Comunicat del COAC davant la tragèdia de la DANA
Volem transmetre el nostre suport incondicional a totes les persones afectades i reafirmem el nostre compromís de col·laboració activa amb les institucions, tant a nivell autonòmic com estatal, per contribuir a la ràpida recuperació i reconstrucció de les zones devastades. Sabem que, davant d'aquesta situació, els nostres companys arquitectes es troben ja, de forma voluntària i desinteressada, treballant a les àrees afectades per oferir ajuda professional i humana als damnificats.
Així doncs, volem reconèixer i agrair la tasca de tots aquells que estan aportant el seu temps i coneixement en aquests moments crítics, demostrant una vegada més el compromís de la nostra professió amb el benestar i la seguretat de la societat.
Àgora: no parlem d'honoraris
Es tractaran temes essencials com la valoració de costos en l'administració i en despatxos professionals, i comptarem amb la participació d'experts del sector.
Per tractar tots aquests temes, comptarem entre d'altres amb la participació de Sònia Oliveras, directora general del COAC; Arcadi Viñas, secretari tècnic del COAC; Elena Orteu, sòcia directora de Search & Drive Management Consultants; Sebastià Jornet, president de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya; Pere González-Nebreda, arquitecte DALF; Ferran Bermejo, director tècnic de l'ITeC; Francesc Pla, cap del Servei d’Arquitectura, Enginyeria i Paisatge de l’AMB; Ignasi de Moner, director de gestió de projectes de BIMSA; i Josep Maria Gutiérrez, arquitecte.
Consulta el programa
Consulta el document de resum dels temes tractats a la trobada
Vols formar part de la comunitat Àgora?
Ens agradaria poder anar creant una “comunitat Àgora” amb totes les persones interessades en la participació d’aquests debats oberts per tal d’anar comunicant més detalladament els avenços en les accions que es duen a terme des del Col·legi al respecte, així com per divulgar les properes trobades Àgora que es realitzin.
Si t'interessa formar part d’aquesta comunitat i seguir rebent la informació i activitats relacionades, apunta't a la comunitat Àgora.
Mor l'arquitecte Bernat Catllar i Gosà
Nasqué el 1948 a Perpinyà, on ha mort aquesta setmana. Reposarà divendres a Sellagosa. El seu petit país és una comuna de la república francesa adjacent a l'enclau de Llívia. En Bernat se'n feia passeres amunt i avall de la ratlla burocràtica. De la francesa a l'espanyola, però sempre Cerdanya. El paisatge que compartia amb el poeta Jordi Pere Cerdà que ens va fer conèixer als companys gironins i empordanesos. Anades i tornades de Cerdanya a Ripollès. De Toulouse a Barcelona. De París a Lleida i a Girona.
Arquitecte des de 1976. Inicià la recerca en arxius cartogràfics que portà finalment al cap dels anys a dues publicacions fonamentals per la cultura geogràfica del país: El 1987 l'Atlas de Lleida, amb Josep Lladonosa i Pere Armengol, i el 1994 l'Atlas de Girona ciutat i l'Atlas de les ciutats de Girona, amb Josep Riera i Ramon Castells. En matèria documental el Col·legi d'Arquitectes assumí, subsidiàriament, una funció d'Estat, com ho havia fet abans amb els pioners inventaris de patrimoni i l'oficina d'informació urbanística. A càrrec de l'esforç econòmic dels arquitectes i amb l'expertesa i la devoció d'en Bernat i els seus companys varen posar les bases d'un accés ordenat -molt abans del món digital- a milers de documents cartogràfics que permeten analitzar el territori i els fets urbans. N'és prova indiscutible la continuada citació en assajos i recerques.
La vinculació amb Girona més enllà del treball amb en Josep i en Ramon va continuar amb col·laboracions intel·lectuals en diversos grups ( Fuses / Viader, Birulés / Cabré / Romans...) i sobretot en dedicar-se professionalment a l'arxiu històric. La seva inquietud, amb l'ajut de les tècniques Rosa Mª Gil i Gemma Domènech, va permetre posar a l'abast del públic diferents fons: Martorell, Catà, Masó...
Mentrestant i fins ara mateix les passeres amunt i avall entre Toulouse i les nostres comarques li permetien treballar sobre personatges dels veïns del nord, els seus altres conciutadans, i a la vegada ens feien sentir, al seu costat, un xic més europeus. El fotògraf Jean Dieuzaide, l'arquitecte Fabien Castaing, els projectes de Le Corbusier, l'arquitectura del segle XX al departament del Tarn...
L'últim dia que ens vam trobar fou el 16 de desembre de 2022 a la casa dels nassos d'Olot, seu de la Delegació de la Garrotxa. Hi havia baixat des de la muntanya i jo hi havia pujat des de la plana per parlar de l'arquitecte Bertomeu Agustí i Vergés. En acabat, amb els cabells flamejant, el front ampli acaronat per la mà oberta i la mirada penetrant i entremaliada, em va xiuxiuejar un suggeriment de recerca que no haurem tingut temps de completar junts (la relació entre les represàlies polítiques de postguerra i les vides íntimes dels arquitectes olotins durant la revolució). Ahir en Frederic Cabré deia que també ens haurà quedat pendent la trobada al paradís secret de S'Alguer. I ara m'expliquen que és en premsa un nou llibre sobre l'arquitecte Emili Donato escrit per en Bernat amb Josep Mª Rovira i Enric Granell...
Amb el treball enorme que ha deixat fet i fent-se, no s'esfumaran pas ni l'arrelament a la terra que mantenia ni la passió intel·lectual cosmopolita que ens va aportar.
Joan Falgueras
101 anys de la visita a Tortosa de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya
A la crònica s'expliquen tots els detalls d'aquesta sortida, un dels molts viatges organitzats per l'Associació com a extensió acadèmica. Aquests viatges queden reflectits a l'exposició ‘Hors d’oeuvres’, que es pot visitar a la seu del COAC de Barcelona fins al 2 de febrer.
A la ciutat de Tortosa, el grup de membres de l'Associació va visitar l'interior de la Catedral de Santa Maria i van pujar a les cobertes de les naus gòtiques, des d'on es pot gaudir de la panoràmica urbana. També van visitar el col·legi de Sant Lluís Gonzaga, joia del Renaixement català, i l'Observatori de l’Ebre, a Roquetes.
L'arquitecte Antoni López Daufí, actualment arxiver al COAC-Ebre, va ser vocal de Cultura de la Demarcació entre els anys 2002 i 2007 i entre 2014 i 2022, i secretari de la Demarcació entre el 2022 i 2023. És autor del llibre "Escrits a una ciutat ben murada" i de la "Guia d’Arquitectura de la Demarcació de l’Ebre", publicada pel COAC, i coautor de "El Poble Nou. La darrera colonització del delta de l'Ebre".
Podeu descarregar l'article aquí.