El COAC firma un convenio con la Generalitat y otras entidades profesionales para inspeccionar edificios con riesgo para las personas
El Colegio de Arquitectos de Cataluña, junto con el Consejo de la Arquitectura Técnica de Cataluña y la Asociación de Consultores de Estructuras, ha firmado un convenio con el Departamento de Territorio y la Agencia de la Vivienda de Cataluña (AHC) que permitirá enviar rápidamente un equipo de profesionales a inspeccionar edificios con deficiencias muy graves que puedan representar un riesgo para las personas y sus bienes. Los expertos harán un informe de diagnóstico y apuntarán las posibles actuaciones para reparar los daños del inmueble. El coste de estos estudios lo pagará la Agencia de la Vivienda de Cataluña, y los municipios donde se tenga que hacer la actuación objeto de estudio se podrán añadir a este convenio para aportar la información técnica y urbanística de que dispongan, así como facilitar la actuación de inspección.
Los hechos de alarma social relativos a patologías en el parque de edificios suceden a menudo de manera inesperada y requieren actuaciones urgentes para conocer el alcance del riesgo para las personas que viven en él y sus bienes. Las tres entidades firmantes del convenio cuentan entre sus colegiados con profesionales expertos en el diagnóstico de la construcción, el cálculo estructural y el acompañamiento de las personas en procesos de diagnóstico y rehabilitación por parte de mediadores. Todos ellos han manifestado su voluntad de colaboración con la Generalitat para actuar en caso de necesidad.
El convenio marco firmado tiene por objetivo facilitar que estos especialistas elaboren dictámenes de edificios o conjuntos inmobiliarios de manera colegiada, con un debate interno, de los que se desprenda un diagnóstico único y consensuado. Este diagnóstico servirá para establecer qué actuaciones habría que impulsar en los edificios estudiados, basadas en unos protocolos de máxima fiabilidad. Así, estos informes o dictámenes se referirán a edificios o conjuntos inmobiliarios en los que haya una duda razonable sobre su seguridad y que presenten deficiencias estructurales muy graves que pongan en riesgo a las personas y bienes.
Para realizar cada informe, el Departamento de Territorio deberá dirigir una petición escrita a los colegios firmantes, que se concretará mediante la formalización de una adenda donde se definirá el objeto de estudio y el coste de las actuaciones. A cada adenda se podrá sumar el municipio donde se ubique el edificio objeto de estudio para facilitar información, como planos, documentación sobre las intervenciones que se hayan hecho en el inmueble a lo largo del tiempo, fotografías e informes del siniestro y el auxilio del personal municipal a los profesionales encargados del diagnóstico.
Los dictámenes técnicos que las entidades firmantes elaboren determinarán las causas del siniestro; su origen, siempre que sea posible, y el estado general de los edificios y las condiciones de uso de las viviendas para valorar si son seguros estructuralmente. También valorarán las actuaciones de rehabilitación factibles y adecuadas, y su coste estimado. Los dictámenes se presentarán al Departamento de Territorio, la Agencia de la Vivienda de Cataluña y al ayuntamiento que haya firmado la adenda. La Agencia de la Vivienda de Cataluña pagará el coste del dictamen a las asociaciones profesionales.
Este es un convenio que tiene voluntad de interés general y científico que permita conocer las características de ciertas patologías de edificios, basadas en informes o dictámenes técnicos y en su trascendencia significativa y singularidad. El convenio tiene una duración de cuatro años prorrogable y se creará una comisión de seguimiento integrada por un representante de cada una de las partes.
El COAC celebra l’aprovació de l’EPBD, la directiva d’eficiència energètica d’edificis que suposarà un canvi de paradigma en el sector de l’edificació
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya celebra l’aprovació de la nova versió de la Directiva d’Eficiència Energètica en Edificis (DEEE) al Parlament Europeu, una normativa que contribuirà no només a la descarbonització del sector, sinó que també generarà una onada de rehabilitacions del nostre parc edificat que ha de millorar la seva qualitat, la seguretat i l’accessibilitat. Una descarbonització que és una eina clau per a la competitivitat de la nostra economia, ja que més del 80% del parc immobiliari nacional té més de 40 anys i que els edificis a Espanya són responsables del 25% de les emissions d’efecte hivernacle del país.
El 12 de març, el Parlament Europeu va aprovar la DEEE, que posa les bases del procés per descarbonitzar l’edificació abans del 2050. El text aporta una sèrie d’instruments molt potents -com el registre digital, el passaport de renovació o la nova certificació energètica europea- que ajudaran als professionals de l’arquitectura a modificar la manera com es dissenya i construeix, així com a reconsiderar el manteniment i gestió dels edificis al llarg de tot el seu cicle de vida. El 12 d'abril, la directiva va quedar aprovada definitivament després que el Consell Europeu l'adoptés.
L’arquitectura serà una disciplina indispensable per a la descarbonització
Un cop aprovada la directiva, els estats membres de la Unió Europea tenen dos anys per transposar-la a la legislació nacional. El COAC, que forma part dels Grups de Treball de Sostenibilitat del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE) i del Consell d’Arquitectes d’Europa (ACE-CAE), té el compromís d’impulsar i liderar, amb els altres agents implicats, aquesta necessària descarbonització del sector ja que els arquitectes són els professionals qualificats per dissenyar entorns de qualitat. L’objectiu és que la ciutadania estigui acompanyada i recolzada en aquest imprescindible repte.
A més a més, el COAC també reivindica que, es faci amb cura del patrimoni i dels aspectes culturals del nostre paisatge urbà, tal com marca la New European Bauhaus. Aquesta iniciativa ambiental, social i cultural és l’ànima del Pacte Verd Europeu i busca fer possible la transició energètica sense perdre l’essència i identitat de les ciutats europees i en pro de fomentar la bellesa i qualitat de l’entorn construït.
Descarbonitzant l’arquitectura, un projecte de llarg recorregut
Ja fa temps que el COAC treballa per impulsar la rehabilitació dels edificis i la descarbonització del sector. En els últims anys, s’han dut a terme les jornades ‘Descarbonitzant l’arquitectura’, amb gran impacte en el sector i també s’està facilitant l’accés a eines i recursos per promoure la rehabilitació dels edificis del país. De fet, es calcula que, en els propers anys, 1 de cada 3 arquitectes es dedicarà a la rehabilitació energètica, ja que caldrà multiplicar per 12 la rehabilitació anual d’habitatges per complir amb les exigències europees i els Acords de París.
El COAC signa un conveni amb la Generalitat i altres entitats professionals per inspeccionar edificis amb risc per a les persones
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, juntament amb el Consell de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya i l’Associació de Consultors d’Estructures (ACE), ha signat un conveni amb el Departament de Territori i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per actuar ràpidament quan hi hagi edificis que suposen un risc per a les persones i els seus béns. La finalitat d'aquest acord, que té una vigència de quatre anys, és elaborar un "diagnòstic únic i consensuat" entre els especialistes. El pacte subratlla que es farà l'anàlisi dels immobles quan "hi hagi un dubte raonable sobre la seva seguretat i que presentin deficiències molt greus". El cost d’aquests estudis els pagarà l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i els municipis on s’hagi de fer l’actuació objecte d’estudi es podran afegir a aquest conveni per aportar la informació tècnica i urbanística de què disposin, així com facilitar l’actuació d’inspecció.
Els fets d’alarma social relatius a patologies en el parc d’edificis succeeixen sovint de manera inesperada i requereixen actuacions urgents per conèixer l’abast del risc per a les persones que hi viuen i els seus béns. Les tres entitats signants del conveni compten entre els seus col·legiats amb professionals experts en la diagnosi de la construcció, en el càlcul estructural i en l’acompanyament de les persones en processos de diagnòstic i rehabilitació per part de mediadors. Tots ells han manifestat la seva voluntat de col·laboració amb la Generalitat per actuar en cas de necessitat a Catalunya.
El conveni marc signat té per objectiu facilitar que aquests especialistes elaborin dictàmens d’edificis o conjunts immobiliaris de manera col·legiada, amb un debat intern, dels quals se’n desprengui un diagnòstic únic i consensuat. Aquest diagnòstic servirà per establir quines actuacions caldria impulsar als edificis estudiats, basades en uns protocols de màxima fiabilitat. Així, aquests informes o dictàmens es referiran a edificis o conjunts immobiliaris en els quals hi hagi un dubte raonable sobre la seva seguretat i que presentin deficiències estructurals molt greus que posin en risc les persones i béns.
Per realitzar cada informe, el Departament de Territori haurà d’adreçar una petició escrita als col·legis signants, què es concretarà mitjançant la formalització d’una addenda on es definirà l’objecte d’estudi i el cost de les actuacions. A cada addenda s’hi podrà sumar el municipi on s’ubiqui l’edifici objecte d’estudi per facilitar informació, com ara plànols, documentació sobre les intervencions que s’hagin fet a l’immoble al llarg del temps, fotografies i informes del sinistre i l’auxili del personal municipal als professionals encarregats del diagnòstic.
Per a la designació dels tècnics que formaran part de l'equip de professionals experts a relitzar el dictamen tècnic en cada cas, els col·legis i entitats signants del conveni elaboraran els processos de selecció establerts per cada entitat a fi de garantir la màxima expertesa i concurrència entre els col·legiats i professionals.
Els dictàmens tècnics que les entitats signants elaborin determinaran les causes del sinistre o dels danys; el seu origen, sempre que sigui possible, i l’estat general dels edificis i les condicions d’ús dels habitatges per valorar si són segurs estructuralment. També valoraran les actuacions de rehabilitació factibles i adients, i el seu cost estimat. Els dictàmens es presentaran al Departament de Territori, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i a l’ajuntament que hagi signat l’addenda. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya pagarà el cost del dictamen a les associacions professionals.
Aquest és un conveni que té voluntat d’interès general i científic que permeti conèixer les característiques de certes patologies d’edificis, basades en informes o dictàmens tècnics i en la seva transcendència significativa i singularitat. El conveni té una durada de quatre anys prorrogable i es crearà una comissió de seguiment integrada per un representant de cadascuna de les parts.
El COAC reivindica les dones arquitectes en el 8M
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya reivindica el talent, capacitat i versatilitat de les dones arquitectes en el marc del Dia de la Dona que se celebra el 8 de març, al mateix temps que posa sobre la taula les desigualtats i dificultats a les quals aquest col·lectiu s’ha d’enfrontar per exercir l’arquitectura.
I és que les dones ja representen un 46% de les noves col·legiacions i, en total, un 33% dels professionals col·legiats, una xifra que s’ha incrementat en 4 punts els últims 10 anys. Malgrat aquest augment de presència femenina, les dones no exerceixen en igualtat de condicions l’arquitectura.
Les dones arquitectes, versàtils i multiocupades
Així ho demostra una enquesta realitzada pel Grup Obert de Dones Arquitectes i el COAC el 2022, que va concloure que més d’un 60% de les dones arquitectes treballa en més d’un sector a la vegada per arribar a final de mes, fet que les obliga a ser més versàtils i a la multiocupació. El 41% de les arquitectes enquestades treballa en el sector de l'edificació (obra nova o rehabilitació). Després d'aquest, l'administració pública, l'interiorisme, l'arquitectura efímera i la planificació urbana i territorial són els sectors més esmentats i, en menor mesura, el paisatge, l'espai públic, la recerca i la docència.
El mateix estudi recollia que un 45% de les dones enquestades ha hagut d'aturar la seva activitat professional en algun moment, en la majoria dels casos per tenir cura de familiars (75%), i que aquesta parada ha estat generalment menor a 1 any (59%).
Obres amb mirada feminista
En el marc del Dia de la Dona, el Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya impulsa una campanya a xarxes socials de visibilització de projectes que incorporen una perspectiva feminista. En el cas de Catalunya, en formaran part els 85 habitatges socials de Peris+Toral a Cornellà de Llobregat, la Plazza d’en Baró d’Equal Saree a Santa Coloma de Gramenet, així com la rehabilitació del centre hospitalari de Sant Joan de Déu de Rosa Clotet i Llongueras Arquitectes.
En la línia de posar llum a projectes amb mirada femenina, el COAC ha col·laborat en el projecte NAM, 'Navegando Arquitecturas de Mujer', liderat la María Elía Gutiérrez Mozo, professora titular de Composició Arquitectònica a la Universitat d'Alacant (UA), des de l'Institut Universitari d'Investigació en Estudis de Gènere (IUIEG) de la mateixa universitat. A l'app, de descàrrega gratuïta, s'hi exposen i ubiquen les obres d'arquitectura de dones estudiades en el projecte AICO 'Miradas Situadas (2021-23)'.
La Intercol·legial, a favor de la visibilitat i presència de les dones
Aquest 2024 es commemora el sisè aniversari de la Comissió de Dones de la Intercol·legial, un òrgan del qual el COAC ostenta la presidència amb Sandra Bestraten, presidenta de la demarcació de Barcelona del COAC. L’objectiu és donar visibilitat a les dones professionals del país, que representen gairebé el 60% dels col·legiats a Catalunya.
Per celebrar-ho, el proper 20 de març a les 18.30 h, el Grup Obert de Dones Arquitectes, que celebra enguany el seu cinquè aniversari, participarà a la seu de l’ICAB en un acte reivindicatiu de les dones en el món professional amb el títol ‘Les comissions de gènere i la plena integració i reconeixement de la dona al món professional', en el qual es compartiran les experiències de les comissions de gènere i la seva influència a quatre col·legis professionals.
Abans, el COAC també serà la seu de la sisena edició del Fòrum Hipàtia. El proper 13 de març a les 17.30 h, l’Associació50a50, amb la col·laboració d’altres entitats i associacions, entre les quals la Comissió de Dones de la Intercol·legial, tornarà a celebrar aquest espai de reflexió, visibilització i crida a l’acció sobre les desigualtats de gènere en l’àmbit laboral i social. En aquesta ocasió, que porta per títol "Dona, economia i violència", s'ha convidat a les advocades Àngels Calavia i Molinero i a Teresa Blasi Gacho, que explicaran diferents violències o discriminacions que es pot trobar una dona en l’àmbit familiar i laboral.
Vinyetes reivindicatives per destacar el paper de les dones arquitectes
El Grup de Dones Arquitectes del COAC presenta una sèrie de tires còmiques creades per la il·lustradora Raquel Gu. La Pilar Casas Mur, protagonista d’aquestes vinyetes, és un personatge creat per al 48h Open House BCN per reivindicar el col·lectiu de dones professionals de l’arquitectura. No te les perdis!
Altres accions
Amb motiu del 8M, el COAC també vol aplaudir altres accions que s’estan duent a terme per donar visibilitat a les dones arquitectes, com la proposta del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE).
Un altre exemple és la Beca Lilly Reich de la Fundació Mies van der Rohe, que enguany ha presentat ‘Anna Bofill Levi. L’arquitectura com contracant (1977-1996)’, un exhaustiu treball de recerca de M.ª Elia Gutiérrez, José Parra, Ana Gilsanz i Joaquín Arnau que ha permès documentar a fons l’obra i la dilatada trajectòria de la compositora, arquitecta, investigadora i activista.
Precisament, alguns dels autors de l’estudi sobre Anna Bofill van dur a a terme un altre projecte d’investigació, ‘Miradas Situadas. Arquitectura de Mujer en España desde Perspectivas Periféricas, 1978-2008’ en el qual van agrupar l’obra d’arquitectes espanyoles entre el 1978 i el 2008. L’objectiu no va ser quantificar els projectes, sinó analitzar, amb perspectiva crítica, què té de singular l’aportació de les dones a la cultura arquitectònica espanyola de la postmodernitat.