El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, cierra el Simposio sobre suelo no urbanizable
El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Josep Rull, y el decano del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Lluís Comerón, cerraron el pasado viernes 21 de septiembre el I Simposio sobre Suelo No Urbanizable (SSNU), en el Auditorio Josep Irla del Edificio de la Generalitat de Catalunya en Girona. El simposio está organizado por la Demarcación de Girona del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC) dentro de los actos del Congreso de Arquitectura 2016.
La alcaldesa de Girona, Marta Madrenas, y el presidente de la Demarcación de Girona del COAC, Narcís Reverendo abrieron la jornada. Seguidamente el arquitecto Esteve Corominas, recordó y remarcó dos temas que han ido saliendo en todo el simposio. Por un lado, explicó que los usos del suelo no urbanizable, con la entrada de las nuevas tecnologías, tienen que poder abarcar nuevas actividades y el mundo rural tiene que poder tener una nueva vida. De la otra, hizo referencia al paisaje, como éste se ha sido transformado con nuevas construcciones, y que hay que asear los límites del entorno urbano. Corominas es de la opinión que sobre todo hay que trabajar con la frontera del suelo urbano y el suelo no urbanizable. Habló que quizás hacen falta nuevas acciones en los ayuntamientos como formar a los técnicos en estos aspectos y facilitar la intervención a escala local. Corominas insisitió en que hay que hacer un cambio de escala en el paisaje incorporando una nueva mirada, e incorporando nuevas herramientas y medidas para configurarlo.
Por su parte, Joaquim Nadal, director del Instituto Catalán de Investigación del Patrimonio Cultural (ICRPC) y antiguo conseller de Política Territorial y Obras Públicas de la Generalitat de Catalunya, remarcó su convencimiento de que "no hay y no puede haber política de paisaje" sino que es partidario de hacer política territorial. Nadal expuso que primero se tiene que mirar la globalidad del suelo no urbanizable y después entrar en el detalle, "si no, no entenderemos lo que ha pasado, está pasando y que puede pasar en un futuro". También remarcó que se tiene que combatir el mito de la naturalització del paisaje y reconocer la huella humana a lo largo de la historia. Y comentó que hay que hacer un análisis histórico para detectar los males del suelo no urbanizable causados por los factores del crecimiento demográfico, los cambios sociales y los cambios tecnológicos, entre otros. Otro punto que expuso es la limpieza de los elementos impropios y que hay que dar nuevos usos a las edificaciones existentes. Concluyó su discurso afirmando que, "si hay una sobreprotección del suelo no urbanizable, desaparecerán los labradores y la naturaleza nos parecerá indeseable (antes muy segado, cuidado y ahora abandonado)" y que hace falta un camino con márgenes, puesto que andar por estos también es útil.
Seguidamente, la geógrafa y presidenta del Consejo Insular de Menorca entre 1999 y 2008 Joana Barceló, dedicó su intervención a explicar cómo la geografía y el paisaje son disciplinas que permiten analizar el espacio. Gran parte de la explicación estuvo centrada en el Plan Territorial de Menorca, del cual participó en su redacción. Éste tenía las premisas de su carácter aislado, la actividad agraria que se llevaba a cabo, la horizontalidad y la amenaza del desarrollo urbanístico. Se optó por la ordenación global, puesto que "el suelo no urbanizable no entiende de fronteras" y es un conjunto de complejidad con todos sus componentes (social, económico, natural...). Afirmó que el paisaje es fruto de una buena ordenación territorial y no basta con las limitaciones de edificación y de infraestructuras, sino que se tienen que regular los usos en las diferentes categorías de los diferentes suelos. Barceló dijo que "si somos capaces de hacer ciudades más amables, no tan densas, que hacen que la gente quiera marchar de la ciudad, no haremos tanta presión a la naturaleza". En la elaboración del plan utilizaron la estrategia colectiva; entendieron la isla homogéneamente dando importancia al contenido, no sólo a las formas y los límites. Se tuvo en cuenta la capacidad de carga del territorio y el modelo de crecimiento, y apostaron por la calidad y no la cantidad. Barceló concluyó que hacen falta normas simples, claras y contundentes, con criterios compartidos, aplicándolos sin excepción, puesto que "la calidad de ordenación se visualiza sobre todo en el paisaje".
Enric Alcalde, director del Máster de Paisaje MBLandArch (ETSAB-UPC) hizo la reflexión que "la ciudad quiere ser naturaleza y que tenemos un campo que quiere ser ciudad". Enseñó diferentes estudios donde los espacios abiertos que están en diferentes suelos (urbano, no urbano), el ciudadano lo utiliza igual. Explicó que cree que es muy importante la conectividad, pero, en cambio, "nos hemos dedicado a cortar los sistemas de movilidad lenta" (peatón y ciclista). Alcalde es de la opinión que se tiene que trabajar en todas las escalas: desde la territorial al detalle, desde el satélite a la lupa. Comentó que cada proyecto urbano tiene la oportunidad de generar nuevos espacios y límites. También afirmó que el paisaje virgen no existe y que tenemos muchos paisajes degradados que se pueden recuperar. Lo ejemplificó con su proyecto de vertedero del Garraf. Según él, se hacen reglamentaciones absurdas, "se tienen que tener los campos cultivados, no los papeles, tenemos que superar la habitual subdivisión entre el suelo urbano y el suelo no urbanizable para avanzar hacia unas leyes que regulen las necesidades reales de nuestro territorio, evitando las extensiones urbanas innecesarias y a la vez aceptando la implantación de actividades de ocio en los paisajes agrícolas". Explicó que los límites habitualmente son líneas administrativas y no reales, y que se tiene que tener conciencia que el borde está entre dos lugares, entre la ciudad y la naturaleza, en contraposición con la idea tradicional que es en un lugar (ciudad o naturaleza).
Manel Falcó, relator y miembro de la Comisión Técnica del Simposio, recordó que se ha querido hacer este simposio desde la diversidad de ópticas; desde las ideas parecidas y las confrontadas, y a pesar de que el suelo no urbanizable da para mucho, se ha querido centrar en dos conceptos: actividades y aquello construido y el paisaje. Halcón expuso que hoy en día el suelo no urbanizable tiene mucha presión debido a las nuevas actividades, las edificaciones abandonadas, etc. y que necesita otra legislación. Y dio pie a la intervención del director general de Ordenación del Territorio y Urbanismo de la Generalitat de Catalunya, Agustí Serra, que hizo la exposición a partir de dos bloques diferenciados.
Agustí Serra empezó haciendo un resumen de la evolución de la legislación urbanística. Explicó que estamos en un marco regulador de una gran complejidad y que la nueva Ley del Territorio quiere superar este hecho, haciendo una gran reflexión. Confirmó que "los actuales instrumentos urbanísticos son de una época y en algunos casos están desajustados y descontextualitzats". También explicó que el 93,96% del suelo catalán está clasificado como suelo no urbanizable donde hay 489.501 edificaciones. También explicó que la tramitación del suelo no urbanizable es de un volumen considerable y no dispone de una regulación coherente. Serra concluyó que el suelo no urbanizable "ha sido siempre demasiado residual, sin ningún tipo de planificación ni estrategia" y expuso diez ámbitos temáticos principales de la nueva Ley de Territorio. Uno de los temas que cambiará será que el suelo no urbanizable pasará a denominarse espacios abiertos, y que su regulación será supramunicipal; incorporando la custodia de finca con deberes de restitución. En conclusión, expuso que se busca una nueva visión coherente con el territorio.
Después de estas dos intervenciones tuvo lugar la mesa redonda formada por el mismo Agustí Serra junto con Jordi Sargatal, zoólogo; naturalista y ex-director del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà y de la Fundació Territori i Paisatge; Sebastià Jornet, arquitecto y urbanista, profesor de Urbanismo y Ordenación del Territorio a la UPC y presidente de la Agrupación de Arquitectos Urbanistas de Cataluña (AAUC) del COAC; y Josep Maria Mallarach, geógrafo, ambientólogo, doctor en filosofía y profesor de la Universitat de Girona.
El Simposio lo cerraron el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Josep Rull, y del decano del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Lluís Comerón.
Con esta jornada se llega al final de los tres días donde más de treinta profesionales (arquitectos, urbanistas, paisajistas, geógrafos) han puesto sobre la mesa los dos grandes bloques que ha tratado el simposio: las construcciones y las actividades, el 7 de octubre en Figueres, y el paisaje, el 14 de octubre en Olot. Y que han servido para hacer preguntas sobre el futuro de esta tipología de suelo y cómo tiene que afrontar las transformaciones que se le tienen que aplicar con una nueva normativa.
El Simposio de Suelo No Urbanizable ha sido organizado por la Demarcación de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), y cuenta con el apoyo de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, los Ayuntamientos de Girona, Figueres y Olot, el Observatorio del Paisaje, y la Fundación de Estudios Superiores de Olot.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, clou el Simposi sobre sòl no urbanitzable
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el president de la Demarcació de Girona del COAC, Narcís Reverendo van obrir la jornada. Seguidament l'arquitecte Esteve Corominas, va recordar i remarcar dos temes que han anat sortint en tot el simposi. Per una banda, va explicar que els usos del sòl no urbanitzable, amb l'entrada de les noves tecnologies, han de poder encabir noves activitats i el món rural ha de poder tenir una nova vida. De l'altra, va fer referència al paisatge, com aquest ha estat transformat amb noves construccions, i que cal endreçar els límits de l'entorn urbà. Corominas és de l'opinió que sobretot cal treballar amb la frontera del sòl urbà i el sòl no urbanitzable. Va parlar que potser calen noves accions en els ajuntaments com formar els tècnics en aquests aspectes i facilitar la intervenció en escala local. Corominas va insisitr en què cal fer un canvi d'escala al paisatge incorporant una nova mirada, i incorporant noves eines i mesures per configurar-lo.
Per la seva banda, Joaquim Nadal, director de l'Institut Català de Recerca del Patrimoni Cultural (ICRPC) i antic conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, va remarcar el seu convenciment que "no hi ha i no hi pot haver política de paisatge" sinó que és partidari de fer política territorial. Nadal va exposar que primer s'ha de mirar la globalitat del sòl no urbanitzable i després entrar en el detall, "si no, no entendrem el que ha passat, està passant i què pot passar en un futur". També va remarcar que s'ha de combatre el mite de la naturalització del paisatge i reconèixer la petjada humana al llarg de la història. I va comentar que cal fer una anàlisi històric per detectar els mals del sòl no urbanitzable causats pels factors del creixement demogràfic, els canvis socials i els canvis tecnològics, entre d'altres. Un altre punt que va exposar és la neteja dels elements impropis i que cal donar nous usos a les edificacions existents. Va concloure el seu discurs afirmant que, "si hi ha una sobreprotecció del sòl no urbanitzable, desapareixeran els pagesos i la natura ens semblarà indesitjable (abans ben segat, cuidat i ara abandonat)" i que cal un camí amb marges, ja que caminar per aquests també és útil.
Seguidament, la geògrafa i presidenta del Consell Insular de Menorca entre 1999 i 2008 Joana Barceló, va dedicar la seva intervenció a explicar com la geografia i el paisatge són disciplines que permeten analitzar l'espai. Gran part de l'explicació va estar centrada en el Pla Territorial de Menorca, del qual en va participar en la seva redacció. Aquest tenia les premisses del seu caràcter aïllat, l'activitat agrària que s'hi duia a terme, l'horitzontalitat i l'amenaça pel desenvolupament urbanístic. Es va optar per l'ordenació global, ja que "el sòl no urbanitzable no entén de fronteres" i és un conjunt de complexitat amb tots els seus components (social, econòmic, natural...). Va afirmar que el paisatge és fruit d'una bona ordenació territorial i no n'hi ha prou amb les limitacions edificatòries i d'infraestructures, sinó que s'han de regular els usos en les diferents categories dels diferents sols. Barceló va dir que "si som capaços de fer ciutats més amables, no tan denses, que fan que la gent vulgui marxar de la ciutat, no farem tanta pressió a la natura". En l'elaboració del pla van utilitzar l'estratègia col·lectiva; van entendre l'illa homogèniament donant importància al contingut, no només a les formes i els límits. Es va tenir en compte la capacitat de càrrega del territori i el model de creixement, i van apostar per la qualitat i no la quantitat. Barceló va concloure que calen normes simples, clares i contundents, amb criteris compartits, aplicant-los sense excepció, ja que "la qualitat d'ordenació es visualitza sobretot en el paisatge".
Enric Batlle, director del Màster de Paisatge MBLandArch (ETSAB-UPC) va fer la reflexió que "la ciutat vol ser natura i que tenim un camp que vol ser ciutat". Va ensenyar diferents estudis on els espais oberts que estan en diferents sòls (urbà, no urbà), el ciutadà l'utilitza igual. Va explicar que creu que és molt important la connectivitat, però, en canvi, "ens hem dedicat a tallar els sistemes de mobilitat lenta" (vianant i ciclista). Batlle és de l'opinió que s'ha de treballar en totes les escales: des de la territorial al detall, des del satèl·lit a la lupa. Va comentar que cada projecte urbà té l'oportunitat de generar nous espais i límits. També va afirmar que el paisatge verge no existeix i que tenim molts paisatges degradats que es poden recuperar. Ho va exemplificar amb el seu projecte d'abocador del Garraf. Segons ell es fan reglamentacions absurdes, "s'ha de tenir els camps cultivats, no els papers, hem de superar l'habitual subdivisió entre el sòl urbà i el sòl no urbanitzable per avançar cap a unes lleis que regulin les necessitats reals del nostre territori, evitant les extensions urbanes innecessàries i alhora acceptant la implantació d'activitats de lleure en els paisatges agrícoles". Va explicar que els límits habitualment són línies administratives i no reals, i que s'ha de tenir consciència que la vora està entre dos llocs, entre la ciutat i la natura, en contraposició amb la idea tradicional que és en un lloc (ciutat o natura).
Manel Falcó, relator i membre de la Comissió Tècnica del Simposi, va recordar que s'ha volgut fer el simposi des de la diversitat d'òptiques; des de les idees semblants i les confrontades, i tot i que el sòl no urbanitzable dóna per molt, s'ha volgut centrar en dos conceptes: activitats i allò construït i el paisatge. Falcó va exposar que avui en dia el sòl no urbanitzable té molta pressió per les noves activitats, per les edificacions abandonades, etc. i que necessita una altra legislació. I va donar peu a la intervenció del director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, Agustí Serra, que va fer l'exposició a partir de dos blocs diferenciats.
Agustí Serra va començar fent un resum de l'evolució de la legislació urbanística. Va explicar que estem en un marc regulador d'una complexitat desesperant i que la nova Llei del Territori vol superar aquest fet, fent una gran reflexió. Va confirmar que "els actuals instruments urbanístics són d'una època i en alguns casos estan desajustats i descontextualitzats". També va explicar que el 93,96% del sòl català està classificat com a sòl no urbanitzable on hi ha 489.501 edificacions. També va explicar que la tramitació del sòl no urbanitzable és d'un volum considerable i no disposa d'una regulació coherent. Serra va concloure que el sòl no urbanitzable "ha estat sempre massa residual, sense cap tipus de planificació ni estratègia" i va exposar deu àmbits temàtics principals de la Nova Llei de Territori. Un dels temes que canviarà serà que el sòl no urbanitzable passarà a denominar-se espais oberts, i que la seva regulació serà supramunicipal; incorporant la custòdia de finca amb deures de restitució. En conclusió, va exposar que es busca una nova visió coherent amb el territori.
Després d'aquestes dues intervencions va tenir lloc la taula rodona formada pel mateix Agustí Serra juntament amb Jordi Sargatal, zoòleg; naturalista i ex-director del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i de la Fundació Territori i Paisatge; Sebastià Jornet, arquitecte i urbanista, professor d'Urbanisme i Ordenació del Territori a la UPC i president de l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC) del COAC; i Josep Maria Mallarach, geògraf, ambientòleg, doctor en filosofia i professor de la Universitat de Girona.
El Simposi el van cloure el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Josep Rull, i del degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Lluís Comerón.
Amb aquesta jornada s'arriba al final dels tres dies on més de trenta professionals (arquitectes, urbanistes, paisatgistes, geògrafs) han posat sobre la taula els dos grans blocs que ha tractat el simposi: les construccions i les activitats, el 7 d'octubre a Figueres, i el paisatge, el 14 d'octubre a Olot. I que ha servit per fer preguntes sobre el futur d'aquesta tipologia de sòl i com ha d'afrontar les transformacions que se li ha d'aplicar amb una nova normativa.
El Simposi de Sòl No Urbanitzable ha estat organitzat per la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, els Ajuntaments de Girona, Figueres i Olot, l'Observatori del Paisatge, i la Fundació d'Estudis Superiors d'Olot.
El Ayuntamiento de Barcelona respalda la Ley de la Arquitectura promovida por el Parlamento de Catalunya
El pasado miércoles 19 de octubre, coincidiendo con la celebración en el Parlament del debate de totalidad del proyecto de ley de la arquitectura, la Comisión de Ecología, Urbanismo y Movilidad del Ayuntamiento de Barcelona, con el apoyo del Gobierno municipal -BComú y PSC-, CIU, ERC y PP, aprovó una declaración institucional que expresa la voluntad del Ayuntamiento de garantizar la calidad arquitectónica de la ciudad como derecho ciudadano y bien fundamental para garantizar el bienestar y la cohesión social.
De esta forma, el consistorio respalda la tramitación del actual proyecto de ley de la arquitectura y agradece públicamente a todos los colectivos que día a día contribuyen a la mejora de la calidad arquitectónica de Barcelona.
El proyecto de ley sigue su trámite parlamentario
El miércoles 19 de octubre el pleno del Parlamento de Catalunya ha realizado el debate de totalidad del proyecto de ley de la arquitectura, presentado por el conseller de Territorio y Sostenibilidad, Josep Rull. El proyecto ha llegado al pleno sin ninguna enmienda, ya que el grupo Catalunya Sí que es Pot (CSQP) retiró la que había presentado. El proyecto de ley sigue ahora su curso parlamentario, pasando a ser tratado en Comisión de Territorio, la cual nombrará una ponencia que debatirá el contenido de la futura ley, pudiéndose presentar enmiendas, si procede. Al finalizar este trabajo, el proyecto volverá al Pleno del Parlamento para su aprobación final.
Más información
L’Ajuntament de Barcelona dóna ple suport a la Llei de l’Arquitectura promoguda pel Parlament de Catalunya
El passat dimecres 19 d’octubre, coincidint amb la celebració al parlament del debat a la totalitat del Projecte de llei de l’arquitectura, la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, amb el suport del Govern municipal -BComú i PSC-, CIU, ERC i PP, va aprovar una declaració institucional que expressa la voluntat de l’Ajuntament de garantir la qualitat arquitectònica de la ciutat com a dret ciutadà i bé fonamental per garantir el benestar i la cohesió social.
D’aquesta forma el consistori recolza la tramitació de l’actual Projecte de llei de l’arquitectura i agraeix públicament a tots els col·lectius que dia a dia contribueixen a la millora de la qualitat arquitectònica de Barcelona.
El Projecte de llei segueix el seu tràmit parlamentari
El dimecres 19 d’octubre el ple del Parlament de Catalunya ha fet el debat de totalitat del Projecte de llei de l'arquitectura, presentat pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull. El Projecte ha arribat al ple sense cap esmena, ja que el grup Catalunya Sí que es Pot (CSQP) havia retirat la que hi havia presentat. El Projecte de llei segueix ara el seu curs parlamentari, passant a ser tractat en Comissió de Territori, la qual nomenarà una ponència que debatrà el contingut de la futura llei, podent-s’hi presentar esmenes, si s’escau. En finalitzar aquest treball, el Projecte tornarà al Ple del Parlament per a la seva aprovació final.
Més informació sobre el Projecte de llei
Accedeix a la pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona