Premios Internacionales Liberpress 2017
Vàries entitats
© Liberpress
http://www.ddgi.cat/web/home.seam?nivellId=892&utm_source=topweb&utm_medium=banner&utm_campaign=liberPress2017
Viernes, 6 Octubre, 2017 - 20:00
Gratuït
Butlletí:
Exposició del Palau Güell, "El Palau dels Artesans"
Imatge:
© Palau Güell
Inauguració: dijous 26 d'octubre de 2017, a les 19.30 h.
La sala d’exposicions “La Cova” de la Demarcació de Girona del COAC acull, del 26 d’octubre al 10 de desembre, l’exposició “El Palau dels Artesans”, que té com a protagonista el Palau Güell. Aquest edifici, projectat per l’arquitecte Antoni Gaudí (1852-1926) i encarregat pel magnat de l’empresa i de les arts Eusebi Güell i Bacigalupi (1846- 1918), es mostrà al món, per primera vegada, durant els mesos en què Barcelona lluïa amb llum pròpia coincidint amb l’Exposició Universal de 1888.
El Palau dels Artesans és una exposició de fotografies del Palau Güell realitzades pel fotògraf Ramon Manent que il·lustren, gairebé com si es miressin a través d’una lupa, les petites grans joies que complementen l’arquitectura de l’edifici i que no sempre estan a l’abast de l’ull del visitant. L’exposició permet descobrir les formes, peces i estructures singulars que resten amagades a cada estança i racó d’aquest palau urbà.
L’exposició vol posar en valor el treball dels nombrosos artesans, artistes, industrials i operaris que van participar en l’execució dels elements decoratius del Palau Güell en totes les seves arts aplicades: fusta, forja, vitrall, pedra, ceràmica, guadamassil, teixit o pintura. Les fotografies de Ramon Manent mostren la geometria de diversos elements de l’edifici en una instantània que ens revela l’autenticitat i l’essència d’una obra d’art total.
Es tracta d’una mirada creativa acompanyada d’un recorregut expositiu únic i molt revelador elaborat per la comissària Raquel Lacuesta, historiadora de l’art i estudiosa de l’obra i la personalitat de Gaudí, que ha estat cap de la Secció Tècnica d’Investigació, Catalogació i Difusió del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona i que compta amb un extens currículum com a professora, escriptora i comissària.
Exposició Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona a Olot
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
Inauguració: dilluns 16 d'octubre de 2017, a les 19.30 hores
A partir del divendres 13 d’octubre, l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa acull l’exposició Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona 2017. Aquesta és la segona de les parades que farà l’exposició, ja que també viatjarà a Figueres i, acabarà la seva itinerància a la Biblioteca Carles Rahola de Girona, el mes de gener de 2018.
La mostra recull els 43 projectes seleccionats, d'entre les 91 obres presentades, adscrits a una de les cinc categories: Més 10, Arquitectures, Interiors, Paisatges i Efímers, han abordat diferents escales de treball, entorns i formes d’intervenció. En aquesta edició, i amb la finalitat de fer partícip i mostrar al conjunt de la ciutadania l’arquitectura de les comarques de Girona, els visitants a l’exposició que va tenir lloc entre el 13 de març i el 30 d’abril de les obres presentades, van decidir amb el seu vot, el Premi de l’Opinió.
En aquesta vintena edició, les obres premiades han estat, per categories: la Rehabilitació de les 83 cases sobre el riu Onyar a Girona de Fuses Viader Arquitectes en la categoria Més 10; Dues cases de suro a Palafrugell d’Emiliano López i Mònica Rivera, i Casa davant del mar al Port de la Selva de Xavier Martí i Lucía Ferrater, ex aequo en categoria Arquitectures; Radiador de Llum a Banyoles d’unparelld'arquitectes (Eduard Callís i Guillem Moliner) i Jesús Bassols, en la categoria Interiors; Cuques de llum a Olot de Jordi Hidalgo en la categoria Paisatges; Dèdal a Girona de Laia Escribà, Oriol Granyer i Miquel Prats en la categoria Efímers; i el Premi de l’Opinió l’obté la Rehabilitació i ampliació d'un habitatge unifamiliar en cantonada a la Tallada d'Empordà, de Montserrat Nogués i Manel Bosch.
El projecte expositiu d’aquest any ha estat comissariat i dissenyat per estudi nus, que en aquesta edició, aposta per un format digital mostrant a través d’imatges en gran format les obres arquitectòniques, que seran les protagonistes. L’exposició es planteja com el suport d’imatges fixes i en moviment i incorpora un moble on seure situat enfront d’una gran pantalla. El banc alhora és el suport del catàleg imprès de l’exposició que permet aprofundir en cadascuna de les obres seleccionades i premiades.
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) té com a una de les funcions destacables mostrar la tasca professional dels arquitectes per a la difusió, en el conjunt de la societat, dels valors de l’arquitectura, acció que desplega en múltiples formats per tot el territori. En aquest sentit, ja des del 1997, la Demarcació de Girona del COAC convoca anualment els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, posant en relleu l’arquitectura realitzada en l’àmbit territorial de la Demarcació de Girona, per tal de mostrar la qualitat i el rigor dels professionals.
Del 13 d’octubre al 23 de novembre de 2017.
El Club Med, passat i present
Imatge:
© Arxiu Històric del COAC
El divendres 10 de novembre, amb motiu del dipòsit per part de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes al Museu d’Art de Girona (md’A) del dibuix de Salvador Dalí “Croquis per al Club Mediterranée” (c.1961), ambdues institucions proposen una reflexió sobre les interaccions entre arquitectura, art i natura.
L’acte començarà a les 18 h al Museu d’Art de Girona amb la signatura del conveni de cessió del dibuix amb la intervenció del president de la Demarcació de Girona del COAC, Narcís Reverendo, i la directora del Museu d’Art de Girona, Carme Clusellas.
A les 19 h, les activitats es desplaçaran al Col·legi d’Arquitectes, ubicat a 100 metres del md’A, on se celebraran dues conferències: “La recuperació dels paisatges naturals urbanitzats”, a càrrec del paisatgista Martí Franch, autor del projecte de restauració del paratge de Tudela-Culip (Club Mediterranée) al Parc Natural del Cap de Creus. I seguidament, l'arquitecta Sílvia Musquera, autora de la tesi “La fotografia com a testimoni del paper de l’arquitectura en la transformació del paisatge de la Costa Brava als anys seixanta”, explicarà la relació entre “Dalí i el projecte del Club Mediterranée”.
Amb la cessió d’aquest dibuix al md’A, la Demarcació de Girona del COAC posa a l’abast de la ciutadania una obra d’art que forma part del Fons Pelayo Martínez i que ara té la oportunitat de ser exposat dins les instal·lacions del museu mostrant la relació de Salvador Dalí amb l’arquitectura.
Una descoberta inesperada
L’any 2001, Catalina Martínez va fer la donació del fons professional del seu pare, l’arquitecte figuerenc Pelayo Martínez, a l’Arxiu Històric del COAC. Poc després, el 2002, i arran d’una investigació sobre el projecte del Club Mediterranée, es va localitzar, entre els documents del fons, un dibuix inèdit de Salvador Dalí. L’artista el va enviar a Pelayo Martínez per carta l’any 1961, com a resposta a una consulta que l’arquitecte li va fer en relació al projecte del poblat de vacances que estava redactant. El dibuix s’acompanyava amb una targeta de visita, amb el següent text:
“Querido Pelayo, gracias por la Atlántida, o sea que no destruyamos el pedazo de Atlántida geológica sublime que es la Plana de Tudela, Madrid está compenetrado con nosotros y tú y yo lucharemos. Creo que Banderballe será también un colaborador nuestro, pero desconozco los otros. Toda iniciativa contra el espíritu de la Atlántida fracasará y originará gastos inútiles, ya que si fuera necesaria emplearía los medios dalinianos que si en vez de negativos son positivos, no podrán nunca pagarme con suficiente agradecimiento mi publicidad”.
Es tracta d’una aquarel·la de petites dimensions que representa el paisatge de la Plana de Tudela, amb les roques característiques del “Camell” i l’”Àliga” que la presideixen, el mar de fons i el cap de Cerbère assenyalant França. Un paisatge que incorpora una arquitectura integrada en el lloc, que a la manera de refugi oferia un espai d’aixopluc, des del què contemplar i habitar el paisatge. Uns personatges donen l’escala al dibuix, convertint-lo en un plànol, un document gràfic, que va avançar-se a la proposta arquitectònica que van construir el 1962, Pelayo Martínez i Jean Weyler.
L’acte començarà a les 18 h al Museu d’Art de Girona amb la signatura del conveni de cessió del dibuix amb la intervenció del president de la Demarcació de Girona del COAC, Narcís Reverendo, i la directora del Museu d’Art de Girona, Carme Clusellas.
A les 19 h, les activitats es desplaçaran al Col·legi d’Arquitectes, ubicat a 100 metres del md’A, on se celebraran dues conferències: “La recuperació dels paisatges naturals urbanitzats”, a càrrec del paisatgista Martí Franch, autor del projecte de restauració del paratge de Tudela-Culip (Club Mediterranée) al Parc Natural del Cap de Creus. I seguidament, l'arquitecta Sílvia Musquera, autora de la tesi “La fotografia com a testimoni del paper de l’arquitectura en la transformació del paisatge de la Costa Brava als anys seixanta”, explicarà la relació entre “Dalí i el projecte del Club Mediterranée”.
Amb la cessió d’aquest dibuix al md’A, la Demarcació de Girona del COAC posa a l’abast de la ciutadania una obra d’art que forma part del Fons Pelayo Martínez i que ara té la oportunitat de ser exposat dins les instal·lacions del museu mostrant la relació de Salvador Dalí amb l’arquitectura.
Una descoberta inesperada
L’any 2001, Catalina Martínez va fer la donació del fons professional del seu pare, l’arquitecte figuerenc Pelayo Martínez, a l’Arxiu Històric del COAC. Poc després, el 2002, i arran d’una investigació sobre el projecte del Club Mediterranée, es va localitzar, entre els documents del fons, un dibuix inèdit de Salvador Dalí. L’artista el va enviar a Pelayo Martínez per carta l’any 1961, com a resposta a una consulta que l’arquitecte li va fer en relació al projecte del poblat de vacances que estava redactant. El dibuix s’acompanyava amb una targeta de visita, amb el següent text:
“Querido Pelayo, gracias por la Atlántida, o sea que no destruyamos el pedazo de Atlántida geológica sublime que es la Plana de Tudela, Madrid está compenetrado con nosotros y tú y yo lucharemos. Creo que Banderballe será también un colaborador nuestro, pero desconozco los otros. Toda iniciativa contra el espíritu de la Atlántida fracasará y originará gastos inútiles, ya que si fuera necesaria emplearía los medios dalinianos que si en vez de negativos son positivos, no podrán nunca pagarme con suficiente agradecimiento mi publicidad”.
Es tracta d’una aquarel·la de petites dimensions que representa el paisatge de la Plana de Tudela, amb les roques característiques del “Camell” i l’”Àliga” que la presideixen, el mar de fons i el cap de Cerbère assenyalant França. Un paisatge que incorpora una arquitectura integrada en el lloc, que a la manera de refugi oferia un espai d’aixopluc, des del què contemplar i habitar el paisatge. Uns personatges donen l’escala al dibuix, convertint-lo en un plànol, un document gràfic, que va avançar-se a la proposta arquitectònica que van construir el 1962, Pelayo Martínez i Jean Weyler.