Familiars de l'arquitecte Jeroni Moner donen el seu fons professional al COAC
La donació del fons es produeix dos anys després de la mort de Jeroni Moner, un fet que ha facilitat que sigui un fons pràcticament complet. Aquest es compon de documentació personal (correspondència, fotografies, documentació diversa...) i documentació professional (plànols, maquetes, documentació administrativa i reportatges fotogràfics relatius a projectes...), la majoria d’ella original. Compta també amb nombrosos croquis, dibuixos i apunts de treball de gran valor que permeten tenir una visió molt àmplia i veraç de la seva metodologia i processos de treball.
Amb aquesta nova incorporació, l’Arxiu Històric de la Demarcació de Girona del COAC augmenta el volum de fons custodiats els quals permeten conèixer i tenir una visió més completa de l’arquitectura catalana del nostre segle. Per la seva part, el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, incorpora documentació relativa a temes de patrimoni de la ciutat (els recs, la Farga), del moviment artístic local (el Grup Tint) i del procés polític (la Plataforma Progressista).
Jeroni Moner Codina
Es va formar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona en la qual va obtenir el títol d’arquitecte l’any 1968. Finalitzats els estudis, va obrir despatx a Barcelona conjuntament amb Albert Illescas i Gabriel Mora, amb els quals va realitzar diversos projectes a Barcelona i Banyoles. Posteriorment, es va instal·lar a Banyoles, on va crear el seu propi estudi l’any 1971.
A part de la tasca professional com a arquitecte, també va participar de manera molt activa en la vida cultural i política de la província gironina, així com en l’estudi i la defensa de l’urbanisme, el patrimoni arquitectònic i paisatgístic de casa nostra. Va ser membre de la Comissió de Patrimoni Cultural de Girona entre el 1973 i el 1993, i president del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, entitat dedicada a la defensa i estudi del patrimoni local. Entre el 1971 i el 1981 va ser professor de Projectes de l’ETSAB a l’equip de Rafael Moneo, i d’Arquitectura del paisatge a la càtedra de Manuel Ribas.
En el camp de la investigació, ha estudiat i promogut grups de treball sobre l’arquitectura de la masia, la Catalunya Romànica, i la casa urbana medieval. També ha treballat qüestions relacionades amb el paisatge centrades, bàsicament, en l’estany de Banyoles. Per altra banda, ha participat en el camp de la planificació urbanística, especialment en allò relacionat amb la protecció i desenvolupament del patrimoni.
Pel que fa a l’obra, en destaquen les projeccions i construccions de diverses edificacions a Banyoles, com la Casa Masgrau o l’edifici de Mobles Terrades, i especialment algunes intervencions en edificis històrics com per exemple el projecte d’ampliació de la Pia Almoina de Banyoles per convertir-lo en Museu Arqueològic, el projecte de rehabilitació del convent de Sant Domènec de Castelló d’Empúries amb Arcadi Pla, o el projecte de rehabilitació del Monestir de Sant Esteve de Banyoles per a Arxiu Històric Comarcal del Pla de l'Estany. Per altra banda, també ha realitzat diverses intervencions i estudis entorn de l’Estany de Banyoles, com és el cas de projectes de rehabilitació d’alguna pesquera com la Malagelada, o diversos estudis per a la protecció de la conca lacustre de l’Estany.
Pel que fa a la ciutat de Girona, ha intervingut en el Pla especial del barri Vell, com també en l’ampliació de l’Hospital Josep Trueta. Cal destacar la seva participació en el projecte de reforma de l’antic edifici de la Pia Almoina com a seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya de la Demarcació de Girona.
Trobada transnacional en el marc del Projecte europeu Hope-Erasmus
El projecte europeu "Sustainable Modular Houses for People in Need-HOPE" s'ha implementat amb l'objectiu d'utilitzar materials sostenibles per dissenyar i construir petites cases prefabricades –mòduls– per a situacions d'emergència com desastres naturals. És un projecte liderat per la Universitat de Tessalònica, amb diferents partners a tot Europa.
En el marc d'aquest projecte, els dies 2 i 3 de novembre se celebra a Mollet del Vallès una trobada transnacional amb tots els equips europeus participants (professors i professionals del món de la fusta constructiva). Amb un seguit de visites i conferències, l'objectiu de la trobada és crear sinergies i ponts de comunicació.
Per part de la Delegació del Vallès, Josep Mutgé, corresponsal a Mollet del Vallès, és qui acompanya els equips europeus en aquesta trobada.
FOTO
Prop de 150 persones participen en la ruta per l’Arquitectura a l’Eix Comercial de Lleida de la mà de l’ArquiVolta
Unes 150 persones han participat avui dissabte, 21 d’octubre, en l’ArquiVolta Lleida 2023, una nova edició de les visites arquitectòniques gratuïtes obertes a la ciutadania, organitzada per la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) enguany amb la col·laboració de l’Ajuntament de Lleida i el Bisbat de Lleida. Ha estat, com en les últimes edicions, una convocatòria amb èxit de participació.
Es tracta de la novena edició d’aquesta ruta guiada, abans sota el nom d’Arquitectour Lleida, que s’ha centrat en l’Arquitectura a l’Eix Comercial de Lleida. Durant la ruta s’han visitat quatre edificis: l’Antic Casino Principal; l’edifici d’habitatges Blondel 15; l’edifici de serveis i ascensor a la costa del Jan, i l’Església de Sant Joan. En la cinquena de les visites els participants han descobert les singularitats de la renovació de l’espai públic de l’Eix Comercial de Lleida.
L'activitat és gratuïta i es realitza per novè any consecutiu amb motiu del Dia Mundial de l’Arquitectura, que se celebra anualment el primer dilluns del mes d’octubre.
El president de la Demarcació de Lleida del COAC, Lluís de la Fuente, ha explicat que “la voluntat d’aquesta activitat és difondre els valors de l’arquitectura a la ciutadania i que se sigui conscient de l’esforç que hi ha darrera dels edificis, obrint al públic espais que habitualment no són visitables o poc accessibles”. De la Fuente ha recordat que aquestes visites, que van començar a la ciutat de Lleida el 2015, s’han fet extensives arreu del territori, amb edicions a la Seu d’Urgell el 2018, Cervera el 2019 coincidint amb la capitalitat de la Cultura Catalana o Balaguer el 2022 en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni. Igualment, altres demarcacions del COAC com Girona i Ebre també han importat el format al seu territori.
En relació amb l'elecció de l’Eix Comercial de Lleida per a l’edició d’enguany, Orland Martí, vocal de Cultura de la Demarcació de Lleida del COAC, ha destacat que “continuem amb el fil dels eixos de ciutat, endegat en algunes edicions anteriors, com l’any passat amb la rambla d’Aragó o el 2019 amb la rambla Ferran, i aquesta vegada ens hem centrat en un eix on prima l’activitat comercial, ben conegut per la ciutadania, però on també trobem habitatges i edificis de serveis”.
Martí ha explicat que “ens hem fixat en la rehabilitació d’un edifici antic per a habitatges, en una nova construcció per a oficines, en equipaments amb diferents usos públics, en l’església com a edifici de culte, parant especial atenció en com encaixen aquestes peces en conjunt. Pel que fa a la renovació de l’espai públic de l’Eix Comercial, ens hem interessat, entre altres coses, en com s’ha tractat la vialitat i com s’han treballat les traces històriques marcades al paviment”.
El director del Museu Morera, Jesús Navarro, ha acompanyat els participants en la visita a l’edifici de l’Antic Casino Principal (construït el 1920). Es tracta d’un projecte classicista de l’arquitecte Gili i Salvat, un edifici entre mitgeres amb doble façana al carrer Major i a l’avinguda Blondel que antigament acollia el Casino Principal. Actualment acull Turisme de Lleida a l’antiga Sala Cafè (obra, 2003), així com la seu provisional del Museu Morera (obra, 2006-2007) a la primera planta; ambdues adequacions són obra de l’arquitecte Carles Sàez. El 1994, la planta baixa de Blondel acollí la Sala Cristòfol, projectada per l’arquitecta Eugènia Rodríguez. La tribuna de la primera planta oberta al riu, és obra de l’arquitecte Marià Gomà, de l’any 1944. És un dels edificis més representatius del carrer Major, amb materials nobles en les seves sales i escales principals.
L’arquitecte Josep Maria Puigdemasa ha estat l’encarregat d’explicar la rehabilitació de l’edifici d’habitatges Blondel 15 (construït durant la 1a meitat del s. XX, projecte de rehabilitació del 2022). Es tracta de la rehabilitació integral d’un edifici del centre històric, consistent en la redistribució dels habitatges existents, tot mantenint la tipologia d’habitatge passant, donant a dues façanes, mantenint la composició d’aquestes, la de l’av. de Blondel amb un marcat caràcter historicista, i la de l’av. de Madrid amb la presència d’una galeria vidrada. Es millora l’accessibilitat, es milloren les condicions de confort a nivell acústic i tèrmic, emprant un seguit d’estratègies bioclimàtiques que permetin aconseguir un edifici amb molt baixa demanda d’energia; es reforcen estructuralment els forjats existents.
Els arquitectes Orland Martí i Jaume Farreny han estat els encarregats de guiar els visitants per l’edifici de serveis i ascensor a la costa del Jan (construït el 2005-2008), obra dels arquitectes Salvador Giné i Jaume Terés. L’edifici, amb una superfície total construïda de 439 m2, té unes dimensions mitjanes en planta i aproximades de 4,5 m x 19 m (3,80 m en façana al c. Major). Aquest edifici, en donar també façana a la costa del Jan, es presenta des del c. Major amb una definida volumetria prismàtica. El volum queda aixamfranat en les cinc plantes amb els següents objectius: remarcar a nivell urbà l'accés al c. del Seminari i el conjunt de la Jueria i aquesta direccionalitat també es pretén reforçar mitjançant la cantonada vidriada que es projecta en el gir. Un ascensor d'ús públic comunica la planta d'accés del c. Major amb el nivell del c. Jueria.
La historiadora Anna Maria Gaia ha conduit la visita a l’Església de Sant Joan (construït el 1877-1902, restaurat el 1940). Tancant l’extrem nord-est de la plaça, es construí en substitució de l’antiga església de Sant Joan, enderrocada el 1868. Encarregada pel bisbe Marià Puigllat a Juli de Saracibar, el 1877 es col·locà la primera pedra. Celestí Campmany assumí la direcció d’obra introduint algunes variants. Molt malmès per la Guerra Civil, fou restaurat per Regiones Devastades sota la direcció de l’arquitecte Francisco Clavera, del 1940 al 1944. El temple, de planta basilical, presenta les característiques formals del neogòtic, tant a l’interior com a l’exterior.
I per últim, l’arquitecte Carles Sàez ha descobert les singularitats de la renovació de l’espai públic de l’Eix Comercial de Lleida (2004-2006). El caràcter estrictament per als vianants, la petita amplada, el traçat irregular en general i les condicions del teixit construït, on difícilment es podran donar casos de renovació amb aparcament, han aconsellat una pavimentació homogènia, de bon confort al pas davant el restringit trànsit de servei que es pot donar. Un format intermedi de rajola de 30x60 cm és un bon compromís entre la comoditat dels vianants i la resistència al tràfic de servei. L’alternança asimètrica de l’enrajolat està pensada en funció de la manca de regularitat lineal del carrer (amb petits i continus girs d’alineació de façanes) i de la facilitat constructiva d’execució del paviment. El projecte també comprèn espais públics de trànsit mixt, en l’àmbit dels carrers Democràcia, Remolins, Pi i Maragall i Alcalde Costa.
En el marc de l’ArquiVolta, el passat dijous, 19 d’octubre, va tenir lloc l’ArquiVolta Debat amb la ponència “Només imatges. La targeta postal, vehicle de coneixement urbà”, a càrrec de l’arquitecte Jordi Sardà i la codirectora de la seva tesi doctoral, l’arquitecta Maria Rubert de Ventós.
Ya disponible el programa de la Bienal Internacional de Paisaje. ¡Apuntate!
Del 24 al 28 de noviembre se celebra la 12 ª edición de la Bienal Internacional de Paisaje de Barcelona, una semana dedicada a la intervención en el paisaje, desde la vertiente docente y profesional. Las actividades propuestas se desglosan en tres días de actos gratuitos previos (viernes 24, sábado 25 y domingo 26 de noviembre) y en un simposio de inscripción de dos días en el Palau de la Música (lunes 27 y martes 28 de noviembre).
Para la edición de este año se cuenta con la participación de 32 expertos entre profesionales de prestigio del sector, miembros del jurado, académicos e investigadores. Dentro del completo programa de actividades, destacan conferenciantes como el paisajista y activista experimental en vegetación Cassian Schimdt, la paisajista tailandesa Koch Voraakkhom, los teóricos Gareth Doherty (Universidad de Harvard) y Tim Watermann (Universidad UCL), la paisajista Catherine Mosbach, o la autora de Water Lore en Australia, Gini Lee, entre otros.
Actos previos
24-11-23 Presentación de los proyectos presentados por las 10 universidades finalistas en el Premio Internacional de escuelas de Paisaje, de adelante Premio Ribas Piera. (Sede: ETSAB)
25-11-23 Visitas técnicas por la ciudad de presentación de libros con acto de bienvenida. (Sede: COAC)
26-11-23 Visitas técnicas por la ciudad de CINE FORUM, con el estreno de la película “Art d'alçada” y cortos de paisajistas de prestigio. (Sede: Cine Girona)
Simposi
27-11-23 Presentación de los proyectos finalistas en el Premio Internacional de Paisaje Rosa Barba. (Sede: Petit Palau)
28-11-23 Jornada teórica de reflexión sobre el lema “La poética de la remediación”, de la mano de los jurados de los Premios Rosa Barba y Ribas Piera, así como de los keynotes invitados. (Sede: Petit Palau)
28-11-23 En el marco de la Bienal y como clausura, se darán a conocer los proyectos ganadores de los premios Rosa Barba y Ribas Piera. (Sede: Palau de la Música)
28-11-23 Intervención efímera Pop up green y Fiesta de clausura . (Sede: Pabellón Mies van der Rohe)
Consulta la programación completa en la web de la Bienal e inscribete al simposio!
La 12a Bienal Internacional de Paisaje de Barcelona está organizada por el Colegio de Arquitectos de Cataluña y la Universidad Politécnica de Cataluña, y cuenta con apoyo del Área Metropolitana de Barcelona, el Ayuntamiento de Barcelona y la Diputación de Barcelona, la colaboración de Fundación Banco Sabadell, y la International Federation of Landscape Architects (IFLA), la International Federation of Landscape Architects of Europe (IFLA Europe) y la New European Bauhaus.