Premis INTEGRA XXI: reconeixement al COAC Lleida
El 19 de novembre va tenir lloc l’acte de lliurament dels Premis “Inserció sociolaboral síndrome de Down INTEGRA XXI”.
L’entitat Down Lleida va fer un reconeixement al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya de la Demarcació de Lleida. El president Víctor Pérez-Pallarès i Luque i la secretària de la Junta de la Demarcació Sonia Urbina i Sampedro van agrair el guardó a l’entitat van destacar la gran tasca que fan. A més a més, van felicitar al nostre company Eloi Net per la feina feta.
Durant la vetllada, també és va fer la presentació del calendari solidari 2022 de l’entitat.
En aquest enllaç podreu veure l’acte del passat divendres.
El COAC col·labora en el concurs d’idees per al projecte d’habitatge cooperatiu sènior de Sostre Cívic
Soste Cívic, amb la col·laboració del Col·legi d’Arquitectes, ha resolt el concurs d'idees iniciat el passat mes d’octubre per elegir l’equip d’arquitectes que elaboraran el projecte arquitectònic de Can 70, el primer habitatge cooperatiu sènior sobre sòl públic de Catalunya.
L’equip guanyador ha estat Peris+Toral Arquitectes. El jurat del concurs ha destacat la seva proposta tipològica arriscada, alhora que racional, que dona resposta a tots els requeriments de les bases aportant el màxim de superfície d’ús i de sensació espaial.
El concurs, pas a pas
El COAC ha posat a disposició de Sostre Cívic la seva Borsa de Jurats, per mitjà de la qual el jurat del concurs ha comptat amb la participació de l'arquitecta Neus Lacomba, autora del projecte de 96 Habitatges per a la Tercera Edat Reina Amàlia, guardonat a la Mostra d’Arquitectura Catalana de Barcelona.
Aquest concurs d’idees forma part d’un nou protocol per a l’elecció dels equips d’arquitectura de Sostre Cívic, creat que amb l’objectiu d’aportar transparència, equitat i solvència en la contractació dels nostres proveïdors.
El procés de concurs es va engegar amb la selecció de tres equips d’arquitectura entre les 49 empreses acreditades a la Borsa de proveïdors de Sostre Cívic. Aquesta selecció es va dur a terme a partir d’una sèrie de criteris que s’apliquen automàticament a la Borsa, i que estan principalment relacionats amb l’experiència en arquitectura residencial per a gent gran. Els tres equips seleccionats, Peris+Toral, Pau Vidal i BTA-Marc Trepat, han estat els participants al concurs d’idees fallat el passat 10 de novembre.
Juntament amb l’arquitecta Neus Lacomba, el jurat ha comptat amb la participació d’arquitectes membres de l’equip tècnic i del Consell Rector de la cooperativa, i de dues de les sòcies-usuàries del projecte de Can 70.
Una proposta de baix impacte que aprofita l’espai
Del projecte de Peris-Toral, el jurat ha valorat la seva resposta a l’entorn urbà en el tractament de les façanes, i sobretot dels testers, així com el plantejament tipològic i d’agrupació dels habitatges. En aquest sentit va destacar l’aprofitament espaial i de la superfície efectiva per la socialització al voltant del nucli de comunicació en totes les plantes.
Can 70
El projecte de Can 70 va néixer el 2015, quan un grup de socis i sòcies d'entre 55 i 70 anys va unir-se amb l’objectiu d’engegar un projecte d’habitatge cooperatiu sènior a Barcelona. Set anys després, el maig de 2021, l’Ajuntament de Barcelona va assignar 12 solars i edificis municipals a rehabilitar perquè diferents entitats d’habitatge social i cooperatives d’habitatge impulsin la construcció de més de 370 pisos. Dos d’aquests solars seran per fer realitat el projecte de Can 70.
Un cop s’hagi formalitat la cessió del sòl i concretat el projecte, es preveu que les obres puguin començar a finals de 2022. Can 70 es convertirà així en el primer habitatge cooperatiu sènior de Barcelona i el primer sobre sòl públic de Catalunya i l’estat.
En marxa la restauració dels frisos de Picasso de la seu del COAC a Barcelona
Tècnics experts s’encarreguen de rehabilitar els frisos de formigó, tant per la seva cara exterior com per la interior. A banda de la brutícia acumulada al llarg dels anys per l'ús i la contaminació, hi ha un problema de corrosió en l'estructura metàl·lica interior que ha provocat fissures superficials. L'objectiu de la intervenció és, doncs, netejar-ne la superfície i restaurar les zones lesionades, d'una banda, i aturar el procés de corrosió de l’estructura metàl·lica mitjançant un sistema de protecció catòdica, de l'altra.
Recupera l'entrevista de Catalunya Ràdio a Joan Ramon Rosell, responsable de la restauració dels frisos, on explica tots els detalls de la rehabilitació.
Un patrimoni únic
El 1960, Pablo Picasso va dissenyar l’esgrafiat dels frisos interiors i exteriors de la seu de Barcelona del COAC, obra de l’arquitecte Xavier Busquets. Inspirant-se en la cultura mediterrània, l’artista va plasmar als esgrafiats elements propis de la cultura popular catalana, com els gegants, les sardanes o els Tres Tombs. A partir dels dibuixos de Picasso, l’artista noruec Carl Nesjar va procedir al gravat esgrafiat sobre formigó.
Els esgrafiats i l’arquitectura de Busquets doten d’una singularitat única l’edifici de plaça Nova ja que els dos elements no es poden entendre per separat.
La restauració dels frisos s’està fent en el marc de les obres de renovació de l’edifici barceloní, que es transformaran en la seu a Barcelona del nou Centre Obert d’Arquitectura, fent-los més accessibles i oberts a la ciutadania.
L'avantprojecte de la Llei de Qualitat de l'Arquitectura arriba al Consell de Ministres per passar a audiència pública
La necessitat d'un marc jurídic que garanteixi la defensa i la promoció de la qualitat de l'arquitectura i de l'entorn edificat s'ha fet encara més evident com a conseqüència de l'experiència viscuda amb la pandèmia de COVID-19. En aquest sentit, la futura Llei constata l'impacte directe que té el disseny de l'entorn construït en el dia a dia de les persones i, en conseqüència, planteja el reconeixement de l'arquitectura com un bé d'interès general i el deure dels poders públics de fomentar-la i difondre-la.
Amb aquesta Llei s'intensificaran els esforços per millorar el coneixement de l'arquitectura i del disseny urbanístic, i es fomentarà una major sensibilització i formació dels promotors i de la ciutadania respecte a la cultura arquitectònica. Per a això, la futura norma inclou dos nous òrgans: la Casa de l'Arquitectura i el Consell de Qualitat de l'Arquitectura. Igualment, l'avantprojecte estableix el marc jurídic necessari per potenciar la qualitat arquitectònica i la sostenibilitat en els procediments de contractació pública.
S'ha habilitat el tràmit d'audiència i informació pública al web del Ministeri amb l'objectiu d'aconseguir l'opinió de la ciutadania.
Descarrega l'avantprojecte de Llei de Qualitat de l'Arquitectura.
Fons Next Generation
La futura Llei de Qualitat de l'Arquitectura es configura com un instrument legislatiu que pot ajudar a consolidar el nou model de transició energètica, ecològica i d'evolució social impulsat pels fons europeus Next Generation. A més de conformar aquest marc, la Llei contempla algunes mesures necessàries per a la correcta implementació de la Component 2 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR).
La Llei d'Arquitectura Catalana com a precedent
Com a precedent d'aquesta iniciativa normativa estatal es troba la Llei d'Arquitectura catalana, aprovada pel Parlament el 28 de juny de 2017. Es tracta del primer text legislatiu de l'Estat d'aquest tipus i el segon d'Europa, després de la llei que va aprovar França l'any 2016.