Mor l'arquitecte Josep Ros i Casadevall
El passat dissabte 4 d’agost va morir el nostre company Josep Ros i Casadevall als noranta-un anys d’edat.
És autor d’obres conegudes i valorades, com per exemple la Torre Catalunya a la plaça de Catalunya de Girona, el gratacel de Salt o l’estadi de Montilivi de Girona. També va col·laborar en el projecte del Camp Nou del FC Barcelona. En l’àmbit de l’arquitectura religiosa destaca la seva participació en la reforma de la Catedral de Girona, l’església de l’Assumpta de Bescanó o la parròquia de Sant Gregori.
En Josep Ros també fou autor de nombrosos habitatges particulars: la casa Sarasa o la casa Falló, ambdues a Girona i de les urbanitzacions de la Costa Brava, Fané de Dalt, Puig-Rom, Empuriabrava, Treumal de Dalt o Roca Grossa.
Una part del seu llegat de projectes es troba a la seu de Girona de l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).
Josep Ros i Casadevall també va estar lligat a la seu de la Demarcació de Girona del COAC, de la qual va ser-ne president entre els anys 1968 i 1971. Ell mateix el resumia el pas pel Col·legi amb les següents paraules: “El Col·legi era petit, érem pocs arquitectes en actiu en aquells moments (...). A la delegació hi havia poques reunions, una o dues a l’any, per aprovar el pressupost. Després de mica en mica tot va anar canviant. Cada any celebràvem la festa dels arquitectes, el diumenge de la Sagrada Família, que era el primer diumenge després de reis. Aquesta celebració consistia en una missa per arquitectes difunts i un dinar en un restaurant. Omplíem, com a màxim, una taula d’uns quinze o vint arquitectes (...)“.
Descansi en Pau.
Muere el arquitecto Joan Carles Cardenal
Sus obras, inicialmente formando grupo con los arquitectos Juan Antonio Ballesteros, Francisco de la Guardia, Pere Llimona y Xavier Ruiz Vallès y posteriormente formando despacho con los dos primeros, fueron una de las referencias de la modernidad en nuestro país, con un lenguaje arquitectónico depurado, refinado y elegante que supo dar escala urbana a las persianas de librillo y a los grandes paños cerámicos ciegos.
Entre las obras más importantes figura la Joyería Monells, la casa Pániker o la facultad de Biología, que han quedado plenamente incorporadas a nuestro imaginario colectivo. Cabe mencionar también los edificios de viviendas de la calle Ganduxer y la Avenida Meridiana de Barcelona, así como diversas intervenciones en las Islas Baleares. Una de sus últimas obras fue la torre Núñez y Navarro de la calle Tarragona. También intervino en el proyecto y la dirección de obra del Palau Sant Jordi, junto con el arquitecto Arata Isozaki.
Joan Carles Cardenal está ligado a nuestra institución, de la que fue secretario de 1971 a 1973. El 1978 fue escogido presidente-decano, cargo que ocupó hasta 1980. Posteriormente fue vocal de la Junta de Gobierno (1994 a 2002).
Descanse en paz.
Mor l'arquitecte Joan Carles Cardenal
Les seves obres, inicialment formant grup amb els arquitectes Juan Antonio Ballesteros, Francisco de la Guardia, Pere Llimona i Xavier Ruiz Vallès i posteriorment fent despatx amb els dos primers, van ser una de les referències de la modernitat al nostre país, amb un llenguatge arquitectònic depurat, refinat i elegant que va saber donar escala urbana a les persianes de llibret i als grans panys ceràmics cecs.
Entre les obres més importants figura la Joieria Monells, la casa Pàniker o la facultat de Biologia, que han quedat plenament incorporades al nostre imaginari col·lectiu. Cal esmentar també els edificis d’habitatges al carrer Ganduxer i a l’Avinguda Meridiana de Barcelona, així com diverses intervencions a les Illes Balears. Una de les seves darreres obres va ser la torre Núñez i Navarro del carrer Tarragona. També va intervenir en el projecte i la direcció de l’obra del Palau Sant Jordi, juntament amb l’arquitecte Arata Isozaki.
Joan Carles Cardenal està lligat a la nostra institució, de la qual en va ser secretari de 1971 a 1973. El 1978 va ser escollit president-degà, càrrec que va ocupar fins al 1980. Posteriorment va ser vocal de la Junta de Govern (1994 a 2002).
Descansi en pau.
El COAC defiende los objetivos de la MPGM y presenta alegaciones para contribuir al éxito de la iniciativa
Compartimos los objetivos del Ayuntamiento de Barcelona en la modificación del Plan General Metropolitano y, desde una posición constructiva, hemos presentado unas alegaciones encaminadas a la mejora de algunos aspectos que consideramos también esenciales para el éxito de la iniciativa:
- Necesidad de consenso en una medida estructural, que supone una intervención en el mercado de la vivienda y que, por su importancia, podría ser replicada en otras ciudades. Son necesarios instrumentos transversales y capaces de perdurar en el tiempo.
- Necesidad de un periodo de tiempo suficiente de manera que se justifique de forma más sólida el cumplimiento de la Ley 18/2007 del derecho a la vivienda.
- Necesidad de una mayor seguridad jurídica que garantice el éxito en la aplicación de la iniciativa. Es necesaria una mayor concreción para los diferentes supuestos que se verán afectados.
Para más información, puedes consultar los siguientes documentos:
· Alegaciones presentadas
· Sesión de debate celebrada en el COAC el 28 de junio
· Más información sobre la Modificación del PGM