Propers Actes
Nuevo ciclo: Inteligencia artificial y arquitectura....
Nuevo ciclo: Inteligencia...
5 làmpades de Coderch, editades per TUNDS, il·luminen l’espai La Sala del COAC
Les làmpades, cedides temporalment per Rafael Salvador, renebot de Coderch, inclouen models tan emblemàtics com la DISA, la inèdita CISTER i la JUNCO. Aquesta cessió permet un apropament al talent de Coderch en l’àmbit lumínic, caracteritzat per una combinació única d’elegància, funcionalitat i artesania.
Així, la mostra s’inscriu en un diàleg més ampli entre arquitectura i arts plàstiques, ressaltant la capacitat de l’avantguarda catalana per crear nous imaginaris emocionals. Aquest esperit ha quedat palès a l’Espai Coderch-Guinovart-Tàpies que s’ha pogut visitar durant la celebració del Curset de Patrimoni, amb una projecció d’imatges inèdites cedides per les famílies respectives.
Les làmpades estaran exposades fins al 5 de març de 2025.
TUNDS, el respecte i l’herència
L’empresa TUNDS reedita i comercialitza les làmpades dissenyades per JA Coderch. Les peces exemplifiquen la filosofia de l’arquitecte, que perseguia sempre la senzillesa i l’honestedat en les seves creacions.
La cessió temporal de les làmpades ha estat possible gràcies a l’esforç de Rafael Salvador per mantenir viu el llegat del seu oncle a través de la preservació i reedició d’aquests dissenys, que continuen captivant les noves generacions.
Presentació de l'Agrupació d'Arquitectes Sènior/a a la Demarcació de l'Ebre
El proper dimarts 3 de desembre a les 17.30 h tindrà lloc a la seu de la Demarcació de l'Ebre la presentació de l’Agrupació d’Arquitectes Sènior/a del COAC.
L'Agrupació té per objectiu oferir serveis i defensar els drets dels arquitectes majors de seixanta anys, estiguin en actiu o jubilats. Així, té la voluntat de servir a la societat en general i als arquitectes en concret mitjançant l'acompanyament, l'intercanvi d'experiències i la cultura, per a la millora de la qualitat de vida i la salut.
A continuació, tindrem la presentació del llibre “Antoni Puig Gairalt. Arquitecte i humanista (1888-1935)”, a càrrec de la seva autora i membre de l’Agrupació d’Arquitectes Sènior Marta Cervelló.
En la mort de Miós Nadal i Casaponsa
La Miós era una dona de caràcter, vitalista, ferma i decidida, una dona valenta i generosa, molt lligada al seu Empordà natal, i tenia un gran esperit crític i un optimisme en la feina que es podia fer per millorar el que no ens agradava. Era de les primeres arquitectes que exercien a Girona, seguint, en certa manera, l’exemple de la seva mare, la Dra. Casaponsa, metgessa pionera a les comarques gironines.
Continuo mirant enrere i recordo amb tendresa la creació del GAP (Gabinet d’Assessorament Popular), que va impulsar per donar suport als creixents moviments ciutadans; la seva llarga batalla en la redacció i posada en marxa del Pla Comarcal de La Bisbal; la lluita per la conservació del paisatge, de les Gavarres, el Cap Norfeu, els aiguamolls de l’Empordà, la Volta de l’Ametller, el Montgrí ... Tot afegit a la seva feina d’arquitecte, molt vinculada a projectes pel Departament d’Ensenyament i altres equipaments i a habitatges de promoció pública.
Eren una família on l’arquitectura es vivia d’una manera total, en el que el pare, la mare i els dos fills eren arquitectes. Les seves cases a La Bisbal i Girona eren – són – una meravella.
Una darrera anècdota significativa que em van explicar els fills al tanatori: fa poc, en una de les freqüents cites hospitalàries, un metge li va preguntar si ella havia sigut arquitecta. No, va respondre enfadada, no en vaig ser, en soc! I quan m’adobeu i pugui tornar a casa, tornaré a fer arquitectures!
Miós, et trobarem molt a faltar.
Carles Bosch Genover
Mor l'arquitecta Miós Nadal
L'arquitecta catalana Miós Nadal Casaponsa ha mort el dimarts 19 de novembre als 81 anys.
Amb l'estudi Escribà&Nadal havia treballat en projectes residencials, com la Casa Blava a La Bisbal d'Empordà, o els Habitatges a la Vila Olímpica de Banyoles, així com equipaments públics com el Cementiri Nou de Girona o, més recentment, l'Escola Josep Pallach, de Figueres.
Als anys 70 l'estudi es va implicar en moviments com el Congrés de Cultura Catalana, Salvem les Gavarres i Unió de Pagesos. La societat també va oferir suport a diferents iniciatives per la defensa del territori: Port de Roses i Cap Norfeu, Volta de l’Ametller a Sant Feliu de Guíxols, primera envestida de Salvem Castell i la Pineda d’en Goriz, redacció de la Llei dels Aiguamolls de l’Empordà, etc.
L'any 1975 Escribà&Nadal va guanyar el concurs per a la redacció del Pla General d’Ordenació de La Bisbal d'Empordà i de quinze municipis del seu entorn. Entre les fites assolides cal destacar que es va evitar la urbanització de la part de les Gavarres compresa en l’àrea de planejament, es va preservar la imatge dels pobles i es va controlar rigorosament el seu creixement.
Durant els últims temps l'estudi ha treballat en la remodelació de masies (mas Falgueres i mas Pagès, de Cassà de la Selva, entre d’altres) i en el Museu Terracotta de La Bisbal, projecte reconegut als Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona 2020 amb la Menció Especial de Patrimoni.