Docents i arquitectes dibuixen conjuntament el futur dels nous espais d'aprenentatge
La millora metodològica i didàctica als centres docents és una qüestió que és damunt la taula els últims anys, però ara ja no és cosa només dels mestres. Així va quedar demostrat el passat divendres 15 de març quan la sala del Paranimf de la Universitat de Barcelona va omplir-se amb docents i arquitectes per a la jornada ‘Nous espais, nous aprenentatges’, organitzada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, la Fundació Bofill i el Departament d’Educació.
Com hem de transformar les escoles i els instituts? Com podem afavorir l’aprenentatge a través dels espais educatius? Com han de ser les aules del futur? Quin potencial tenen els edificis i quins reptes plantejarà transformar-los? Aquestes i moltes altres qüestions es van abordar en un matí de ponències i tallers, enllaçats i presentats per Sandra Bestraten, presidenta de la demarcació de Barcelona del COAC, que són només el punt de partida d’un intens treball que comença ara per crear els nous espais d’aprenentatge.
I en aquest sentit es va posicionar el conseller d’Educació, Josep Bargalló, que va reivindicar l’arquitectura revolucionària del GATCPAC per reclamar la creació de “nous dissenys que trenquin amb la rigidesa dels espais i s’obrin a la polivalència per fer una arquitectura educativa més versàtil”. Una arquitectura capaç de transformar els espais, però “feta sempre a partir de criteris estrictament pedagògics”.
Durant la primera part de la jornada es van presentar tres casos d’èxit, com l’Escola La Mirada amb els arquitectes Jordi Adell i Júlia Nabona; l’Escola Farigola del Clot amb l’equip mayorga + fontana arquitectes o l’Escola Lola Anglada amb el projecte Smart Classroom de la UOC, que gràcies a la col·laboració entre equips docents i arquitectes, han transformat els seus espais per adaptar-los als seus projectes educatius. Tres projectes que van reforçar la tesi de Fanny Figueras, docent de l’IES Moisès Broggi, que prèviament havia exposat la importància d’afavorir l’aprenentatge a través dels espais educatius.
Però més enllà dels casos que ja s’han posat en pràctica, com es pot dur a terme un canvi real i generalitzat al territori? En tres espais paral·lels, el proper de mig miler d’asssistents a la jornada van debatre i generar idees per establir ‘Nous criteris de construcció’, per a la ‘Transformació dels centres educatius’ o per a la creació de les ‘Aules de futur i noves tecnologies’. Uns tallers que van permetre posar de relleu les necessitats dels centres i els docents per transformar l’espai i les possibles solucions dels arquitectes.
El COAC, un agent implicat
L’aprovació de la Llei de l'Arquitectura del 2017 preveu la promoció de l’arquitectura a les escoles i des d’aleshores, un dels objectius del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya és apropar aquesta disciplina a les aules. Que col·lectius com els arquitectes i els docents puguin cooperar per millorar els entorns educatius genera sinergies que, tal com va remarcar la degana del COAC, Assumpció Puig, en la cloenda de la jornada, “tenen un gran valor”. Puig també va remarcar que “som conscients de la importància que els espais educatius tenen en el procés d’aprenentatge d’infants i joves, i creiem fermament que el nostre col·lectiu pot aportar expertesa en aquest àmbit per millorar-los”. Isabel Vilaseca, presidenta de la Fundació Jaume Bofill, i Josep Gonzàlez-Cambray, director general de Centres Públics del Departament d'Educació, van tancar també la jornada.
A banda d’aquesta col·laboració amb el Departament d’Educació i la Fundació Jaume Bofill, el COAC també ha impulsat altres iniciatives en el món educatiu, com el programa educatiu ‘ArquiEscola’, un projecte curricular i transversal a totes les matèries per apropar l'arquitectura a partir de les noves estratègiques pedagògiques d'ensenyament significatiu i treball per projectes. Un programa que s’està posant a prova mitjançant les experiències amb diverses escoles del projecte Aliances Magnet. També són prova del compromís del COAC amb la transformació educativa els tallers que impartiran arquitectes en centres educatius del programa ‘Arquitectura a les Aules’ de la Setmana d’Arquitectura.
Ets arquitecte/a expert en el camp educatiu? Revisa els teus perfils de la Borsa de Treball!
La Borsa de Treball del COAC ha incorporat dos nous perfil professional a la seva plataforma per aquells arquitectes que vulguin destacar en el seu perfil que són experts en arquitectura i educació o en intervencions en centres educatius. Per tal de registrar-ho, cal seguir els següents passos:
· Entrar a la Borsa de Treball com a arquitecte col·legiat
· Accedir a 'El meu perfil'
· Clicar a 'Filtres/Preferències'
· Seleccionar una de les opcions: 'ArquiEscola - Taller d'Arquitectura' o 'Intervenció en centres educatius'
Acte organitzat conjuntament amb:
Amb el suport de: 
Els vídeos de la jornada: | ||||
 | Reptes dels nous espais, Josep Bargalló, conseller d'Educació Veure el vídeo | | Com podem afavorir l'aprenentatge a través dels espais educatius? Fanny Figueras, professora de l'IES Moisès Broggi Veure el vídeo | |
| Banc d'experiències | | Taller: nous criteris de construcció Veure el vídeo | |
| Taller: Transformació dels centres educatius Veure el vídeo | | Taller: Aules de futur i noves tecnologies Veure el vídeo | |
| Cloenda - Conclusions dels tallers - Assumpció Puig, degana del COAC - Isabel Vilaseca, presidenta de la Fundació Bofill - Josep Gonzàlez-Cambray, director general de centres públics del Departament d'Educació Veure el vídeo | |||
Programa d’atenció social als col·legiats
L’objectiu és estar al seu costat i el dels familiars directes en moments i situacions difícils, i ajudar-los a fer-hi front fent ús dels recursos més indicats per a cada situació.
Per fer-ho, comptem amb el personal especialitzat que atén de forma individualitzada i totalment confidencial, recomanant les opcions més adients per a cada cas, assessorant en els processos a realitzar i fent-ne seguiment un cop iniciats.
Àmbits de l’assessorament
Es dona informació i s'assessora pel que fa a:
- Obtenció de prestacions econòmiques de caràcter social
- Llargues malalties (accidents, tractaments oncològics i malalties cròniques, entre d’altres)
- Tramitació dels ajuts estipulats a la Llei de dependència
- Persones amb discapacitat o diversitat funcional
- Salut mental
- Obtenció del servei d’atenció domiciliària i de teleassistència
- Cura de la gent gran: opcions sobre centres residencials, centres de dia i centres sociosanitaris
- Atenció a la dona: espai de drets
- Atenció i prevenció de la violència masclista
- Assessorament sobre la infància i l’adolescència
- Assessorament als familiars dels arquitectes finats
Contacta’ns, estem amb tu!
El servei es dona de forma presencial a la seu del COAC a Barcelona, sempre a hores convingudes els dimecres de 9 a 16 h i els dijous de 9 a 14 h.
Per sol·licitar una entrevista es pot fer enviant un correu electrònic a treballsocial@coac.net o bé trucant al telèfon d’Atenció a l’Arquitecte 933067803.
La Pia Almoina de Girona commemora els 40 anys de BCIN
L’edifici de la Pia Almoina de Girona, seu de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) des de l’any 1979, celebra els 40 anys de la Declaració, per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de monument historicoartístic.
Per a commemorar la Declaració BCIN, la Demarcació de Girona del COAC està preparant una exposició permanent de la història de l’edifici, des dels seus orígens, on a l’època medieval va acollir una institució benèfica fundada per Arnau d’Escala l’any 1228 per donar almoina als pobres; com a Escoles Pies entre 1856 i 1972, període quan es realitzà la reforma historicista de la façana; i finalment, des de 1973 com a seu de la Demarcació de Girona del COAC, incloent-hi l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, l’Associació Girona Guide Services, i la cafeteria-restaurant Bau Bar.
L’edifici de la Pia Almoina de Girona (*)
L’edifici consta de planta baixa i tres pisos en el cos lateral dret (el més antic) i quatre en l'esquerre. Aquest es va crear a partir d'un nucli primitiu, situat al cantó nord-oest, que va anar creixent de manera orgànica, tot ampliant-se amb les successives adquisicions de cases veïnes.
Cal remarcar l'interès de les façanes. La principal, formada per un gran parament de carreus, presenta tres parts diferenciades. A la planta baixa, s'obren dues portes, la més gran amb arc de mig punt i dovelles de grans dimensions, coronada per una escultura de la Mare de Déu. En els dos pisos següents hi ha petites finestres coronelles, les del primer amb dues columnes i capitells i, les del segon, més senzilles, amb una sola columna. La composició segueix el model de l'arquitectura del gòtic civil català, semblant a la façana del carrer Sant Honorat del Palau de la Generalitat i la Casa de la Ciutat de Barcelona. El cos superior manté un mateix tipus d'obertura, encara que de menors dimensions, i coronen l'edifici uns merlets. La façana est, fruit d'una ampliació posterior, també ofereix tres cossos diferenciats, amb un mur gòtic inferior, construcció intermèdia renaixentista i arcuacions recents sota el teulat. La torre central articula i unifica els dos cossos laterals.
Amb la instal·lació de les Escoles Pies, l’any 1856, s'adequà l'edifici a ús escolar gràcies al projecte de Miquel Madurell i Rius. En aquest període, entre 1921 i 1926, és quan l'arquitecte Josep Danés restaurà la façana gòtica del nord amb criteris historicistes, modificant algunes obertures i afegint el pis superior amb els merlets. Aquest centre educatiu va romandre en funcionament, exceptuant els tres anys de la guerra civil, fins al 1973.
El 1973, el COAC comprà l’edifici a les germanes. Durant un breu període va haver-hi una reflexió sobre la reforma que s’havia de dur a terme. Finalment, entre 1973 i 1983 Jeroni Moner, Benet Cervera i Arcadi Pla van rehabilitar l'edifici per convertir-lo en la seu de la Demarcació de Girona del COAC. El projecte és una mostra d'intervenció contemporània en un edifici històric íntimament relacionat amb l'entorn del barri vell gironí. La intervenció que van fer a la façana del pati té un disseny geomètric, a base de volums construïts en ferro i vidre que se superposen a través de línies ascendents, una inclinada i l’altra, vertical.
El 1983, i un cop acabades les obres de canvi d’ús, el COAC ha realitzat diversos projectes per adaptar l’edifici als nous temps i als serveis que ha anat incorporant, com la biblioteca, la sala d’actes, l’arxiu històric i l'espai social i cultural situat a la planta baixa o, fins i tot, més recentment, una reforma de l’escala per adaptar-la als nous criteris d’eficiència energètica.
(*) Font: Fitxes de recerca de l’Arxiu Històric del COAC a Girona.
El crecimiento de la edificación a las comarcas gerundenses, marcado por pocos proyectos de gran superficie
En cuanto a la provincia de Girona, se desprenden las conclusiones siguientes:
Superfície visada
La superficie visada en 2018 en la provincia de Girona ha sido un 49% superior que la de 2017. En cifras absolutas, se han visado 863.632 m2. En el conjunto de Cataluña, durant el mismo periodo, la cifra se ha cerrado con un total de 4.503.486 m2 visados, un 15,27% más que en 2017.
En relación a estos datos, se debe puntualizar que la superfície visada, aunque muestra un augmento, sigue estando muy por debajo de lo que se podría considerar “normalidad”, ya que los datos previos son muy bajos.
De otro lado, este augmento coresponde en gran parte a los proyectos de gran envergadura (más de 10.000 m2) que se han visado en 2018, y que en Girona representan el 96% del augmento total de la superfície en la província. Se ha pasado de los 23.609 m2 visados en 2017 a los 296.167 m2 en 2018.
La mayoría de estos proyectos estan ubicados en la ciudad de Girona , y corresponden a: la renovación/ampliación deun equipamento sanitario, a la ampliación de un centro comercial y una promoción de viviendas. Este segundo hecho evidencia también la concentración de trabajo en pocos profesionales.
Tipología de edificación: obra nueva vs. gran rehabilitación
En las comarcas gerundenses, la obra nueva ha tenido un crecimiento superior al del año anterior (en concreto de un 90%). Por el contrario, la rehabilitación ha bajado un 1,5%, una situación muy similar a la de Barcelona, mientras que en el Ebro, Lleida y Tarragona tienen unos porcentajes ligeramente superiores.
Los datos de la rehabilitación son preocupantes, porque se tiene en que el parque edificado está cada vez más envejecido y que requiere una actualización urgente, denota que hace falta una estrategia generalizada en cuanto a la renovación urbana.
En este sentido, la Tabla de la Construcción de Girona, de la cual la Demarcación forma parte, creó el 2018 el Observatorio de la rehabilitación y renovación urbana de las Comarcas de Girona con el objetivo de analizar el estado de los municipios y aportar las respuestas y soluciones más convenientes: contrastar datos, recogerlos, sistematizarlos y editarlos para favorecer y estimular la diversidad de las aportaciones desde los sectores implicados y concretar las conclusiones en decisiones estratégicas y consensuadas.
Usos: vivienda/no vivienda
El 2018, en Girona se han proyectado 1.758 viviendas nuevas, cifra que supone un crecimiento del 47% respeto el año anterior. La no vivienda continúa mostrando una bajada en todas sus tipologías excepto sanidad y hostelería, pero responde a muchos pocos proyectos: la equipación sanitaria en la ciudad de Girona y 2 hoteles en la provincia de Girona. Esta misma situación se repite en el conjunto de Cataluña.
Es importante destacar que en estos ámbitos la actividad sigue siendo tan escasa que algunas actuaciones modifiquen mucho los porcentajes, sin poder consolidar todavía ninguna tendencia.
Vivienda
La vivienda en general ha seguido creciendo desde el 2013, cuando se visó la cifra más baja. Aun así, todavía estamos muy lejos de las 26.300 viviendas nuevas por año que la Agencia de la Vivienda de Cataluña considera necesarias para el periodo 2020-2024 (Según el Pla territorial sectorial de la vivienda en Cataluña, actualmente en fase de aprovación por parte de la Generalitat de Cataluña).
En cuanto a la provincia de Girona ,en cifras absolutas se han visado 1.758 viviendas nuevas, un 47% más que el año anterior.
Después de analizar los datos del 2018, la Junta de Gobierno del COAC ha expresado que la rehabilitación en el conjunto de Cataluña necesita un fuerte impulso:
Hace falta un impulso a la rehabilitación
Los arquitectos incidimos en la urgencia de impulsar la renovación urbana y la rehabilitación con el objetivo de resolver las necesidades en materia de seguridad, accesibilidad, salud y bienestar de las personas, así como la transición energética, todos ellos requeridos por los ODS de Naciones Unidas y que, en Cataluña, se materializan a través de la Agenda Urbana de Cataluña.
El 70% del parque residencial catalán (que cuenta con 3,8 millones de viviendas distribuidas en más de un millón de edificios) es anterior en 1980, por lo tanto, el camino de la renovación urbana y la rehabilitación se hace claramente indispensable. La ciudadanía está cada vez más concienciada, la administración pública está trabajando diagnosis y metodologías para hacerla posible, y los profesionales del sector disfrutamos del conocimiento, la tecnología y la metodología para revertir la situación del malogrado parque construido.
Sin embargo, los datos del visado explican una realidad diferente. La edificación en Cataluña crece sobre todo en obra nueva, los proyectos de rehabilitación bajan y tan solo representan un 27% en el conjunto de actividad de edificación. Mientras que los ciudadanos europeos gastan de media cerca de 1.400 € al año en rehabilitación, el gasto en nuestro país es de 700 €. Esta diferencia pone de manifiesto la conveniencia de actuar rápidamente para situar Cataluña en el mismo nivel que la mayoría de los países europeos, muchos de los cuales disfrutan de unos niveles de bienestar y felicidad superiores a los nuestros.
- Noticia sobre La edificación en el conjunto de Cataluña 2018
- Gráficas sobre la edificación en las comarcas gerundenses 2018