Propers Actes
Exposición Colectiva de Arquitectos Seniors de Lleida
Exposición Colectiva de...
Jornada Técnica de ARQUIMA: Construcción Industrializada...
Jornada Técnica de ARQUIMA:...
El próximo mes de mayo, vuelve Construmat. ¡Resérvate las...
El próximo mes de mayo, vuelve...
El COAC presenta el nou volum del Llibre d'Or de la institució
El Llibre d’Or del COAC és un dels manuscrits més rellevants de la institució, que recull el talent espontani i signatures de les personalitats que visiten la institució.
Així, conté escrits i dibuixos d’arquitectes, entre els quals, Norman Foster, Àlvaro Siza, Ricardo Bofill, Arata Isozaki, Jean Nouvel, Rem Koolhass, Toyo Ito, Frank Gehry, Ralph Erskine, Richard Rogers, Oscar Tusquets, Rafael Moneo, Fernando Higueras, Oriol Bohigas, Zaha Hadid, Jaime Lerner, Elías Torres, David Mackay, Teresa Andersen, Francisco Barba Corsini, Manuel de Solá Morales, Joan Busquets, Anne Lacaton, Jean-Philippe Vassal; personalitats vinculades al món de la política, com Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Artur Mas, Ernest Benach, Joan Clos, Xavier Trias, Ada Colau, Roger Torrent, entre d’altres; així com d’artistes com l’escultor Carl Nesjar o el dissenyador gràfic Javier Mariscal, entre tantes altres.
El primer Llibre d’Or de la institució –amb una pintura d’Antoni Tàpies a la coberta– data de 1987. Ara, 35 anys després, el COAC ha encarregat l’elaboració d’un nou volum a l’artista Perejaume.
Per a la signatura de la primera pàgina, el COAC ha escollit els arquitectes catalans Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, Premi Pitzker l’any 2017, l’únic per a l’arquitectura catalana fins al moment.
En la presentació, la degana ha remarcat “el gran valor del Llibre d’Or, el qual forma part de la memòria del COAC i n’és patrimoni, com l’Arxiu Històric o els frisos de Picasso que llueix la seu de Barcelona”. Per aquest motiu, “és un honor que Perejaume sigui l’autor del nou volum, sempre diferent i únic”. La degana ha destacat també “l’orgull que siguin RCR Arquitectes, el primer despatx català en rebre el màxim guardó en arquitectura, els responsables d’omplir la primera pàgina del nou volum”.
Així, Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta han estrenat el nou volum amb l’escrit “El somni és l’inici de tot”, en el qual han destacat que “lluitar pels somnis dona sentit a la vida. I en l’arquitectura, el somni és l’espai”.
El nou Llibre d’Or del COAC, titulat “Llibre Muntanyós del COAC”, tal com ha explicat Perejaume en la seva intervenció, està “fet a partir de suro i inspirat en la natura, essència també de l’arquitectura, permet captar un fragment de territori”, en paraules de l’artista.
Invertir en arquitectura es mejorar tu salud. ¡Te lo explicamos a través de diversos vídeos!
Esta campaña, que se difundirá en nuestras redes sociales y a través de centros cívicos y otras entidades, quiere enseñar que los arquitectos podemos ayudar a mejorar la salud de las personas y su calidad de vida a través del diseño arquitectónico y de la selección de materiales, sistemas constructivos e instalaciones.
Los vídeos se centran en 5 conceptos clave:
Ventilación: Nuestro cuerpo necesita una buena oxigenación para cumplir sus funciones vitales. Los arquitectos encontramos la mejor manera de ventilar cada espacio para garantizar un aire de calidad.
Materiales: El bienestar y confort de un espacio interior recae, especialmente, en las características físicas de los materiales. Por eso, es importante encontrar los más adecuados para cada clima, uso y espacio.
Iluminación: Optimizando la entrada de luz natural a los espacios interiores, podemos ayudar a evitar el insomnio y mejorar el rendimiento, aportando beneficios para el sistema inmunitario y la salud mental.
Salud mental: Los arquitectos podemos jugar con variables de diseño que propicien bienestar mental, reduciendo el estrés a través de la percepción de estímulos cognitivos saludables y positivos.
Higiene electromagnética: Es importante diseñar instalaciones eléctricas y de telecomunicaciones que minimicen la exposición a las radiaciones electromagnéticas artificiales.
¡Invertir en arquitectura es mejorar tu salud!
Con el apoyo de:

Comunicat de la Junta de Govern del COAC davant la guerra d'Ucraïna
La innecessària guerra entre Rússia i Ucraïna és una mala notícia per a Europa que, en ple segle XXI, no hauria de viure un conflicte armat.
Per això, instem els dirigents politics europeus i tota la comunitat internacional a trobar una solució dialogada, ràpida i eficaç i, sobretot, que permeti a les persones viure en pau als seus pobles i ciutats.
Guillermo Giráldez, in memoriam
Un dels millors edificis de la Barcelona moderna es va projectar en tres mesos. En menys d’un any estava construït. Aquest edifici és la Facultat de Dret, que aleshores s’erigia gairebé aïllada al nou campus de la Diagonal. Només l’empenta de tres arquitectes de poc més de trenta anys va fer possible aquesta gesta. Ha mort el darrer membre d’aquest equip, Guillermo Giráldez. Ell va ser el coautor, juntament amb Pedro López Iñigo i Xavier Subías, d’aquest edifici que, poc menys de trenta anys després del Pavelló de Barcelona, actualitzava l’obra de Mies no a través de revivals i fotografies, sinó d’una obra consistent que s’estenia com una manta per la seva parcel·la a base d’una malla ortogonal d’aules i passadissos que atrapaven la vegetació mediterrània actualitzant sense pudor el Moviment Modern per presentar-lo a la ciutat en tot el seu esplendor, en la seva versió internacional per primer cop a la ciutat, una joia blanca a la que s’entra per sota d’un fris d’Antoni Cumella i Subirachs encarregat pels mateixos arquitectes.
Guillermo Giráldez va pertànyer a la mateixa quinta d’Oriol Bohigas i Josep Martorell. Com la generació prèvia amb el GATCPAC, ells s’expressaran mitjançant les idees del Grup R: no tan sols l’hauran format. Són els que s’hauran format amb ell. Giráldez encarnarà més que ningú el que significa i portarà els seus postulats a una maduresa plena. Bohigas i Martorell, després d’una primera etapa molt comú a la de Giráldez, derivaran vers altres tipus d’encàrrecs, altres influències i altres maneres d’expressar-se. Giráldez, sempre amb López Iñigo i Subías, despullaran les estructures acadèmiques fins a deixar-les en pell i os. Des d’allà evolucionaran l’arquitectura fins a trobar una manera particular de connectar el Moviment Modern més ortodox amb l’arquitectura mediterrània produint un bon número d’obres emocionants i compromeses pel camí.
Dels seus llapis surt aquest somni que és Montbau, el polígon més perfecte de tots els que es van construir a la ciutat: alguna cosa semblant al traçat de la Facultat de Dret, però a escala urbana: patis, horitzontalitat. Sol. Vegetació. Centres cívics. Solucions imaginatives en les tipologies dels habitatges. Imaginació. Un rigor constructiu finalment amable, domèstic. Un lloc encara ara especial. L’exposició del COAC sobre Montbau, que es va poder veure a Plaça Nova l’any passat, mostrava l’exemplaritat arquitectònica i urbanística del barri a través del nombrós material dipositat al nostre Arxiu Històric.
Després, la maduresa: encàrrecs enormes ben resolts, encàrrecs de país que s’han convertit en part de la nostra cultura. La primera UAB, tota passadissos i sales on fer assembleees, aules flexibles, circulacions segregades, possibilitat de créixer i enriquir-se amb altres arquitectures, és obra seva. L’Hospital Duran Reynals, per dècades la porta d’entrada de Barcelona des de l’Aeroport, amb el seu aspecte contundent i brutalista que amaga espais amables i assolellats, és també obra seva. Com també ho és, a l’altra banda de la Gran Via, el millor bloc d’habitatges de Bellvitge. Impossible perdre’s: el que té terrasses i balcons i més sol i un coronament vibrant i amable. Canyelles, la Facultat d’Econòmiques, diverses escoles més: sempre la mateixa voluntat d’economia expressiva i constructiva. Una voluntat de servei tan contundent com amable.
Guillermo Giráldez ha estat el darrer representant d’aquesta manera de fer reivindicable i vigent. La seva obra ja és paisatge, una obra tan urbana sense la que no es pot entendre ni Barcelona ni trajectòries posteriors d’altres arquitectes que, explícitament, van inspirar-se en la seva obra. La seva memòria i la del seu estudi, custodiada per l’Arxiu del COAC, quedarà a disposició de qui la vulgui gaudir i investigar.
Descansi en pau.