Presentación del proyecto del Centro Abierto de Arquitectura
El decano del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, presentará el acto y dará paso a los arquitectos Marta Peris y José Toral, ganadores del concurso convocado por el COAC el año 2019 para rehabilitar los espacios comunes del edificio y transformarlos en la sede de Barcelona del Centro Abierto de Arquitectura.
Con su intervención, inspirada en los objetivos del Centro, se han abierto los espacios, acercándolos a la ciudadanía y haciéndolos más accesibles, invitando a los peatones a entrar e iniciar un recorrido que culmina en la segunda planta, con el acceso a la terraza.
La rehabilitación, además, ha servido para mejorar el confort térmico y acústico de los espacios y renovar las instalaciones generales y, en paralelo, se han restaurado los frisos de hormigón diseñados por Pablo Picasso.
Presentació del projecte del Centre Obert d'Arquitectura de la seu de Barcelona
El degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, presentarà l'acte i donarà pas als arquitectes Marta Peris i José Toral, guanyadors del concurs convocat pel COAC l'any 2019 per rehabilitar els espais comuns de l'edifici i transformar-los en la seu a Barcelona del Centre Obert d'Arquitectura.
Amb la seva intervenció, inspirada en els objectius del Centre Obert, s'han obert els espais, apropant-los a la ciutadania i fent-los més accessibles, convidant els vianants a entrar i iniciar un recorregut que culmina a la segona planta, amb l'accés a la terrassa.
La rehabilitació, a més, ha servit per millorar el confort tèrmic i acústic dels espais i renovar les instal·lacions generals i, en paral·lel, s'han restaurat els frisos de formigó dissenyats per Pablo Picasso..
La Demarcació de l’Ebre presenta les activitats que ha organitzat al voltant del Dia Mundial de l’Arquitectura
“I en esta funció social de l’Arquitectura entenem que els col·legis professionals, més enllà de donar servei als col·legiats, han de donar suport i servei a la ciutadania i al territori. Suport i servei en aspectes com el foment de l’Arquitectura, el Patrimoni i la Cultura, entre altres, a través d’activitats com les que avui presentem”, ha explicat la presidenta de la Demarcació, Elena Rosales, en la presentació dels actes amb motiu del Dia Mundial de l’Arquitectura, algunes d’elles centrades en l’any Bartlett 2023 - 2024, centrades en la figura del qui va ser arquitecte municipal de Tortosa i autor d’edificis com el Mercat del Peix o el Col·legi Teresià.
La vocal de la Demarcació, Lourdes Rubio, ha explicat l’origen del Dia Mundial de l’Arquitectura i ha destacat que “assistir a les activitats que se celebren al seu voltant és una grata experiència molt apropiada per participar de la celebració d'aquest dia, en què es pot apreciar la creativitat i el talent de l’Arquitectura a través de diferents propostes.” Així mateix, ha explicat que al llarg de l’any Bartlett es duran a terme diverses accions formatives al voltant de l’urbanisme, ja que a més d’arquitecte municipal, Bartlett va ser mestre i un important divulgador.
Per la seva banda, el secretari de la Demarcació, Enric Roig, ha explicat les activitats que es duran a terme entre el dijous 28 de setembre i el diumenge 8 d’octubre i que inclouen exposicions, rutes arquitectòniques, presentacions de llibres o intervencions efímeres al festival A Cel Obert.
Les activitats començaran dijous 28 de setembre amb la inauguració de l’exposició “Mirades fotogràfiques: l’aigua modeladora del paisatge”, del fotògraf Mariano Cebolla, que es podrà visitar fins el 3 de novembre a la seu de la demarcació, a la Casa Bau, amb obres “en les quals l’autor difon perfectament l’extraordinari patrimoni humà i natural de les Terres de l’Ebre” ha explicat Roig.
#Arquivolta_Ebre2023 és una altra de les activitats destacades. Iniciades el 2016 sota el nom de Arquitectour_Ebre, la demarcació torna a organitzar estes rutes arquitectòniques “pensades per donar visibilitat al patrimoni arquitectònic ebrenc accedint a espais habitualment no visibles” explica Roig. L’edició d’enguany, la 7a, se centrarà en la figura d’Agustí Bartlett, qui fou arquitecte municipal de Tortosa entre 1923 i 1962, i que suposarà el tret de sortida dels actes de celebració de l’any Bartlett, el 2023 i 2024. Les visites tindran lloc dissabte 30 de setembre, diumenge 1 d’octubre i dissabte 7 d’octubre.
A la visita del dissabte 7 d’octubre es procedirà a la col·locació de la placa “Docomomo Ibérico” a l’antic Mercat del Peix, obra de Bartlett, en reconeixement dels seus valors patrimonials. Com ha explicat Roig “Docomomo és una organització internacional creada el 1990 amb objectiu d'inventariar, divulgar i protegir el patrimoni arquitectònic del Moviment Modern, pel que creiem que la ubicació d’esta placa és un important reconeixement per a l’arquitecte i la seva obra.”
Una altra de les activitats programades és la presentació del llibre 'Escrits a una ciutat ben murada', un assaig de l’arquitecte Antoni López Daufí, gran estudiós i defensor del patrimoni, que tindrà lloc dijous 5 d’octubre a càrrec del mestre de mestres Manel Ollé.
Les activitats programades conclouen amb la participació al festival d’intervencions efímeres A Cel Obert. La Demarcació de l’Ebre tindrà especial rellevància en esta 10a edició, ja que esdevé patrocinador i acollirà dos intervencions. Es tracta d’Oculus, de l’estudi 27 Lletres, que es podrà veure a la Casa Bau, i del mural del pati del Palau Capmany, realitzat pels alumnes de secundària, que es podrà veure al magatzem de l’Antiga Fàbrica d’Olis Bau. Les intervencions es podran visitar dels divendres 6 al diumenge 8 d’octubre i hi hauran dues visites guiades.
“Totes estes activitats les hem preparat amb moltes ganes i il·lusió i amb l’objectiu d’apropar el Col·legi, l’Arquitectura i la seva funció social a la ciutadania i amb la clara voluntat de treballar per difondre i preservar el nostre patrimoni cultural i arquitectònic”, ha reblat Roig.
Mor l'arquitecte i urbanista Antoni Sorolla (1959-2023)
Antoni Sorolla no formava part de la que podem dir “generació revolucionària” que simbolitza plenament Antoni Farrés. Els separaven 14 anys d’edat, i en la joventut això era una eternitat. Sorolla no participava del dens fons ideològic de Farrés i, fruit del seu temps, era d'una ètica i d'un despullat de càrrega ideològica, que sustentava una actitud de progrés des de l’austeritat, no des de la ideologia política. Això podia i pot semblar dèbil, però era l’actitud de futur, la que avui podem mantenir.
A l’Ajuntament, Toni Sorolla va innovar en un punt essencial, que avui valorem com l’únic camí possible: habitatge públic, però de lloguer. Una innovació arriscada de gestió i inversió. I aquest fet, que ha deixat empremta successiva, després li serví d’activitat professional al llarg d’un quart de segle. Aquest fou un pas d’autodidacta, plenament d’autoformació, una mescla d’autoexigència ètica i de creació de camí professional personal. Un sòlid camí, des de la humilitat, que amagava un potencial enorme de coneixement i expertesa, en concepte i en concreció, a totes les escales del cas. Se’l podria veure com a “tècnic”, quan era un directiu i creador de camí.
En aquest quart de segle, ha treballat l’habitatge en el camp públic, per exemple a Barcelona, i també en el món privat i, en el seu coneixement, era de les molt poques persones a escala catalana amb un saber aplicat i detallat del que significa habitatge en tots els ordres: social, financer, d’intervenció pública, etc. Un capital que ni la ciutat ha aprofitat, ni tampoc la Generalitat. Podria haver estat un responsable, tot un director general d’habitatge, si el país fos menys sectari i més solvent en l’assignació de càrrecs i en reconeixent de la professionalitat. Si el país volgués realment fer un pas endavant en matèria d’habitatge social.
I ja hem fet tard. Massa injustament el dolor se l’han endut. I com a societat tenim el deute de reconèixer el que podia, i podria, haver estat. Ha estat la nostra ceguesa col·lectiva davant una actitud oberta, humil i transparent, però d’un fons molt desaprofitat del qual ens hem de plànyer, ara ja sense remei.
En Toni va ser nomenat membre de la Fundació Bosch i Cardellach fa uns pocs mesos i en programa hi havia, i hi ha encara, elaborar propostes sobre l’habitatge social, que haurem de fer sense ell present, però sí en el record i tot recuperant materials seus.
Manel Larrosa
Vicesecretari de la Fundació Bosch i Cardellach