Debat Urbanístic a Rubí
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Delegació del Vallès va organizar un Debat urbanístic, el 16 de maig a les 18h al Castell de Rubí, amb les candidatures que tenen representació consistorial a Rubí i que es presenten a les eleccions municipals del proper 26 de maig.
Es va comptar amb la presència de:
Moisés Rodríguez del PSC-CP
Xavier Corbera d’ ERC-AM
Roberto Martín de Cs
Jaume Buscallà de JXR-JUNTS
Juan José Giner de PP
Andrés Medrano de ECP RUBÍ-ECG
Antoni García VR
Pau Sorrosal de PRIMARIES
Belén Cañizar d’AUP-AMUNT
Se’ls va fer arribar un decàleg de propostes urbanístiques i se’ls va plantejar preguntes per conèixer el punt de vista dels candidats sobre el futur de l'arquitectura i l'urbanisme a la ciutat.
L’estructura del debat es va formular realitzant una pregunta i donant la paraula als 10 grups. Després de cada pregunta es va permetre la intervenció als assistents (col·legiats i ciutadania).
Preguntes plantejades:
D’anteriors legislatures s’heretaran diversos projectes no finalitzats o que no han ni tan sols començat, quedant al calaix esperant temps millors.
Però també hi ha sobre la taula una sèrie de nous reptes a impulsar a la ciutat, per demanda ciutadana, per normes d’àmbit europeu o per necessitats socials i ambientals.
Dins d’aquests podríem parlar dels reptes de mobilitat elèctrica, la pacificació del trànsit, la recuperació de l’espai públic, la sostenibilitat en els edificis públics, l’augment de la salubritat dels habitatges privats passant per la revisió energètica dels mateixos, l’augment del parc d’habitatge protegit de lloguer, l’adaptació als nous models de família, i un llarg etcètera.
Caldria doncs concretar prioritats dins dels propers quatre anys.
Quins seran els seus grans objectius dins de l’àmbit urbanístic en la legislatura vinent?
Els objectius urbanístico-polítics de la ciutat queden reflectits en el Pla d’Ordenació General del municipi, partint d’unes premisses determinades de consolidació i creixement de ciutat.
El Pla General ha estat sobre la taula aquesta darrera legislatura, però ha quedat un projecte de moment, potser per manca de consens de ciutat.
El nou Pla General ha de permetre adaptar-se a una realitat econòmica i social canviant, ja sigui a través de les seves eines de desenvolupament o a través de modificacions puntuals del mateix Pla.
Com a eina de ciutat, com s’ha d’encarar la generació i aprovació d’aquest nou POUM tant necessari per al desenvolupament dels propers anys de la ciutat?
Entrant en temes concrets de la ciutat, sembla interessant la visió que els partits polítics puguin donar al tema de la nova mobilitat dins de la ciutat. És una prioritat per a aquest mandat o cal crear un consens més ampli en la realització d’intervencions importants per adaptar la ciutat a noves modalitats de transport (elèctric, missatgeria, bicicleta), amb intervencions urbanístiques importants que puguin per si mateixes generar canvis importants en la percepció de la ciutat per part dels ciutadans.
Quina és la seva opinió sobre l’influencia que podria tenir la nova mobilitat a Rubí?
Els ciutadans són els qui conformen les ciutats actuals. I com a tal, les polítiques d’habitatge han de respondre a millorar-ne l’accés a l’habitatge, millorar la qualitat de vida dels ciutadans, la salut a través de la millora dels edificis, la reducció de la demanda d’energia i la millora dels consums energètics.
També hi ha la part social de l’habitatge a millorar, com són les execucions hipotecàries, els desnonaments de famílies en risc d’exclusió, l’acaparament per part de bancs i fons d’inversió de part del parc d’habitatges de les ciutats, o els habitatges buits i tancats per especulació o per falta d’habitabilitat d’aquests.
El Pla local de l’habitatge ha de donar solució a aquestes problemàtiques i a d’altres en els propers anys, però cal un lideratge ferm per executar algunes d’aquestes mesures.
Quin és l’objectiu en matèria d’habitatge per a la legislatura vinent?
Satisfets de poder comptar amb les forces polítiques més representatives i també molt contents amb l'èxit de públic.
Vam comptar amb la presència dels mitjans de comunicació locals: Radio Rubí, Rubí TV, TOT Rubí i Diari de Rubí.
Es va comptar amb la presència de:
Moisés Rodríguez del PSC-CP
Xavier Corbera d’ ERC-AM
Roberto Martín de Cs
Jaume Buscallà de JXR-JUNTS
Juan José Giner de PP
Andrés Medrano de ECP RUBÍ-ECG
Antoni García VR
Pau Sorrosal de PRIMARIES
Belén Cañizar d’AUP-AMUNT
Se’ls va fer arribar un decàleg de propostes urbanístiques i se’ls va plantejar preguntes per conèixer el punt de vista dels candidats sobre el futur de l'arquitectura i l'urbanisme a la ciutat.
L’estructura del debat es va formular realitzant una pregunta i donant la paraula als 10 grups. Després de cada pregunta es va permetre la intervenció als assistents (col·legiats i ciutadania).
Preguntes plantejades:
D’anteriors legislatures s’heretaran diversos projectes no finalitzats o que no han ni tan sols començat, quedant al calaix esperant temps millors.
Però també hi ha sobre la taula una sèrie de nous reptes a impulsar a la ciutat, per demanda ciutadana, per normes d’àmbit europeu o per necessitats socials i ambientals.
Dins d’aquests podríem parlar dels reptes de mobilitat elèctrica, la pacificació del trànsit, la recuperació de l’espai públic, la sostenibilitat en els edificis públics, l’augment de la salubritat dels habitatges privats passant per la revisió energètica dels mateixos, l’augment del parc d’habitatge protegit de lloguer, l’adaptació als nous models de família, i un llarg etcètera.
Caldria doncs concretar prioritats dins dels propers quatre anys.
Quins seran els seus grans objectius dins de l’àmbit urbanístic en la legislatura vinent?
Els objectius urbanístico-polítics de la ciutat queden reflectits en el Pla d’Ordenació General del municipi, partint d’unes premisses determinades de consolidació i creixement de ciutat.
El Pla General ha estat sobre la taula aquesta darrera legislatura, però ha quedat un projecte de moment, potser per manca de consens de ciutat.
El nou Pla General ha de permetre adaptar-se a una realitat econòmica i social canviant, ja sigui a través de les seves eines de desenvolupament o a través de modificacions puntuals del mateix Pla.
Com a eina de ciutat, com s’ha d’encarar la generació i aprovació d’aquest nou POUM tant necessari per al desenvolupament dels propers anys de la ciutat?
Entrant en temes concrets de la ciutat, sembla interessant la visió que els partits polítics puguin donar al tema de la nova mobilitat dins de la ciutat. És una prioritat per a aquest mandat o cal crear un consens més ampli en la realització d’intervencions importants per adaptar la ciutat a noves modalitats de transport (elèctric, missatgeria, bicicleta), amb intervencions urbanístiques importants que puguin per si mateixes generar canvis importants en la percepció de la ciutat per part dels ciutadans.
Quina és la seva opinió sobre l’influencia que podria tenir la nova mobilitat a Rubí?
Els ciutadans són els qui conformen les ciutats actuals. I com a tal, les polítiques d’habitatge han de respondre a millorar-ne l’accés a l’habitatge, millorar la qualitat de vida dels ciutadans, la salut a través de la millora dels edificis, la reducció de la demanda d’energia i la millora dels consums energètics.
També hi ha la part social de l’habitatge a millorar, com són les execucions hipotecàries, els desnonaments de famílies en risc d’exclusió, l’acaparament per part de bancs i fons d’inversió de part del parc d’habitatges de les ciutats, o els habitatges buits i tancats per especulació o per falta d’habitabilitat d’aquests.
El Pla local de l’habitatge ha de donar solució a aquestes problemàtiques i a d’altres en els propers anys, però cal un lideratge ferm per executar algunes d’aquestes mesures.
Quin és l’objectiu en matèria d’habitatge per a la legislatura vinent?
Satisfets de poder comptar amb les forces polítiques més representatives i també molt contents amb l'èxit de públic.
Vam comptar amb la presència dels mitjans de comunicació locals: Radio Rubí, Rubí TV, TOT Rubí i Diari de Rubí.
16/05/2019
El COAC gana el premio al mejor estand de BB Construmat
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El estand ‘COAC 5.0’ que el Colegio de Arquitectos ha llevado a Construmat ha ganado el premio BB Construmat al mejor estand de la feria. Es el resultado de la apuesta que el COAC ha hecho por la innovación, la realidad virtual y las tecnologías del futuro, así como al programa de ponencias sobre investigación, nuevos perfiles profesionales, sostenibilidad y salud.
Las sinergias entre el COAC y las universidades de la UPC y La Salle-URL para el desarrollo de las propuestas de realidad virtual y aumentada en el estand es uno de los aspectos que el jurado del premio ha destacado. Y es que la experiencia de visitar el estand COAC 5.0 permite desde entrar al edificio de Plaza Nueva con gafas de realidad virtual hasta introducirse en proyectos arquitectónicos y urbanísticos a través de la realidad aumentada para modificarlos.
El jurado también ha destacado las distintas ponencias que durante los cuatro días se celebran en el estand, ya que han permitido “programar un contenido que reúne la arquitectura con los arquitectos de forma activa y colaborativa”. El programa del estand COAC 5.0 cuenta con las conferencias de los Grupos de Trabajo del COAC, profesores de la Escuela Sert y responsables de proyectos de investigación de las universidades UPC y La Salle.
Un proyecto hecho con futuros arquitectos
Además, el jurado también ha valorado que el diseño del estand del COAC surgiera de un concurso de ideas abierto a estudiantes de arquitectura de las universidades catalanas. El COAC recibió 12 propuestas, de las cuales ganó el proyecto 'Realitat3', de los estudiantes de La Salle-URL Anna Aranda Mayans, Valentina Cohen, Alan Ferrando Shearer, Óscar Segovia Castillo y Marc Zanón Ruiz.
Salón BB Construmat
El estand del COAC se podrá visitar hasta el 17 de mayo a BB Construmat (Recinto Gran Via, l’Hospitalet de Llobregat). Recordamos que los arquitectos colegiados pueden obtener credenciales gratuitas para acceder al salón mediante el código que encontrarán en el apartado Plus COAC.
15/05/2019
El COAC guanya el premi al millor estand a BB Construmat
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
L'estand 'COAC 5.0' que el Col·legi d'Arquitectes ha portat a Construmat ha guanyat el premi BB Construmat al millor estand de la fira gràcies a l'aposta que el COAC ha fet per la innovació, la realitat virtual i les tecnologies del futur i al programa de ponències sobre recerca, nous perfils professionals, sostenibilitat o salut.
Les sinergies entre el COAC i les universitats de la UPC i La Salle-URL per al desenvolupament de les propostes de realitat virtual i augmentada a l'estand és un dels aspectes que el jurat del premi ha destacat. I és que l'experiència de visitar l'estand COAC 5.0 permet des d'entrar a l'edifici de Plaça Nova amb ulleres de realitat virtual fins a introduir-se en projectes arquitectònics i urbanístics a través de la realitat augmentada per modificar-los.
El jurat s'ha ha posat èmfasi, igualment, en les diverses ponències que durant els quatre dies es desenvolupen a l'estand, ja que han permès "programar un contingut que reuneix l'arquitectura amb els arquitectes de forma activa i col·laborativa". El programa de l'estand COAC 5.0 compta amb conferències dels Grups de Treball del COAC, professors de l'Escola Sert i responsables de projectes de recerca de les universitats UPC i La Salle.
Un projecte fet amb futurs arquitectes
A més a més, el jurat també ha valorat que el disseny de l'estand del COAC sorgís d'un concurs d'idees obert a estudiants d'arquitectura de les universitats catalanes. El COAC va rebre 12 propostes, de les quals en va resultar guanyador el projecte 'Realitat3', dels estudiants de La Salle-URL Anna Aranda Mayans, Valentina Cohen, Alan Ferrando Shearer, Óscar Segovia Castillo i Marc Zanón Ruiz.
Saló BB Construmat
L'estand del COAC es podrà visitar fins al 17 de maig a BB Construmat (Recinte Gran Via, l'Hospitalet de Llobregat). Recordem que els arquitectes col·legiats poden obtenir credencials gratuïtes per accedir al saló mitjançant el codi que trobaran a l'apartat Plus COAC.
Les sinergies entre el COAC i les universitats de la UPC i La Salle-URL per al desenvolupament de les propostes de realitat virtual i augmentada a l'estand és un dels aspectes que el jurat del premi ha destacat. I és que l'experiència de visitar l'estand COAC 5.0 permet des d'entrar a l'edifici de Plaça Nova amb ulleres de realitat virtual fins a introduir-se en projectes arquitectònics i urbanístics a través de la realitat augmentada per modificar-los.
El jurat s'ha ha posat èmfasi, igualment, en les diverses ponències que durant els quatre dies es desenvolupen a l'estand, ja que han permès "programar un contingut que reuneix l'arquitectura amb els arquitectes de forma activa i col·laborativa". El programa de l'estand COAC 5.0 compta amb conferències dels Grups de Treball del COAC, professors de l'Escola Sert i responsables de projectes de recerca de les universitats UPC i La Salle.
Un projecte fet amb futurs arquitectes
A més a més, el jurat també ha valorat que el disseny de l'estand del COAC sorgís d'un concurs d'idees obert a estudiants d'arquitectura de les universitats catalanes. El COAC va rebre 12 propostes, de les quals en va resultar guanyador el projecte 'Realitat3', dels estudiants de La Salle-URL Anna Aranda Mayans, Valentina Cohen, Alan Ferrando Shearer, Óscar Segovia Castillo i Marc Zanón Ruiz.
Saló BB Construmat
L'estand del COAC es podrà visitar fins al 17 de maig a BB Construmat (Recinte Gran Via, l'Hospitalet de Llobregat). Recordem que els arquitectes col·legiats poden obtenir credencials gratuïtes per accedir al saló mitjançant el codi que trobaran a l'apartat Plus COAC.
15/05/2019
Debat urbanístic amb els alcaldables de Terrassa
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 14 de maig a les 18 h s’ha celebrat a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Terrassa un debat electoral amb les candidatures que tenen representació consistorial a Terrassa i que es presenten a les eleccions municipals del proper 26 de maig.
S’ha comptat amb la presència de:
· Marc Armengol del PSC-CP
· Xavier Matilla del TeC-ECG
· Carles Caballero d’ ERC-MES-AM
· Miquel Sàmper de JUNTS
· Javier González de Cs
· Marc Medina de la CUP-AMUNT
· Alejandro Rodríguez del PP
· Luisa Melgares de TxT
· Manuel Pérez de PODEM-IVE
· Mario Soria de PRIMÀRIES
Se’ls ha fet arribar un decàleg de propostes urbanístiques i se’ls ha plantejat quatre preguntes per conèixer el punt de vista dels candidats sobre el futur de l'arquitectura i l'urbanisme a la ciutat.
L’estructura del debat s’ha formulat realitzant una pregunta i donant la paraula als 10 grups. Després de cada pregunta s’ha permès la intervenció als assistents (col·legiats i ciutadania).
Preguntes plantejades:
1- D’anteriors legislatures s’heretaran diversos projectes no finalitzats o que no han ni tan sols començat, quedant al calaix esperant temps millors.
Però també hi ha sobre la taula una sèrie de nous reptes a impulsar a la ciutat, per demanda ciutadana, per normes d’àmbit europeu o per necessitats socials i ambientals.
Dins d’aquests podríem parlar dels reptes de mobilitat elèctrica, la pacificació del trànsit, la recuperació de l’espai públic, la sostenibilitat en els edificis públics, l’augment de la salubritat dels habitatges privats passant per la revisió energètica dels mateixos, l’augment del parc d’habitatge protegit de lloguer, l’adaptació als nous models de família, i un llarg etcètera.
Caldria doncs concretar prioritats dins dels propers quatre anys.
Quins seran els seus grans objectius dins de l’àmbit urbanístic en la legislatura vinent?
2- Els objectius urbanístico-polítics de la ciutat queden reflectits en el Pla d’Ordenació General del municipi i els documents que apareixen al seu voltant. Un d’ells és el catàleg de béns patrimonials, arquitectònics, arqueològics i naturals.
El catàleg de Terrassa ha quedat ja desfasat per la seva antiguitat i superat per les visions més obertes de catalogació actuals.
Cal afrontar una revisió del Catàleg de béns patrimonials, arquitectònics, arqueològics i naturals, i que alhora sigui més flexible en la incorporació de nous béns emergents per no tornar a caure en l’obsolescència en poc temps?
3- Entrant en temes concrets de la ciutat, sembla interessant la visió que els partits polítics puguin donar al concepte del campus urbà de la Universitat. Terrassa és reconeguda com a ciutat universitària, però no té el caliu de la universitat per la falta de cohesió del campus. Cal doncs afrontar la visió global d’un campus urbà i fer-lo compatible amb la vida ciutadana per obtenir beneficis comuns.
Quina és la seva opinió sobre la realització d’un canvi urbanístic per generar un campus universitari?
4- Els ciutadans són els qui conformen les ciutats actuals. I com a tal, les polítiques d’habitatge han de respondre a millorar-ne l’accés a l’habitatge, millorar la qualitat de vida dels ciutadans, la salut a través de la millora dels edificis, la reducció de la demanda d’energia i la millora dels consums energètics.
També hi ha la part social de l’habitatge a millorar, com són les execucions hipotecàries, els desnonaments de famílies en risc d’exclusió, l’acaparament per part de bancs i fons d’inversió de part del parc d’habitatges de les ciutats, o els habitatges buits i tancats per especulació o per falta d’habitabilitat d’aquests.
El Pla local de l’habitatge ha de donar solució a aquestes problemàtiques i a d’altres en els propers anys, però cal un lideratge ferm per executar algunes d’aquestes mesures.
Quin és l’objectiu en matèria d’habitatge per a la legislatura vinent?
Satisfets de poder comptar amb 10 forces polítiques que estan desenvolupant unes exposicions amb missatges clars i entenedors. També molt contents amb l'èxit de públic, un debat obert a la ciutadania interessada en conèixer el model de ciutat que defensen les diverses formacions polítiques, així com conèixer el punt de vista dels candidats sobre el futur de l'arquitectura i l'urbanisme a la ciutat.
Vam comptar amb la presència dels mitjans de comunicació locals.
S’ha comptat amb la presència de:
· Marc Armengol del PSC-CP
· Xavier Matilla del TeC-ECG
· Carles Caballero d’ ERC-MES-AM
· Miquel Sàmper de JUNTS
· Javier González de Cs
· Marc Medina de la CUP-AMUNT
· Alejandro Rodríguez del PP
· Luisa Melgares de TxT
· Manuel Pérez de PODEM-IVE
· Mario Soria de PRIMÀRIES
Se’ls ha fet arribar un decàleg de propostes urbanístiques i se’ls ha plantejat quatre preguntes per conèixer el punt de vista dels candidats sobre el futur de l'arquitectura i l'urbanisme a la ciutat.
L’estructura del debat s’ha formulat realitzant una pregunta i donant la paraula als 10 grups. Després de cada pregunta s’ha permès la intervenció als assistents (col·legiats i ciutadania).
Preguntes plantejades:
1- D’anteriors legislatures s’heretaran diversos projectes no finalitzats o que no han ni tan sols començat, quedant al calaix esperant temps millors.
Però també hi ha sobre la taula una sèrie de nous reptes a impulsar a la ciutat, per demanda ciutadana, per normes d’àmbit europeu o per necessitats socials i ambientals.
Dins d’aquests podríem parlar dels reptes de mobilitat elèctrica, la pacificació del trànsit, la recuperació de l’espai públic, la sostenibilitat en els edificis públics, l’augment de la salubritat dels habitatges privats passant per la revisió energètica dels mateixos, l’augment del parc d’habitatge protegit de lloguer, l’adaptació als nous models de família, i un llarg etcètera.
Caldria doncs concretar prioritats dins dels propers quatre anys.
Quins seran els seus grans objectius dins de l’àmbit urbanístic en la legislatura vinent?
2- Els objectius urbanístico-polítics de la ciutat queden reflectits en el Pla d’Ordenació General del municipi i els documents que apareixen al seu voltant. Un d’ells és el catàleg de béns patrimonials, arquitectònics, arqueològics i naturals.
El catàleg de Terrassa ha quedat ja desfasat per la seva antiguitat i superat per les visions més obertes de catalogació actuals.
Cal afrontar una revisió del Catàleg de béns patrimonials, arquitectònics, arqueològics i naturals, i que alhora sigui més flexible en la incorporació de nous béns emergents per no tornar a caure en l’obsolescència en poc temps?
3- Entrant en temes concrets de la ciutat, sembla interessant la visió que els partits polítics puguin donar al concepte del campus urbà de la Universitat. Terrassa és reconeguda com a ciutat universitària, però no té el caliu de la universitat per la falta de cohesió del campus. Cal doncs afrontar la visió global d’un campus urbà i fer-lo compatible amb la vida ciutadana per obtenir beneficis comuns.
Quina és la seva opinió sobre la realització d’un canvi urbanístic per generar un campus universitari?
4- Els ciutadans són els qui conformen les ciutats actuals. I com a tal, les polítiques d’habitatge han de respondre a millorar-ne l’accés a l’habitatge, millorar la qualitat de vida dels ciutadans, la salut a través de la millora dels edificis, la reducció de la demanda d’energia i la millora dels consums energètics.
També hi ha la part social de l’habitatge a millorar, com són les execucions hipotecàries, els desnonaments de famílies en risc d’exclusió, l’acaparament per part de bancs i fons d’inversió de part del parc d’habitatges de les ciutats, o els habitatges buits i tancats per especulació o per falta d’habitabilitat d’aquests.
El Pla local de l’habitatge ha de donar solució a aquestes problemàtiques i a d’altres en els propers anys, però cal un lideratge ferm per executar algunes d’aquestes mesures.
Quin és l’objectiu en matèria d’habitatge per a la legislatura vinent?
Satisfets de poder comptar amb 10 forces polítiques que estan desenvolupant unes exposicions amb missatges clars i entenedors. També molt contents amb l'èxit de públic, un debat obert a la ciutadania interessada en conèixer el model de ciutat que defensen les diverses formacions polítiques, així com conèixer el punt de vista dels candidats sobre el futur de l'arquitectura i l'urbanisme a la ciutat.
Vam comptar amb la presència dels mitjans de comunicació locals.
15/05/2019