L’edificació a Catalunya es manté gràcies a grans projectes puntuals
L’estudi s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, tant els d'intervencions d’obra nova com els d’actuacions en edificacions existents. Les conclusions de l'anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori.
Les dades confirmen l’alentiment del sector
El sector presenta un creixement positiu en superfície visada, però principalment pel visat de projectes puntuals de gran envergadura. L’any s’ha tancat amb 4.778.932 m2 visats, situant-se a nivells similars als de 2019, abans de la pandèmia. La dada suposa un increment del 4% respecte el 2022 i se situa lleugerament per sobre de l’informe Euroconstruct, que preveia tancar l’exercici amb un creixement del 2,8%.
Tot i les dades positives, el primer semestre de 2023 va ser negatiu, recuperant-se a finals d’any pel visat de projectes grans. De fet, els 5 projectes més grans visats el 2023 representen un 10% del total de la superfície visada (sense aquests 5 projectes, la superfície hauria estat un 6,5% inferior a la del 2022). En aquest sentit, caldrà veure l’evolució els propers mesos, tenint en compte també que l’Euroconstruct preveu un estancament de l’1,4% per al 2024 i 1,2% per al 2025.
Els projectes de gran envergadura, motiu principal del bon comportament a la ciutat de Barcelona
La ciutat de Barcelona ha viscut un any particular. Tot i el primer semestre negatiu, l’activitat s’ha recuperat i ha tancat amb 846.611 m2 visats, un augment del 48% de la superfície visada. El motiu principal és que a la ciutat comtal s’hi han visat projectes de gran envergadura, com l’Espai Barça, promocions d’habitatge a la Marina del Prat Vermell i oficines al 22@. Així, els 15 projectes grans visats a Barcelona ciutat acumulen 624.842 m2, el 74% del total de la superfície visada a la capital. Aquest augment ha tingut impacte en la rehabilitació, que ha crescut un 201%, mentre que l’obra nova ha disminuït un 13%.
Pel que fa al nombre d’habitatges, es manté estable. Els 1.342 habitatges de nova creació visats el 2023 a Barcelona ciutat representen un 0,75% més que els visats l’any anterior.
El comportament és diferent a la resta de la Demarcació, on la superfície visada ha baixat un 1,5%. La disminució es fa palesa tant en la rehabilitació (-1%) com en l’obra nova (-2%).
En relació al nombre d’habitatges, la resta de la Demarcació presenta un augment del 4%.
La rehabilitació puja, però amb poc pes dels fons Next Generation
Malgrat l’augment del 28,5%, la rehabilitació continua estancada i tan sols representa el 31% de la superfície total visada a Catalunya. Tot i el creixement, l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation és encara menor.
Des de la posada en marxa l’abril de 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, han entrat a tràmit 651 expedients del Programa 3 - Edifici corresponents a 4.333 habitatges. Tenint en compte que l’objectiu 2021-2026 és assolir la rehabilitació de 15.000 habitatges, actualment ens trobem el 29% de complir aquest objectiu.
En relació als expedients tramitats al COAC, un 43% són de la Demarcació de Barcelona, 18,9% de Comarques Centrals, 10,8% de Lleida, 13,5% de Girona, 11,6% de Tarragona i 2,2% de l’Ebre.
Si es realitza una anàlisi general per temàtiques:
1. En relació a la superfície visada, el sector té un impacte diferent segons el territori. Només les demarcacions de Barcelona i Girona presenten un comportament positiu. La Demarcació de Barcelona creix un 8%. La recuperació es concentra a la ciutat de Barcelona, que després d’un primer semestre de poca activitat ha tancat l’any amb 48% més de superfície visada. El motiu principal són els grans projectes visats durant la segona meitat de l’any. A la resta de la Demarcació, la superfície baixa un 1,5%.
També és significativa la Demarcació de Girona, amb un 13% més de superfície visada i un comportament positiu durant tot l’any. Per contra, la resta de demarcacions baixen en superfície: Comarques Centrals (-12%), Ebre (-10%), Lleida (-25%) i Tarragona (-6%).
2. El nombre d’expedients visats cau respecte el 2022. S’han visat 8.776 expedients, 8% menys que els 9.522 del 2022. En aquest cas, totes les demarcacions presenten una caiguda quant al nombre de projectes visats.
3. Tot i el creixement positiu de la rehabilitació, hi ha poc impacte dels Fons Next Generation. A’ha visat un 28,5% més en superfície de rehabilitació. L’explicació principal es troba en bona part en el visat de grans projectes. Així, si es té en compte que dels 1.441.926 m2 visats en rehabilitació prop del 29% (414.753 m2) es concentra en 6 projectes grans, queda palesa la manca de cultura rehabilitadora i el poc impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation.
Pel que fa a l’anàlisi territorial, Barcelona és la Demarcació que ha experimentat un major creixement en rehabilitació (57,3%) concentrat a la seva capital (201%), a causa del visat de grans projectes. També han crescut Girona (7%) i Ebre (11%). La resta de demarcacions han tingut un creixement negatiu: Comarques Centrals (-6%), Lleida (-12%) i Tarragona (-9%).
4. L’obra nova cau per primera vegada des de la recuperació de la crisi del 2006, sense tenir en compte el 2020. Cau un 3,68% i se situa en 3.270.336 m2, nivell similar al del 2018. L’única Demarcació amb un comportament positiu és Girona (17%).
5. Malgrat l’habitatge creix, continua per sota dels nivells òptims. L’any s’ha tancat amb 15.946 habitatges de nova creació visats, un 4,4% més, però encara lluny de la xifra òptima de 25.000 habitatges anuals que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya considera necessaris per al període 2020-2024 (segons el Pla territorial sectorial de l’habitatge a Catalunya).
No obstant l'augment, per demarcacions només tenen comportament positiu Barcelona (3,8%) i Girona, amb un creixement excepcional del 48%. Així, durant el 2023 a la Demarcació de Girona s’ha visat una mitjana mensual de 206 habitatges (el 2022 era de 160 habitatges).
Dels 15.946 habitatges de nova creació, 2.127 són de protecció oficial i la majoria a la Demarcació de Barcelona (2.042). La resta, 13 són a la Demarcació de Girona, 12 a Comarques Centrals, 5 a Lleida i 55 a Tarragona.
Pel que fa a Barcelona ciutat, del total de 1.342 habitatges visats, un 38% (511) són de protecció oficial i corresponen a 14 projectes. D’aquests projectes, la meitat (7) combinen habitatge lliure i habitatge de protecció oficial en sòl urbà consolidat, amb un total de 403 habitatges, dels quals 122 són de protecció oficial.
6. En relació al no habitatge, les xifres són positives. Amb 1.543.383 m2 visats, la superfície augmenta un 21,7% si comparem amb 2022.
Tenen comportament positiu la sanitat (52%) i augment per quart consecutiu. L’educació també repunta (74%) després de dos anys encadenant caigudes.
Quant a l’àmbit esportiu, el creixement excepcional (463%) està motivat per grans projectes puntuals.
La resta d’àmbits tenen un comportament negatiu: comerç (-47%), hostaleria (-1,2%), indústria (-20%) i oficines (-13%).
Millorar els terminis per a l’obtenció de llicències, assignatura pendent
L’octubre del 2022 el COAC va iniciar una enquesta sobre llicències municipals que reben els arquitectes un cop visen el projecte d’execució. Les respostes permeten obtenir informació sobre la durada, satisfacció, dificultat i interaccions en l’obtenció de permisos d’obra en els diferents municipis de Catalunya. De l’enquesta en destaca la necessitat de més diàleg amb els companys de l’administració, incorporant l’establiment d’un canal de contacte previ al tràmit i específic per als tècnics per evitar les possibles esmenes i, com a conseqüència, simplificar el procés i agilitzar els temps de concessió de llicència. En aquest sentit, actualment el termini per obtenir una llicència s’estima en els 7,4 mesos de mitjana, arribant en alguns casos als més de dos anys. Pel que fa al temps d’espera en obtenir resposta a consultes formulades, la mitjana és de 5 setmanes.
Amb la imminent aplicació del Codi d’Accessibilitat de Catalunya, el termini pot ser encara superior. La normativa, que entra en vigor el proper 1 de març, respon a la necessitat de desplegament de la Llei d’Accessibilitat de Catalunya i integra el conjunt de les condicions d’accessibilitat universal en els àmbits de més impacte en la vida diària de les persones.
Com a entitat al servei de les persones, el COAC treballa per l’accessibilitat universal des d’una mirada inclusiva i procurant donar resposta a les necessitats de tots els usuaris. A parer del COAC, l’ampli abast, complexitat del text i detall del contingut del nou Codi el fan de difícil lectura i aplicació.
En aquest sentit, el COAC considera que l’èxit de la implantació de l’accessibilitat universal rau en una reglamentació més simple i clara. En relació amb aquestes recomanacions, el COAC ja va presentar al·legacions l’any 2020. També segueix oferint al Departament de Drets Socials la seva col·laboració per poder generar documentació gràfica que pugui facilitar la comprensió del nou Decret.
Així, des del COAC es treballa amb les administracions a fi d’aconseguir reduir les traves administratives per a l’obtenció de llicències municipals.
Nota de premsa
Gràfics
El COAC abre una nueva convocatoria de ayudas a la cooperación local e internacional
Pueden optar a estas ayudas las asociaciones, ONGs, fundaciones y otras entidades sin ánimo de lucro que trabajen en el campo de la cooperación al desarrollo internacional y/o local y que cuenten, para ello, con arquitectos entre sus colaboradores, sean asalariados, voluntarios o con contrato de prestación de servicios profesionales.
Áreas y tipos de ayudas
La convocatoria contempla dos áreas principales de ayudas:
- Cooperación internacional: proyectos centrados en el desarrollo de comunidades que pertenecen a países en vías de desarrollo, donde se concentra la máxima pobreza, y/o afectadas por catástrofes naturales o conflictos.
- Cooperación local: proyectos centrados en el desarrollo de poblaciones que viven en condiciones de desprotección o riesgo social en áreas pertenecientes al primer mundo.
Dentro de las dos áreas, se prevén cinco tipos de ayudas:
a) Construcción o rehabilitación de viviendas
b) Construcción o rehabilitación de equipamientos comunitarios (sanitarios, educativos...)
c) Construcción o rehabilitación de infrastructuras de ámbito de barrio
d) Construcción o rehabilitación de espacios públicos
e) Planificación urbana
La cantidad máxima con la que se podrá finanzar cada proyecto presentado a la convocatoria será de 15.000 euros y la mínima de 5.000 euros, tanto para los proyectos internacionales como los locales. De este modo, los proyectos locales incrementan la cantidad otorgable respecto el año pasado.
Presentación de solicitudes
Este año, los plazos se avanzan un mes con el objetivo que se puedan presentar el mayor número de proyectos. La presentación de solicitudes estará abierta hasta el 9 de febrero a las 13 h.
Las personas solicitantes, que tienen que estar colegiadas en el COAC, tienen que rellenar el formulario de solicitud y presentarlo, junto con la documentació requerida, por correo electrónico en cooperacio@coac.net o bien presencialmente a las Secretarías de las diferentes sedes colegiales.
Documentación
Descarga el formulario de solicitud
Consulta las bases de la convocatoria
‘Becoming, architectures for a planet in transition’, proposta escollida per comissariar el Congrés Mundial d'Arquitectura de la UIA Barcelona 2026
‘Becoming , architectures for a planet in transition’ és la proposta escollida per comissariar el Congrés Mundial d’Arquitectura de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) que Barcelona acollirà el 2026. Un equip de set arquitectes i arquitectes, format per Pau Bajet, Mariona Benedito, Maria Giramé, Tomeu Ramis, Pau Sarquella, Carmen Torres i José Zabala, està darrere del projecte guanyador.
En una reunió celebrada avui, el jurat del certamen ha decidit escollir la proposta ‘ Becoming , architectures for a planet in transition’ . En el seu dictamen, ha valorat la diversitat d’accions i activitats proposades, així com un fil conductor que té el temps com a eix central: “El desenvolupament temàtic, amb sis subtemes que es generen per declinació del lema principal, té una capacitat d’evocació. Inclou els grans desafiaments de l’actualitat, sempre amb el temps com a vector de canvi i transformació”. A més, també ha convençut la seva capacitat de proposar un coneixement basat en l’acció i la praxi de la professió amb la participació d’una solvent i extensa xarxa de col·laboradors que garanteix i reflecteix la diversitat necessària per provocar un debat rellevant.
El jurat del concurs ha estat format per professionals de l’arquitectura de prestigi internacional reconegut (Ángela García de Paredes, Bet Capdeferro, Carme Pigem, Josep Maria Sánchez, Josep Bohigas, Josep Ferrando, Josep Lluís Mateo, Maria Hurtado de Mendoza, Philip Ursprung i Zaida Muxí) i un representant de cada institució organitzadora (el Secretari General d’Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana (MIVAU), Iñaqui Carnicero, el director general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat de Catalunya, Agustí Serra, l’arquitecta Mònica Rivera, en representació de l’arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Buhigues; la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera, i el degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia). Les administracions organitzadores, a més de donar suport institucional, financen, a parts iguals, la celebració d’aquest Congrés Mundial d’Arquitectura, que ha estat reconegut com a esdeveniment d’excepcional interès públic en la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2023.
Al mes de gener en un acte a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), l’equip guanyador explicarà, públicament, els detalls de la seva proposta.
Un concurs inèdit
L’equip comissari del Congrés Mundial d’Arquitectura de la UIA ha estat escollit durant la segona volta d’un concurs internacional inèdit per a la UIA. Impulsat pel Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE), juntament amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana (MIVAU), el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, a més a més de donar forma conceptual al congrés, el concurs també volia repensar i actualitzar formats i temàtiques sobre els congressos d’arquitectura.
Cinc equips van ser seleccionats durant la primera volta dentre les 24 candidatures presentades. Durant el mes de desembre, els finalistes han presentat les propostes davant del jurat. El concurs compta amb uns honoraris de 150.000 euros per a l’equip guanyador i la resta d’equips participants d’aquesta segona volta rebran una compensació econòmica de 6.000 euros.
Un Congrés amb impacte a la societat
El procés del concurs per al comissariat ha buscat, des del principi, propiciar un congrés que no només generi la màxima rellevància i interès per a la comunitat global d’arquitectes/es, sinó que de les seves conclusions es desprenguin coneixements i pràctiques de l’impacte real al dia a dia de les persones i el futur del planeta.
‘Becoming, architectures for a planet in transition’, propuesta elegida para comisariar el Congreso Mundial de Arquitectura de la UIA Barcelona 2026
En una reunión celebrada hoy, el jurado del certamen ha decidido escoger la propuesta ‘Becoming, architectures for a planet in transition’. En su dictamen, ha valorado la diversidad de acciones y actividades propuestas, así como un hilo conductor que tiene el tiempo como eje central: “El desarrollo temático, con seis subtemas que se generan por declinación del lema principal, tiene una capacidad de evocación e incluye los grandes desafíos de la actualidad, siempre con el tiempo como vector de cambio y transformación”. Además, también ha convencido su “capacidad de proponer un conocimiento basado en la acción y la praxis de la profesión” con la participación de “una solvente y extensa red de colaboradores que garantiza y refleja la diversidad necesaria para provocar un debate relevante”.
El jurado del concurso ha estado formado por profesionales de la arquitectura de reconocido prestigio internacional (Ángela García de Paredes, Bet Capdeferro, Carme Pigem, José María Sánchez, Josep Bohigas, Josep Ferrando, Josep Lluís Mateo, María Hurtado de Mendoza, Philip Ursprung y Zaida Muxí) y un representante de cada institución organizadora (el Secretario General de Agenda Urbana, Vivienda y Arquitectura del Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana (MIVAU), Iñaqui Carnicero; el Director General de Ordenación del Territorio, Urbanismo y Arquitectura de la Generalitat de Catalunya, Agustí Serra; la arquitecta Mónica Rivera, en representación de la arquitecta jefe del Ayuntamiento de Barcelona, Maria Buhigas; la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera, y el decano del COAC, Guillem Costa Calsamiglia). Las Administraciones organizadoras, además de prestar su apoyo institucional, financian, a partes iguales, la celebración de este Congreso Mundial de Arquitectura, que ha sido reconocido como evento de excepcional interés público en la Ley de Presupuestos Generales del Estado para 2023.
En el mes de enero en un acto en la sede del Colegio de Arquitectos de Catalunya (COAC), el equipo ganador explicará, públicamente, los detalles de su propuesta.
Un concurso inédito
El equipo comisario del Congreso Mundial de Arquitectura de la UIA ha sido escogido durante la segunda vuelta de un concurso internacional inédito para la UIA. Impulsado por el Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España (CSCAE), junto con el Colegio de Arquitectos de Catalunya (COAC), el Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana (MIVAU), el Departamento de Territorio de la Generalitat de Catalunya y el Ayuntamiento de Barcelona, además de dar forma conceptual al congreso, el concurso también quería repensar y actualizar formatos y temáticas sobre los congresos de arquitectura.
Cinco equipos fueron seleccionados durante la primera vuelta de entre las 24 candidaturas presentadas. Durante el mes de diciembre, los finalistas han presentado sus propuestas delante del jurado. El concurso cuenta con unos honorarios de 150.000 euros para el equipo ganador y el resto de los equipos participantes de esta segunda vuelta recibirán una compensación económica de 6.000 euros.
Un Congreso con impacto en la sociedad
El proceso del concurso para el comisariado ha buscado, desde el principio, propiciar un congreso que no sólo genere la máxima relevancia e interés para la comunidad global de arquitectos/as, sino que de sus conclusiones se desprendan conocimientos y prácticas del impacto real en el día a día de las personas y el futuro del planeta.