Mor Jeroni Moner, referent en la defensa del patrimoni arquitectònic
Jeroni Moner i Codina (Barcelona, 1940 - Banyoles, 2021) va estudiar arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona on va obtenir el títol l’any 1968. Juntament amb Albert Illescas i Gabriel Mora obre despatx en aquesta ciutat, amb qui construeix algunes obres a Barcelona i Banyoles.
L’any 1971 estableix el seu estudi i residència a Banyoles. Precisament en aquesta ciutat és on va projectar i va construir alguns habitatges unifamiliars i algunes intervencions en edificis històrics, a banda de participar activament en la vida cultural i política, formant part del grup Presència 63 i El Tint, i en tot allò que afecta l’urbanisme, l’estudi i la defensa del patrimoni arquitectònic i paisatgístic.
Entre 1973 i 1982 va ser membre de la Comissió de Patrimoni Cultural de Girona, amb el Ministerio de Cultura, i entre 1987 i 1993, amb la Generalitat de Catalunya, ho és també del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, d’on va ser-ne el president entre els anys 1994-2011.
Entre els anys 1971 i 1981 va ser professor de Projectes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, amb l’equip de Rafael Moneo, i d’Arquitectura del Paisatge, a la càtedra d’Urbanisme de Manuel Ribas Piera.
Com a investigador, va estudiar i promoure grups de treball sobre l’arquitectura de la masia. El 1981 va publicar, conjuntament amb Arcadi Pla i Masmiquel i Josep Riera i Micaló, un monogràfic sobre la masia a la revista 2C, Construcción de la Ciudad. D'aleshores ençà ha continuat investigant i publicant sobre la masia en diversos llibres col·lectius. Així mateix, va treballar en qüestions relacionades amb el paisatge, centrades sobretot en l’Estany de Banyoles.
Pel que fa als estudis en el camp del patrimoni arquitectònic, va col·laborar en les monografies de la Catalunya Romànica i L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura III. Dels palaus a les masies (2003), i va publicar diversos articles en diferents mitjans. També va participar en el camp de la planificació urbanística, especialment en aquells aspectes relacionats amb la protecció i desenvolupament del patrimoni arquitectònic en les ciutats de Banyoles i Girona. Cal destacar la seva col·laboració al Pla Especial de Barri Vell de Girona i la redacció del Pla Especial de Protecció del Patrimoni i del Pla Especial de Recs de Banyoles als últims anys.
La rehabilitació de la Pia Almoina per a Seu de la Demarcació de Girona del COAC i el Passeig Fora Muralla a Girona, la rehabilitació del convent de Sant Domènech a Castelló d’Empúries i El Museu Arqueològic, la Llotja del Tint, l’Arxiu Comarcal, el Centre municipal d’estudis musicals i el Claustre del Monestir a Banyoles són alguns exemples de les seves obres de rehabilitació i recuperació del patrimoni. Actualment havia acabat un llibre sobre les pesqueres de l’Estany de Banyoles.
L’any 2002 es va publicar la seva obra en un volum de la Col·lecció Inventaris d’Arquitectura del COAC.
El 2017 va rebre la Medalla d’or de la Ciutat de Banyoles i el mes de febrer d’enguany va rebre un homenatge de la seva ciutat a la seva trajectòria dins del cicle Cinc cèntims de creació local.
La Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, en nom de tot el col·lectiu, expressa el seu condol a familiars i amics. Descansi en pau.
El COAC renueva los espacios públicos de la sede de Barcelona
El proyecto de restauración es obra del equipo Peris+Toral Arquitectes, ganadores del concurso convocado por el COAC el 2019, y se inspira en los objetivos del Centro Abierto de Arquitectura, que se presentará al público el próximo 4 de octubre.
Con la intervención se abren los espacios y se gana visibilidad hacia el interior, donde una grada de escala urbana invitará a los transeúntes a entrar. El vestíbulo se convertirá en una ágora que busca la continuidad con la Plaça Nova. Desde esta ágora se potenciará la visibilidad del Altell, invitando a iniciar un recorrido ascendente que culminará en la segunda planta con el acceso a la terraza -la cubierta de la Sala de Actos-, donde se podrán celebrar eventos al aire libre.
También mejorará el confort térmico y acústico de los espacios y se renovarán las instalaciones generales. En cuanto a la accesibilidad, un ascensor de vidrio conectará los diferentes niveles desde la planta -2 hasta la segunda. En la primera planta, el Espacio Picasso y la Sala de Actos se unificarán en un espacio polivalente, la Sala Picasso, que acogerá diversidad de actos y exposiciones gracias a una distribución versátil y flexible.
Restauración de los frisos de Picasso
En paralelo, se están restaurando los frisos de hormigón que rodean la Sala de Actos, diseñados en 1960 por Pablo Picasso y realizados por el artista noruego Carl Nesjar. Además de la suciedad acumulada por el uso y la contaminación, los frisos tienen un problema de corrosión que está provocando algunas fisuras. Así, la intervención servirá también para evitar la corrosión de la estructura metálica mediante un sistema de protección catódica.
Un edificio sostenible y saludable
Como preparación de las obras en curso, en 2020 se realizó el desamiantado del vestíbulo y la primera planta. En total se extrajeron 6,44 toneladas de material de construcción con amianto que todavía quedaba en el edificio desde su construcción. Además, el 2017 se llevó a cabo la renovación de la fachada, con la que se mejoró el confort climático y acústico y se incorporaron placas fotovoltaicas para aumentar la sostenibilidad y eficiencia energética.
Información práctica
Con motivo de las obras, el servicio de Atención al Arquitecto se ha trasladado temporalmente a la 5ª planta del Carrer Arcs. Recordamos que la atención presencial es los martes y jueves de 10 a 13 h, siempre con cita previa.
El COAC renova els espais públics de la seu de Barcelona
El projecte de restauració és obra de l'equip Peris+Toral Arquitectes, guanyadors del concurs convocat pel COAC el 2019, i s'inspira en els objectius del Centre Obert d'Arquitectura, que es presenta al públic el proper 4 d'octubre.
Amb la intervenció s'obren els espais i es guanya visibilitat cap a l’interior, on una grada d’escala urbana convidarà els vianants a entrar. El vestíbul es convertirà en una àgora que busca la continuïtat amb la Plaça Nova. Des d'aquesta àgora es potenciarà la visibilitat de l’Altell, convidant a iniciar un recorregut que culminarà a la segona planta amb l'accés a la terrassa -la coberta de la Sala d'Actes-, on es podran celebrar esdeveniments a l'aire lliure.
També millorarà el confort tèrmic i acústic i es renovaran les instal·lacions generals. Quant a l'accessibilitat, un ascensor de vidre connectarà els diferents nivells des de la planta -2 fins a la segona. A la primera planta, l'Espai Picasso i la Sala d'Actes s'unificaran en un espai polivalent, la Sala Picasso, que acollirà diversitat d’actes i exposicions gràcies a una distribució versàtil i flexible.
Restauració dels frisos de Picasso
En paral·lel, s'estan restaurant els frisos de formigó que envolten la Sala d'Actes, dissenyats el 1960 per Pablo Picasso i realitzats per l’artista noruec Carl Nesjar. A banda de la brutícia acumulada per l'ús i la contaminació, els frisos tenen un problema de corrosió que està provocant algunes fissures. Així, la intervenció servirà per evitar la corrosió de l’estructura metàl·lica mitjançant un sistema de protecció catòdica.
Un edifici sostenible i saludable
Com a preparació de les obres en curs, el 2020 es va realitzar el desamiantat del vestíbul i la primera planta. En total es van extreure 6,44 tones de material de construcció amb amiant que encara quedava a l’edifici des de la seva construcció. A més, el 2017 es va dur a terme la renovació de la façana, amb la qual es va millorar el confort climàtic i acústic i es van incorporar plaques fotovoltaiques per augmentar la sostenibilitat i eficiència energètica.
Informació pràctica
Amb motiu de les obres, el servei d'Atenció a l'Arquitecte s'ha traslladat temporalment a la 5a planta del Carrer Arcs. Recordem que l'atenció presencial és els dimarts i dijous de 10 a 13 h, sempre amb cita prèvia.
Comunicado de la Junta de Gobierno del COAC ante la ofensiva de los talibanes en Afganistán
Ante los últimos acontecimientos y la imposición de los talibanes en Afganistán, desde la Junta de Gobierno del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC), denunciamos la situación que vulnera completamente los derechos y libertades fundamentales de la población civil afgana, y queremos trasladar nuestra solidaridad al conjunto de la población afgana, especialmente al colectivo de mujeres y niñas.
Por esta razón, desde el COAC queremos hacer un llamamiento a la comunidad internacional, y a los países de la Unión Europea, para que se tomen medidas políticas y diplomáticas urgentes necesarias para dar respuesta a esta nueva crisis humanitaria y permitir la concesión de asilo internacional a la población afgana.
En este sentido, el Colegio está a disposición del Gobierno y abierto a colaborar en iniciativas que lo hagan posible.