Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Signatura de conveni

El COAC signa un conveni amb la Generalitat i altres entitats professionals per inspeccionar edificis amb risc per a les persones

Imatge: 
© Generalitat de Catalunya

El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, juntament amb el Consell de l’Arquitectura Tècnica de Catalunya i l’Associació de Consultors d’Estructures (ACE), ha signat un conveni amb el Departament de Territori i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per actuar ràpidament quan hi hagi edificis que suposen un risc per a les persones i els seus béns. La finalitat d'aquest acord, que té una vigència de quatre anys, és elaborar un "diagnòstic únic i consensuat" entre els especialistes. El pacte subratlla que es farà l'anàlisi dels immobles quan "hi hagi un dubte raonable sobre la seva seguretat i que presentin deficiències molt greus". El cost d’aquests estudis els pagarà l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i els municipis on s’hagi de fer l’actuació objecte d’estudi es podran afegir a aquest conveni per aportar la informació tècnica i urbanística de què disposin, així com facilitar l’actuació d’inspecció.

Els fets d’alarma social relatius a patologies en el parc d’edificis succeeixen sovint de manera inesperada i requereixen actuacions urgents per conèixer l’abast del risc per a les persones que hi viuen i els seus béns. Les tres entitats signants del conveni compten entre els seus col·legiats amb professionals experts en la diagnosi de la construcció, en el càlcul estructural i en l’acompanyament de les persones en processos de diagnòstic i rehabilitació per part de mediadors. Tots ells han manifestat la seva voluntat de col·laboració amb la Generalitat per actuar en cas de necessitat a Catalunya.

El conveni marc signat té per objectiu facilitar que aquests especialistes elaborin dictàmens d’edificis o conjunts immobiliaris de manera col·legiada, amb un debat intern, dels quals se’n desprengui un diagnòstic únic i consensuat. Aquest diagnòstic servirà per establir quines actuacions caldria impulsar als edificis estudiats, basades en uns protocols de màxima fiabilitat. Així, aquests informes o dictàmens es referiran a edificis o conjunts immobiliaris en els quals hi hagi un dubte raonable sobre la seva seguretat i que presentin deficiències estructurals molt greus que posin en risc les persones i béns.

Per realitzar cada informe, el Departament de Territori haurà d’adreçar una petició escrita als col·legis signants, què es concretarà mitjançant la formalització d’una addenda on es definirà l’objecte d’estudi i el cost de les actuacions. A cada addenda s’hi podrà sumar el municipi on s’ubiqui l’edifici objecte d’estudi per facilitar informació, com ara plànols, documentació sobre les intervencions que s’hagin fet a l’immoble al llarg del temps, fotografies i informes del sinistre i l’auxili del personal municipal als professionals encarregats del diagnòstic.

Per a la designació dels tècnics que formaran part de l'equip de professionals experts a relitzar el dictamen tècnic en cada cas, els col·legis i entitats signants del conveni elaboraran els processos de selecció establerts per cada entitat a fi de garantir la màxima expertesa i concurrència entre els col·legiats i professionals.

Els dictàmens tècnics que les entitats signants elaborin determinaran les causes del sinistre o dels danys; el seu origen, sempre que sigui possible, i l’estat general dels edificis i les condicions d’ús dels habitatges per valorar si són segurs estructuralment. També valoraran les actuacions de rehabilitació factibles i adients, i el seu cost estimat. Els dictàmens es presentaran al Departament de Territori, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i a l’ajuntament que hagi signat l’addenda. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya pagarà el cost del dictamen a les associacions professionals.

Aquest és un conveni que té voluntat d’interès general i científic que permeti conèixer les característiques de certes patologies d’edificis, basades en informes o dictàmens tècnics i en la seva transcendència significativa i singularitat. El conveni té una durada de quatre anys prorrogable i es crearà una comissió de seguiment integrada per un representant de cadascuna de les parts.

11/03/2024
Tornar
Imatge reivindicativa del Dia de la Dona al COAC

El COAC reivindica les dones arquitectes en el 8M

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya reivindica el talent, capacitat i versatilitat de les dones arquitectes en el marc del Dia de la Dona que se celebra el 8 de març, al mateix temps que posa sobre la taula les desigualtats i dificultats a les quals aquest col·lectiu s’ha d’enfrontar per exercir l’arquitectura.

I és que les dones ja representen un 46% de les noves col·legiacions i, en total, un 33% dels professionals col·legiats, una xifra que s’ha incrementat en 4 punts els últims 10 anys. Malgrat aquest augment de presència femenina, les dones no exerceixen en igualtat de condicions l’arquitectura.

Les dones arquitectes, versàtils i multiocupades
Així ho demostra una enquesta realitzada pel Grup Obert de Dones Arquitectes i el COAC el 2022, que va concloure que més d’un 60% de les dones arquitectes treballa en més d’un sector a la vegada per arribar a final de mes, fet que les obliga a ser més versàtils i a la multiocupació. El 41% de les arquitectes enquestades treballa en el sector de l'edificació (obra nova o rehabilitació). Després d'aquest, l'administració pública, l'interiorisme, l'arquitectura efímera i la planificació urbana i territorial són els sectors més esmentats i, en menor mesura, el paisatge, l'espai públic, la recerca i la docència.

El mateix estudi recollia que un 45% de les dones enquestades ha hagut d'aturar la seva activitat professional en algun moment, en la majoria dels casos per tenir cura de familiars (75%), i que aquesta parada ha estat generalment menor a 1 any (59%).

Obres amb mirada feminista
En el marc del Dia de la Dona, el Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya impulsa una campanya a xarxes socials de visibilització de projectes que incorporen una perspectiva feminista. En el cas de Catalunya, en formaran part els 85 habitatges socials de Peris+Toral a Cornellà de Llobregat, la Plazza d’en Baró d’Equal Saree a Santa Coloma de Gramenet, així com la rehabilitació del centre hospitalari de Sant Joan de Déu de Rosa Clotet i Llongueras Arquitectes.

En la línia de posar llum a projectes amb mirada femenina, el COAC ha col·laborat en el projecte NAM, 'Navegando Arquitecturas de Mujer', liderat la María Elía Gutiérrez Mozo, professora titular de Composició Arquitectònica a la Universitat d'Alacant (UA), des de l'Institut Universitari d'Investigació en Estudis de Gènere (IUIEG) de la mateixa universitat. A l'app, de descàrrega gratuïta, s'hi exposen i ubiquen les obres d'arquitectura de dones estudiades en el projecte AICO 'Miradas Situadas (2021-23)'.

La Intercol·legial, a favor de la visibilitat i presència de les dones
Aquest 2024 es commemora el sisè aniversari de la Comissió de Dones de la Intercol·legial, un òrgan del qual el COAC ostenta la presidència amb Sandra Bestraten, presidenta de la demarcació de Barcelona del COAC. L’objectiu és donar visibilitat a les dones professionals del país, que representen gairebé el 60% dels col·legiats a Catalunya.

Per celebrar-ho, el proper 20 de març a les 18.30 h, el Grup Obert de Dones Arquitectes, que celebra enguany el seu cinquè aniversari, participarà a la seu de l’ICAB en un acte reivindicatiu de les dones en el món professional amb el títol ‘Les comissions de gènere i la plena integració i reconeixement de la dona al món professional', en el qual es compartiran les experiències de les comissions de gènere i la seva influència a quatre col·legis professionals.

Abans, el COAC també serà la seu de la sisena edició del Fòrum Hipàtia. El proper 13 de març a les 17.30 h, l’Associació50a50, amb la col·laboració d’altres entitats i associacions, entre les quals la Comissió de Dones de la Intercol·legial, tornarà a celebrar aquest espai de reflexió, visibilització i crida a l’acció sobre les desigualtats de gènere en l’àmbit laboral i social. En aquesta ocasió, que porta per títol "Dona, economia i violència", s'ha convidat a les advocades Àngels Calavia i Molinero i a Teresa Blasi Gacho, que explicaran diferents violències o discriminacions que es pot trobar una dona en l’àmbit familiar i laboral.

Vinyetes reivindicatives per destacar el paper de les dones arquitectes
El Grup de Dones Arquitectes del COAC presenta una sèrie de tires còmiques creades per la il·lustradora Raquel Gu. La Pilar Casas Mur, protagonista d’aquestes vinyetes, és un personatge creat per al 48h Open House BCN per reivindicar el col·lectiu de dones professionals de l’arquitectura. No te les perdis!

Altres accions
Amb motiu del 8M, el COAC també vol aplaudir altres accions que s’estan duent a terme per donar visibilitat a les dones arquitectes, com la proposta del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE).

Un altre exemple és la Beca Lilly Reich de la Fundació Mies van der Rohe, que enguany ha presentat ‘Anna Bofill Levi. L’arquitectura com contracant (1977-1996)’, un exhaustiu treball de recerca de M.ª Elia Gutiérrez, José Parra, Ana Gilsanz i Joaquín Arnau que ha permès documentar a fons l’obra i la dilatada trajectòria de la compositora, arquitecta, investigadora i activista.

Precisament, alguns dels autors de l’estudi sobre Anna Bofill van dur a a terme un altre projecte d’investigació, ‘Miradas Situadas. Arquitectura de Mujer en España desde Perspectivas Periféricas, 1978-2008’ en el qual van agrupar l’obra d’arquitectes espanyoles entre el 1978 i el 2008. L’objectiu no va ser quantificar els projectes, sinó analitzar, amb perspectiva crítica, què té de singular l’aportació de les dones a la cultura arquitectònica espanyola de la postmodernitat.

8/03/2024
Tornar
Codorniu

El Celler Codorníu diposita plànols originals i inèdits de Puig i Cadafalch a l’Arxiu Històric del COAC

Imatge: 
© Codorníu
El Celler Codorníu, el més antic del país i creador del cava, ha signat un conveni amb l’Arxiu Històric del COAC, mitjançant el qual diposita, per almenys 5 anys, més de 30 plànols originals i inèdits de Josep Puig i Cadafalch, els seus deixebles i altres arquitectes que van treballar per a Codorníu.

Els plànols són d’un alt valor històric i artístic, ja que hi apareixen els edificis modernistes del celler Codorniu, obra de Puig i Cadafalch, reconeguts com a Patrimoni Històric-Artístic Nacional. Datats d’entre finals del segle XIX i principis del XX, hi ha una desena de plànols firmats per Puig i Cadalfach que permeten entendre el projecte de 1904 de l’arquitecte modernista, un conjunt que va esdevenir el primer celler d’escumosos, i en el qual es va usar, en un dels edificis, l’arc parabòl·lic gaudinià.

Entre tots els documents, també hi ha plànols de Claudi Duran Ventosa i Romaní Rius, així com de l’arquitecte Lluís Bonet Garí, qui va realitzar reformes al celler als anys 30 i va projectar la gran ampliació de Codorníu a partir dels anys 60, amb la qual es va afegir un nou complex al celler original.

El degà del COAC, Guillem Costa i Calsamiglia, i el CEO del grup Codorníu, Sergio Fuster, han escenificat l’entrega, que s’ha fet amb l’objectiu que l’Arxiu Històric custodiï i faci accessibles tots els documents per a l’estudi o consulta pública.

 

6/03/2024
Tornar

El FC Barcelona presenta tots els detalls del futur Spotify Camp Nou al COAC

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

El FC Barcelona va presentar el projecte de remodelació de l’Spotify Camp Nou i l’estat d’avançament de les obres en un acte organitzat ahir dilluns 4 de març a les instal·lacions del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). La vicepresidenta del FC Barcelona, Elena Fort, juntament amb el responsable de l’oficina tècnica de l’Espai Barça, Lluís Moya, i membres de l’equip del projecte, van exposar tots els detalls del futur Estadi als arquitectes col·legiats, que han pogut veure en primícia nous renders de la nova instal·lació.

La trobada va ser també el tret de sortida d’una sèrie de visites que el Club ha organitzat amb la col·laboració del COAC a les obres de l’Spotify Camp Nou. Una iniciativa que s’emmarca en el propòsit del Barça de fer difusió del projecte i donar a conèixer, en aquest cas entre els arquitectes col·legiats, la feina que s’està fent des del FC Barcelona construint un nou espai al barri de les Corts que es convertirà en una referència arquitectònica per a la ciutat i per al món.

L’acte va començar amb una introducció per part del degà del COAC, Guim Costa i Calsamiglia, que va donar la benvinguda a tots els assistents destacant la importància arquitectònica de l’edifici de l’Estadi i la bona decisió que s’ha pres en el desenvolupament del projecte, mantenint la façana original i obrint l’espai a la ciutat. A continuació, la vicepresidenta, Elena Fort, va destacar la passió que hi ha des del FC Barcelona per l’Espai Barça, la casa el barcelonisme, el futur del Club i una obra de ciutat i de país, que esdevindrà en el millor estadi del món. 

El responsable de l’oficina tècnica de l’Espai Barça, Lluís Moya, i membres de l’equip del projecte, van ser els encarregats d’explicar en quin punt es troben les obres i d’aprofundir en tots aquells aspectes tècnics i arquitectònics que formen part de la remodelació de l’Spotify Camp Nou. La sostenibilitat és també un dels principals pilars del projecte, i així es van exposar algunes de les iniciatives que ja s’estan duent a terme en aquest sentit, com per exemple la reutilització del formigó i l’acer de l’antic Estadi per a la construcció de la nova instal·lació.

L’Espai Barça es convertirà en l’espai d’esports i entreteniment més gran i innovador al centre d’una gran ciutat europea. Aquest és precisament un dels trets més característics del projecte i un dels reptes en tot el procés de construcció de cadascuna de les instal·lacions que en formaran part. Tal com va compartir Moya, es tracta d'enclavar una peça de 220.000 m2 de superfície construïda, de 75.000 m2 de petjada i 40 metres d’alçada sobre rasant, dins la trama urbana del barri de les Corts. A més, també s’haurà de gestionar la mobilitat de quasi 105.000 espectadors, i absorbir un total de 20.000 visitants, donant la millor cobertura al segon equipament museístic més important del país.

Una modalitat de construcció accelerada

La innovació forma part de l’ADN del projecte, començant pel procés constructiu de l’Spotify Camp Nou, en que s’està duent a terme una modalitat de construcció accelerada. D’aquesta manera, s’afavoreix la remodelació en el menor temps possible, treballant per minimitzar les molèsties ocasiones als veïns i veïnes del barri de les Corts degut a les obres, o reduint el màxim possible l’estada a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, amb la tornada a la llar blaugrana prevista per a finals d’aquest any 2024.

Moya i els membres de l’equip d’Espai Barça també van voler ensenyar als arquitectes col·legiats la composició de les diferents plantes que formen part del futur Estadi, així com el detall de les diferents seccions, mostrant com es manté la icònica façana del 1957 dels arquitectes Francesc Mitjans, José Soteras i Lorenzo García Barbón, i creix al voltant tota l’estructura de la nova tercera graderia.

Un Estadi ple d’història

L’acte va finalitzar amb la intervenció d'Ignacio López, sotsdirector de l’ETSAB, que va fer un repàs per la història i l’evolució de l’Estadi. Per la seva part, va explicar tota l’evolució de l’Spotify Camp Nou, partint del projecte inicial i tot el procés de concepció del disseny que es va dur a terme per part dels arquitectes que el van construir.

 

5/03/2024
Tornar

Pàgines