En memòria de Jordi Salgas Rich
Jordi Salgas Rich va entrar a formar part de l’equip humà de la Demarcació de Girona als voltants de l’any 1977, quan el president Enric Xutglà li demanà d’assessorar el col·lectiu en temes de responsabilitat legal. Posteriorment, amb Francesc Hereu com a president, va assessorar a la Junta Directiva en la modificació dels Estatuts dels anys vuitanta, i també a molts arquitectes en les reclamacions d’honoraris. També va formar part de l’Oficina d’Informació Urbanística (OIU); era habitual que acompanyés als arquitectes responsables de l’oficina en reunions on es decidia sobre el planejament urbanístic de la província. Posteriorment, quan es creà la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya a Girona, va ser vocal de la Ponència Tècnica durant molts anys. I, des del 1988 també estava vinculat a Asemas, on defensava els mutualistes en cas de demanda o reclamació.
Des de la Demarcació de Girona ens unim al dol de la seva família i amics. Ens ha deixat una bona persona i un gran professional.
Una llarga trajectòria
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona l’any 1969, tenia el seu despatx professional a l’avinguda Jaume I de Girona. Des dels seus inicis, va conjugar l’exercici de la professió amb la de docent, exercint en entitats com la Cambra de Comerç de Girona, l’Escola de Gestió Empresarial de Girona i de la Universitat de Girona on va ser professor del Grau Superior en Gestió de l’Edificació i va aconseguir implementar el Màster Europeu sobre “Dret Immobiliari, de la Construcció i Urbanisme”. A més del COAC, també va estar vinculat amb altres col·legis professionals com els de l’Agent de la Propietat Immobiliària de Girona, el d’Administrador de Finques de Girona, el d’Enginyers i Economistes i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Girona, d’on n’havia estat el coordinador de l’àrea d’administratiu de l’Escola de Pràctica Jurídica.
També va promoure la constitució de l’Associació per a l’Arbitratge i constitució del Tribunal Arbitral de Girona a les Comarques de Girona per encàrrec de la Cambra de Comerç de Girona, al que es varen sumar les Cambres de Comerç de Sant Feliu de Guíxols i de Palamós i diversos Col·legis Professionals (Col·legis d’Economistes, de Corredors de Comerç, d’Advocats, d’Arquitectes, d’Enginyers, d’Agents de la Propietat Immobiliària, d’Administradors de Finques).
La Delegación Garrotxa- Ripollès del COAC se traslada a la Casa Serra
La voluntad de cambiar de sede surgió en marzo de 2017, coincidiendo con la participación del colectivo de arquitectos de la Garrotxa y el Ripollès en la redacción del Plan Integral de Acciones de Mejora (PIAM) del Núcleo Antiguo de Olot. En aquel momento, surgió la idea de trasladar la sede colegial a una planta baja, en un local situado en el centro de la ciudad, de forma que permitiera apostar por la reactivación del núcleo antiguo, pasando así de las palabras a los hechos.
23 años en la ciudad de Olot
El año 1997, el COAC abrió la Delegación Garrotxa-Ripollès en la Casa Artigas de Olot, obra del arquitecto Esteve Pujol. La sede estaba ubicada en el primer piso, en un espacio con funciones de oficina administrativa donde hacer encuentros colegiales y conferencias de pequeño formato y que durante 23 años ha permitido crecer al colectivo de arquitectos y a la entidad, y ser presentes dentro de la sociedad olotina.
Con el traslado a la planta baja de la Casa Serra se abre una nueva etapa. La Casa Serra, conocida popularmente como la casa de las narices, cumple con la ubicación y situación a pie de calle, premisas que se había marcado el colectivo y, a la vez, permite apostar por la rehabilitación y por el patrimonio arquitectónico. En esta nueva sede, el COAC hace valer la arquitectura racionalista del edificio, que con su planta diáfana permite tener un espacio polivalente donde organizar encuentros, jornadas de trabajo, exposiciones, conferencias, entre otras actividades, y continuar con los proyectos que lleva a cabo la Delegación: la participación en el PIAM del Núcleo Antiguo y el de San Miquel de Olot; la colaboración con Lluèrnia, el Festival del fuego y de la luz; y las acciones con la Escuela de Arte y Superior de Diseño de Olot. Este espacio también permitirá iniciar nuevos proyectos con los que ya se está trabajando desde hace meses como son los encuentros con estudiantes de arquitectura; la colaboración con el mundo educativo; la colaboración con entidades y la difusión de la arquitectura y de la profesión de arquitecto.
La Delegació Garrotxa- Ripollès del COAC es trasllada a la Casa Serra
La voluntat de canviar a una nova seu apareix el març del 2017, coincidint amb la participació del col·lectiu d’arquitectes de la Garrotxa i el Ripollès en la redacció del Pla Integral d’Accions de Millora (PIAM) del Nucli Antic d’Olot. En aquell moment, va sorgir la idea de traslladar la seu col·legial a una planta baixa, en un local situat al centre de la ciutat, de manera que permetés apostar per la reactivació del nucli antic, passant així de les paraules als fets.
23 anys a la ciutat d'Olot
L’any 1997, el COAC va obrir la Delegació Garrotxa-Ripollès a la Casa Artigas d’Olot, obra de l’arquitecte Esteve Pujol. La seu estava ubicada al primer pis en un espai amb funcions d’oficina administrativa on fer trobades col·legials i conferències de petit format i que durant 23 anys ha permès créixer el col·lectiu d’arquitectes i l’entitat, i ser presents dins la societat olotina.
Amb el trasllat a la planta baixa de la Casa Serra s’obre una nova etapa. La Casa Serra, coneguda popularment com la casa dels nassos, compleix amb la ubicació i situació a peu de carrer, premisses que s’havia marcat el col·lectiu i, alhora, permet apostar per la rehabilitació i pel patrimoni arquitectònic. En aquesta nova seu, el COAC fa valdre l’arquitectura racionalista de l’edifici, que amb la seva planta diàfana permet tenir un espai polivalent on organitzar trobades, jornades de treball, exposicions, conferències, entre altres activitats, i continuar amb els projectes que duu a terme la Delegació: la participació en el PIAM del Nucli Antic i el de Sant Miquel d’Olot; la col·laboració amb Lluèrnia, el Festival del foc i de la llum; i les accions amb l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot. Aquest espai també permetrà iniciar nous projectes que s’estan treballant des de fa mesos com són les trobades amb estudiants d’arquitectura; la col·laboració amb el món educatiu; la col·laboració amb entitats i la difusió de l’arquitectura i de la professió d’arquitecte.
S'engega l'elaboració del Pacte Nacional per a la Renovació Urbana, amb la participació del COAC
D'aquesta manera, s’engega el procés d’elaboració del PNRU, que vol ser un marc de referència on consensuar les polítiques de rehabilitació urbana els propers anys, integrant vessants com la sostenibilitat, l’eficiència energètica, la mobilitat associada a les noves tecnologies o els nous instruments de governança.
El document vol donar resposta a les necessitats d'un parc residencial català envellit, el 70% del qual ja té més de 40 anys d'antiguitat, i amb àrees urbanes que, malgrat ser pols d'innovació i oportunitats, també arrosseguen desigualtats socials i econòmiques, amb desequilibris ambientals. A aquest fet s'hi sumen els canvis derivats dels nous models econòmics i el canvi climàtic.
La resposta als nous reptes, doncs, ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar el teixit existent amb criteris de sostenibilitat i posant la qualitat de vida de les persones en primer terme, tal com ha posat de manifest la pandèmia de la COVID-19.
Abordatge multisectorial
Per tal d’estimular la renovació del parc urbà, al 2019 les administracions públiques catalanes van dedicar un total de 50,6 milions a ajuts i inversions directes que van permetre rehabilitar 29.016 habitatges, a més de la línia de crèdit de l’Institut Català de Finances per valor de 100 milions d’euros per a despeses de rehabilitació.
Això no obstant, segons dades del COAC, en termes globals, la rehabilitació a Catalunya continua sent molt testimonial. Així, els projectes de rehabilitació que es visen al nostre país tan sols representen un 26% de la superfície total visada, la majoria projectes no residencials.
Davant d'aquesta situació, i tal com ha manifestat la degana del COAC a la reunió del Consell Estratègic del PNRU, "cal revertir la situació de forma més estratègica, deixant que el sector tingui més protagonisme en la recuperació econòmica del país i en la resposta als reptes i compromisos amb l'Agenda Urbana, i especialment la resposta al canvi climàtic, prioritzant els projectes de renovació urbana amb polítiques i instruments que la facin possible".
Així doncs, el PNRU, que es preveu que vegi la llum la primavera del 2021, pretén abordar la rehabilitació d'edificis des de diferents vessants, des de la connectivitat de les comunitats a les noves tipologies d'habitatge, l'accessibilitat, la millora energètica o la incorporació de nous materials constructius. La integració de totes aquestes perspectives no només milloraria la qualitat de vida dels veïns sinó que també ajudaria a reorientar el sector de la construcció, més centrat tradicionalment en l’obra nova.
El Pacte Nacional, alhora, concretarà una de les línies temàtiques de l’Agenda Urbana de Catalunya, la transformació de les ciutats i de l’habitatge, i la redacció dels dos documents avançarà en paral·lel.
Consell Estratègic del PNRU
El Consell Estratègic del Pacte està format pel Govern, a través dels departaments de Territori i Sostenibilitat, Cultura, Salut i Vicepresidència i Economia i Hisenda, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (que té assumides les funcions de Secretaria) i 13 ens i organitzacions més: l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació de Promotors de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis (ACM), l’Associació de Micropobles de Catalunya, el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, el Col·legi d'Administradors de Finques, el Consell de Col·legis d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials, el Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, el Col·legi de Camins, Canals i Ports de Catalunya, la Federació de Municipis de Catalunya, el Gremi de Constructors d'Obres, l’Institut Català de l'Energia i l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya.
Declaració del Pacte Nacional per a la Renovació Urbana
Document base del Pacte Nacional per a la Renovació Urbana