Exposició: Jocs a l'ombra. Manuel Valls Vergés
L'exposició pretén sintetitzar, amb un joc de paraules, tres de les característiques més significatives de la vida de Manuel Valls Vergés: el seu tarannà juganer, tan solitari com ple d’humor; la seva arquitectura i fotografia, on la llum sempre va ser un element central a l’hora de dissenyar i enfocar; i el fet d’haver viscut una vida professional a l’ombra de Josep Antoni Coderch, tot i haver estat socis de despatx durant més de 20 anys.
L’exposició és la 31a de la sèrie "Col·leccions", iniciada l’any 2015, en les quals es mostra material custodiat per l’Arxiu Històric per tal de donar a conèixer el ric patrimoni documental del COAC. Des del 1969, l’Arxiu Històric s’ha encarregat de recuperar i conservar el patrimoni documental que generen els arquitectes i el món de l’arquitectura. Així, custodia els fons de més de 180 arquitectes, fruit, sobretot, de donacions, que l’han fet créixer al llarg del temps i l’han convertit en un dels centres de documentació més importants d’Europa amb més de dos milions de documents.
Manuel Valls Vergés (1912-2000) va estar actiu laboralment fins poc abans de morir. Va ser un personatge que va viure gran part la seva carrera professional amagat sota la reconeguda fama de Josep Antoni Coderch, tot i compartir despatx. Van iniciar la col·laboració l’any 1940, i aquesta va durar fins el 1971, més de 20 anys de projectes conjunts. Tots dos van ser membres del Grup R, un espai de reflexió i filosofia arquitectònica on el denominador comú era la tesi al voltant d’una arquitectura funcional, honesta i respectuosa amb l’entorn, alhora que innovadora en el disseny.
L’exposició compta amb la col·laboració de Ceràmiques Ferrés, Gradhermetic, Isist Atelier i Marset.
Exposició 'Alot Olot. Arquitectura, paisatge i deliri garrotxí'
El divendres 15 de novembre de 2024, a les 19 hores, l’Arxiu Comarcal d'Olot acull la presentació del llibre i inauguració de l'exposició d'Alot Olot. Arquitectura, paisatge i deliri garrotxí. L’acte començarà amb una conversa entre l’arquitecte Xavier Monteys, l’artista Clara Nubiola i els autors del llibre Eduars Callís, Guillem Moliner i Roger Serrat-Calvó, i la intervenció de l’alcalde d’Olot, Josep Berga, i Pere Sala, director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.
El caràcter de la ciutat d’Olot i el seu entorn, a través del paisatge i l’arquitectura, centren l’assaig visual: Alot Olot. Arquitectura, paisatge i deliri garrotxí. El caràcter de la ciutat d’Olot i el seu entorn, a través del paisatge i l’arquitectura, centren aquest assaig visual: Alot Olot. Reflecteix una sensibilitat col·lectiva, compartida a totes les capes de la societat, on segurament planeja l’aura de l’Escola d’Art i abraça des de la cultura oficial fins a les aficions. I, també, la contradicció no resolta entre la idealització del paisatge bucòlic dels pintors paisatgistes i el desenvolupament industrial de la ciutat, impulsat per artesans formats a la mateixa escola.
El deliri és entès aquí com a actitud visionària o enginy lliure, fora dels cànons establerts, i és el comú denominador que articula la col·lecció d’una cinquantena casos. I, també, la contradicció no resolta entre la idealització del paisatge bucòlic dels pintors paisatgistes i el desenvolupament industrial de la ciutat, impulsat per artesans formats a la mateixa escola. Això, juntament amb el context d’una comarca aïllada, podria haver estat determinant per dibuixar aquest caràcter.
Totes les obres desprenen bellesa, de la manera que convidem a veure-les, fruit de la sensibilitat de l’autor, la imperfecció del que és fet a mà, la capacitat de transformar un indret, la contradicció intrínseca o l’estranyesa i la singularitat de l’espai que construeixen. Ben segur que hi ha tants paisatges com observadors i, també, tanta bellesa, segons com es miri. Vistes a la vegada, expressen, al nostre entendre, tres dualitats que aixopluguen el conjunt de casos d’aquest relat i ves a saber si del caràcter de la ciutat: curiositat i imaginació, rigor i sensibilitat, enginy i fantasia.
La mostra es podrà veure fins al 31 de gener de 2025 (de dilluns a divendres, de 9 a 14 h i de 15.30 a 18 h).
Exposició de la 9a Mostra d’Arquitectura del Vallès a Caldes de Montbui
L’exposició de la 9a Mostra d’Arquitectura del Vallès continua la seva itinerància pels municipis de la comarca. Ja la podeu visitar a l’Ajuntament de Caldes de Montbui, fins al 3 de desembre.
Aquesta exposició recull de manera lúdica i flexible les diferents obres presentades a la 9a Mostra d’Arquitectura del Vallès, reproduïdes en una sèrie de panells que s’ubiquen en els diferents mòduls que conformen l’exposició, convidant el visitant a la interacció per anar descobrint el material exposat.
El programa Mostres d'Arquitectura del COAC busca potenciar i divulgar el treball dels arquitectes arreu del territori català. També persegueix mostrar altres maneres d'exercir aquest ofici, a fi i efecte de donar visibilitat a totes les activitats que els arquitectes desenvolupen en el seu àmbit professional i social.
Exposició 'Deu anys fent fanalets', a Olot
La mostra s’ha fet per commemorar el desè aniversari del taller que ha esdevingut un recull d’experiments que són l’evolució d’un treball de recerca sobre la poètica de la precarietat, i de com apropar els conceptes bàsics d’arquitectura als infants. De fet, el fanalet és una construcció espacial assimilable a la maqueta d’un edifici i a la qual se li poden exigir requisits semblants, parafrasejant a Vitruvi: firmitas, utilitas i venustas.
Les comissaries expliquen que el repte de cada any ha sigut inventar un artefacte il·luminador ambulant inspirat en algun arquitecte o dissenyador. Els mestres que s’han pres com a referents han estat: Antoni Gaudí, Aldo Rossi, C.R. Mackintosh, Archigram, J.A.Coderch, Louis Poulsen, Hans Scharoun, Issey Miyake, J.M. Jujol i Aldo Van Eyck, el darrer dels quals és l’arquitecte de l’edició d’aquest 2023 on es juga amb la superposició de geometries primàries generant uns intersticis lluminosos, aprenent d’ell, el valor les sinergies formals.
El disseny expositiu respon a la mateixa dinàmica experimental dels tallers. Manipulant materials de rebuig de l’obra, en aquest cas tubs d’encofrar pilars i ferralla estructural, s’han construït uns elegants expositors que posen en valor la singularitat de cada fanalet. La descontextualització dels materials provoca una nova lectura formal del conjunt. La disposició de les semi-columnes dins l’espai expositiu evoca el Pavelló Sonsbeek a Arnhem de Van Eyck.
10 tallers de llibertat creativa que han donat com a fruit 10 fanalets.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot i Lluèrnia, festival del foc i de la llum.