de les torres emergents.
Aquest sentiment de vius contrastos
em trasllada a la sintonia d’uns reflexes
engendrats per records i vivències recents
la riquesa d’un PARE, ARQUITECTE I MESTRE,
sota els mateixos sòlids fonaments
que mai s’esvaeixen i sempre romanen:
la teva generositat i la força d’un treball
a l’ombra d’un tarannà familiar i estimat.
Amb tot l’afecte, avui per a tu, un dia de records,
al mig de l’agost, d’aquest any 2011.
Montserrat Hosta
Escrit publicat el 2011 al llibre "MISCEL·LÀNIA. Jordi Bonet i Armengol"