Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

L’Arxiu Jvjol completa amb les obres tarragonines la donació a l’Arxiu Històric del COAC

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El fons de l’arquitecte Josep Maria Jujol ja forma part de l’Arxiu Històric del COAC en la seva totalitat. Josep Maria Jujol i Gibert, representant de l’Arxiu Jvjol, i Guim Costa, degà del COAC, han signat aquest 1 de desembre un conveni mitjançant el qual s’ha fet donació de tota la documentació vinculada a l’obra que Josep Maria Jujol té al Camp de Tarragona, la seva terra natal.  

És la part del fons de l’arquitecte modernista que faltava per donar a l’Arxiu Històric. A finals dels anys 90 es va fer un primer dipòsit de material, corresponent a les obres que Jujol tenia a les comarques de Barcelona i que ja es va convertir en donació el 2017.  

L’arribada de la documentació que l’Arxiu Jvjol encara conservava a la casa d’Els Pallaresos, vinculada a l’obra de Jujol al Camp de Tarragona, és una prova de la bona relació i entesa que l’Arxiu Jvjol i el COAC han mantingut al llarg del temps, així com de la sensibilitat i aposta que la casa dels arquitectes fa per la cultura.

Ambdues institucions han procurat mantenir i conservar l’arxiu de Josep Maria Jujol. Els fills de l’arquitecte, Teresa, Thecla i Josep Maria, han mantingut la unitat de l’arxiu Jvjol i han procurat per la conservació de les peces que el composen durant molts anys. Ara, el COAC iniciarà els treballs de classificació i descripció del material d’acord amb els principis i les tècniques arxivístiques adients.  

L’obra excedeix l’àmbit més habitual de la producció arquitectònica, motiu pel qual es farà un tractament singularitzat, amb l’objectiu d’inventariar-lo, catalogar-lo i conservar-lo per poder-ne fer la màxima difusió possible tant en l’àmbit local com en l’internacional. 

El fons Jujol es conservarà a la seu de la Demarcació de Tarragona del COAC, per exprés desig de la família, des d’on serà consultable i accessible per a arquitectes i ciutadania.  

Un arxiu de gran importància 
Amb l’arribada de la documentació del fons Jujol, l’Arxiu Històric incorpora un dels fons més importants i desconeguts de l’arquitectura catalana modernista. Josep Maria Jujol (1879-1949) va ser un important arquitecte, dibuixant i dissenyador del modernisme català i l’arquitectura de la primera meitat del segle XX.   

La seva obra construïda es conserva, principalment, a Sant Joan Despí, on va exercir d’arquitecte municipal, però també a Tarragona i a Barcelona. En aquesta darrera ciutat va treballar de la mà d’Antoni Gaudí i va deixar la seva empremta en les obres més singulars de l’arquitecte com són La Pedrera, la Casa Batlló o el Parc Güell. Jujol també va fer carrera en solitari, amb obres destacades com la Casa Planells, el teatre Metropol o la casa Bofarull, però segueix sent, avui en dia, una figura de l’arquitectura catalana per reivindicar. 

Trobareu més informació al web del Centre Obert
1/12/2022
Tornar

PAPEREJANT. CREAR JUGANT AMB EL PAPER

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Tallers de papiroflèxia per estimular a l’infant en els processos de creativitat, imaginació, desenvolupament de l’habilitat manual i creació de conceptes geomètrics i de composició, treball en grup i, sobretot, diversió. 

A partir d’aquesta proposta, els infants seran guiats a través d’activitats lúdiques de creació amb un material que des de petits estan familiaritzats: el paper. Es tracta d’activitats didàctiques que parteixen del gest habitual de cada infant en la seva primera etapa, quan preferíem jugar amb el paper que embolcallava el regal per comptes del mateix regal. A través d’aquestes sessions es pretén estimular a l’infant en els processos de creativitat, imaginació, desenvolupament de l’habilitat manual creació de conceptes geomètrics i de composició, treball en grup i, sobretot, diversió.

Edat recomanada de 7 a 11 anys.

Taller gratuit. Places limitades. Inscripcions enviant un correu a: atencioalsoci@jordicapell.com

Si us plau, especifiqueu quants menors hi participaran.
 
PDF version

El COAC y el CSCAE impulsan la transformación de la arquitectura a través de la descarbonización del sector

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El COAC y lo CSCAE celebraron el 17 de Noviembre de 2022 la jornada ‘Descarbonizando la arquitectura’, con la cual han escenificado el compromiso para liderar la transformación de la arquitectura, un sector clave para conseguir una sociedad libre de emisiones el 2050, como pide el Pacto Verde de la Unión Europea.

El COAC y lo CSCAE quieren impulsar un cambio de visión en el sector a partir de una transposición ambiciosa de la nueva versión de la Directiva Europea de Eficiencia Energética de los Edificios, que se está debatiendo actualmente en el Parlamento Europeo.

Este impulso nace de la responsabilidad que la Nueva Bauhaus Europea -un programa propuesto por la Comisión Europea y el Parlamento Europeo- otorga a los profesionales de la arquitectura y de las artes para plantear que la transformación hacia la sostenibilidad -empezando por la descarbonización- hay que hacerla desde la inclusión social y el mantenimiento y potenciación de los valores culturales y patrimoniales de nuestro entorno construido.

El horizonte de la Capitalidad Mundial de la Arquitectura de Barcelona

Con el horizonte del 2026, cuando Barcelona será la Capital Mundial de la Arquitectura y acogerá el Congreso de la UIA, las dos instituciones quieren visibilizar la arquitectura y sus profesionales como agentes de cambio para construir una sociedad libre de emisiones, más saludable y sostenible. Por eso han presentado una Agenda 2026 como compromiso de la profesión para guiar estos cambios.

El decano del COAC, Guim Costa, ha asegurado que “tenemos el deber, como colectivo profesional, de promover la descarbonización de la arquitectura en todo su ciclo de vida: desde la producción de materiales hasta la suya de-construcción”. Por eso, es importante que “colaboremos con todos los agentes del sector para fomentar soluciones innovadoras para la transformación del entorno construido”.

En este sentido, la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera, ha señalado que “el cambio climático es, quizás, en estos momentos, el reto colectivo más grande al que nos enfrentamos como sociedad”, y ha reivindicado: “Resulta imprescindible llevar a cabo una modificación ambiciosa de la Directiva Europea que reclame una arquitectura de calidad y sostenible ambientalmente”.

La jornada ha contado con la participación el eurodiputado del Parlamento Europeo, Marcos Ros Sempere, el director general de Arquitectura y Agenda Urbana del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana, Iñaqui Carnicero; el director general de Vivienda y Suelo del Ministerio de Transportes,
 
Movilidad y Agenda Urbana, Javier Martín; y la presidenta del Consejo de Arquitectos de Europa (CAE), Ruth Schagemann.

Un punto de inflexión para la construcción del futuro

La jornada ha agrupado además de 400 profesionales del sector, que han podido conocer de primera mano qué serán los retos que hay que afrontar y como aprovechar los requerimientos que la nueva directiva europea plantea para llevarlos adelante.

A la jornada se han tratado desde las agendas globales que determinan el futuro de la arquitectura, hasta temas muy concretos como la implantación del registro digital del edificio y el pasaporte de renovación del edificio, claves para impulsar la rehabilitación. Uno de los puntos más relevantes ha sido el reto de la descarbonización los materiales de construcción, responsables de las emisiones de GEI, y que contempla el uso de materiales sostenibles y estrategias de construcción bioclimáticas.

Más de una decena de instituciones firman la ‘Declaración de Barcelona’

La jornada ‘Descarbonitzant la arquitectura’ ha servido, así mismo, para reunir el compromiso de un total de doce instituciones de ámbito catalán y español en la construcción de la Agenda 2026 a través de la firma de la ‘Declaración de Barcelona’. El documento reconoce la descarbonización como “el desafío más importante que ha asumido nuestra sociedad” y recuerda que “los y las arquitectas somos agentes decisivos en la edificación”.

Por este motivo, los firmantes reconocen y apoyan el compromiso de las arquitectas y los arquitectos a “el restablecer las bases del sector de la edificación porque, justo después del impulso de los fondos Next Generation, se haya construido un modelo viable, con la escala necesaria para lograr los objetivos de descarbonización del parque, solvente, socialmente inclusivo y potenciador de los valores de la arquitectura y su expresión en los edificios, la ciudad y el territorio”.

Algunas de las organizaciones y personas que lo han firmado son la International Union of Architects (UIA), el diputado del Parlamento Europeo, Marcos Ros; las direcciones generales de Vivienda y Suelo y de Arquitectura y Agenda Urbana del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana (MITMA), el Green Building Council España (GBCe) y el Instituto Tecnológico de Barcelona (ITeC), entre otras.
 
18/11/2022
Tornar

EXPOSICIÓ DIGITAL: 50 ANYS D’ARQUITECTURA 1972-2022

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
En el marc de la commemoració patronal, s’inaugura una exposició digital que recull una mostra de treballs d’alguns dels companys arquitectes que l’any 2022 han celebrat els seus cinquanta anys de col·legiació.

En concret, les obres de la mostra pertanyen a: Teresa Alcarraz, Anna Bofill, Joaquim Capdevila, Josep M. Graell, Josep-Ignasi de Llorens, Vicenç Oliveras, Salvador Panosa, Lluís Rambla, Teresa Rovira, Antoni Torras, Ignasi M. Artigas, Lluís Bravo, Josep Esteve, Joan M. Guinovart, Albert Martínez, Josep Lluís Orobitg, Rafael Prats, Ramon M. Reig, Ramon Sanabria, José Carlos Trullols, Antoni Batllori, Víctor Brosa, Àurea Gallén, Francesc Hereu, Joan Masuet, Josep Palomeras, Víctor Rahola, Joan Roca, Francesc Xavier Solé, Javier Vives.

22/11/2022
Tornar

Pàgines