La Casa de la Arquitectura acull una trobada amb els comissaris del Congrés Mundial d’Arquitectura UIA BCN 2026
La proposta guanyadora del comissariat per al Congrés Mundial d'Arquitectura de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA) que se celebrarà, a Barcelona, el 2026, ‘Becoming. Architectures for planet in transition', ha arribat també a La Casa de la Arquitectura de Madrid aquest 24 de gener. Ha estat en una trobada amb els comissaris d'aquest projecte coral (els arquitectes Pau Bajet, Mariona Benedito, Maria Giramé, Tomeu Ramis, Pau Sarquella, Carmen Torres i José Zabala), que s'ha completat amb un interessant diàleg entre experts sobre “Els Congressos d'Arquitectura i el seu impacte a la societat”.
Davant d'un aulari ple d'arquitectes interessats a conèixer la proposta, la presidenta del Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE), Marta Vall- llossera Ferran , ha destacat l'encert de celebrar la trobada amb el comissariat a La Casa de la Arquitectura: “No se m'acut un escenari millor que aquest espai obert a la societat, que mostra la riquesa i la diversitat del patrimoni arquitectònic espanyol i visibilitza els valors de l'arquitectura i la seva vinculació amb la qualitat de vida de les persones”. I ha afegit, sobre el Congrés Mundial de la UIA a Barcelona el 2026: “Ens permetrà plantejar un procés de reflexió necessari sobre els Congressos d'Arquitectura per fer-los útils en la identificació dels reptes de l'arquitectura i de la societat en cada moment i obrir-los a la ciutadania, perquè tots hi participin”.
Tot seguit, el degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), Guillem Costa Calsamiglia , ha subratllat que “el comissariat aposta per innovar i actualitzar els formats i les dinàmiques del congrés”, una qüestió que ha estat possible gràcies a “un concurs inèdit a la UIA, alhora que exigent i d'una altíssima qualitat, amb un jurat de gran prestigi internacional”. Costa també ha manifestat que l'equip guanyador seleccionat “liderarà un congrés amb veritable impacte a la societat, propiciant un espai de reflexió i innovació que transcendirà els límits de la nostra professió”.
L'arquitecta en cap de l'Ajuntament de Barcelona, Maria Buhigas , ha assenyalat: "La ciutat de Barcelona i l'Ajuntament, en particular, han acompanyat i seguiran fent-ho tot el procés des de la candidatura. Amb la selecció de l'equip que ha de comissariar el Congrés de la UIA 2026 es marca un punt d'inflexió, de concreció i d'inici de treball important . que entre tots serem capaços de complir”.
Per la seva banda, la coordinadora tècnica de la Direcció General d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura Generalitat de Catalunya, Beth Tuà , ha ressaltat el “compromís compartit de les tres administracions perquè el Congrés Mundial sigui una realitat”, i s'ha mostrat convençuda que "serà un espai per reflexionar, generar debat i promoure una reconsideració profunda del fet d'habitar".
Finalment, el secretari d'Estat d'Habitatge i Agenda Urbana, David Lucas, ha valorat el procés d'elecció del comissariat i, en un moment clau de transformació digital i de les ciutats, ha subratllat la importància del Congrés de Barcelona 2026: “ Treballarem perquè es recordi com el millor Congrés Mundial d'Arquitectura i la millor Capitalitat. La reflexió que en resulti servirà per millorar la vida de les persones".
Tot seguit, els comissaris han desgranat la proposta amb què arrenca el seu treball per al Congrés Mundial, un projecte que sorgeix a partir de la investigació basada en la praxis arquitectònica i que té com a principal leit-motiv el temps, entès com a vector de canvi i transformació, i d'aquest eix transversal se'n declinen sis subtemes més.
L'impacte dels Congressos d'Arquitectura a la societat
Juntament amb l'exposició de la proposta guanyadora del comissariat, la trobada també ha servit per analitzar l'impacte dels Congressos d'Arquitectura a la societat. Moderat pel president de la Conferència d'Escoles d'Arquitectura d'Espanya, Manuel Blanco, que també ha exercit de mestre de cerimònies de l'acte, a la conversa hi han participat el secretari general d'Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura, Iñaqui Carnicero; la vicepresidenta de la UIA, Teresa Táboas; la directora de la Fundació Arquia, Sol Candela, i la reconeguda arquitecta Queralt Garriga.
Precisament, Garriga ha posat èmfasi en la rellevància que té el traspàs a la societat del coneixement que es genera als Congressos: “El públic sembla que no sent que l'arquitectura l'afecti i, tanmateix, és una afectació quotidiana. L´entorn que habitem el construïm entre tots. Per això, és urgent dotar els ciutadans d'instruments”.
En relació amb això, la vicepresidenta de la UIA, Teresa Táboas , ha expressat que estem davant d'un canvi de paradigma, i el Congrés de Barcelona ho ha de reflectir: “El primer Congrés de la UIA es va celebrar el 1948 i, amb els avenços tecnològics que hi ha avui dia, el format ha de canviar, les estructures han de ser més flexibles i apostar per la hibridació i per petits espais per debatre”.
En relació amb la manera de comunicar l'important paper dels arquitectes a la societat, la directora de la Fundació Arquia ha indicat que està millorant i s'està avançant, encara que encara hi ha molt camí per recórrer. En aquest sentit, el director general d'Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura ha qualificat la proposta guanyadora del concurs del comissariat del Congrés Mundial de la UIA a Barcelona 2026 d'“empàtica” perquè –ha dit–: “Parla de com els arquitectes ens posem a la pell dels altres i treballem per donar respostes als problemes reals que afecten la nostra societat, perquè només des d'un treball col·laboratiu, a través de la suma d'individualitats, serem capaços de respondre als grans reptes actuals”.
Un concurs per repensar formats
Impulsat pel Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE), juntament amb el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana (MIVAU), el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, a més a més de donar forma conceptual al congrés, el concurs també volia repensar i actualitzar formats i temàtiques sobre els congressos d'arquitectura.
El Congrés Mundial d’Arquitectura de la UIA Barcelona 2026 analitzarà la capacitat de l’arquitectura per transformar la realitat a través del temps
El Congrés Mundial d'Arquitectura de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA), que se celebrarà a Barcelona el 2026, presentarà al món sis línies de recerca sobre la capacitat de transformació de la realitat a través de l'arquitectura. Aquest és l'objectiu ambiciós de 'Becoming. Architectures for a planet in transition', la proposta guanyadora del concurs inèdit per al comissariat del Congrés Mundial, que es va fer públic al desembre i de la qual són autors els arquitectes Pau Bajet, Mariona Benedito, Maria Giramé, Tomeu Ramis, Pau Sarquella, Carmen Torres i José Zabala.
Amb una àmplia trajectòria professional i investigadora, els comissaris del Congrés Mundial d’Arquitectura de la UIA Barcelona 2026 han desgranat la proposta en un acte institucional, a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que ha comptat amb les intervencions de la ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez García; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni Cuadrado; la consellera de Territori de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella Farré; la vicepresidenta de la regió I de la UIA, Teresa Táboas Veleiro; la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera Ferran; i el degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia.
Investigació i praxis arquitectònica
El projecte se centrarà en la investigació a través del projecte arquitectònic i tindrà com a eix temàtic el temps, entès com a esdevenir, és a dir, com a vector de canvi i transició. El lema principal 'Becoming' es declinarà en sis línies de recerca, que seran liderades pels comissaris al costat d'un extens i internacional grup de col·laboradors convidats, i les conclusions de les quals seran exposades al llarg del Congrés, entre el 28 de juny i el 2 de juliol de 2026. Tal com ha explicat l'equip: “Els gestos de l'esdevenir són curosos, atents i solidaris i comporten interrelacions materials, polítiques, ecològiques i poètiques que ens porten a increïbles i obertes perspectives”.
Aquestes seran les sis línies d’investigació, que incorporen elements tan vinculats a l’actualitat com la circularitat o la interdependència:
1. BECOMING BEYOND-HUMAN
Com podem estimular una major consciència i acció per cuidar de la coexistència planetària humana i no humana?
2. BECOMING ATTUNED
Quines formes de significat, ètica i estètica podem incorporar en la nostra pràctica professional diària?
3. BECOMING EMBODIED
Com podem incorporar els nostres valors i desitjos en la transició de la matèria a la bellesa constructiva?
4. BECOMING INTERDEPENDENT
Com podem incloure el conflicte, l’empatia, la solidaritat i les cures com a factors clau per millorar les relaciones interpersonals i cíviques?
5. BECOMING HYPER-CONSCIOUS
Quines eines i accions hem d’emprendre per adquirir una hiper-consciència del nostre territori i poder així catalitzar canvis en les nostres formes de viure?
6. BECOMING CIRCULAR
Quina serà la forma de producció i reproducció territorial tenint en compte les polítiques post-extractivistes i de proximitat de la circularitat?
Barcelona com a laboratori d’investigació arquitectònica
Barcelona, juntament amb possibles extensions en altres entorns, es convertirà en un laboratori de recerca arquitectònica amb l'objectiu que el Congrés no sigui només de la màxima rellevància i interès per a la comunitat global d'arquitectes, sinó que, de les seves conclusions, se’n desprenguin coneixements i pràctiques d’impacte real en el dia a dia de les persones i el futur del planeta.
Complementant les principals investigacions, el Congrés contempla, entre les seves activitats, un concurs internacional i un workshop, tots dos adreçats a estudiants d'arquitectura; conferències i debats, així com molts altres esdeveniments paral·lels. De tot això se'n desprendran els actes centrals del Congrés, a més de diferents exposicions i un catàleg amb els resultats de les sis línies de recerca, que precedirà els tres dies del Congrés, per fomentar un debat productiu.
Un Congrés distribuït al llarg de la costa barcelonina
L'equip de comissaris proposa la línia costanera de la metròpolis barcelonina com a seu de la trobada internacional amb la intenció de “evidenciar com el marc geogràfic del congrés participa del marc geopolític que representa el mar Mediterrani, mostrant Barcelona com una ciutat mediterrània en constant transformació, que cristal·litza la idea de la pròpia construcció de la urbs al llarg del temps”.
Aquesta franja d'alta complexitat, que conté les infraestructures essencials per a la metròpolis, està cridada a assumir alguns dels reptes contemporanis d'interès global, com són la vulnerabilitat al canvi climàtic, el turisme de masses o les fluctuacions migratòries, entre d'altres.
Un esdeveniment únic per visibilitzar l'arquitectura, els arquitectes i la ciutat de Barcelona
“Crec que celebrar aquest Congrés Mundial de l'Arquitectura i entendre com l'arquitectura pot transformar la realitat a través del temps, entès com a vector de canvi, em sembla un plantejament molt encertat. Però sobre tot m'interessa com l'arquitectura ens permetrà fer front a molts desafiaments que tenim davant nosaltres per millorar la vida de la gent, que és, en definitiva, el que perseguim els qui ens dediquem amb vocació al servei públic”, ha destacat la ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, durant la seva intervenció.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, destaca que és un orgull per a Barcelona ser la primera ciutat del món que acull per segona vegada l'esdeveniment de major rellevància del sector de l'arquitectura, i posa de relleu que se seleccioni el comissariat a través d'un concurs internacional. "L'arquitectura barcelonina i catalana d'avui és un referent de primer nivell internacional", subratlla Collboni, i afegeix que el Congrés i la Capitalitat Mundial de l'Arquitectura 2026 són oportunitats immillorables per a "convertir la ciutat en el centre de debat arquitectònic mundial".
Per la seva part, la consellera de Territori, Ester Capella, ha valorat que “el Congrés estimula el conjunt de Catalunya a ser referent a nivell internacional en la cerca de solucions als reptes socials, climàtics i tecnològics contemporanis des de l'arquitectura”. “Ser l'epicentre internacional del debat arquitectònic i urbanístic global és una gran oportunitat i també una gran responsabilitat”, ha volgut remarcar.
En el seu torn de paraula, la vicepresidenta de la Unió Internacional d'Arquitectes, Teresa Táboas, ha declarat que “junts, podem aconseguir un futur més equilibrat i sostenible per al planeta i la humanitat; i el Congrés de la UIA de Barcelona, serà, sense cap dubte, una fita a nivell global per al debat, la reflexió col·lectiva i la cerca de solucions".
A més d'agrair la col·laboració institucional entorn al Congrés, la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera, ha valorat que, amb la presentació d'avui, arrenca el treball del comissariat, “clau per a la definició dels continguts que el Congrés ens deixarà com a llegat, i per plantejar un necessari procés de reflexió entorn als formats i temàtiques dels Congressos d'Arquitectura amb l'objectiu que serveixin per identificar i abordar els reptes de l'arquitectura en cada moment, donar visibilitat a la seva capacitat per millorar la qualitat de vida de les persones i obrir la trobada a la ciutadania”.
El degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, ha remarcat la importància del Congrés “com a espai per posar en valor el paper fonamental de l'arquitectura com a disciplina capaç de transformar l'entorn assumint els reptes dels nostres temps i millorant la qualitat de vida de les persones que habiten els nostres pobles i ciutats”.
Un concurs de comissariat inèdit en la història de la UIA
‘Becoming. Architectures for planet in transition' és la proposta guanyadora d'un concurs de comissariat inèdit en la història dels Congressos Mundials d'Arquitectura de la UIA, que es va fallar el 20 de desembre passat. El jurat internacional en va destacar “la solvent i extensa xarxa de col·laboradors, que garanteix i reflecteix la diversitat necessària per provocar un debat rellevant”. També va valorar el tema perquè “té capacitat d'evocació i inclou els grans desafiaments de l'actualitat”.
Impulsat pel CSCAE, juntament amb el COAC, el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana (MIVAU), el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, el concurs també volia repensar i actualitzar formats i temàtiques sobre els congressos d'arquitectura, a més a més de donar forma conceptual al congrés.
El jurat del concurs estava format per professionals de l’arquitectura de reconegut prestigi internacional (Ángela García de Paredes, Bet Capdeferro, Carme Pigem, José María Sánchez, Josep Bohigas, Josep Ferrando, Josep Lluís Mateo, María Hurtado de Mendoza, Philip Ursprung i Zaida Muxí) i un representant de cada institució organitzadora (el secretari general d’Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura del MIVAU, Iñaqui Carnicero; el Director General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat de Catalunya, Agustí Serra; l’arquitecta Mónica Rivera, en representació de l’arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Buhigas; la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera; i el degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia).
Les Administracions organitzadores, a més a més de donar suport institucional, financen, a parts iguals, la celebració d’aquesta Congrés Mundial d’Arquitectura, que ha estat reconegut com un esdeveniment d’excepcional interès públic en la Llei de Pressupostos Generales de l’Estat pel 2023.
El Congreso Mundial de Arquitectura de la UIA Barcelona 2026 analizará la capacidad de la arquitectura para transformar la realidad en el tiempo
El Congreso Mundial de Arquitectura de la Unión Internacional de Arquitectos (UIA) en Barcelona, en 2026, presentará al mundo seis líneas de investigación sobre la capacidad de transformación de la realidad a través de la arquitectura. Este es el ambicioso objetivo de ‘Becoming. Architectures for a planet in transition’, la propuesta ganadora del concurso inédito para el comisado del Congreso Mundial, que se falló en diciembre y de la que son autores los arquitectos y arquitectas Pau Bajet, Mariona Benedito, Maria Giramé, Tomeu Ramis, Pau Sarquella, Carmen Torres y José Zabala.
Con una amplia trayectoria profesional e investigadora a sus espaldas, los comisarios del Congreso Mundial de Arquitectura de la UIA Barcelona 2026 han desgranado la propuesta en un acto institucional, celebrado en la sede del Colegio de Arquitectos de Catalunya (COAC), que ha contado con las intervenciones de la ministra de Vivienda y Agenda Urbana, Isabel Rodríguez García; el alcalde de Barcelona, Jaume Collboni Cuadrado; la consejera de Territorio de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella; la vicepresidenta de la Unión Internacional de Arquitectos, Teresa Táboas Veleiro; la presidenta del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España (CSCAE), Marta Vall-llossera Ferran; y el decano del Colegio de Arquitectos de Catalunya, Guillem Costa Calsamiglia.
Investigación y praxis arquitectónica
El proyecto se centrará en la investigación a través del proyecto arquitectónico y tendrá como eje temático el tiempo, entendido como devenir, es decir, como vector de cambio y transición. El lema principal ‘Becoming’ se declinará en seis líneas de investigación, que serán curadas por los/as comisarios/as junto a un extenso e internacional grupo de colaboradores invitados y cuyas conclusiones serán expuestas a lo largo del Congreso, entre el 28 de junio y el 2 de julio de 2026. Tal y como ha explicado el equipo: “Los gestos del devenir son cuidadosos, atentos y solidarios y llevan consigo interrelaciones materiales, políticas, ecológicas y poéticas que nos llevan a increíbles y abiertas perspectivas”.
Estas serán las seis líneas de investigación, que incluyen elementos tan vinculados a la actualidad como la circularidad o la interdependencia:
1. BECOMING BEYOND-HUMAN
¿Cómo podemos estimular una mayor conciencia y acción para cuidar de la coexistencia planetaria humana y no humana?
2. BECOMING ATTUNED
¿Qué formas de significado, ética y estética podemos incorporar en nuestra práctica profesional diaria?
3. BECOMING EMBODIED
¿Cómo podemos incorporar nuestros valores y deseos en la transición de la materia a la belleza constructiva?
4. BECOMING INTERDEPENDENT
¿Cómo podemos incluir el conflicto, la empatía, la solidaridad y el cuidado como factores clave para mejorar las relaciones interpersonales y cívicas?
5. BECOMING HYPER-CONSCIOUS
¿Qué herramientas y acciones debemos emprender para tomar una hiper-conciencia de nuestro territorio y poder así catalizar cambios en nuestras formas de vivir?
6. BECOMING CIRCULAR
¿Cuál será la forma de producción y reproducción territorial teniendo en cuenta las políticas post-extractivistas y de proximidad de la circularidad?
Barcelona como laboratorio de investigación arquitectónica
Barcelona, junto a posibles extensiones en otros entornos, se convertirá en un laboratorio de investigación arquitectónica con el objetivo de que el Congreso Mundial de Arquitectura no solo sea de la máxima relevancia e interés para la comunidad global de arquitectos y arquitectas, sino que, de sus conclusiones, se desprendan conocimientos y prácticas de impacto real en el día a día de las personas y el futuro del planeta.
Complementando a las investigaciones principales, el Congreso Mundial contempla, entre sus actividades, un concurso internacional y un workshop, ambos dirigidos a estudiantes de arquitectura; conferencias y debates, así como muchos otros eventos paralelos. De todo ello se desprenderán los actos centrales del Congreso, además de distintas exposiciones y un catálogo con los resultados de las seis líneas de investigación, que precederá a los tres días del Congreso, para fomentar un debate productivo.
Un Congreso distribuido a lo largo de la costa barcelonesa
El equipo de comisarios propone la línea costera de la metrópolis barcelonesa como sede del encuentro internacional con la intención de “evidenciar cómo el marco geográfico del congreso participa del marco geopolítico que representa el mar Mediterráneo, mostrando Barcelona como una ciudad mediterránea en constante transformación, que cristaliza la idea de la propia construcción de la urbe a lo largo del tiempo”.
Esta franja de alta complejidad, que alberga las infraestructuras esenciales para la metrópolis, está llamada a asumir algunos de los retos contemporáneos de interés global, como son la vulnerabilidad al cambio climático, el turismo de masas o las fluctuaciones migratorias, entre otros.
Un evento único para visibilizar la arquitectura, los arquitectos y la ciudad de Barcelona
“Creo que celebrar este Congreso Mundial de la Arquitectura y entender cómo la arquitectura puede transformar la realidad también a través del tiempo, entendido como vector de cambio, me parece un planteamiento muy acertado. Pero sobre todo me interesa cómo la arquitectura nos va a permitir afrontar muchos desafíos que tenemos ante nosotros para mejorar la vida de la gente, que es en definitiva, lo que perseguimos quienes nos dedicamos con vocación al servicio público”, ha destacado la ministra de Vivienda y Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, durante su intervención.
El alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, destaca que es un orgullo para Barcelona ser la primera ciudad del mundo que acoge por segunda vez el evento de mayor relevancia del sector de la arquitectura, y pone de relieve que se escoja el comisariado a través de un concurso internacional. "La arquitectura barcelonesa y catalana de hoy es un referente de primer nivel internacional", subraya Collboni, y añade que el congreso y la Capitalidad Mundial de la Arquitectura 2026 son oportunidades inmejorables para "convertir a la ciudad en el centro de debate arquitectónico mundial".
Por su parte, la consejera de Territorio, Ester Capella, ha valorado que “el Congreso estimula al conjunto de Catalunya a ser referente a nivel internacional en la búsqueda de soluciones a los desafíos sociales, climáticos y tecnológicos contemporáneos desde la arquitectura”. “Ser el epicentro internacional del debate arquitectónico y urbanístico global es una gran oportunidad y también una gran responsabilidad”, ha querido subrayar.
En su turno de palabra, la vicepresidenta de la Unión Internacional de Arquitectos, Teresa Táboas, ha declarado que “juntos, podemos lograr un futuro más equilibrado y sostenible para el planeta y la humanidad; y el Congreso de la UIA de Barcelona, será, sin lugar a dudas, un hito a nivel global para el debate, la reflexión colectiva, y la búsqueda de soluciones".
Además de agradecer la colaboración institucional en torno al Congreso, la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera, ha valorado que, con la presentación de hoy, arranca el trabajo del Comisariado, “clave -ha dicho- para la definición de los contenidos que el Congreso nos dejará como legado, y para plantear un necesario proceso de reflexión en torno a los formatos y temáticas de los Congresos de Arquitectura con el fin de que sirvan para identificar y abordar los retos de la arquitectura en cada momento, dar visibilidad de su capacidad en la mejora de la calidad de vida de las personas y abrir el encuentro a la ciudadanía”.
El decano del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, ha remarcado la importancia del Congreso “como espacio para poner en valor el papel fundamental de la arquitectura como disciplina capaz de transformar el entorno asumiendo los retos de nuestros tiempos y mejorando la calidad de vida de las personas que habitan nuestros pueblos y ciudades”.
Un concurso de comisariado inédito en la historia de la UIA
‘Becoming. Architectures for a planet in transition’ es la propuesta ganadora de un concurso de comisariado inédito en la historia de los Congresos Mundiales de Arquitectura de la UIA que se falló el pasado 20 de diciembre. El jurado internacional destacó de ella “la solvente y extensa red de colaboradores, que garantiza y refleja la diversidad necesaria para provocar un debate relevante”. También valoró el tema porque “tiene capacidad de evocación e incluye los grandes desafíos de la actualidad”.
Impulsado por el Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España (CSCAE), junto con el Colegio de Arquitectos de Catalunya (COAC), el Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana (MIVAU), el Departamento de Territorio de la Generalitat de Catalunya y el Ayuntamiento de Barcelona, además de dar forma conceptual al congreso, el concurso también quería repensar y actualizar formatos y temáticas sobre los congresos de arquitectura.
El jurado del concurso estuvo formado por profesionales de la arquitectura de reconocido prestigio internacional (Ángela García de Paredes, Bet Capdeferro, Carme Pigem, José María Sánchez, Josep Bohigas, Josep Ferrando, Josep Lluís Mateo, María Hurtado de Mendoza, Philip Ursprung y Zaida Muxí) y un representante de cada institución organizadora (el secretario general de Agenda Urbana, Vivienda y Arquitectura del Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana, Iñaqui Carnicero; el Director General de Ordenación del Territorio, Urbanismo y Arquitectura de la Generalitat de Catalunya, Agustí Serra; la arquitecta Mónica Rivera, en representación de la arquitecta jefe del Ayuntamiento de Barcelona, Maria Buhigas; la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera, y el decano del COAC, Guillem Costa Calsamiglia).
Las Administraciones organizadoras, además de prestar su apoyo institucional, financian, a partes iguales, la celebración de este Congreso Mundial de Arquitectura, que ha sido reconocido como evento de excepcional interés público en la Ley de Presupuestos Generales del Estado para 2023.
Información pública: Memoria justificativa y estatutos de la Fundación COAC
La Asamblea General del Colegio de Arquitectos de Cataluña ha acordado, en la Asamblea General Extraordinaria celebrada el 20 de diciembre:
- Aprobar la primera lectura de la memoria justificativa y de los estatutos de la Fundación COAC.
- De conformidad con el artículo 42.2 de la Ley 7/2006, de 31 de mayo de Colegios Profesionales, abrir un período de información pública desde el día 21 de diciembre de 2023 hasta el día 9 de febrero de 2024 para que se puedan hacer las alegaciones, sugerencias o enmiendas que se consideren pertinentes, que se podrán dirigir a deganat@coac.net.
Consulta la memoria justificativa y los estatutos de la Fundación COAC, así como el Acuerdo de ls Asamblea General.