Mor l'arquitecte Bernat Catllar i Gosà
Nasqué el 1948 a Perpinyà, on ha mort aquesta setmana. Reposarà divendres a Sellagosa. El seu petit país és una comuna de la república francesa adjacent a l'enclau de Llívia. En Bernat se'n feia passeres amunt i avall de la ratlla burocràtica. De la francesa a l'espanyola, però sempre Cerdanya. El paisatge que compartia amb el poeta Jordi Pere Cerdà que ens va fer conèixer als companys gironins i empordanesos. Anades i tornades de Cerdanya a Ripollès. De Toulouse a Barcelona. De París a Lleida i a Girona.
Arquitecte des de 1976. Inicià la recerca en arxius cartogràfics que portà finalment al cap dels anys a dues publicacions fonamentals per la cultura geogràfica del país: El 1987 l'Atlas de Lleida, amb Josep Lladonosa i Pere Armengol, i el 1994 l'Atlas de Girona ciutat i l'Atlas de les ciutats de Girona, amb Josep Riera i Ramon Castells. En matèria documental el Col·legi d'Arquitectes assumí, subsidiàriament, una funció d'Estat, com ho havia fet abans amb els pioners inventaris de patrimoni i l'oficina d'informació urbanística. A càrrec de l'esforç econòmic dels arquitectes i amb l'expertesa i la devoció d'en Bernat i els seus companys varen posar les bases d'un accés ordenat -molt abans del món digital- a milers de documents cartogràfics que permeten analitzar el territori i els fets urbans. N'és prova indiscutible la continuada citació en assajos i recerques.
La vinculació amb Girona més enllà del treball amb en Josep i en Ramon va continuar amb col·laboracions intel·lectuals en diversos grups ( Fuses / Viader, Birulés / Cabré / Romans...) i sobretot en dedicar-se professionalment a l'arxiu històric. La seva inquietud, amb l'ajut de les tècniques Rosa Mª Gil i Gemma Domènech, va permetre posar a l'abast del públic diferents fons: Martorell, Catà, Masó...
Mentrestant i fins ara mateix les passeres amunt i avall entre Toulouse i les nostres comarques li permetien treballar sobre personatges dels veïns del nord, els seus altres conciutadans, i a la vegada ens feien sentir, al seu costat, un xic més europeus. El fotògraf Jean Dieuzaide, l'arquitecte Fabien Castaing, els projectes de Le Corbusier, l'arquitectura del segle XX al departament del Tarn...
L'últim dia que ens vam trobar fou el 16 de desembre de 2022 a la casa dels nassos d'Olot, seu de la Delegació de la Garrotxa. Hi havia baixat des de la muntanya i jo hi havia pujat des de la plana per parlar de l'arquitecte Bertomeu Agustí i Vergés. En acabat, amb els cabells flamejant, el front ampli acaronat per la mà oberta i la mirada penetrant i entremaliada, em va xiuxiuejar un suggeriment de recerca que no haurem tingut temps de completar junts (la relació entre les represàlies polítiques de postguerra i les vides íntimes dels arquitectes olotins durant la revolució). Ahir en Frederic Cabré deia que també ens haurà quedat pendent la trobada al paradís secret de S'Alguer. I ara m'expliquen que és en premsa un nou llibre sobre l'arquitecte Emili Donato escrit per en Bernat amb Josep Mª Rovira i Enric Granell...
Amb el treball enorme que ha deixat fet i fent-se, no s'esfumaran pas ni l'arrelament a la terra que mantenia ni la passió intel·lectual cosmopolita que ens va aportar.
Joan Falgueras
101 anys de la visita a Tortosa de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya
A la crònica s'expliquen tots els detalls d'aquesta sortida, un dels molts viatges organitzats per l'Associació com a extensió acadèmica. Aquests viatges queden reflectits a l'exposició ‘Hors d’oeuvres’, que es pot visitar a la seu del COAC de Barcelona fins al 2 de febrer.
A la ciutat de Tortosa, el grup de membres de l'Associació va visitar l'interior de la Catedral de Santa Maria i van pujar a les cobertes de les naus gòtiques, des d'on es pot gaudir de la panoràmica urbana. També van visitar el col·legi de Sant Lluís Gonzaga, joia del Renaixement català, i l'Observatori de l’Ebre, a Roquetes.
L'arquitecte Antoni López Daufí, actualment arxiver al COAC-Ebre, va ser vocal de Cultura de la Demarcació entre els anys 2002 i 2007 i entre 2014 i 2022, i secretari de la Demarcació entre el 2022 i 2023. És autor del llibre "Escrits a una ciutat ben murada" i de la "Guia d’Arquitectura de la Demarcació de l’Ebre", publicada pel COAC, i coautor de "El Poble Nou. La darrera colonització del delta de l'Ebre".
Podeu descarregar l'article aquí.
Cierre de sedes con motivo del 150º aniversario de la Asociación de Arquitectos de Cataluña
De forma excepcional, y con motivo de la celebración del 150º aniversario de la Asociación de Arquitectos de Cataluña, el próximo 24 de octubre los servicios del COAC se verán afectados de la siguiente manera:
En la sede de Plaça Nova número 5 de Barcelona, los servicios sólo estarán en funcionamiento entre las 9 y las 11.30 h. El resto de sedes colegiales permanecerán cerradas todo el día.
No obstante, para cualquier urgencia podéis poneros en contacto a través del correo electrónico coac@coac.net.
Os recordamos que, para celebrar la efeméride, ese día se presentará en la sede de Barcelona la exposición ‘Hors d’oeuvres’', que repasa la extensa actividad de la Asociación de Arquitectos de Cataluña mediante documentación del Archivo Histórico del COAC y del Archivo de la ETSAB. El acto de inauguración será a las 18.30 h, con una conferencia a tres bandas a cargo de los arquitectos y profesores de la ETSAB Enric Granell y Antoni Ramon y la comisaria de la exposición, Carolina B. García Estévez.
Tancament de seus amb motiu del 150è aniversari de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya
A la seu de Plaça Nova número 5 de Barcelona, els serveis només estaran en funcionament entre les 9 i 11.30 h. La resta de seus col·legials romandran tancades tot el dia.
Això no obstant, per a qualsevol urgència podeu posar-vos en contacte a través del correu electrònic coac@coac.net.
Us recordem que, per tal de celebrar l’efemèride, aquell dia es presentarà a la seu de Barcelona l' exposició ‘Hors d’oeuvres’, que repassa l’extensa activitat de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya mitjançant documentació de l’Arxiu Històric i de l'Arxiu de l'ETSAB. L'acte d'inauguració serà a les 18.30 h, amb una conferència a tres bandes a càrrec dels arquitectes i professors de l'ETSAB Enric Granell i Antoni Ramon i la comissària de l'exposició, Carolina B. García Estévez.