Projecte de llei de facilitació de l'activitat econòmica
Es tracta d'una normativa pionera a Europa en l'àmbit de la facilitació, que té com a objectius principals revisar la relació entre les empreses i l'administració que permeti que tant empreses com emprenedors ofereixin una única vegada les seves dades a l'administració així com possibilitar-los que tinguin una visió global de tota la seva relació amb l'administració.

Pel que respecta al procediment de defensa dels drets i interessos dels operadors econòmics, el projecte també recull que les persones interessades a accedir a alguna de les activitats a què fa referència la Llei, així com corporacions, col·legis professionals, organitzacions i associacions que els representen, per mitjà del portal únic que estableix la Llei, poden informar sobre qualsevol disposició, acte, actuació, inactivitat o via de fet de les administracions públiques que des del seu punt de vista comporti un obstacle o barrera per a l’aplicació de la Llei, i també poden formular consultes relatives a la interpretació de la llei sectorial que sigui aplicable en cada cas.

L’òrgan administratiu competent ha d’informar, també per mitjans electrònics, sobre la consulta o emetre un informe sobre l’adequació de la disposició, l’acte o l’actuació a aquesta Llei en el termini de trenta dies. Aquest nou model de relació implicarà l'eliminació dels tràmits administratius innecessaris, l'estandardització dels procediments i la transparència. Preveu mesures per reduir les càrregues burocràtiques, minimitzant la intervenció administrativa i oferint serveis proactius en l'empresa.

El posicionament del COAC
La degana va traslladar el suport del Col·legi en qualsevol iniciativa que afavoreixi l’impuls de l’activitat econòmica, l’agilització administrativa i la coordinació i comunicació entre les diferents administracions catalanes, sempre al costat de les iniciatives que posin al centre els ciutadans, les empreses i els professionals. Així mateix, va subratllar la preocupació de la institució davant la seguretat legal que haurà de tenir l’estandardització del procediment, incidint en el fet que la normativa de cada procés haurà d’estar molt ben detallada.

En aquest sentit, els processos de simplificació administrativa han de vetllar especialment per garantir la seguretat jurídica a totes les parts implicades, partint d’una definició exhaustiva i -a poder ser unívoca- de conceptes, tràmits i circuits, amb referència exacta i actualitzada a les normes que s’han d’aplicar, i tenint en compte la confluència d’ordenacions sectorials i potestats administratives diverses.

Assumpció Puig va oferir la possibilitat que l’administració delegui funcions als col·legis professionals, com serien, per exemple, en la tramitació unificada, els mecanismes alternatius a la intervenció administrativa i col·laborar en l’estandardització dels projectes/documents tècnics d’activitat econòmica.

En paral·lel, el paper dels col·legis també podria ser rellevant en l’elaboració de codis de bones pràctiques professionals i guies d’autoavaluació que facilitin considerablement els procediments, donant alhora seguretat jurídica als destinataris i en l’estandardització dels projectes tècnics d’activitat econòmica. La degana també va expressar la necessitat d’actuar amb agilitat sobre les demores en les llicències urbanístiques, on el termini màxim que té l’administració per resoldre és de dos mesos quan cal presentar projecte i de dos quan no en cal, tal com estableix l’art. 81 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis de Catalunya (ROAS). No obstant això, la realitat demostra, d’acord amb l’enquesta de llicències del COAC, que la mitjana a Catalunya supera els cinc mesos de mitjana.