Oriol Bohigas, in memoriam
En Bohigas pensava, actuava, exercia l’arquitectura com un ciutadà. El que implica l’amor pel bé comú que va mostrar a totes les seves obres construïdes, la seva passió per l’espai de relació, el seu amor per la ciutat, que va demostrar en totes les escales i en tots els programes. La seva dimensió d’arquitecte, però, va molt més enllà. En Bohigas va reflexionar sobre aquest art. Després va escriure, ensenyar i construir aquestes reflexions. Ho va fer tant sobre l’arquitectura com sobre què significa ser arquitecte.
I aquí entra la resta: la seva dimensió com a urbanista. Com a professor, i catedràtic. El seu afany per deixar una teoria i una història escrites. El seu caràcter gestor. I, finalment, la seva dimensió política: la polèmica, desprestigiada política, que va donar-li la gran escala, particularment amb la democràcia, les aliances amb la societat civil que li van permetre transcendir l’escala de l’encàrrec. La política va servir-li per fer ciutat d’una manera decidida. I a escala urbana. Gràcies al fet que ell fes aquest pas, el més arriscat i noble que podia fer, la professió va tornar a transcendir els seus límits. El resultat: Barcelona té mar. Barcelona s'expandeix més enllà dels límits del Pla Cerdà. Barcelona es configura a partir dels barris. Gràcies a en Bohigas l’extraradi va deixar de dir-se extraradi. Barcelona: el que va del Llobregat al Besòs i de Collserola al mar.
Mentrestant, seguia pensant com un ciutadà. I aquí entra la seva dimensió d’activista pro-democràcia i anti-dictadura. Aquí entra la Caputxinada, la seva expulsió de l’escola que acabaria dirigint. També, quan les coses es van calmar, el seu paper davant la Fundació Miró primer i, més tard, a l’Ateneu. I el seu amor per les lletres, que el va portar a presidir Edicions 62. I abans i durant i després, a escriure. A escriure molt i bé: els seus llibres, articles, i, particularment, les seves memòries, d’una precisió, una sensibilitat i una qualitat literària excepcionals, són suficients com per a fer-lo passar a la història de les lletres catalanes.
Si cregués en alguna deïtat superior podria parlar de com els MBM estan, de nou, reunits. D’aquest estudi capaç de produir amb la capacitat d’una màquina i, sovint, d’emocionar-nos amb un sentit de la bellesa humà, terrenal, pedestre, amable. Capaç d’il·lusionar-nos quan passem davant de no pocs dels seus edificis. I això darrer, aquesta il·lusió amb què es recorda la seva obra, és el més important.
Adéu, mestre Bohigas. Adéu, Oriol.
Jaume Prat, arquitecte
Mor Oriol Bohigas, l’arquitecte de la modernitat catalana
De la mà de Josep Martorell i David Mackay, amb qui va formar el despatx MBM, van desenvolupar projectes com l’Escola Garbí (1962), l’Escola Thau (1972) i l’Escola Costa i Llobera (1976), l'illa de cases Pallars (1955-1959) i Habitatges Meridiana (1959-1965) o el projecte urbanístic de la Vila Olímpica i el Port Olímpic de Barcelona (1985-1992).
Al llarg de la seva vida, Bohigas va rebre nombrosos reconeixements, entre els quals destaquen la Medalla d'Or del COAC (2007); la Medalla d'Or del CSCAE (1990); la Creu de Sant Jordi (1991); el Premi Nacional d'Arquitectura del Ministeri d'Habitatge (2006); el Premi Nacional de Cultura (2011); la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2013) o la Medalla d’Or de Barcelona (2018). A més, les seves obres han estat guardonades diverses vegades amb el Premi FAD, del qual va ser impulsor.
Un referent més enllà de l’arquitectura
Però l’aportació de Bohigas va més enllà de l’arquitectura, ja que també va dedicar part de la seva carrera a la docència i la política. Va dirigir l’Escola Tècnica superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual també va ser professor, entre 1977 i 1980. També va ser delegat de Serveis i conseller urbanístic a l’Ajuntament de Barcelona, així com regidor de Cultura.
El seu llegat, a l’Arxiu Històric
Bohigas va ser també l'impulsor i fundador de l’Arxiu Històric del COAC, que conserva el fons documental d’MBM i que permet explicar com la investigació arquitectònica i la capacitat per afrontar grans projectes els va portar a convertir-se en un despatx de referència.
La seva obra també es pot consultar al portal arquitecturacatalana.cat
El COAC, distingit amb la Creu de Sant Jordi 2021
El Govern ha aprovat avui dimarts 30 de novembre atorgar la Creu de Sant Jordi a 20 persones i 10 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural. Entre les entitats que reben la Creu de Sant Jordi hi ha el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
D’aquesta manera, la Generalitat reconeix el COAC “pel recorregut de 90 anys d’història i per la tasca de situar els valors de l’arquitectura i la professió a la societat, a través de la defensa i la projecció del col·lectiu vinculat a l’arquitectura de Catalunya. Per ser un referent per als col·legis professionals d’arreu i haver impulsat l’Arxiu Històric del Col·legi, de més de 50 anys de trajectòria, i la seva biblioteca, la segona d’Europa en nombre de volums sobre arquitectura, amb més de 180.000 referències. Per la labor de custòdia acurada i la difusió d’aquest material de projectes tècnics, urbanístics i fotogràfics, clau per a arquitectes i historiadors i que prestigia l’arquitectura catalana”.
L’arquitectura és cultura
La Creu de Sant Jordi reforça encara més la tasca del COAC duta a terme al llarg dels anys al servei de la cultura arquitectònica. Així, la distinció se suma al Premi Nacional de Cultura rebut el 2019 com a reconeixement pel paper de l’arquitectura en la societat, especialment en la seva dimensió cultural.
Sota aquesta mateixa premissa que l’arquitectura és cultura, enguany el COAC ha engegat el Centre Obert d’Arquitectura, un nou interlocutor cultural concebut com a espai de coneixement i cultura arquitectònics per estimular els vincles de l’arquitectura amb la societat, fomentar la recerca i potenciar el seu paper innovador i internacional.
La degana del COAC, Assumpció Puig, ha destacat que “distincions com aquesta donen raó de ser a l’acció cultural duta a terme al llarg de la nostra història” i ha subratllat que “seguirem apostant pel valor cultural de l’arquitectura i el seu paper transformador de les ciutats, amb l’impuls i repte que tenim per davant per intensificar l’arquitectura de casa nostra com a referent internacional”, en una clara referència a la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura de Barcelona l’any 2026.
Un dels màxims reconeixements de la Generalitat
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona o entitat per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.
Premis INTEGRA XXI: reconeixement al COAC Lleida
El 19 de novembre va tenir lloc l’acte de lliurament dels Premis “Inserció sociolaboral síndrome de Down INTEGRA XXI”.
L’entitat Down Lleida va fer un reconeixement al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya de la Demarcació de Lleida. El president Víctor Pérez-Pallarès i Luque i la secretària de la Junta de la Demarcació Sonia Urbina i Sampedro van agrair el guardó a l’entitat van destacar la gran tasca que fan. A més a més, van felicitar al nostre company Eloi Net per la feina feta.
Durant la vetllada, també és va fer la presentació del calendari solidari 2022 de l’entitat.
En aquest enllaç podreu veure l’acte del passat divendres.