Joan Antoni Solans, in memoriam
Imatge:
Joan Antoni Solans
El dramàtic, sobtat i imprevist traspàs del company arquitecte Joan Antoni Solans i Huguet ens ha deixat una mica orfes. Per descomptat als urbanistes i als arquitectes municipals de tot Catalunya, però també a la professió arquitectònica en general i, fins i tot, m’atreviria a dir, a la resta de professionals del nostre país i més enllà. Els urbanistes i els arquitectes municipals perdem un referent importantíssim, no només teòric, sinó sobre tot pràctic. Llàtzer Moix i Maria Sisternes han glossat d’urgència magníficament la seva figura. En efecte, resulta molt evident que no es podrà explicar l’urbanisme de casa nostra des del 1970 al 2000 sense la gegantina figura de Solans, oimés que la seva petjada, la seva ombra, es perllonga fins avui. Fruit de circumstàncies irrepetibles i de coincidències extraordinàries, la seva personalitat es nodreix tanmateix també d’unes qualitats personals i professionals fora del comú.
El PGM, la DGU i l’Incasòl van ser sens dubte algunes de les seves fites. Però, sobretot, seva és la creació d’una Administració urbanística catalana nova de trinca, feta des del no res, quelcom que va ser després replicat en altres indrets. I això sí que és una estructura d’estat.
El nostre mestre comú, en Manuel Ribas Piera, que era llicenciat en dret, destacava d’ell, com s’ha recordat, la seva creativitat i brillantor. Dotat d’una erudició enciclopèdica, hi afegeixo tanmateix com a qualitat destacada la seva professionalitat. La professionalitat entesa com una virtut democràtica i que es fonamenta des d’Hipòcrates en un compromís amb el saber pràctic i amb la ètica pública.
Quan vaig presidir la Unió Professional espanyola vam instituir uns premis per reconèixer, junts, les quaranta professions conjuntament, la professionalitat d’algunes trajectòries exemplars. Els arquitectes de tot l’estat, reconeguérem a Joan Antoni Solans, que malgrat acceptar el premi de bon grat, no va voler recollir-lo personalment degut als esdeveniments sobrevinguts a l’octubre de l’any 2017.
Forçant una mica el llenguatge, gairebé podríem dir que, de fet, en Joan Antón Solans mateix fou la imatge d’una estructura d’estat. En el benentès que un Estat és, bàsicament, una aposta de Dret Públic, un compromís que ell va mantenir arreu i sempre. Un Estat, com també ho diríem d’una Ciutat, ha de ser sobre tot una aposta moral, no només estètica. No és gens estrany, doncs, que tingués sovint topades i desencontres. Justament les estructures d’estat són així, molestes i rígides, poc acomodatícies, però per aquest mateix motiu conformen els països. Una lliçó de valor incalculable i rar que potser podríem preservar de l’oblit. Perquè el nostre és un país que sempre enyora lideratges i estructures, però que, quan els té, quan els hereta, sovint no els valora prou, més aviat els menysté.
La darrera vegada que el vaig veure, per lliurar-li el premi a mans, estava escrivint les seves memòries i va confessar-me alguna que altra anècdota sucosa. Gràcies als americans, va dir-me amb un somriure, que van trencar el puzle, no vaig ser Ministre de Foment el 1996. Sí que va ser-ho, d'Indústria, en Josep Piqué. Tanmateix estic segur que hagués estat un Ministre de Foment extraordinari. I qui sap, potser ara, tindríem el corredor mediterrani més avançat...
Descansi en pau Joan Antoni Solans.
La seva trajectòria representa un gran honor per la professió dels arquitectes.
El PGM, la DGU i l’Incasòl van ser sens dubte algunes de les seves fites. Però, sobretot, seva és la creació d’una Administració urbanística catalana nova de trinca, feta des del no res, quelcom que va ser després replicat en altres indrets. I això sí que és una estructura d’estat.
El nostre mestre comú, en Manuel Ribas Piera, que era llicenciat en dret, destacava d’ell, com s’ha recordat, la seva creativitat i brillantor. Dotat d’una erudició enciclopèdica, hi afegeixo tanmateix com a qualitat destacada la seva professionalitat. La professionalitat entesa com una virtut democràtica i que es fonamenta des d’Hipòcrates en un compromís amb el saber pràctic i amb la ètica pública.
Quan vaig presidir la Unió Professional espanyola vam instituir uns premis per reconèixer, junts, les quaranta professions conjuntament, la professionalitat d’algunes trajectòries exemplars. Els arquitectes de tot l’estat, reconeguérem a Joan Antoni Solans, que malgrat acceptar el premi de bon grat, no va voler recollir-lo personalment degut als esdeveniments sobrevinguts a l’octubre de l’any 2017.
Forçant una mica el llenguatge, gairebé podríem dir que, de fet, en Joan Antón Solans mateix fou la imatge d’una estructura d’estat. En el benentès que un Estat és, bàsicament, una aposta de Dret Públic, un compromís que ell va mantenir arreu i sempre. Un Estat, com també ho diríem d’una Ciutat, ha de ser sobre tot una aposta moral, no només estètica. No és gens estrany, doncs, que tingués sovint topades i desencontres. Justament les estructures d’estat són així, molestes i rígides, poc acomodatícies, però per aquest mateix motiu conformen els països. Una lliçó de valor incalculable i rar que potser podríem preservar de l’oblit. Perquè el nostre és un país que sempre enyora lideratges i estructures, però que, quan els té, quan els hereta, sovint no els valora prou, més aviat els menysté.
La darrera vegada que el vaig veure, per lliurar-li el premi a mans, estava escrivint les seves memòries i va confessar-me alguna que altra anècdota sucosa. Gràcies als americans, va dir-me amb un somriure, que van trencar el puzle, no vaig ser Ministre de Foment el 1996. Sí que va ser-ho, d'Indústria, en Josep Piqué. Tanmateix estic segur que hagués estat un Ministre de Foment extraordinari. I qui sap, potser ara, tindríem el corredor mediterrani més avançat...
Descansi en pau Joan Antoni Solans.
La seva trajectòria representa un gran honor per la professió dels arquitectes.
Jordi Ludevid i Anglada, arquitecte,
membre de l'AAUC,
fou Degà del COAC, President del CSCAE
i de la Unió Professional espanyola
4/09/2019
Ven al COAC el 19 de septiembre a #darsangre
Imatge:
© Banc de Sang i de Teixits
El Colegio de Arquitectos de Cataluña participa de nuevo en la organización de una campaña de donación de sangre impulsada por el Banco de Sangre y Tejidos.
El próximo jueves 19 de septiembre podréis venir de 10 a 14 h a la sede del COAC en Barcelona y hacer vuestra aportación a la campaña "Da lo mejor de ti. Da sangre".
Dispondréis de un espacio habilitado en la Biblioteca del COAC (calle Arcs, 1-3, 3ª planta).
Tú también puedes dar sangre
La donación de sangre es un acto solidario y de participación ciudadana que requiere de tan solo 20 minutos para el donante y supone una vida para muchos enfermos. Al mundo cada día hay 310.000 donaciones de sangre, de las cuales 1.000 son a Cataluña y 6.000 en todo el Estado Español.
A pesar de las donaciones, actualmente los niveles se encuentran entre los 4 y 8 días. Así, con campañas como la que se llevará a cabo en el COAC se quiere contribuir a situar las reservas de sangre en el nivel óptimo, entre 10 y 12 días.
¿Quién puede dar sangre?
· Si tienes entre 18 y 70 años y pesas más de 50 kilos
· Aunque hayas sufrido hepatitis antes de los 12 años
· Aunque no estés en ayunas
· Aunque tengas el colesterol elevado
· Aunque tomes alguno de los medicamentos más frecuentes
Consultad las recomendaciones y motivos de exclusión para dar sangre recomendaciones y motivos de exclusión para dar sangre y, si podéis dar sangre os animamos a que vengáis el día 5 de noviembre al COAC. Recordad traer un documento de identificación y no venir en ayunas.
Por otro lado, si estáis interesados en dar sangre pero el 19 de septiembre no podéis venir a la sede del COAC, podéis consultar el calendario de recogida calendario de recogida de los próximos días.
El próximo jueves 19 de septiembre podréis venir de 10 a 14 h a la sede del COAC en Barcelona y hacer vuestra aportación a la campaña "Da lo mejor de ti. Da sangre".
Dispondréis de un espacio habilitado en la Biblioteca del COAC (calle Arcs, 1-3, 3ª planta).
Tú también puedes dar sangre
La donación de sangre es un acto solidario y de participación ciudadana que requiere de tan solo 20 minutos para el donante y supone una vida para muchos enfermos. Al mundo cada día hay 310.000 donaciones de sangre, de las cuales 1.000 son a Cataluña y 6.000 en todo el Estado Español.
A pesar de las donaciones, actualmente los niveles se encuentran entre los 4 y 8 días. Así, con campañas como la que se llevará a cabo en el COAC se quiere contribuir a situar las reservas de sangre en el nivel óptimo, entre 10 y 12 días.
¿Quién puede dar sangre?
· Si tienes entre 18 y 70 años y pesas más de 50 kilos
· Aunque hayas sufrido hepatitis antes de los 12 años
· Aunque no estés en ayunas
· Aunque tengas el colesterol elevado
· Aunque tomes alguno de los medicamentos más frecuentes
Consultad las recomendaciones y motivos de exclusión para dar sangre recomendaciones y motivos de exclusión para dar sangre y, si podéis dar sangre os animamos a que vengáis el día 5 de noviembre al COAC. Recordad traer un documento de identificación y no venir en ayunas.
Por otro lado, si estáis interesados en dar sangre pero el 19 de septiembre no podéis venir a la sede del COAC, podéis consultar el calendario de recogida calendario de recogida de los próximos días.
2/09/2019
Vine al COAC el 19 de setembre a #donarsang
Imatge:
© Banc de Sang i de Teixits
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya participa novament en l'organització d'una campanya de donació de sang impulsada pel Banc de Sang i de Teixits.
Així, el proper dijous 19 de setembre podreu venir de 10 a 14 h a la seu del COAC a Barcelona i fer la vostra aportació a la campanya “Dona el millor de tu. Dona sang”.
Disposareu d’un espai habilitat a la Biblioteca del COAC (carrer Arcs, 1-3, 3a planta).
Tu també pots donar sang
La donació de sang és un acte solidari i de participació ciutadana que requereix de tan sols 20 minuts per al donant i suposa la vida per a molts malalts. Al món cada dia hi ha 310.000 donacions de sang, de les quals 1.000 són a Catalunya i 6.000 a tot l’Estat espanyol.
Malgrat les donacions, actualment els nivells es troben entre els 4 i 8 dies. Així, amb campanyes com la que es durà a terme al COAC es vol contribuir a situar les reserves de sang en el nivell òptim, entre 10 i 12 dies.
Qui pot donar sang?

Consulteu les recomanacions i motius d’exclusió per donar sang i, si podeu donar sang, us animem a que vingueu el dia 19 de setembre al COAC. Recordeu portar un carnet d’identificació i no venir en dejú.
D’altra banda, si esteu interessats a donar sang però el dia 19 de setembre no podeu venir a la seu del COAC, podeu consultar el calendari de recollida dels propers dies.
Així, el proper dijous 19 de setembre podreu venir de 10 a 14 h a la seu del COAC a Barcelona i fer la vostra aportació a la campanya “Dona el millor de tu. Dona sang”.
Disposareu d’un espai habilitat a la Biblioteca del COAC (carrer Arcs, 1-3, 3a planta).
Tu també pots donar sang
La donació de sang és un acte solidari i de participació ciutadana que requereix de tan sols 20 minuts per al donant i suposa la vida per a molts malalts. Al món cada dia hi ha 310.000 donacions de sang, de les quals 1.000 són a Catalunya i 6.000 a tot l’Estat espanyol.
Malgrat les donacions, actualment els nivells es troben entre els 4 i 8 dies. Així, amb campanyes com la que es durà a terme al COAC es vol contribuir a situar les reserves de sang en el nivell òptim, entre 10 i 12 dies.
Qui pot donar sang?

Consulteu les recomanacions i motius d’exclusió per donar sang i, si podeu donar sang, us animem a que vingueu el dia 19 de setembre al COAC. Recordeu portar un carnet d’identificació i no venir en dejú.
D’altra banda, si esteu interessats a donar sang però el dia 19 de setembre no podeu venir a la seu del COAC, podeu consultar el calendari de recollida dels propers dies.
2/09/2019
Fallece el arquitecto Joaquim Maria Casamor
Imatge:
© Projecte de remodelació del jardí del restaurant Paradís. Fons Joaquim Maria Casamor d'Espona. Arxiu Històric del COAC
El arquitecto Joaquim Maria Casamor de Espona falleció el pasado 17 de julio a los 99 años de edad.
Casamor estudió arquitectura en la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona, donde se tituló en 1948. El año 1954 entró a formar parte de la Junta de Gobierno del Colegio de Arquitectos como vicesecretario cuando Manuel de Solà-Morales de Rosselló era decano (1954-1964).
Su carrera queda ligada al espacio público urbano de Barcelona, del cual se ocupó ampliamente. El año 1955 entró a trabajar en el departamento de Parques y jardines del consistorio, y el 1968 fue nombrado director, cargo que ocupó hasta su jubilación, en 1986.
Casamor se ocupó del diseño de buena parte de los jardines de la ciudad, destacando los jardines de Montjuic. También fue el responsable del diseño de parques como el de Putxet, la Guineueta o Vil·la Amèlia y restauró otros, como el Parque del Laberinto de Horta, el Parque de las Aguas y el del Turó de la Peira. Así mismo, también fue el responsable de la ejecución del proyecto de Nicolau Rubió i Tudurí para la Plaza Gaudí.
El año 2000, Casamor donó su archivo profesional al Archivo Histórico del COAC.
Descanse en paz.
Casamor estudió arquitectura en la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona, donde se tituló en 1948. El año 1954 entró a formar parte de la Junta de Gobierno del Colegio de Arquitectos como vicesecretario cuando Manuel de Solà-Morales de Rosselló era decano (1954-1964).
Su carrera queda ligada al espacio público urbano de Barcelona, del cual se ocupó ampliamente. El año 1955 entró a trabajar en el departamento de Parques y jardines del consistorio, y el 1968 fue nombrado director, cargo que ocupó hasta su jubilación, en 1986.
Casamor se ocupó del diseño de buena parte de los jardines de la ciudad, destacando los jardines de Montjuic. También fue el responsable del diseño de parques como el de Putxet, la Guineueta o Vil·la Amèlia y restauró otros, como el Parque del Laberinto de Horta, el Parque de las Aguas y el del Turó de la Peira. Así mismo, también fue el responsable de la ejecución del proyecto de Nicolau Rubió i Tudurí para la Plaza Gaudí.
El año 2000, Casamor donó su archivo profesional al Archivo Histórico del COAC.
Descanse en paz.
18/07/2019