Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Joan Villoro, qui ha inspirat la iniciativa 'ArquiLlibres'

Nace ‘ArquiLlibres’, una iniciativa para dar una segunda vida a libros de arquitectura

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Los profesionales de la arquitectura tenemos en los libros unos grandes aliados durante los años de estudio y de ejercicio de la profesión. Para promover la economía circular, desde el COAC queremos reforzar el compromiso para reutilizar los libros de los que os queráis desprender y, a la vez, contribuir a tejer una red entre diferentes generaciones de arquitectos.

Es desde esta premisa que nace ‘ArquiLlibres’, una iniciativa de la Demarcación de Barcelona en colaboración con la Agrupación de Arquitectos Senior/A y la Agrupación de Jóvenes Arquitectos de Cataluña (AJAC), gestionada de la mano de la Cooperativa Jordi Capell. La idea original es de nuestro compañero arquitecto Joan Villoro,  que fue un gran aficionado a los libros y al Mercado dominical de Sant Antoni.
                             
Prueba piloto
Esta iniciativa arranca como prueba piloto en la sede de Barcelona de Plaça Nova, pero en una segunda fase se estudiará poder hacerla extensiva al resto de demarcaciones. El primer domingo de cada mes (excepto el mes de agosto), de las 11 a las 14 horas, la Cooperativa Jordi Capell montará una parada donde se podrán adquirir estos ejemplares para maximizar su valor. La mitad del precio de venta irá destinada a los arquitectos que donan sus libros y el beneficio se destinará íntegramente al Servicio de Orientación Colegial (SOC COAC).  

Si estáis interesados en realizar una donación de libros, podéis enviar un correo electrónico a arquillibres@coac.net con vuestros datos de contacto (nombre y apellido, correo y teléfono) y canalizaremos la donación.


 
 
15/03/2023
Tornar
El COAC s'adhereix a l'estratègia 'Cimientos de igualdad'

El COAC se suma a l’estratègia ‘Cimientos de Igualdad’ per promoure l’equitat de gènere en el sector

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Junta de Govern del COAC ha acordat adherir-se al ‘Manifest per la igualtat d’oportunitats per un sector de la construcció més sostenible i competitiu’, que forma part de l’aliança estratègica ‘Cimientos de Igualdad’, promoguda per diverses institucions per fomentar la igualtat de gènere en l’àmbit de l’arquitectura i la construcció.

L’Observatori 203 del CSCAE, l’Associació Espanyola d’Executius i Consellers EJE&CON, BMI Group i el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, van impulsar a finals del 2020 el document ‘Cimientos de Igualdad’. L’objectiu és sensibilitzar les companyies i entitats del valor afegit que suposa promoure la igualtat en tots els àmbits, especialment en un moment en el qual el sector de l’edificació vol ser un motor de recuperació econòmica i canvi.

El ‘Manifest per la igualtat d’oportunitats per un sector de la construcció més sostenible i competitiu’ recull els principals compromisos d’aquesta estratègia, com ara construir un sector més atractiu per a la incorporació de dones joves a través de les noves tendències, vincular el sector amb el compromís, la sostenibilitat i l’economia circular, impulsar una ocupació de qualitat i amb futur o desenvolupar polítiques de diversitat de gènere, incloent la promoció de dones en llocs de responsabilitat.

Més de 130 persones i institucions ja han subscrit el text. Podeu llegir el manifest sencer.

Consulta el Pla d'Igualtat del CSCAE aquí.

30/03/2023
Tornar
Presentació del futur monument a Cerdà a la plaça de les Glòries

Barcelona projecta, amb el suport del COAC, un monument a Cerdà a la plaça de les Glòries

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

El Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, amb el suport del COAC, ha proposat a l’Ajuntament de Barcelona l’impuls d’un monument a Ildefons Cerdà, amb l'objectiu de commemorar la figura de l'urbanista i el pla que va idear per a la ciutat. El lloc triat és la plaça de les Glòries, espai que Cerdà va voler dotar de centralitat, que finalitza ara un procés de reurbanització i que projecta el nou parc de la Canòpia.

Els dos col·legis professionals i l’Ajuntament de Barcelona han signat un protocol per convocar un concurs internacional per redactar el projecte d’una intervenció artística permanent de gran format, de temàtica i forma lliures, que ajudi a dotar d’identitat el parc de la Canòpia.  

El conveni signat estipula que el concurs es resolgui en dues fases: una primera per seleccionar un màxim de 5 equips i una segona en la qual els equips seleccionats hauran de definir la seva proposta creativa. L'equip guanyador serà adjudicatari de la redacció d'un projecte bàsic de la proposta creativa i el concurs establirà la possibilitat que posteriorment pugui ser adjudicatari de la redacció dels documents tècnics executius, així com de la direcció de l'execució.

El jurat del concurs estarà format de manera paritària per representants dels col·legis professionals i l'Ajuntament de Barcelona. La presidència recaurà en l'Ajuntament de Barcelona i també s'incorporarà una persona representant del moviment veïnal.

Un cop resolt el concurs, es calcula tenir el projecte executiu finalitzat en un període de 6 mesos per poder iniciar l’execució de les obres del monument.

El monument a Cerdà culminarà el projecte d’urbanització de la plaça de les Glòries, amb un parc sobre els túnels viaris. Està previst que en aquest parc hi hagi, entre d'altres, un jardí d’immersió, un umbracle i una gran àrea de jocs, als quals se sumarà el monument a la figura i el llegat de l’urbanista que va transformar la Barcelona moderna.

30/03/2023
Tornar
Mòbil de Moisès Villèlia al vestíbul del COAC

El COAC recupera un mòbil de l’escultor Moisès Villèlia i l’exposa al vestíbul de la seu de Barcelona

Imatge: 
© F. Català-Roca. Mòbil realitzat per M. Villèlia. Barcelona, 1962. Fons Fotogràfic F. Català-Roca - Arxiu Històric del COAC
Un mòbil dels anys 60 de l’escultor Moisès Villèlia es pot veure a la seu del COAC a Barcelona, on s’ha instal·lat de forma permanent, coincidint amb la finalització de les obres de rehabilitació dels espais interiors de la seu, que acullen el Centre Obert d’Arquitectura.

La peça, feta amb varetes de bambú unides entre si i sostingudes per fils, té una estructura simple i harmònica que genera una sensació de lleugeresa i equilibri, també gràcies al subtil moviment que es genera amb petites corrents d'aire o el moviment dels visitants.

Es tracta d’una peça històrica i de gran valor  que compta amb diverses interpretacions. Se l’ha anomenat ‘Ballesta’ perquè la seva forma recorda aquest element, però també ‘Homenatge a Blume’, pel mític exercici del gimnasta, que va morir en un accident d’aviació als anys 60.

El COAC el va adquirir arran de la inauguració de la seva seu a Barcelona, obra de Xavier Busquets, el 1962. Des d’aleshores i fins als anys 2000 va ocupar diverses localitzacions del vestíbul, fins que es va restaurar per prestar-lo al MACBA en el marc d’una exposició sobre el Grup R. Un cop finalitzada, el mòbil de Villèlia va ser desmuntat i guardat.

A la 6ª planta de l’edifici del COAC també s’hi pot veure un altre mòbil del mateix autor, de mida més petita.

Un escultor de renom
Moisès Villèlia (1928-1994) va ser un escultor i poeta català, l'obra del qual pretenia crear una experiència estètica que convidava a la contemplació i reflexió sobre la naturalesa i l'entorn. Va desenvolupar la seva carrera en el camp de l’escultura explorant la utilització de materials primaris, com el bambú,  i en una segona fase va treballar també amb formigó, fibrociment o metall. Entre els anys 50 i 60, la seva obra va guanyar popularitat, especialment gràcies a la bona premsa que va rebre per part del grup 'Club 49'. La seva obra es conserva en diversos museus de l'estat espanyol.

Revisitar l'edifici original
En paral·lel, s’han situat imatges originals del fotògraf Francesc Català Roca a cada planta de l’edifici, que permeten revisitar l'edifici original, obra de Xavier Busquets, i que va comptar amb la col·laboració de diversos arquitectes i despatxos d'arquitectura per al disseny de cadascuna de les plantes: el vestíbul del mateix Busquets; la biblioteca, aleshores a la segona planta, projectada per Guillermo Giràldez, Pedro López-Íñigo i Xavier Subias; la tercera planta de Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, on hi havia ubicat el servei de Publciacions; la quarta planta, amb el deparament de Visats i Administració, dissenyada per Pau Monguió i Francesc Vayreda; l’oficina Central del COAC d’Antoni de Moragas a la cinquena planta; el deganat de Josep Maria Tous i Enric Fargas; i el Bar Restaurant de la 8a planta, de Federico Correa i Alfonso Milá.

29/03/2023
Tornar

Pàgines