Els arquitectes, amb l'Agenda Urbana
Imatge:
© Agenda Urbana
Cada vegada més, la població tendeix a concentrar-se a les zones urbanes i, segons les previsions de Nacions Unides, aquesta tendència anirà en augment. A Catalunya, gairebé el 80% de la població viu a municipis de més de 10.000 habitants i la influència de les àrees urbanes va més enllà dels límits físics de les ciutats per abastar tot el territori.
L’Agenda Urbana, una iniciativa per millorar les nostres ciutats
En aquest context, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat impulsa l'Agenda Urbana de Catalunya, amb la col·laboració d’administracions locals i altres entitats del teixit social català, com el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, per potenciar les oportunitats i afrontar els reptes que planteja la creixent urbanització.
L’elaboració de l’Agenda requereix tant de coneixement tècnic d’especialistes, investigadors i personal de les administracions, com de les aportacions de la ciutadania i la societat civil. I és per això que es realitzaran dues fases de participació, la primera, de diagnosi, i la segona, se centrarà en les mesures i plans d’accions a implementar.
L’objectiu principal d’aquest procés és fer un debat estratègic que serveixi per concretar les diferents polítiques públiques que tindran impacte en els objectius de l’Agenda i aconseguir fer, col·lectivament, millors ciutats.
Els arquitectes, clau en la transformació de les ciutats
Els professionals de l'arquitectura són claus en la transformació de les ciutats. Per aquest motiu, no només el Col·legi d'Arquitectes forma part de l'Assemblea de l'Agenda Urbana i del seu grup motor, des d'on es decideixen alguns aspectes organitzatius, sinó perquè l'expertesa dels arquitectes és molt necessària per col·laborar en la definició i consecució dels entorns urbans que necessitem.
Dinàmica i temàtica de les sessions de treball
Cada sessió constarà de tres panells d’experts (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.
Processos metabòlics. Dijous, 6 de juny. L’Hospitalet de Llobregat. Sala Bital.
• Economia verda i circular
• Cicle de l’aigua
• Energia sostenible
Model de ciutat. Dimecres, 12 de juny. Fundació Universitària del Bages, Edifici FUB2. Manresa (avinguda Bases de Manresa,1)
• Model urbà
• Ecosistemes urbans/ biodiversitat
• Inclusió social
Mobilitat urbana. Dimecres 19 de juny, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona, Girona (Plaça de la Catedral, 8)
• Connectivitat urbana
• Qualitat de l’aire
• Models productius
Cohesió social. Dimecres 26 de juny. Seu de la UGT, sala Brigades Internacionals, Barcelona (Rambla de Santa Mònica, 10).
• Dret a l’habitatge
• Territoris articulats
• Seguretat i justícia social
Dimensió ciutadana. Dimecres, 1 de juliol. Campus Catalunya, Sala de Graus, Tarragona (Avinguda de Catalunya, 35).
• Recerca i coneixement
• Cultura i art
• Participació i transparència
Nova governança. Dimecres, 4 de juliol. Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona, Casa de la Convalescència. Barcelona (carrer de Sant Antoni Maria Claret, 171).
• Governs eficients
• Canvi climàtic
• Finançament adequat
Trobareu tota la informació, així com la possibilitat de participar en línia al web Agenda Urbana.
L’Agenda Urbana, una iniciativa per millorar les nostres ciutats
En aquest context, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat impulsa l'Agenda Urbana de Catalunya, amb la col·laboració d’administracions locals i altres entitats del teixit social català, com el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, per potenciar les oportunitats i afrontar els reptes que planteja la creixent urbanització.
L’elaboració de l’Agenda requereix tant de coneixement tècnic d’especialistes, investigadors i personal de les administracions, com de les aportacions de la ciutadania i la societat civil. I és per això que es realitzaran dues fases de participació, la primera, de diagnosi, i la segona, se centrarà en les mesures i plans d’accions a implementar.
L’objectiu principal d’aquest procés és fer un debat estratègic que serveixi per concretar les diferents polítiques públiques que tindran impacte en els objectius de l’Agenda i aconseguir fer, col·lectivament, millors ciutats.
Els arquitectes, clau en la transformació de les ciutats
Els professionals de l'arquitectura són claus en la transformació de les ciutats. Per aquest motiu, no només el Col·legi d'Arquitectes forma part de l'Assemblea de l'Agenda Urbana i del seu grup motor, des d'on es decideixen alguns aspectes organitzatius, sinó perquè l'expertesa dels arquitectes és molt necessària per col·laborar en la definició i consecució dels entorns urbans que necessitem.
Dinàmica i temàtica de les sessions de treball
Cada sessió constarà de tres panells d’experts (60 minuts) seguits per un debat entre els assistents (90 minuts) d’intercanvi d’opinions i coneixements sobre els temes exposats.
Processos metabòlics. Dijous, 6 de juny. L’Hospitalet de Llobregat. Sala Bital.
• Economia verda i circular
• Cicle de l’aigua
• Energia sostenible
Model de ciutat. Dimecres, 12 de juny. Fundació Universitària del Bages, Edifici FUB2. Manresa (avinguda Bases de Manresa,1)
• Model urbà
• Ecosistemes urbans/ biodiversitat
• Inclusió social
Mobilitat urbana. Dimecres 19 de juny, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona, Girona (Plaça de la Catedral, 8)
• Connectivitat urbana
• Qualitat de l’aire
• Models productius
Cohesió social. Dimecres 26 de juny. Seu de la UGT, sala Brigades Internacionals, Barcelona (Rambla de Santa Mònica, 10).
• Dret a l’habitatge
• Territoris articulats
• Seguretat i justícia social
Dimensió ciutadana. Dimecres, 1 de juliol. Campus Catalunya, Sala de Graus, Tarragona (Avinguda de Catalunya, 35).
• Recerca i coneixement
• Cultura i art
• Participació i transparència
Nova governança. Dimecres, 4 de juliol. Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona, Casa de la Convalescència. Barcelona (carrer de Sant Antoni Maria Claret, 171).
• Governs eficients
• Canvi climàtic
• Finançament adequat
Trobareu tota la informació, així com la possibilitat de participar en línia al web Agenda Urbana.
6/06/2019
Debat Urbanístic a Rubí
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Delegació del Vallès va organizar un Debat urbanístic, el 16 de maig a les 18h al Castell de Rubí, amb les candidatures que tenen representació consistorial a Rubí i que es presenten a les eleccions municipals del proper 26 de maig.
Es va comptar amb la presència de:
Moisés Rodríguez del PSC-CP
Xavier Corbera d’ ERC-AM
Roberto Martín de Cs
Jaume Buscallà de JXR-JUNTS
Juan José Giner de PP
Andrés Medrano de ECP RUBÍ-ECG
Antoni García VR
Pau Sorrosal de PRIMARIES
Belén Cañizar d’AUP-AMUNT
Se’ls va fer arribar un decàleg de propostes urbanístiques i se’ls va plantejar preguntes per conèixer el punt de vista dels candidats sobre el futur de l'arquitectura i l'urbanisme a la ciutat.
L’estructura del debat es va formular realitzant una pregunta i donant la paraula als 10 grups. Després de cada pregunta es va permetre la intervenció als assistents (col·legiats i ciutadania).
Preguntes plantejades:
D’anteriors legislatures s’heretaran diversos projectes no finalitzats o que no han ni tan sols començat, quedant al calaix esperant temps millors.
Però també hi ha sobre la taula una sèrie de nous reptes a impulsar a la ciutat, per demanda ciutadana, per normes d’àmbit europeu o per necessitats socials i ambientals.
Dins d’aquests podríem parlar dels reptes de mobilitat elèctrica, la pacificació del trànsit, la recuperació de l’espai públic, la sostenibilitat en els edificis públics, l’augment de la salubritat dels habitatges privats passant per la revisió energètica dels mateixos, l’augment del parc d’habitatge protegit de lloguer, l’adaptació als nous models de família, i un llarg etcètera.
Caldria doncs concretar prioritats dins dels propers quatre anys.
Quins seran els seus grans objectius dins de l’àmbit urbanístic en la legislatura vinent?
Els objectius urbanístico-polítics de la ciutat queden reflectits en el Pla d’Ordenació General del municipi, partint d’unes premisses determinades de consolidació i creixement de ciutat.
El Pla General ha estat sobre la taula aquesta darrera legislatura, però ha quedat un projecte de moment, potser per manca de consens de ciutat.
El nou Pla General ha de permetre adaptar-se a una realitat econòmica i social canviant, ja sigui a través de les seves eines de desenvolupament o a través de modificacions puntuals del mateix Pla.
Com a eina de ciutat, com s’ha d’encarar la generació i aprovació d’aquest nou POUM tant necessari per al desenvolupament dels propers anys de la ciutat?
Entrant en temes concrets de la ciutat, sembla interessant la visió que els partits polítics puguin donar al tema de la nova mobilitat dins de la ciutat. És una prioritat per a aquest mandat o cal crear un consens més ampli en la realització d’intervencions importants per adaptar la ciutat a noves modalitats de transport (elèctric, missatgeria, bicicleta), amb intervencions urbanístiques importants que puguin per si mateixes generar canvis importants en la percepció de la ciutat per part dels ciutadans.
Quina és la seva opinió sobre l’influencia que podria tenir la nova mobilitat a Rubí?
Els ciutadans són els qui conformen les ciutats actuals. I com a tal, les polítiques d’habitatge han de respondre a millorar-ne l’accés a l’habitatge, millorar la qualitat de vida dels ciutadans, la salut a través de la millora dels edificis, la reducció de la demanda d’energia i la millora dels consums energètics.
També hi ha la part social de l’habitatge a millorar, com són les execucions hipotecàries, els desnonaments de famílies en risc d’exclusió, l’acaparament per part de bancs i fons d’inversió de part del parc d’habitatges de les ciutats, o els habitatges buits i tancats per especulació o per falta d’habitabilitat d’aquests.
El Pla local de l’habitatge ha de donar solució a aquestes problemàtiques i a d’altres en els propers anys, però cal un lideratge ferm per executar algunes d’aquestes mesures.
Quin és l’objectiu en matèria d’habitatge per a la legislatura vinent?
Satisfets de poder comptar amb les forces polítiques més representatives i també molt contents amb l'èxit de públic.
Vam comptar amb la presència dels mitjans de comunicació locals: Radio Rubí, Rubí TV, TOT Rubí i Diari de Rubí.
Es va comptar amb la presència de:
Moisés Rodríguez del PSC-CP
Xavier Corbera d’ ERC-AM
Roberto Martín de Cs
Jaume Buscallà de JXR-JUNTS
Juan José Giner de PP
Andrés Medrano de ECP RUBÍ-ECG
Antoni García VR
Pau Sorrosal de PRIMARIES
Belén Cañizar d’AUP-AMUNT
Se’ls va fer arribar un decàleg de propostes urbanístiques i se’ls va plantejar preguntes per conèixer el punt de vista dels candidats sobre el futur de l'arquitectura i l'urbanisme a la ciutat.
L’estructura del debat es va formular realitzant una pregunta i donant la paraula als 10 grups. Després de cada pregunta es va permetre la intervenció als assistents (col·legiats i ciutadania).
Preguntes plantejades:
D’anteriors legislatures s’heretaran diversos projectes no finalitzats o que no han ni tan sols començat, quedant al calaix esperant temps millors.
Però també hi ha sobre la taula una sèrie de nous reptes a impulsar a la ciutat, per demanda ciutadana, per normes d’àmbit europeu o per necessitats socials i ambientals.
Dins d’aquests podríem parlar dels reptes de mobilitat elèctrica, la pacificació del trànsit, la recuperació de l’espai públic, la sostenibilitat en els edificis públics, l’augment de la salubritat dels habitatges privats passant per la revisió energètica dels mateixos, l’augment del parc d’habitatge protegit de lloguer, l’adaptació als nous models de família, i un llarg etcètera.
Caldria doncs concretar prioritats dins dels propers quatre anys.
Quins seran els seus grans objectius dins de l’àmbit urbanístic en la legislatura vinent?
Els objectius urbanístico-polítics de la ciutat queden reflectits en el Pla d’Ordenació General del municipi, partint d’unes premisses determinades de consolidació i creixement de ciutat.
El Pla General ha estat sobre la taula aquesta darrera legislatura, però ha quedat un projecte de moment, potser per manca de consens de ciutat.
El nou Pla General ha de permetre adaptar-se a una realitat econòmica i social canviant, ja sigui a través de les seves eines de desenvolupament o a través de modificacions puntuals del mateix Pla.
Com a eina de ciutat, com s’ha d’encarar la generació i aprovació d’aquest nou POUM tant necessari per al desenvolupament dels propers anys de la ciutat?
Entrant en temes concrets de la ciutat, sembla interessant la visió que els partits polítics puguin donar al tema de la nova mobilitat dins de la ciutat. És una prioritat per a aquest mandat o cal crear un consens més ampli en la realització d’intervencions importants per adaptar la ciutat a noves modalitats de transport (elèctric, missatgeria, bicicleta), amb intervencions urbanístiques importants que puguin per si mateixes generar canvis importants en la percepció de la ciutat per part dels ciutadans.
Quina és la seva opinió sobre l’influencia que podria tenir la nova mobilitat a Rubí?
Els ciutadans són els qui conformen les ciutats actuals. I com a tal, les polítiques d’habitatge han de respondre a millorar-ne l’accés a l’habitatge, millorar la qualitat de vida dels ciutadans, la salut a través de la millora dels edificis, la reducció de la demanda d’energia i la millora dels consums energètics.
També hi ha la part social de l’habitatge a millorar, com són les execucions hipotecàries, els desnonaments de famílies en risc d’exclusió, l’acaparament per part de bancs i fons d’inversió de part del parc d’habitatges de les ciutats, o els habitatges buits i tancats per especulació o per falta d’habitabilitat d’aquests.
El Pla local de l’habitatge ha de donar solució a aquestes problemàtiques i a d’altres en els propers anys, però cal un lideratge ferm per executar algunes d’aquestes mesures.
Quin és l’objectiu en matèria d’habitatge per a la legislatura vinent?
Satisfets de poder comptar amb les forces polítiques més representatives i també molt contents amb l'èxit de públic.
Vam comptar amb la presència dels mitjans de comunicació locals: Radio Rubí, Rubí TV, TOT Rubí i Diari de Rubí.
16/05/2019
El COAC gana el premio al mejor estand de BB Construmat
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El estand ‘COAC 5.0’ que el Colegio de Arquitectos ha llevado a Construmat ha ganado el premio BB Construmat al mejor estand de la feria. Es el resultado de la apuesta que el COAC ha hecho por la innovación, la realidad virtual y las tecnologías del futuro, así como al programa de ponencias sobre investigación, nuevos perfiles profesionales, sostenibilidad y salud.
Las sinergias entre el COAC y las universidades de la UPC y La Salle-URL para el desarrollo de las propuestas de realidad virtual y aumentada en el estand es uno de los aspectos que el jurado del premio ha destacado. Y es que la experiencia de visitar el estand COAC 5.0 permite desde entrar al edificio de Plaza Nueva con gafas de realidad virtual hasta introducirse en proyectos arquitectónicos y urbanísticos a través de la realidad aumentada para modificarlos.
El jurado también ha destacado las distintas ponencias que durante los cuatro días se celebran en el estand, ya que han permitido “programar un contenido que reúne la arquitectura con los arquitectos de forma activa y colaborativa”. El programa del estand COAC 5.0 cuenta con las conferencias de los Grupos de Trabajo del COAC, profesores de la Escuela Sert y responsables de proyectos de investigación de las universidades UPC y La Salle.
Un proyecto hecho con futuros arquitectos
Además, el jurado también ha valorado que el diseño del estand del COAC surgiera de un concurso de ideas abierto a estudiantes de arquitectura de las universidades catalanas. El COAC recibió 12 propuestas, de las cuales ganó el proyecto 'Realitat3', de los estudiantes de La Salle-URL Anna Aranda Mayans, Valentina Cohen, Alan Ferrando Shearer, Óscar Segovia Castillo y Marc Zanón Ruiz.
Salón BB Construmat
El estand del COAC se podrá visitar hasta el 17 de mayo a BB Construmat (Recinto Gran Via, l’Hospitalet de Llobregat). Recordamos que los arquitectos colegiados pueden obtener credenciales gratuitas para acceder al salón mediante el código que encontrarán en el apartado Plus COAC.
15/05/2019
El COAC guanya el premi al millor estand a BB Construmat
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
L'estand 'COAC 5.0' que el Col·legi d'Arquitectes ha portat a Construmat ha guanyat el premi BB Construmat al millor estand de la fira gràcies a l'aposta que el COAC ha fet per la innovació, la realitat virtual i les tecnologies del futur i al programa de ponències sobre recerca, nous perfils professionals, sostenibilitat o salut.
Les sinergies entre el COAC i les universitats de la UPC i La Salle-URL per al desenvolupament de les propostes de realitat virtual i augmentada a l'estand és un dels aspectes que el jurat del premi ha destacat. I és que l'experiència de visitar l'estand COAC 5.0 permet des d'entrar a l'edifici de Plaça Nova amb ulleres de realitat virtual fins a introduir-se en projectes arquitectònics i urbanístics a través de la realitat augmentada per modificar-los.
El jurat s'ha ha posat èmfasi, igualment, en les diverses ponències que durant els quatre dies es desenvolupen a l'estand, ja que han permès "programar un contingut que reuneix l'arquitectura amb els arquitectes de forma activa i col·laborativa". El programa de l'estand COAC 5.0 compta amb conferències dels Grups de Treball del COAC, professors de l'Escola Sert i responsables de projectes de recerca de les universitats UPC i La Salle.
Un projecte fet amb futurs arquitectes
A més a més, el jurat també ha valorat que el disseny de l'estand del COAC sorgís d'un concurs d'idees obert a estudiants d'arquitectura de les universitats catalanes. El COAC va rebre 12 propostes, de les quals en va resultar guanyador el projecte 'Realitat3', dels estudiants de La Salle-URL Anna Aranda Mayans, Valentina Cohen, Alan Ferrando Shearer, Óscar Segovia Castillo i Marc Zanón Ruiz.
Saló BB Construmat
L'estand del COAC es podrà visitar fins al 17 de maig a BB Construmat (Recinte Gran Via, l'Hospitalet de Llobregat). Recordem que els arquitectes col·legiats poden obtenir credencials gratuïtes per accedir al saló mitjançant el codi que trobaran a l'apartat Plus COAC.
Les sinergies entre el COAC i les universitats de la UPC i La Salle-URL per al desenvolupament de les propostes de realitat virtual i augmentada a l'estand és un dels aspectes que el jurat del premi ha destacat. I és que l'experiència de visitar l'estand COAC 5.0 permet des d'entrar a l'edifici de Plaça Nova amb ulleres de realitat virtual fins a introduir-se en projectes arquitectònics i urbanístics a través de la realitat augmentada per modificar-los.
El jurat s'ha ha posat èmfasi, igualment, en les diverses ponències que durant els quatre dies es desenvolupen a l'estand, ja que han permès "programar un contingut que reuneix l'arquitectura amb els arquitectes de forma activa i col·laborativa". El programa de l'estand COAC 5.0 compta amb conferències dels Grups de Treball del COAC, professors de l'Escola Sert i responsables de projectes de recerca de les universitats UPC i La Salle.
Un projecte fet amb futurs arquitectes
A més a més, el jurat també ha valorat que el disseny de l'estand del COAC sorgís d'un concurs d'idees obert a estudiants d'arquitectura de les universitats catalanes. El COAC va rebre 12 propostes, de les quals en va resultar guanyador el projecte 'Realitat3', dels estudiants de La Salle-URL Anna Aranda Mayans, Valentina Cohen, Alan Ferrando Shearer, Óscar Segovia Castillo i Marc Zanón Ruiz.
Saló BB Construmat
L'estand del COAC es podrà visitar fins al 17 de maig a BB Construmat (Recinte Gran Via, l'Hospitalet de Llobregat). Recordem que els arquitectes col·legiats poden obtenir credencials gratuïtes per accedir al saló mitjançant el codi que trobaran a l'apartat Plus COAC.
15/05/2019