Mor l'arquitecte Richard Rogers
Entre les seves obres destaquen el Centre Pompidou de París (1977), creat juntament amb Renzo Piano, o l’edifici de la companyia d’assegurances Lloyd’s, a Londres (1986). A Espanya hi va construir la Terminal 4 de l’Aeroport de Barajas (2005), amb l’Estudi Lamela; la conversió en centre comercial de la plaça de toros de Les Arenes, a Barcelona, i la torre de l’Hotel Hespèria de L'Hospitalet, tots dos amb Alonso/Balaguer (2006). Anteriorment, havia assessorat l'Ajuntament de Barcelona en qüestions d'urbanisme a les dècades de 1990 i 2000.
Rogers es va mantenir actiu, al capdavant de la firma Rogers Stirk Harbour + Partners, fins a finals del 2018, quan va patir un greu accident que el va acabar apartant de la pràctica professional.
L'any 2007 Rogers va rebre el premi Pritzker, considerat el màxim guardó arquitectònic a nivell internacional. En el seu discurs d’acceptació, Rogers va definir la seva arquitectura com a “filla del canvi social i de les noves tecnologies... humana i progressista... i capaç de crear bellesa a partir de la seva funcionalitat”, perquè “els edificis bonics i els espais públics ajuden la gent a desenvolupar el seu potencial com a ciutadans i individus”.
Recordem la seva filosofia vital i la seva trajectòria professional amb l'entrevista d'Anatxu Zabalbeascoa publicada a El País el 2007.
Per un 2022 ple d'arquitectura!
El COAC, distinguido con la Creu de Sant Jordi 2021
El Gobierno ha aprobado hoy martes 30 de noviembre otorgar la Creu de Sant Jordi a 20 personas y 10 entidades que se han destacado por los servicios prestados a Cataluña en la defensa de su identidad o en el plano cívico y cultural. Entre las entidades que reciben la Creu de Sant Jordi está el Colegio de Arquitectos de Cataluña.
De esta manera, la Generalitat reconoce al COAC “por el recorrido de 90 años de historia y por la labor de situar los valores de la arquitectura i la profesión en la sociedad, a través de la defensa y la proyección del colectivo vinculado a la arquitectura de Cataluña. Por ser un referente para los colegios profesionales y por haber impulsado el Archivo Histórico del Colegio, de más de 50 años de trayectoria, y su biblioteca, la segunda de Europa en número de volúmenes sobre arquitectura, con más de 180.000 referencias. Por la labor de custodia y difusión de este material de proyectos técnicos, urbanísticos y fotográficos, clave para arquitectos e historiadores y que da prestigio a la arquitectura catalana”.
La arquitectura es cultura
La Creu de Sant Jordi refuerza aún más la tarea del COAC llevada a cabo a lo largo de los años al servicio de la cultura arquitectónica. Así, la distinción se suma al Premio Nacional de Cultura recibido el 2019 como reconocimiento por el papel de la arquitectura en la sociedad, especialmente en su dimensión cultural.
Bajo esta misma premisa que la arquitectura es cultura, este año el COAC ha puesto en marcha el Centro Abierto de Arquitectura, un nuevo interlocutor cultural concebido como espacio de conocimiento y cultura arquitectónicos para estimular los vínculos de la arquitectura con la sociedad, fomentar la investigación y potenciar su papel innovador e internacional.
La decana del COAC, Assumpció Puig, ha destacado que “distinciones como ésta dan razón de ser a la acción cultural llevada a cabo a lo largo de nuestra historia” y ha subrayado que “seguiremos apostando por el valor cultural de la arquitectura y su papel transformador de las ciudades, con el impulso y reto que tenemos por delante para intensificar la arquitectura de casa como referente internacional”, en una clara referencia a la Capitalidad Mundial de la Arquitectura de Barcelona el año 2026.
Uno de los máximos reconocimientos de la Generalitat
La Creu de Sant Jordi es uno de los máximos reconocimientos que puede recibir una persona o entidad por parte de la Generalitat de Cataluña. La distinción se creó en 1981 con la finalidad de distinguir las personas naturales o jurídicas que, por sus méritos, hayan prestado servicios destacados a Cataluña. Cualquier ciudadano, grupo de ciudadanos o entidad puede solicitar que se otorgue este galardón a alguna persona, ya sea física o jurídica.
Mor Narcís Negre Tibau, una ment inquieta i transversal
El passat 28 de novembre va morir Narcís Negre Tubau a 98 anys.
Arquitecte per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona l’any 1954 on fou alumne del professor Josep Maria Jujol. Va compartir despatx professional durant pràcticament tota la seva vida professional, amb l’arquitecte Jordi Masgrau Boschmonar. També va col·laborar amb Joaquim Masramon en diverses obres i concursos i també amb l’escultor Domènec Fita.
Va ser l’arquitecte municipal de Cassà de la Selva i de Calonge, i arquitecte del Ministeri de la Vivenda passant, més tard, als serveis territorials d’Arquitectura i Habitatge de Girona.
Entre els anys 1959 i 1965 va ser el delegat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Girona.
També va ser professor d’Història de l’Art a la Universitat de Girona durant uns anys, i cap de servei per al patrimoni arquitectònic del Bisbat de Girona. Un cop jubilat continuà fent d’assessor dels temes arquitectònics pel Bisbat, i va ser un dels redactors de la revista quadrimestral Taüll.
La major part de les seves obres s’ubiquen a les comarques de Girona. Per exemple, les 500 vivendes al barri de Vilaroja a Girona, la residència Sagrada Família també al barri de Vilaroja, l’Hotel Fornells Park a Fornells de la Selva, la Clínica Salus Infirmorum a Banyoles, l’església de Sant Pau i l’esglésiade Sant Salvador a Girona, i l’església i vivendes del Pares Claretians al c/ Joan Maragall de la mateixa ciutat, o algunes actuacions a l’escola del Santuari del Collell, així com diversos edificis d’habitatges i habitatges unifamiliars aïllats en l’àmbit de la Demarcació. També és autor de l’Aparthotel Santo Tomás a Menorca.
La imatge és de l'Acte d'homenatge als jubilats que la Demarcació de Girona del COAC va realitzar el 10 de juny de 2005.