Propers Actes
Jornada: Aplicació del nou Codi d'Accessibilitat als...
Jornada: Aplicació del nou Codi...
Presentació del llibre “El tamaño de la forma”, d'...
Presentació del llibre “El...
Taller formatiu: Arquitectes a les xarxes
Taller formatiu: Arquitectes a...
Caravana E-tron drive. Conducció vehicle elèctric AUDI
Caravana E-tron drive. Conducció...
Xerrada: Projecte de rehabilitació de la fàbrica de l...
Xerrada: Projecte de...
Renovació de càrrecs de la Junta Directiva de l'AADIPA
La candidatura de l'arquitecte Josep Maria Boronat va resultar guanyadora, amb 88 vots, per davant de Josep Maria Fortià, que va rebre 23 vots.
D'aquesta manera, Boronat substitueix a Antoni Vilanova, president des de l'any 2014, a qui agraïm la seva dedicació al capdavant de l'AADIPA.
Per a la resta de càrrecs renovats, hi va haver una única candidatura:
Vocals de la Demarcació de Barcelona
Alessandro Scarnato
Marta Urbiola
Tresorer
Jordi Galtés
Vocal de la Demarcació de Lleida
No es va rebre cap candidatura
Vocal de la Demarcació de Tarragona
Jordi Segura
La resta de càrrecs que formen part de la Junta, i que es renovaran el 2025, són:
Secretari
Àlex Gràvalos I Torner,
Vocals Barcelona
Marina Vidal Vaquero
Marta Urbiola i Domènech
Vocal Comarques Centrals
Francesc Rafat i Prat
Vocal Ebre
Maria Cinta Masdeu i Margalef
Vocal Girona
Anna Maria Albó I Riera
La Delegació del Vallès reivindica la vessant cultural de l’arquitectura en el marc de la Capitalitat de la Cultura Catalana de Sabadell
El programa s’anomena ‘Arquitectura en públic’ i constarà d’activitats obertes a la ciutadania per tal de donar a conèixer i posar en valor l’arquitectura i reivindicar-ne la vessant cultural i de servei.
Se celebraran actes al llarg de tot el 2024, però destaca especialment un cicle de 12 conferències entre el mes de maig i el juny. Es tracta de xerrades en les quals es tractarà la relació de l’arquitectura amb temes molt transversals com l’habitatge social, el poder, la participació ciutadania, la sostenibilitat, el cinema o l’educació, entre altres. L’objectiu és fer conèixer a la ciutadania com l’arquitectura és present en múltiples àrees del coneixement i la quotidianitat.
PROGRAMA DE CONFERÈNCIES
21 de maig, de 18 a 20h. Teatre La Faràndula
ARQUITECTURA I ESCENA
La caixa escènica en Teatre i Retail com a estratègia arquitectònica.
Miquel Àngel Julià i Pablo Soto
ARQUITECTURA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Reimaginant l'espai públic: Disseny participatiu i comunitari per transformar les ciutats.
Marc Deu
ARQUITECTURA I EXPERIÈNCIA DE L’ESPAI
La realitat de l’arquitectura no es troba a l’edifici sinó en allò que l’edifici provoca en tu.
Queralt Garriga
28 de maig, de 18 a 20h. Teatre La Faràndula
ARQUITECTURA I EMERGÈNCIES
El canvi climàtic, o la pandèmia, fan reconsiderar la relació de la ciutat amb el risc i l’emergència.
Roger Sauquet.
ARQUITECTURA I CINEMA
Atmosferes de l'espai.
Isa Vega.
ARQUITECTURA I PODER
L’arquitecte del príncep: els vincles entre el poder i el professional de l’arquitectura, la ciutat i el país.
Manel Larrosa.
4 de juny, de 18 a 20h. Teatre Principal
ARQUITECTURA I SOSTENIBILITAT
Solucions transformadores.
Eulàlia Figuerola.
ARQUITECTURA I PLANEJAMENT DE LA CIUTAT
Urbanisme a l'abast.
Josep Milà i Jordi Vallhonrat.
ARQUITECTURA I ESPAIS PER A L’ENSENYAMENT
L'arquitectura com a oportunitat per aprendre.
Mariona Genís.
11 de juny, de 18 a 20h. Teatre Principal
ARQUITECTURA I LLUM
L'eina que pot virtuar o desvirtuar un projecte arquitectònic.
Gisela Steiger i Miquel Àngel Julià.
ARQUITECTURA I HABITATGE SOCIAL
L’habitatge, des de la planificació urbanística, fins al moment d’habitar.
Paula Martí Comas.
ARQUITECTURA EN PÚBLIC
Les arquitectures i els públics.
Francesc Camps.
Tallers d’arquitectura per a infants i joves
A més a més hi ha previstes altres accions, com la participació de 6 escoles de Sabadell al programa ‘Arquitectura a les Aules’, un seguit de tallers a les escoles impulsat pel COAC i que busca que l’alumnat descobreixi, analitzi i actuï sobre el seu entorn amb la mirada posada en l’arquitectura per apropar la disciplina a infants i joves.

El COAC presenta la campanya ‘Posa cara al teu arquitecte’ per donar resposta als interessos i preocupacions de la ciutadania
La iniciativa es posa en marxa mesos després de l’esfondrament d’un edifici a Badalona i l’incendi d’un bloc d’habitatges a València i busca donar resposta a les inquietuds i dubtes que la societat ha expressat. La campanya també posa de manifest la necessitat de cuidar i mantenir al dia les nostres llars i edificis.
El COAC aposta per la figura de l'arquitecte de referència, propera a la ciutadania per tal que pugui guiar els propietaris, assessorar-los i projectar les intervencions que siguin necessàries per adequar, transformar i millorar els espais de vida de les persones i evitar possibles incidents.
El degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, ha afirmat que “els professionals de l’arquitectura som els únics que podem garantir la seguretat i habitabilitat dels edificis, al mateix temps que vetllem per mantenir-ne la bellesa i funcionalitat”. Així, el COAC pretén posicionar l’arquitecte com a professional de referència en la cura dels edificis al llarg de tot el seu cicle de vida.
Edificis sostenibles, saludables, accessibles i segurs
La campanya situa les persones usuàries dels espais arquitectònics al centre i busca conscienciar la població al voltant de les aportacions en quatre àmbits concrets que pot fer un arquitecte per millorar la seva qualitat de vida: la sostenibilitat, la salut, l’accessibilitat i la seguretat.
A banda dels grans encàrrecs als quals s’associen els arquitectes, també són ells els que poden aportar solucions per millorar la sostenibilitat i eficiència energètica dels habitatges amb actuacions com els canvis de tancaments o la incorporació de proteccions solars, qüestions que tenen impacte directe en la factura energètica de les llars i que, a més a més, contribueixen a reduir el consum d’energia i mitigar el canvi climàtic. A més a més, aquestes intervencions tenen conseqüències directes en la salut de les persones, ja que ajuden a millorar el confort.
Els arquitectes també són els garants de la seguretat i l’accessibilitat. Molts professionals realitzen Inspeccions Tècniques d’Edificis (ITE), un sistema de control visual periòdic dels edificis d’habitatges, realitzat per un tècnic competent, i que permet verificar el deure que tenen els propietaris de conservar i rehabilitar els seus immobles. Així mateix, l’arquitectura també permet eliminar barreres de tot tipus, a nivell motriu o cognitiu, i per tant, permet generar espais més inclusius i igualitaris, tal com recull el nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya.
El COAC posa a disposició de la ciutadania una borsa de treball per cercar professionals per localització i especialització. Vols formar part d'aquesta borsa? Inscriu-t'hi!
Promoure la cultura rehabilitadora
Fa temps que el COAC promou la rehabilitació i la renovació urbana amb una mirada integral de les intervencions, on l’eficiència energètica i la integració d’energies renovables siguin aspectes rellevants, però no els únics, posant el confort i qualitat de vida de les persones en primer terme. Aquestes actuacions prenen especial rellevància si tenim en compte que a casa nostra tenim un parc edificat construït dels més antics d’Europa, un 70% del qual és anterior a 1980, previ a l’existència d’una normativa que incorporés aspectes sobre la qualitat tèrmica, l’ús racional de recursos i l’eficiència energètica dels edificis.
Entre altres eines, el COAC disposa del web rehabilitacio.arquitectes.cat, en el qual la ciutadania pot cercar informació relacionada amb els fons Next Generation, els ajuts europeus destinats a la rehabilitació d’habitatges i regeneració de barris.
El COAC impulsa un manifest de suport a la preservació del Mural de Miró a la Terminal 2 de l'aeroport
1. És clau mantenir la unitat entre l'arquitectura i les intervencions artístiques. Miró va concebre aquesta obra fa més de 50 anys per donar la benvinguda als viatgers que arribaven a Barcelona. Ho va fer en un edifici concret, en un lloc precís, i amb proporcions i colors propis.
2. L’actuació de trasllat del mural no té en compte el valor patrimonial d’aquesta obra d’art que, juntament amb l’estructura i la coberta de la T2, haurien de ser considerats Bé Cultural d’Interès Nacional. La T2 de l’Aeroport de Barcelona, obra de l’arquitecte Eduardo Aguirre i l’enginyer Vicente Cudós, forma part del catàleg DOCOMOMO (Documentación y Conservación de la Arquitectura y el Urbanismo del Movimiento Moderno) en la seva màxima categoria, que reconeix la seva rellevància nacional i internacional. Sense aquest mural la T2 perd un dels elements que configuren la seva identitat.
3. A més de suposar un cost molt elevat, el trasllat comporta un risc per a la integritat de l’obra: fa 50 metres d'ample i 10 d'altura, i està formada per gairebé 5.000 peces de ceràmica. L’edifici ja ha estat testimoni d’intervencions arquitectòniques en el passat, com la que va fer Taller d’Arquitectura i Ricardo Bofill el 1991, que en cap cas van suposar l’alteració de la façana de la futura Ciutat Aeroportuària. Si Aena vol incorporar una obra d’art a la Terminal 1 (T1), l’instem a obrir un concurs públic ad-hoc per a aquest espai.
4. Atès tot l’anterior resulta imprescindible cercar alternatives que permetin dur a terme les adequacions que precisi la funcionalitat de la T2, sense modificar-ne la seva essència. I reclamem a AENA que faci explícit el seu projecte general per a l’ordenació de l’aeroport, així com els motius que, en el desenvolupament de tal projecte, poguessin haver fet aconsellable el trasllat del mural, ja que l’edifici de la T2 no es pot concebre sense aquest, amb quina arquitectura forma una unitat indissociable.
Per tot això, reclamem a AENA i a les administracions públiques competents que aturin el trasllat i mantinguin el mural en el seu indret original. El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ofereix la seva col·laboració per trobar una solució que permeti dur a terme les obres i, alhora, garanteixi la visibilitat i la preservació de l’obra de Miró.
Barcelona, 17 de maig de 2024
Adherir-se al manifest
Per a aquelles institucions que vulguin sumar-se al manifest, s'ha habilitat un enllaç d'inscripció per a institucions.
Així mateix, les persones que hi vulguin donar suport també poden adherir-se omplint l'enllaç d'inscripció per a persones físiques.
També es pot enviar un correu electrònic agora@coac.net, detallant el nom de la corporació i/o persona en concret.
S'informarà de totes les adhesions a la iniciativa.