Et convidem a l'Àgora per parlar del COAC i de la professió
Des de la Junta de Govern es proposa aquest nou punt de diàleg per escoltar les diferents inquietuds, propostes, demandes i maneres de veure el Col·legi, així com per posar en comú criteris i idees de futur; un espai que pretén ser al màxim de participatiu, transparent i representatiu del col·lectiu.
Les trobades es duran a terme dos cops l'any, amb caràcter previ a les assemblees generals, aquestes més estatutàries però que poden incloure a l'ordre del dia l'aprovació de qüestions que s'hagin discutit prèviament a l'Àgora. En aquest sentit, és important posar en comú inquietuds i recollir punts de vista que permetin reforçar la presa de decisions.
La primera Àgora se celebrarà el 29 de setembre a les 18 h i es parlarà dels temes següents:
- Exercici professional (honoraris i llicències)
- Captació de recursos (Fundació)
- Barcelona, capital mundial de l'arquitectura 2026 i seu del congrés de la UIA
Nova col·laboració continuada amb Europa
Durant la reunió, dinamitzada pels membres de la Junta de Govern: Gemma Farré, secretària, i els vocals Greta Tresserra, Inés de Rivera i Pep Quílez, es va parlar sobre el potencial de vincular els criteris de la New European Bauhaus (bellesa, sostenibilitat i inclusió) a les actuacions de rehabilitació promogudes pels Fons Next Generation. Aquests tenen com a objectiu principal impulsar la millora en l’eficiència energètica del parc edificat, per poder complir amb els objectius fixats per Europa de la descarbonització completa del sector el 2050, però serà clau integrar també el component estètic als projectes de rehabilitació, optant sempre que es pugui per la rehabilitació integral, per garantir una harmonia en el conjunt de ciutat.
També es va tractar l’estat de la revisió de la EPBD, en el marc del European Green Deal, que serà aprovada a finals d’aquest any, per entrar en vigor a partir de l’any vinent, i per la qual el COAC ja s’està preparant per poder informar i brindar les eines necessàries als seus col·legiats i col·legiades.
Per últim, es van detectar oportunitats de visibilitzar aquests temes tan rellevants, i que el Col·legi està liderant, de cara a la Capitalitat Mundial de l’arquitectura de Barcelona 2026.
Aquesta trobada marca l’inici d’una línia de col·laboració continuada del COAC amb el Parlament Europeu, enfortint els vincles entre ambdues institucions.
Mor l'arquitecta Montse Mendoza, impulsora de les noves tecnologies aplicades a les llicències municipals
Ens ha deixat quan no feia gaire anys que s’havia jubilat del seu càrrec de directora de Serveis d’Actuació Urbanística, a la Gerència Adjunta d’Urbanisme.
La seva relació amb el COAC es va fer especialment estreta en el marc del projecte e-llicències, en el qual l’Ajuntament de BCN incorporava per primera vegada la tramitació de les llicències municipals 100% en format electrònic. Aquest nou model de tramitació de llicències suposava un canvi radical i anava acompanyat d’una sèrie de modificacions administratives que havien de millorar i fer més ràpida la seva tramitació. La Montse va ser una gran impulsora de les noves tecnologies aplicades al camp de les llicències, destacant la seva autoritat professional i sent-ne una gran referent.
Durant els mandats de Lluis Comerón com a president de la Demarcació de Barcelona i posteriorment a degà del COAC, junt amb els membres de Junta Carla Habif Hassid i Enric Mir i tot el departament d’Exercici Professional del COAC, es va col·laborar estretament amb ella i el seu equip per posar les bases i elaborar el que avui coneixem com a Informe d’Idoneïtat Tècnica dels projectes, baula essencial en aquest marc de transformació que ens va permetre compartir espais de treball.
Des del COAC volem agrair-li el seu servei al conjunt de la societat i en espeical als arquitectes, la seva professionalitat, coneixements i la seva confiança ferma en els col·legis professionals, però per sobre de tot, el seu caràcter generós i humà que fan que la tinguem en profunda estima.
Gràcies Montse.
Sandra Bestraten
Presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC
WE SAY GOODBYE TO JORDI BONET ARMENGOL, THE MAN BEHIND CONTINUING THE WORK ON THE SAGRADA FAMÍLIA
Jordi Bonet Armengol (1925-2022) died on 20 June. An architect atypical of his generation and a contemporary of Oriol Bohigas, Bonet Armengol distinguished himself by having a broad and extensive career that included a myriad of buildings of varying types, in which a single work stands out. He will forever be the architect who gave the definitive push to finish Antoni Gaudí's Sagrada Família.
Bonet Armengol, born in Barcelona in 1925, graduated as an architect in 1949 and obtained his doctorate in 1965, after serving as Director-General for Artistic Heritage in the Generalitat de Catalunya (1981-1984). Son of Lluís Bonet Garí, the architect who, together with Isidre Puig Boada, Domènec Sugrañes and Francesc Quintana, continued work on the church after the Spanish Civil War disaster, Bonet Armengol inherited the commission, building more than all his predecessors combined after completing the heroic feat of reconstructing the original project. It was in 1985 when he joined the team that directed the work on the Sagrada Família basilica, a task he carried out until 2012.
An indefatigable organiser, he did not content himself with reworking it on a theoretical level: he laid the foundations for the feasibility of the project, raised funds, contributed to its worldwide symbolic character and finally completed the main hall of the project. Bonet Armengol may not have been able to see the finished building from the outside, but he was able to see it from the inside.
He was a very well-rounded architect: his career led him to build houses, industrial buildings and remarkably unique structures such as the Pau Casals Auditorium in El Vendrell, located in the district of Sant Salvador, and the Auditorium in Tortosa. In the field of religious architecture, he was responsible for the Parish of San Medir in Barcelona, located on a city block that he completed with some interesting residential buildings, a similarly interesting auditorium and a bell tower that is now the symbol of the neighbourhood.
However, Bonet Armengol was, above all, a great scholar of Gaudí. He was able to understand and organise the thoughts of this genius of Catalan Modernisme, to embody the innate value of Gaudí's work in his own career and to deal successfully with Gaudí's most emblematic project.
Rest in peace.