La degana del COAC compareix a la ponència sobre el Projecte de llei de facilitació de l'activitat econòmica del Parlament
Projecte de llei de facilitació de l'activitat econòmica
Es tracta d'una normativa pionera a Europa en l'àmbit de la facilitació, que té com a objectius principals revisar la relació entre les empreses i l'administració que permeti que tant empreses com emprenedors ofereixin una única vegada les seves dades a l'administració així com possibilitar-los que tinguin una visió global de tota la seva relació amb l'administració.
Pel que respecta al procediment de defensa dels drets i interessos dels operadors econòmics, el projecte també recull que les persones interessades a accedir a alguna de les activitats a què fa referència la Llei, així com corporacions, col·legis professionals, organitzacions i associacions que els representen, per mitjà del portal únic que estableix la Llei, poden informar sobre qualsevol disposició, acte, actuació, inactivitat o via de fet de les administracions públiques que des del seu punt de vista comporti un obstacle o barrera per a l’aplicació de la Llei, i també poden formular consultes relatives a la interpretació de la llei sectorial que sigui aplicable en cada cas.
L’òrgan administratiu competent ha d’informar, també per mitjans electrònics, sobre la consulta o emetre un informe sobre l’adequació de la disposició, l’acte o l’actuació a aquesta Llei en el termini de trenta dies. Aquest nou model de relació implicarà l'eliminació dels tràmits administratius innecessaris, l'estandardització dels procediments i la transparència. Preveu mesures per reduir les càrregues burocràtiques, minimitzant la intervenció administrativa i oferint serveis proactius en l'empresa.
El posicionament del COAC
La degana va traslladar el suport del Col·legi en qualsevol iniciativa que afavoreixi l’impuls de l’activitat econòmica, l’agilització administrativa i la coordinació i comunicació entre les diferents administracions catalanes, sempre al costat de les iniciatives que posin al centre els ciutadans, les empreses i els professionals. Així mateix, va subratllar la preocupació de la institució davant la seguretat legal que haurà de tenir l’estandardització del procediment, incidint en el fet que la normativa de cada procés haurà d’estar molt ben detallada.
En aquest sentit, els processos de simplificació administrativa han de vetllar especialment per garantir la seguretat jurídica a totes les parts implicades, partint d’una definició exhaustiva i -a poder ser unívoca- de conceptes, tràmits i circuits, amb referència exacta i actualitzada a les normes que s’han d’aplicar, i tenint en compte la confluència d’ordenacions sectorials i potestats administratives diverses.
Assumpció Puig va oferir la possibilitat que l’administració delegui funcions als col·legis professionals, com serien, per exemple, en la tramitació unificada, els mecanismes alternatius a la intervenció administrativa i col·laborar en l’estandardització dels projectes/documents tècnics d’activitat econòmica.
En paral·lel, el paper dels col·legis també podria ser rellevant en l’elaboració de codis de bones pràctiques professionals i guies d’autoavaluació que facilitin considerablement els procediments, donant alhora seguretat jurídica als destinataris i en l’estandardització dels projectes tècnics d’activitat econòmica. La degana també va expressar la necessitat d’actuar amb agilitat sobre les demores en les llicències urbanístiques, on el termini màxim que té l’administració per resoldre és de dos mesos quan cal presentar projecte i de dos quan no en cal, tal com estableix l’art. 81 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis de Catalunya (ROAS). No obstant això, la realitat demostra, d’acord amb l’enquesta de llicències del COAC, que la mitjana a Catalunya supera els cinc mesos de mitjana.
Muere Federico Correa, maestro de distintas generaciones de arquitectos
El pasado lunes 19 de octubre murió, a los 96 años, Federico Correa, uno de los arquitectos más importantes de la arquitectura catalana contemporánea y uno de los máximos exponentes de la revisión de la modernidad que se inició con la posguerra española.
Sus inicios profesionales se producen en el estudio de José Antonio Coderch, donde coincidió con Alfonso Milá, quien rápidamente se convirtió en su socio. Al lado de Coderch mueblaron pisos de la Barceloneta, diseñando, por ejemplo, una de las piezas más icónicas de nuestro país: el 'Sillón Barceloneta'. Un homenaje a Mies van der Rohe y un buen resumen de lo que después caracterizó su carrera: el confort, el espíritu lúdico, la ergonomía y la sensualidad.
En 1953, Correa y Milá se establecieron como arquitectos independientes y empezaron a definir la domesticidad de todo un colectivo y una ciudad mediante proyectos como residencias urbanas o las casas de vacaciones de Cadaqués. En el campo de la arquitectura comercial, Correa Milá revolucionaron también el mundo del interiorismo, con intervenciones en tiendas como Olivetti o en restaurantes como el Flash Flash e Il Giardinetto. Unos encargos que combinaron con otros de tipo industrial o residencial, como el puerto de Aiguadolç de Sitges.
Correa Milá, sin embargo, también tuvieron un destacado papel en la reconfiguración de de Barcelona: son los autores de la exitosa reforma de la plaza Reial, de la rehabilitación de la sede de la Diputación de Barcelona o la reforma de la planta noble del Palacio de la Generalitat. Pero su momento álgido llega con la Barcelona olímpica, cuando ganaron el concursos para la definición de la Anella Olímpica de Barcelona y reformaron el Estadio Olímpico, proyectado junto a Vittorio Gregotti.
Correa también ejerció de profesor en la ETSAB entre 1966 y 1990, donde se convirtió en maestro de distintas generacions de arquitectos. Precisamente, la ETSAB acaba de publicar un libro en homenaje a su figura, 'Hablando de color, ante la duda: marrón'.
Su legado, conservado en el Archivo Histórico del COAC
Su trayectoria con Milá constituye un amplio fondo que actualmente se conserva en el Archivo Histórico del Colegio de Arquitectos de Cataluña. Son más de 400 obras de entre 1953 y 1995, documentadas a partir de planos, principalmente, pero también dibujos, fotografías y otra información de proyecto que Correa y Milá donaron envvida en mayo de 2006 al COAC.
La conservación del fondo Correa Milá permite recoger la trayectoria profesional de unos arquitectos muy ligados a la Escuela de Barcelona y sumarse así a otros fondos del mismo movimiento depositados en el Archivo del COAC como el de Lluís Nadal, Tous i Fargas o Lluís Cantallops.
Además, buena parte de su obra es consultable en el web arquitecturacatalana.cat, donde se pueden encontrar imágenes, dibujos, esbozos, planos y documentos tanto de sus obras como de su trayectoria profesional.
"Se ha ido un gran arquitecto y profesor, su arquitectura perdura bien en el tiempo porque está planteada desde el respeto al entorno y para dar servicio a la sociedad", afirmó la decana del COAC, Assumpció Puig.
Mor Federico Correa, mestre de diverses generacions d'arquitectes
El passat dilluns 19 d’octubre va morir, als 96 anys, Federico Correa, un dels arquitectes més importants de l’arquitectura catalana contemporània i un dels màxims exponents de la revisió de la modernitat que es va iniciar amb la postguerra espanyola.
Els seus inicis professionals es produeixen a l’estudi de José Antonio Coderch, on va coincidir amb Alfonso Milá, qui ràpidament va convertir-se en el seu soci. Al costat de Coderch van moblar pisos de la Barceloneta, dissenyant, per exemple, una de les peces més icòniques de casa nostra: el ‘Sillón Barceloneta’. Un homenatge a Mies van der Rohe i un bon resum del que després va caracteritzar la seva carrera: el confort, l’esperit lúdic, l’ergonomia i la sensualitat.
El 1953 es van establir com a arquitectes independents i van començar a definir la domesticitat de tot un col·lectiu i una ciutat mitjançant projectes com ara residències urbanes o les cases de vacances de Cadaqués. En el camp de l’arquitectura comercial, Correa Milà van revolucionar també el món de l’interiorisme, amb intervencions en botigues com Olivetti o en restaurants com el Flash Flash i Il Giardinetto. Uns encàrrecs que van combinar amb d’altres de tipus industrial o residencial, com el port d’Aiguadolç a Sitges.
Correa Milà, però, també van tenir un destacat paper en la reconfiguració de Barcelona: són els autors de l’exitosa reforma de la plaça Reial, de la rehabilitació de la seu de la diputació de Barcelona o de la refoma de la planta noble del Palau de la Generalitat. Però el seu moment àlgid arriba amb la Barcelona olímpica, quan van guanyar el concurs per a la definició de l’Anella Olímpica de Barcelona i van reformar l’Estadi Olímpic, que van projectar al costat de Vittorio Gregotti.
Correa també va exercir de professor a l’ETSAB entre el 1966 i el 1990, on es va convertir en mestre de diverses generacions d’arquitectes. Precisament, l’ETSAB acaba de publicar un llibre en homenatge a la seva figura, 'Hablando de color, ante la duda: marrón'.
El seu llegat, conservat a l’Arxiu Històric del COAC
La seva trajectòria amb Milá constitueix un ampli fons que actualment es conserva a l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Són més de 400 obres d'entre 1953 i 1995 documentades a partir de plànols, principalment, però també dibuixos, fotografies i altra informació projectual que Correa i Milá van donar en vida el maig de l’any 2006 al COAC.
La conservació del fons Correa Milá permet recollir la trajectòria professional d’uns arquitectes molt lligats a l’escola de Barcelona i sumar-se a d’altres fons del mateix moviment dipositats a l’Arxiu del COAC com el de Lluís Nadal, Tous i Fargas o Lluís Cantallops.
Així mateix, bona part de la seva obra és consultable al web arquitecturacatalana.cat, on s’hi poden trobar imatges, dibuixos, esbossos, plànols i documentació tant de les seves obres com de la seva trajectòria professional.
"Ha marxat un gran arquitecte i professor, la seva arquitectura perdura bé en el temps perquè està plantejada des del respecte a l'entorn i per donar servei a la societat", va afirmar la degana del COAC, Assumpció Puig.
Development of the National Urban Renewal Programme, with the involvement of the COAC
This kicks off the process of developing the PNRU, which aspires to provide a frame of reference for agreements on urban renewal policies over the coming years, including aspects such as sustainability, energy efficiency, mobility associated with new technologies, and new governance instruments.
The document is intended to address the needs of the ageing Catalan residential stock, 70% of which is now more than 40 years old, and the urban areas that, despite being magnets for innovation and opportunities, are also beleaguered with social and economic inequalities and environmental imbalances. Added to this are the changes stemming from new economic models and climate change.
The answer to these new changes must therefore entail the rehabilitation, renewal and improvement of the existing fabric in line with sustainability criteria while putting a premium on people's quality of life, something that the COVID-19 pandemic has brought into sharp focus.
A multi-sector approach
In order to stimulate the renewal of this urban fabric, in 2019 the Catalan public administration earmarked a total of 50.6 million euros in the form of grants and investments to facilitate the renovation of 29,016 homes, as well as opening a line of credit with the Catalan Institute of Finance to the tune of 100 million euros for renovation costs.
However, according to data from the COAC, building renovation in Catalonia is still very incidental in overall terms. The building renovation projects approved in Catalonia account for just 26% of the total approved building area, and most of them are non-residential projects.
In view of this situation, and as stated by the Dean of the COAC at the meeting of the Strategic Council of the PNRU, "there is a need to address this situation more strategically, allowing the sector to play a greater role in the country's economic recovery and to respond to the challenges and commitments with the Urban Agenda, especially our response to climate change, prioritizing urban renewal projects with policies and instruments that make this possible".
Thus the PNRU, which is expected to see the light of day in the spring of 2021, aims to address the renovation of buildings from different angles, ranging from the connectivity of communities to new types of housing, accessibility, energy improvement and the incorporation of new building materials. The integration of all these perspectives would not only improve residents' quality of life but also help to redirect the construction sector, which has traditionally focused more on new build projects.
Strategic Council of the PNRU
The Strategic Council of the PNRU comprises: Govern de la Generalitat (Departaments de Territori i Sostenibilitat, Cultura, Salut i Vicepresidència i Economia i Hisenda), Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Associació de Promotors de Catalunya, Associació Catalana de Municipis (ACM), Associació de Micropobles de Catalunya, Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, Col·legi d'Administradors de Finques, Consell de Col·legis d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials, Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Col·legi de Camins, Canals i Ports de Catalunya, Federació de Municipis de Catalunya, Gremi de Constructors d'Obres, Institut Català de l'Energia and Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya.