Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Gran èxit d’assistència a les activitats del COAC Girona dins la Setmana de l’Arquitectura i la Construcció

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Avui finalitza una nova Setmana de l’Arquitectura i la Construcció promoguda per l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona (UdG), en la qual la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) hi ha col·laborat aportant sis activitats que han tingut un gran èxit de participació. Del dimarts 19 al dijous 21 de març, les propostes han congregat estudiants dels graus en Arquitectura (GARQ) i Arquitectura Tècnica i Edificació (GATE), així com del Màster en Arquitectura (MARQ) i arquitectes col·legiats. Els esdeveniments han abastat una àmplia gamma d'interessos i temàtiques, des de visites a emblemàtiques obres d'arquitectura fins a sessions de formació i presentacions tècniques.

La setmana va començar amb una visita a la Farinera Teixidor de Girona el 19 de març, obra de l’arquitecte gironí Rafael Masó Valentí, de la mà d’Arcadi Pla i Masmiquel, en la qual va explicar com va dur a terme el projecte de restauració i ampliació de la Farinera per acollir El Punt Avui. El mateix dimarts a la tarda (19 h), va tenir lloc una taula rodona amb motiu de la inauguració de l’exposició ‘El material d’allò construït’, amb la participació de quatre despatxos d’arquitectura presents a la mostra: Josep Ferrando, Arquitecturia, Sarquella + Torres Arquitectes i Un Parell d’Arquitectes.

El dimecres 20 de març, es va centrar en la revitalització dels nuclis antics, oferint una combinació de sessions teòriques i pràctiques que van abordar la problemàtica de l'habitatge buit i la rehabilitació urbana. A la tarda, en la jornada ‘L’Urbanisme a les comarques gironines’, es van presentar diverses  figures de planejament redactades els últims anys per visualitzar temàtiques tan diferents com la reutilització d’espais en desús d’unes antigues pedreres, l’ordenació dels jardins de Cap Roig, les problemàtiques de l’ordenació dels municipis mitjans i petits, la reordenació dels buits de la trama urbana per obtenir espais públics, i projectes més concrets com la connexió del carril bici de Celrà a Girona. L’acte va acabar amb una taula rodona amb la participació dels arquitectes urbanistes Esteve Corominas, Anna Barceló, Camil Cofan i Quim Ginesta.

La culminació de la setmana va ser el dijous 21, amb la presentació tècnica de Rehau dedicada als ‘beneficis dels sistemes de climatització radiant’, seguida de la presentació dels Treballs Final de Màster dels estudiants del Màster en Arquitectura centrats en les necessitats del Barri Vell de Girona.

A través d'aquesta intensa i variada programació, la Demarcació de Girona del COAC continua apostant per difondre i promocionar l’arquitectura, així com apropar el Col·legi a futurs col·legiats.

22/03/2024
Tornar

El COAC distingue a título póstumo al arquitecto Joan Margarit con la Medalla de Oro

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El COAC ha distinguido con la Medalla de Oro a título póstumo al arquitecto Joan Margarit. La celebración se ha llevado a cabo en la sede del COAC en Barcelona en un acto en el que la familia ha recogido el galardón, acompañada de amigos del arquitecto y poeta.

Con su máxima distinción, el Colegio de Arquitectos de Cataluña reconoce su obra, uno de los máximos referentes de cultura catalana de la segunda mitad del siglo XX que siempre conectó la arquitectura con el arte a través de los versos.

Poesía y arquitectura, la esencia de su obra
La poesía fue, para Margarit, una fórmula para reivindicar la arquitectura e incorporarla a sus versos, como muestran poemas como 'Cálculo de estructuras' y 'Última lección' o el libro 'Para tener casa hay que ganar la guerra' (2019). Él mismo presentó este poemario en un acto en el COAC en 2018 , en una conversación con la arquitecta Sílvia Farriol y un recital musicado de algunos de los poemas incluidos en el libro.

La arquitectura fue el otro gran pilar de su vida. Catedrático de Estructuras en la ETSAB, durante años ejerció de calculista de estructuras con Carles Buxadé y colaboró en obras de gran prestigio nacional e internacional, como el Estadio Olímpico de Montjuïc o la Sagrada Família. También cuenta con obra propia, entre la que destacan varios edificios del campus de la Universidad Autónoma de Barcelona o el Parque Tecnológico, sin dejar de lado sus colaboraciones con arquitectos de la talla de Jordi Garcés, Enric Soria o Vittorio Gregotti.

La Medalla de Oro en Margarit, una escultura rodeada de simbología
El galardón que distingue a la obra de Joan Margarit es una escultura, obra de la arquitecta y escultora Stella Rahola.

El artista ha concebido la Medalla como obra dual para relacionar donante y receptor. De esta forma, ha realizado dos piezas –una para la familia de Joan Margarit y otra para el COAC– que cogen la forma de dos anillos, símbolo de compromiso, equidad y afección. Las piezas, realizadas en tubo de vidrio borosilicado de 225 mm de diámetro y 7 mm de espesor tienen grabados unos versos del poema “Conocimiento” de Joan Margarit, un poema que conecta arquitectura y poesía y que habla del esfuerzo, del trabajo manual, de conectar con lo primigenio.

Precisamente por este motivo, el artista escoge el vidrio borosilicato, un material que no puede industrializarse y que pide ser trabajado exclusivamente de forma manual. De hecho, en el ámbito de la arquitectura, es un material que utilizaba Frank Lloyd Wright de manera experimental para realizar los cierres de los laboratorios de la Johnson Wax Wisconsin.

Medallas de Oro del COAC
Hasta ahora, han recibido la Medalla de Oro del COAC los arquitectos José Antonio Coderch (1984), Alejandro de la Sota (1996), Enric Miralles (2002), Francisco Sáenz de Oiza (2005) —los cuatro a título póstumo—, además de Oscar Niemeyer (1990), Oriol Bohigas y el Ayuntamiento de Barcelona (la recibieron conjuntamente en 2008), Manuel de Solà-Morales (2012, también a título póstumo) y Rafael Moneo (2018).

PDF version
Jaume Duró

Mor Jaume Duró, exdegà del COAC

Imatge: 
Jaume Duró
L'arquitecte Jaume Duró i Pifarré, exdegà del COAC i expresident de la UIA, ha mort el 16 de març a l'edat de 79 anys.

Nascut a Lleida l'any 1944, va estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es va graduar el 1972. Va ser degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (1988-1990) i president del Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (1990-2002). Entre el 1993 i el 1996 va compatibilitzar la presidència del CSCAE amb la de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA) i, el 1998, es va convertir en president del Consell d'Arquitectes d'Europa (ACE-CAE).

Com a arquitecte, entre els seus projectes destaquen el Jutjat de Menors al Campus de la Justícia de Madrid, realitzat juntament amb Rafael de la Hoz, i els hotels AC Vilamarí a Barcelona.

Va rebre nombrosos premis i distincions, entre els quals cal ressaltar el Premi FAD 1973, el Premi Arquitectura Sostenible Meeting Point 2007 i la Medalla d'Honor de l'Arquitectura (Lleida). Va ser acadèmic d'honor de l'Acadèmia Mundial de Ciències, Tecnologia i Formació Professional i membre honorífic de diferents institucions, com ara la Federació Panamericana d'Arquitectes, el Col·legi d'Arquitectes de Xile, l'Organització d'Arquitectes Alemanys i la Society of American Registered Arquitects, entre d'altres.

L'any 2013 va rebre la medalla del CSCAE pel seu paper clau en l'aprovació de la Llei d'Ordenació de l'Edificació (LOE), juntament amb l'exministre de Foment, Rafael Arias Salgado.

Cerimònia de comiat
El funeral serà el dilluns 18 de març a les 12 h al Tanatori de les Corts (Av. de Joan XXIII, 17 de Barcelona).

18/03/2024
Tornar
Jaume Duró

Muere Jaume Duró, exdecano del COAC

Imatge: 
Jaume Duró

El arquitecto Jaume Duró i Pifarré, exdecano del COAC y expresidente de la UIA, ha fallecido el 16 de marzo a la edad de 79 años.

Nacido en Lleida en 1944, estudió en la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona, donde se graduó en 1972. Fue decano del Colegio de Arquitectos de Cataluña (1988-1990) y presidente del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España (1990-2002). Entre 1993 y 1996 compatibilizó la presidencia del CSCAE con la de la Unión Internacional de Arquitectos (UIA) y, en 1998, se convirtió en presidente del Consejo de Arquitectos de Europa (ACE-CAE).

Como arquitecto, entre sus proyectos destacan el Juzgado de Menores en el Campus de la Justicia de Madrid, realizado junto a Rafael de la Hoz, y los hoteles AC Vilamarí en Barcelona.

Recibió numerosos premios y distinciones, entre los que cabe resaltar el Premio FAD 1973, el Premio Arquitectura Sostenible Meeting Point 2007 y la Medalla de Honor de la Arquitectura (Lleida). Fue académico de honor de la Academia Mundial de Ciencias, Tecnología y Formación Profesional y miembro honorífico de diferentes instituciones como la Federación Panamericana de Arquitectos, el Colegio de Arquitectos de Chile, la Organización de Arquitectos Alemanes y la Society of American Registered Arquitects, entre otros.

En 2013 recibió la medalla del CSCAE por su papel clave en la aprobación de la Ley de Ordenación de la Edificación (LOE), junto con el exministro de Fomento, Rafael Arias Salgado.

Ceremonia de despedida
El funeral será el lunes 18 de marzo a las 12 h en el Tanatorio de Les Corts (Avda. de Juan XXIII, 17 de Barcelona).

17/03/2024
Tornar

Pàgines