Mor l’arquitecta Anna Pont
Nascuda a Ripoll l’any 1975, Pont residia a Vic, on tenia l’estudi d’arquitectura que compartia amb el seu soci i company Jordi Comas.
Amb l’Estudi Comas-Pont havia treballat en projectes educatius, socials, sanitaris i de paisatge urbà, tant en el sector públic com en el privat, i sempre fent del respecte al medi ambient un dels trets primordials de les seves obres.
Entre d’altres, va dissenyar escoles -com la Paco Candel de l’Hospitalet de Llobregat, Marta Mata de Barberà del Vallès, El Petit Miquel de Vic-, centres d'atenció primària -a Olot, Riells i Viabrea i Can Llong de Sabadell-, mercats -com els de Manlleu, Vollpalleres o Alcanar-, edificis plurifamiliars, etc. En destaca el nou edifici per a la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona, l'obra més reconeguda de la seva trajectòria, seleccionada també a la 8a Mostra d'Arquitectura de les Comarques Centrals.
Les seves obres han rebut nombrosos permis i reconeixements: Premi El temps de les arts (2021), Premi Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme (2018), Premi NAN a l’eficiència energètica (2018), finalistes als Premis FAC, Premis Mapei (2022), Premis CSAE, Mostres d'Arquitectura Catalana de les Comarques Centrals (2016-2020), Mostra d'Arquitectura Catalana del Maresme (2021) i nominats al Premi Mies Van der Rohe (2017), entre d’altres.
Pont combinava la dedicació a l’arquitectura amb la seva altra passió, la pintura i la il·lustració, de la qual n’era autodidacta. La seva obra artística, expressada principalment a través de dibuixos en blanc i negre, buscava la provocació, la denúncia o la defensa de les minories. La seva obra ha estat exposada a diversos països, i al Col·legi d'Arquitectes l'hem pogut veure a les seus de Vic i Manresa de la Demarcació de Comarques Centrals.
Pont era també molt activa a les xarxes socials, des d'on difonia missatges mordaços de la realitat i, també, fer front a la seva pròpia malaltia.
La cerimònia de comiat es va dur a terme el divendres 19 de juliol, al Tanatori de Vic.
Fonts: El Punt Avui, Estudi Comas-Pont, arquitecturacatalana.cat
El COAC Olot acull l'espai de cooperació i atenció ciutadana del projecte de regeneració del Nucli Antic d'Olot
L’Ajuntament d’Olot ha aprovat a la Junta de Govern Local d’aquest dijous 18 de juliol el conveni amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya per a l’oficina del Projecte de Regeneració del Nucli Antic. Amb aquest acord, les dues parts manifesten l’interès i el compromís de col·laborar en la transformació i rehabilitació del Nucli Antic d’Olot, oferint un suport logístic i de cessió d’espai físic.
D’aquesta manera, la seu de la Delegació de la Garrotxa-Ripollès del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya -situada a l’avinguda Onze de Setembre número 13 d’Olot- acollirà l’Espai Cooperatiu del Nucli Antic. Per tant, l’atenció realitzada per l’arquitecta i comissionada per a la regeneració del nucli antic Itziar González i Virós i el seu equip de treball es portarà a terme des d’aquest local, on també es duran a terme les trobades amb els grups i les entitats interessades a participar d’aquesta estratègia d’intervenció integral del Nucli Antic.
Amb aquest conveni el COAC cedeix a l’Ajuntament d’Olot l’ús d’aquest espai que serà compartit i compatible amb les activitats que porta a terme la Delegació de la Garrotxa- Ripollès del Col·legi d’Arquitectes (l’atenció administrativa que ofereix cada dijous al matí des del local així com les conferències, exposicions i altres activitats que s’hi realitzen).
L’Espai Cooperatiu del Nucli Antic d’Olot estarà operatiu des d’aquest mes de juliol a la planta baixa de la Casa Serra, coneguda com la “casa dels nassos”. Aquest nou emplaçament, a peu de carrer i que consta d’un espai central diàfan i visible des de l’exterior, permetrà establir una relació directa amb la ciutadania. L’horari d’atenció ciutadana per part de la comissionada amb els veïns i veïnes del Nucli antic serà els divendres a la tarda (de 16 a 20 h), tot i que l’equip de treball s’hi podrà trobar de dilluns a divendres. Ben aviat s’informarà dels canals de comunicació, consultes i petició de reunions.
L’obertura de l’Espai Cooperatiu, una de les primeres accions els primers mesos de treball pel Nucli Antic d’Olot
L’aprovació del conveni amb el COAC, que entra en vigor aquest mes de juliol i té una vigència de 4 anys, forma part de les primeres mesures acordades en el Projecte de rehabilitació del Nucli Antic d’Olot.
El 23 de gener d’aquest 2024 es va arribar a un acord unànime de tots els partits polítics de l’Ajuntament d’Olot en relació amb la proposta metodològica per al desplegament de la intervenció integral d’Arquitectura Social al Nucli Antic i el calendari d’accions a fer. En el plenari del 21 de març, es va donar compte del decret d’Alcaldia per a la contractació d’Itziar González Virós a la direcció i coordinació d’aquesta estratègia d’intervenció integral així com la creació d’una Comissió per a la regeneració del Nucli Antic formada per tots els Grups del Consistori.
En aquests primers tres mesos, a més de l’organització interna de l’equip i l’espai cooperatiu ciutadà al Nucli Antic, s’ha estat treballant en la preparació dels convenis de col·laboració amb administracions i entitats, l’inici de trobades per a l’activació de la Comunitat Nucli Antic, la concreció del Marc legal urbanístic per a la rehabilitació de les Illes del Nucli Antic i el desenvolupament d’una aplicació informàtica per a la visualització de dades i la gestió urbanística de la transformació, entre altres mesures.
També s’ha portat a terme una jornada de treball amb arquitectes i urbanistes que han intervingut al Nucli Antic d’Olot al llarg dels anys, s’ha treballat en un sistema d’identificació de les característiques dels habitatges de l’àmbit del PIAM i s’ha determinat el límit de l’àmbit del Projecte que es definirà de manera conjunta i participada per al Pla de Barris 2025.
Finalment, s’està participant activament en les jornades formatives per als municipis pilot del projecte del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya "Barris amb futur".
La construcció a les Comarques Centrals creix un 9% i supera els nivells anteriors a la pandèmia
Superfície visada i nombre d’expedients
El primer semestre del 2024 s’han visat un total de 153.811 m2 a la Demarcació de Comarques Centrals, un 9% més que el mateix període de 2023. Aquesta xifra representa un 6% del total de superfície visada a Catalunya (2.603.821 m2). Comparativament amb anys anteriors, la superfície visada el primer semestre d’enguany a Comarques Centrals és la més alta des del 2019, a excepció del primer semestre del 2022.
Tot i el creixement en superfície, el nombre d’expedients ha estat un 10% inferior al de fa un any, tancant el semestre en 417 expedients visats. Per tant aquest primer semestre del 2024 s’estan visant projectes més grans que altres anys. Pel que fa a l’anàlisi per comarques, l’augment de superfície el trobem a Osona (28,4%), Bages (14,9%) i Berguedà (9,6%). Per contra, Anoia i Moianès han experimentat un creixement negatiu, amb un 34,9% i un 3,9% per sota respectivament.
En la lectura municipal, les poblacions que concentren major nombre de metres quadrats visats són Manresa, un 22% del total de la superfície visada a la Demarcació, i Vic (20,3%). A més distància se situen Igualada (3,3%), Manlleu (3%) i Monistrol de Montserrat (2,8%).
Projectes d’obra nova i rehabilitació
La rehabilitació experimenta un creixement del 7,8% respecte al primer semestre del 2023 i les Comarques Centrals és de les poques demarcacions que experimenta un creixement positiu, ja que les dades globals de visat situen la rehabilitació al conjunt de Catalunya un 1% per sota. En dades globals semestrals la rehabilitació se situa a les Comarques Centrals en un 33%, 6 punts per sobre que el global de Catalunya que té el 27%.
Els 49.341 m2 de rehabilitació visats a la Demarcació de Comarques Centrals equivalen a un 7,4% del total de rehabilitació visada a Catalunya (662.895 m2). Per comarques, l’augment de la rehabilitació aquest semestre s’ha centrat a les comarques del Bages (101%) i Berguedà (2,7%).
Pel que fa als municipis, Manresa i Vic concentren la major part de metres quadrats de rehabilitació visats, amb un 18% i 15% respectivament.
Malgrat aquestes dades positives, no han generat el creixement esperat per l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation. Cal remarcar que dels 106 expedients tramitats pel COAC el 2024 dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis, Comarques Centrals és la demarcació on s’han tramitat més expedients a banda de Barcelona (en concret s’han tramitat divuit expedients).
Des del COAC seguim treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions. En aquest sentit, els fons europeus són una oportunitat única per promoure la rehabilitació del nostre parc edificat. Per tal d’assessorar, informar i acompanyar la ciutadania en la rehabilitació d’edificis vinculada als Next Generation, el COAC compta amb l’Oficina Tècnica de Rehabilitació. Paral·lelament, des del COAC estem liderant a Catalunya el projecte de descarbonització de l’arquitectura, amb l’objectiu no només de preparar als arquitectes al repte que tenim per davant, sinó per esdevenir motor de transformació en el sector.
Pel que fa a l’obra nova, tanca un semestre de creixement positiu després d’un any de davallada. Així, amb 101.446 m2 visats se situa un 10,6% per sobre en relació al primer semestre de 2023. El comportament, novament , és diferent segons la comarca i es concentra al Moianès (167,3%), Osona (70%) i Berguedà (25,1%).
En relació al conjunt de Catalunya, la superfície d’obra nova visada a la Demarcació de Comarques Centrals aquest semestre representa el 5,3% del total d’obra nova visada (1.913.765 m2).
Anàlisi per usos: habitatge i no habitatge
L’habitatge a la Demarcació de Comarques Centrals ha crescut tant en superfície com en nombre d’habitatges de nova creació visats. El primer semestre de 2024 s’han visat 105.008 m2 d’ús habitatge –comptabilitzant l’obra nova i les intervencions en edificacions existents–, xifra que representa un 7,9% més que el primer semestre de 2023. Aquesta dada suposa que a la Demarcació s’ha visat el 5,4% de superfície d’habitatge visada a tot el territori català (1.955.292 m2).
Pel que fa al nombre d’habitatges, el primer semestre d’enguany s’han visat 471 habitatges de nova creació, un 12,6% més que el mateix període de l’any passat. La Demarcació concentra el 4,5% del total d’habitatges nous visats a tot Catalunya (10.394). L’única comarca amb creixement negatiu pel que fa a nombre d’habitatges de nova creació és Osona, presenta una davallada del 20,5% en relació al primer semestre de l’any passat que cal recordar que va ser molt positiu. La resta de comarques tenen un creixement positiu: Anoia 21,1%, Bages 45,9%, Berguedà 33,3% i Moianès 44,4%.
En relació amb el no habitatge, la superfície també creix, concretament un 14,1%, amb un total de 45.779 m2 visats. El sector que presenta un augment més significatiu és l’hostaleria, que ha crescut un 1.389% (dada que s’explica per la construcció d’una residència d'estudiants a Vic). També presenta un comportament positiu educació amb un 123,2% més de superfície visada (a causa de la construcció de la Clínica Odontològica Universitària de la FUB a Manresa).
Podeu consultar aquí les dades del visat d’edificació a Catalunya del primer semestre de 2024
¿Has presentado tu Trabajo Final de Estudios o lo harás próximamente? ¡Participa en los Premios AJAC!
La Agrupación de Jóvenes Arquitectos de Cataluña (AJAC) del COAC convocará este año la 14ª edición de los Premios AJAC, que a lo largo de sus 28 años de vida se han consolidado como el reconocimiento de referencia para los jóvenes arquitectos y estudiantes menores de 40 años de Cataluña.
Dentro de estos Premios, se abrirá la convocatoria de los Premios AJAC Trabajo Final de Estudios, que quieren dar visibilidad y reconocimiento al trabajo realizado en el marco de los estudios de Grado o Máster en Arquitectura, con el objetivo de impulsar la carrera de los profesionales más jóvenes.
La participación está abierta a todos los estudiantes de las escuelas de Arquitectura de Cataluña que hayan presentado su proyecto (Trabajo de Fin de Grado, Proyecto de Fin de Carrera o Trabajo de Fin de Máster) en los últimos 2 años. Para participar, es necesario ser COAC Estudiante o, si ya se han finalizado los estudios, presentar copia de la matrícula universitaria.
Los Premios AJAC Trabajo Final de Estudios incluyen 6 categorías:
· Paisaje y urbanismo
· Intervención en el patrimonio
· Impacto social
· Valor medioambiental
· Innovación técnica
· Grado de Arquitectura
Premios
Cada categoría tendrá un máximo de 3 galardonados: 1 ganador y 2 menciones. Uno de los objetivos de la convocatoria es acompañar a los premiados durante la primera etapa de su vida profesional. Por eso, los premios de los ganadores incluirán 1 año de colegiación sin coste (en el caso de los estudios de Grado, como Asociados) y vinculación a la Agrupación sin coste. Además, disfrutarán de un perfil destacado en la Bolsa de Trabajo y sesiones de orientación profesional con el Servicio de Ocupación, así como de una beca para un curso de la Escuela Sert a escoger.
Jurado
El Jurado de los Premios estará formado por un representante de la AJAC, un arquitecto galardonado con el Premio AJAC PFC en anteriores ediciones, un profesor de cada una de las escuelas de Arquitectura de Cataluña (ETSAB, ETSAV, UIC, La Salle, URV y UdG) y, en caso de empate, un miembro de la Junta de Gobierno del COAC.
La fecha límite para presentar propuestas será el 24 de enero de 2025. En los próximos meses se publicarán las bases del concurso.