Propers Actes
Girona, temps de flors. Vestigi
Girona, temps de flors. Vestigi
Girona, temps de flors. Per tu, Rosa. Memòria sentida
Girona, temps de flors. Per tu,...
Jornada Tècnica d’ARQUIMA: Construcció Industrialitzada...
Jornada Tècnica d’ARQUIMA:...
Muere el arquitecto Pere Cortacans Borrell
¡Adiós Pere!
Inmediatamente después de que tu hijo Pere me comunica que nos has dejado, tu imagen aparece clara en mi mente y, sumergido en el desconsuelo, vienen a mi memoria un cúmulo de cosas, pero hay una que sobresale por encima de las otras y la rememoro como si fuera ahora.
Era una mañana de octubre llena de luz, el año no lo recuerdo, cuando en mi despacho y con un rostro muy serio, me propusiste nombrarme mediador en tu testamento. En principio, y muy sorprendido, yo no quería aceptar, pero tú, como el hábil negociador que siempre fuiste, me convenciste. Desde ese momento nuestra amistad personal, así como la que mantenía con los tuyos, no dejó de crecer: me convertí en la persona de confianza de la familia.
Dentro de la Escuela y como profesor, ayudaste a Coderch en la asignatura de Proyectos y a Canosa en la de Dibujo. Además de arquitecto también habías trabajado como aparejador, y eso te convertía en un profesional muy completo. Yo era más joven que tú y, a tu lado, aprendí muchísimo.
Después, tu experiencia con los temas colegiales –presidente de la Demarcación de Barcelona y refundador de la Oficina Deontológica- además del amplio bagaje profesional que poseías te hizo despuntar como perito en nuestra agrupación. Fue entonces cuando decidimos entre los dos trabajar juntos en distintos proyectos, así como en la redacción de innumerables dictámenes.
Durante aquellas tardes y noches de trabajo intenso es cuando yo, ya mucho más maduro, descubro en ti tu bondad profunda. Desde mi punto de vista, esta fue tu mayor y fundamental virtud, la particularidad que te hizo singular, o sea, diferente a los demás; una característica tan inherente a tu personalidad que seguro que nos la encomendaste un poco a muchos de los que te admiramos y quisimos.
Desde esos lejanos años, y hasta ahora hace poco en nuestra última conversación telefónica hablando de la Covid-19, siempre pude comprobar tu interés por todo: la arquitectura, la filosofía, la justicia, la música (a través de ella conociste a Rosa Maria Balada, tu querida esposa, la madre de tus hijos), la literatura, la escultura, la pintura…
Las ciencias, el arte y las letras, juntas, viajaban contigo, pero al final de nuestras conversaciones siempre afloraba tu gran vocación: tus dos hijos arquitectos, Pere Cortacans Balada y Cristian Cortacans Balada.
Hoy, que junto a ellos y tu esposa, los otros familiares, y muchos amigos yo lloro por ti, siento en mi corazón una rabia especial, porque pienso que este adiós me ha cogido desprevenido. Yo pensaba que esto de la muerte no tenía nada que ver contigo. Hoy, todos nosotros, los que siempre te hemos querido, nos tendremos que acostumbrar a andar sin ti. A mí, personalmente, me queda la esperanza que, durante estos veinticinco años y después de pasar tantas horas juntos en reuniones y tertulias, en las asambleas de la Agrupación de Peritos y haciendo proyectos de arquitectura y dictámenes juntos, una parte de tu bondad infinita haya arraigado en mí.
¡Gracias!
Victor Fanlo i Punter
Os deseamos feliz Navidad y un mejor 2021!
Mor l'arquitecte Pere Cortacans Borrell
Immediatament després que el teu fill Pere em comunica que ens has deixat, la teva imatge apareix clara en la meva ment i, submergit en el desconsol, venen a la meva memòria un munt de coses, però n'hi ha una que sobresurt damunt les altres i la rememoro com si fos ara.
Era un matí d’octubre ple de llum, l’any no el recordo, quan al meu despatx i amb un rostre molt seriós, em vas proposar nomenar-me mediador en el teu testament. En principi, i molt sorprès, jo no volia acceptar, però tu, com l’hàbil negociador que sempre vas ser, em vares convèncer. Des de llavors la nostra amistat personal, així com la que mantenia amb tots els teus, no va deixar de créixer: em vaig convertir en la persona de confiança de la família.
Dins l’Escola i com a professor, vas ajudar a Coderch en l’assignatura de Projectes i a Canosa en la de Dibuix. A més d’arquitecte també havies treballat com aparellador, i això et convertia en un professional molt complet. Jo era més jove que tu i, al teu costat, vaig aprendre moltíssim.
Després, la teva experiència amb temes col·legials -president de la Demarcació de Barcelona i refundador de l’Oficina Deontològica- junt amb l’ampli bagatge professional que posseïes et va fer despuntar com a pèrit en la nostra agrupació. Va ser llavors quan vàrem decidir plegats treballar junts en diversos projectes, així com en la redacció d’innumerables dictàmens.
Durant aquelles tardes i nits de treball intens és quan jo, ja molt més madur, descobreixo en tu la teva bondat profunda. Des del meu punt de vista, aquesta va ser la teva gran i fonamental virtut, la particularitat que et va fer singular, o sigui, diferent dels altres; una característica tan inherent a la teva personalitat que segur que ens la vas encomanar una mica a molts dels que et vàrem admirar i estimar.
Des d’aquells llunyans anys, i fins ara fa poc en la nostra última conversa telefònica parlant de la Covid-19, sempre vaig poder comprovar el teu interès per tot: l’arquitectura, la filosofia, la justícia, la música (a través d’ella vares conèixer la Rosa Maria Balada, la teva estimada esposa, la mare dels teus fills), la literatura, l’escultura, la pintura...
Les ciències, l’art i les lletres, juntes, viatjaven amb tu, però al final de les nostres converses sempre aflorava la teva gran vocació: els teus dos fills arquitectes, Pere Cortacans Balada i Cristian Cortacans Balada.
Avui, que junt amb ells i la teva muller, els altres familiars, i molts amics jo et ploro, sento en el meu cor una ràbia especial, perquè penso que aquest adeu m’ha agafat desprevingut. Jo pensava que això de la mort no tenia res a veure amb tu. Ara, tots nosaltres, els que sempre t’hem estimat, ens haurem d’acostumar a caminar sense tu. A mi, personalment, em queda l’esperança que, durant aquets darrers vint-i-cinc anys i després de passar tantes hores junts en reunions i tertúlies, en les assemblees de l’Agrupació de Pèrits i fent projectes d’arquitectura i dictàmens plegats, una mica de la teva bondat infinita hagi arrelat dins meu.
Gràcies!
Victor Fanlo i Punter
Las Demarcaciones del COAC celebran sus Juntas Generales
Calendario de las Juntas Generales
- 23 de noviembre: Demarcación de Lleida
- 24 de noviembre : Demarcación de Tarragona
- 25 de noviembre: Demarcación de Barcelona
- 26 de noviembre: Demarcación de Girona
- 27 de noviembre: Demarcación de las Comarcas Centrales
- 30 de noviembre: Demarcación del Ebro
Asamblea General
A parte de las Juntas Generales, el próximo 16 de diciembre se llevará a cabo la Asamblea General Ordinaria del COAC.
Podéis consultar la información de los diferentes encuentros en este enlace (hay que estar colegiado).