8è Concurs fotogràfic COAC Comarques Centrals
Imatge:
© Marc Rifà
S'obre la convocatòria del 8è Concurs fotogràfic del COAC_CC a Instagram!
La Demarcació de les Comarques Centrals convoca el 8è Concurs fotogràfic, sota el lema "Geometria i forma en l'arquitectura". Convidem tothom a capturar les formes i geometries que defineixen l'arquitectura, explorant la bellesa i l'harmonia que s'amaga en cada detall constructiu.
El concurs s'iniciarà el 17 de setembre i s'allargarà fins al 25 de novembre de 2024. Per participar, només cal compartir les vostres fotografies a Instagram amb l'etiqueta #8concurs_cc, mencionar i seguir el perfil oficial del @coac_comarquescentrals.
Per consultar les bases cliqueu aquí.
Col·labora:
16/09/2024
El COAC col·labora amb el Tomorrow.Building World Congress, organitzat en el marc de l'Smart City
Imatge:
Tomorrow.Building World Congress
Un any més, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya col·labora amb l’Smart City Expo World Congress (SCEWC), l'esdeveniment de referència a nivell mundial sobre innovació urbana, que se celebrarà a la Fira de Barcelona del 5 al 7 de novembre de 2024.
Concretament, el COAC dona suport al Tomorrow.Building World Congress (TBWC), la trobada d'experts i líders del sector de la construcció que, en el marc del saló Smart City, vol potenciar la transició verda i digital d'edificis i infraestructures urbanes. L'objectiu del congrés és promoure un canvi positiu en la manera de dissenyar, construir, renovar i gestionar edificis i infraestructures, avançant cap a un model circular i digitalitzat que garanteixi l'eficiència i la resiliència.
L'esdeveniment d'enguany se centrarà en set temes estratègics que cobreixen les qüestions clau per a la construcció sostenible: tecnologia de disseny, arquitectura avançada, planificació urbana i paisatgisme, infraestructures intel·ligents, edificis descarbonitzats, tecnologia de la construcció i vida innovadora.
Beneficia't d'aquesta col·laboració
Concretament, el COAC dona suport al Tomorrow.Building World Congress (TBWC), la trobada d'experts i líders del sector de la construcció que, en el marc del saló Smart City, vol potenciar la transició verda i digital d'edificis i infraestructures urbanes. L'objectiu del congrés és promoure un canvi positiu en la manera de dissenyar, construir, renovar i gestionar edificis i infraestructures, avançant cap a un model circular i digitalitzat que garanteixi l'eficiència i la resiliència.
L'esdeveniment d'enguany se centrarà en set temes estratègics que cobreixen les qüestions clau per a la construcció sostenible: tecnologia de disseny, arquitectura avançada, planificació urbana i paisatgisme, infraestructures intel·ligents, edificis descarbonitzats, tecnologia de la construcció i vida innovadora.
Beneficia't d'aquesta col·laboració
Vols assistir-hi? Disposem d'un nombre limitat d'entrades gratuïtes que es lliuraran entre els arquitectes col·legiats que ens facin arribar la seva petició a comunicacio@coac.net. En cas que s'esgotin aquestes entrades, la resta dels col·legiats gaudiran d'un 25% de descompte.
Per a l'edició d'enguany, s'esperen més de 25.000 professionals de 800 ciutats i més de 600 ponents internacionals que compartiran la seva visió sobre com construir un entorn urbà més sostenible i habitable. No t'ho perdis!
Per a més informació, visita el web de Tomorrow.Building
6/09/2024
Miguel Milá, proyectista de artefactos
Imatge:
Miguel Milá en el COAC en la inauguración de la exposición "Correa&Milá en perspectiva" en 2023 © COAC
Conocí a Miguel cuando, en el segundo curso de carrera, junto a Lluís Clotet, comencé a trabajar en el estudio de Federico Correa y Alfonso Milà. Hablo de 1962, hace de ello más de sesenta años. Miguel colaboraba en los proyectos de amueblamiento del estudio. Había comenzado la carrera de Arquitectura pero, agobiado por los repetidos cates de matemáticas superiores y cálculo diferencial, la había abandonado hacía poco. Él aseguraba que fue el día más feliz de su vida, pero Federico le recriminaba que fuese una renuncia perezosa. Aunque Miguel abandonó los estudios, nunca dejó de pensar como un arquitecto, en particular como José Antonio Coderch, maestro admirado por todos nosotros.
Desde un principio, aquel dandy motorizado, algo tartamudo y dotado de la elegancia, la ironía y el humor característicos de su familia, me cayó de maravilla. Ha sido una amistad nuca interrumpida desde entonces.
Recuerdo el desplazamiento a San Sebastián con motivo de la inauguración de una tienda que BD, en colaboración con Peñita Ganchegui, abría en aquella ciudad. En aquellos años, BD había rescatado la producción de la lámpara TMC, que se hallaba descatalogada, y la relación con Miguel era fluida y frecuente. Con él, los arquitectos de Studio Per, nos fuimos a San Sebastián en una furgoneta Volkswagen. Durante el viaje, Miguel nos ofreció un amplio e inolvidable repertorio de rancheras mexicanas. Afición que no le abandonó ya que, hace muy poco, le pregunté al músico Alfonso de Vilallonga cómo había encontrado a Miguel -que ya estaba delicado- en su última visita. Alfonso me dijo que lo había visto animado, que habían cantado bastante.
Varias veces he comentado con compañeros de profesión que los arquitectos tienen una determinada manera de afrontar los proyectos de diseño algo distinta de los puros diseñadores industriales. Si pensamos en los diseños de Aalto, de Jacobsen, de Eames, de Mollino, de Ponti, de Magistretti… encontramos algo de Milá: un proyectista de artilugios discretos, bellos y convincentes.
Oscar Tusquets Blanca
15 de agosto de 2024
Desde un principio, aquel dandy motorizado, algo tartamudo y dotado de la elegancia, la ironía y el humor característicos de su familia, me cayó de maravilla. Ha sido una amistad nuca interrumpida desde entonces.
Recuerdo el desplazamiento a San Sebastián con motivo de la inauguración de una tienda que BD, en colaboración con Peñita Ganchegui, abría en aquella ciudad. En aquellos años, BD había rescatado la producción de la lámpara TMC, que se hallaba descatalogada, y la relación con Miguel era fluida y frecuente. Con él, los arquitectos de Studio Per, nos fuimos a San Sebastián en una furgoneta Volkswagen. Durante el viaje, Miguel nos ofreció un amplio e inolvidable repertorio de rancheras mexicanas. Afición que no le abandonó ya que, hace muy poco, le pregunté al músico Alfonso de Vilallonga cómo había encontrado a Miguel -que ya estaba delicado- en su última visita. Alfonso me dijo que lo había visto animado, que habían cantado bastante.
Varias veces he comentado con compañeros de profesión que los arquitectos tienen una determinada manera de afrontar los proyectos de diseño algo distinta de los puros diseñadores industriales. Si pensamos en los diseños de Aalto, de Jacobsen, de Eames, de Mollino, de Ponti, de Magistretti… encontramos algo de Milá: un proyectista de artilugios discretos, bellos y convincentes.
Oscar Tusquets Blanca
15 de agosto de 2024
15/08/2024
Miguel Milá, projectista d’artefactes
Imatge:
Miguel Milá a la inauguració al COAC de l'exposició "Correa&Milá en perspectiva" el 2023 © COAC
Vaig conèixer en Miguel quan, al segon curs de carrera, juntament amb Lluís Clotet, vaig començar a treballar a l’estudi de Federico Correa i Alfonso Milà. Parlo de l’any 1962, fa més de seixanta anys. En Miguel col·laborava en els projectes de mobiliari de l’estudi. Havia començat la carrera d’Arquitectura però, aclaparat pels repetits suspensos de matemàtiques superiors i càlcul diferencial, l’havia abandonat feia poc. Ell assegurava que va ser el dia més feliç de la seva vida, però en Federico li recriminava que fos una renúncia mandrosa. Tot i que en Miguel va abandonar els estudis, mai va deixar de pensar com un arquitecte, en particular com José Antonio Coderch, mestre admirat per tots nosaltres.
Des del principi, aquell dandi motoritzat, una mica tartamut i dotat de l’elegància, la ironia i l’humor característics de la seva família, em va caure de meravella. Ha estat una amistat mai interrompuda des de llavors.
Recordo el desplaçament a Sant Sebastià amb motiu de la inauguració d’una botiga que BD, en col·laboració amb Peñita Ganchegui, obria en aquella ciutat. Aquells anys, BD havia rescatat la producció de la làmpada TMC, que es trobava descatalogada, i la relació amb en Miguel era fluïda i freqüent. Amb ell, els arquitectes d'Studio Per, vam anar a Sant Sebastià en una furgoneta Volkswagen. Durant el viatge, en Miguel ens va oferir un ampli i inoblidable repertori de ranxeres mexicanes. Afició que no l’ha abandonat, ja que, fa ben poc, li vaig preguntar al músic Alfonso de Vilallonga com havia trobat en Miguel -que ja estava delicat- en la seva última visita. L’Alfonso em va dir que l’havia vist animat, que havien cantat força.
Diverses vegades he comentat amb companys de professió que els arquitectes tenen una manera determinada d’afrontar els projectes de disseny una mica diferent dels dissenyadors industrials purs. Si pensem en els dissenys d’Aalto, de Jacobsen, d’Eames, de Mollino, de Ponti, de Magistretti… hi trobem alguna cosa d’en Milá: un projectista d’artefactes discrets, bells i convincents.
Oscar Tusquets Blanca
15 d'agost de 2024
Des del principi, aquell dandi motoritzat, una mica tartamut i dotat de l’elegància, la ironia i l’humor característics de la seva família, em va caure de meravella. Ha estat una amistat mai interrompuda des de llavors.
Recordo el desplaçament a Sant Sebastià amb motiu de la inauguració d’una botiga que BD, en col·laboració amb Peñita Ganchegui, obria en aquella ciutat. Aquells anys, BD havia rescatat la producció de la làmpada TMC, que es trobava descatalogada, i la relació amb en Miguel era fluïda i freqüent. Amb ell, els arquitectes d'Studio Per, vam anar a Sant Sebastià en una furgoneta Volkswagen. Durant el viatge, en Miguel ens va oferir un ampli i inoblidable repertori de ranxeres mexicanes. Afició que no l’ha abandonat, ja que, fa ben poc, li vaig preguntar al músic Alfonso de Vilallonga com havia trobat en Miguel -que ja estava delicat- en la seva última visita. L’Alfonso em va dir que l’havia vist animat, que havien cantat força.
Diverses vegades he comentat amb companys de professió que els arquitectes tenen una manera determinada d’afrontar els projectes de disseny una mica diferent dels dissenyadors industrials purs. Si pensem en els dissenys d’Aalto, de Jacobsen, d’Eames, de Mollino, de Ponti, de Magistretti… hi trobem alguna cosa d’en Milá: un projectista d’artefactes discrets, bells i convincents.
Oscar Tusquets Blanca
15 d'agost de 2024
15/08/2024