Exposición “Hors d’oeuvres” [fuera de obras]. 150 años de la Asociación de Arquitectos de Cataluña
Inscríbete a la conferencia inaugural
La exposición, comisariada por Carolina García-Estévez, se podrá ver hasta el 2 de febrero de 2025.
El 19 de febrero de 1874 se funda en Barcelona la Asociación de Arquitectos de Cataluña (1874-1936), origen del actual Colegio de Arquitectos de Cataluña. Desde su reconocimiento legal el 28 de marzo de 1874, la Asociación luchó contra las múltiples infracciones relativas a los “derechos y dignidad de la clase” para conseguir y hacer respetar “nuestras atribuciones e intereses”. Unas consignas de crisis que nos recuerdan demasiado a la condición contemporánea en la que ahora se encuentra inmersa la arquitectura.
Con estas coordenadas, “Hors d’oeuvres” [fuera de obras] no solo adopta uno de los encabezamientos más repetidos en los menús de celebración del encuentro anual de los miembros de la Asociación —hoy, como hace ciento cincuenta años—, sino que también muestra al visitante los mecanismos a partir de los cuales la disciplina se formula orgánicamente como una extensión de la vida más allá del oficio de arquitecto: los viajes, las publicaciones, la organización y participación en congresos, la curaduría de exposiciones, así como el papel activo en los debates en torno al espíritu de la modernidad.
Quizás estamos ante los últimos prohombres de la cultura de la Renaixença, pero desde su legado descubrimos cómo ser arquitecto significó también participar en ese canto elegíaco que se abrió paso en la Barcelona de la Großstadt y las futuras vanguardias, hasta que la Guerra pareció ponerle punto final.
Carolina García-Estévez
Exposició: Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona 2024, a la Fira de Mostres de Girona
Amb l'objectiu de difondre i donar a conèixer l'arquitectura reconeguda en els Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona, la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya participa en la Fira de Mostres de Girona, que se celebrarà del 29 d'octubre al 3 de novembre, dins el marc de les Fires de Sant Narcís, la festa major de la ciutat.
A l’interior del Palau de Fires, els visitants podran gaudir d’una exposició que presenta les obres premiades i seleccionades en la 26a edició dels Premis, que es van donar a conèixer durant l’acte de lliurament el passat 7 de juny. La mostra consta de nou panells retroil·luminats amb fotografies de gran format dels projectes guanyadors. Aquests són la Casa al Pradet a Vilamacolum, de Clara Crous Arquitectura, i la Casa 1627 a Pals, d’Harquitectes, premi ex aequo en la categoria Arquitectures, i Intervenció a la Torre de les Hores a Cervià de Ter, de Fortià Arquitectes, i Reconstruir Can Lluci a Maià de Montcal, de Celobert cooperativa i Marcel Prats Gómez, mencions del Jurat en la mateixa categoria. L'Equilibri restaurant a Olot, de Bayona Studio, premi Interiors; Ritual a Olot, de NUA arquitectures, premi Paisatges; Raigs de llum a Olot, de Francisco Spratley Studio, premi Efímers; i Mar de realitat a Girona, dels alumnes del màster en Disseny i Producció d’Espais (UPC School – CCCB) reconegut amb el Premi de l’Opinió.
A l’exterior del Palau Firal, es podrà veure una estructura en forma d’L que també exhibeix les obres seleccionades en aquesta edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona 2024, convidant els ciutadans a descobrir i gaudir de l’arquitectura contemporània.
Els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona són possibles gràcies a les empreses i institucions que hi donen suport, com ara el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona; Brecor, Jung, iGuzzini i Kave Home, com a patrocinadors principals; Asemas, Arquia Banca, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Grup Curanta, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, Hyundai – Fornells Motor, IRSAP, Palahí, Plantalech, Porcelanosa, Rehau, Terreal i Vidresif, com a col·laboradors. En aquesta edició, els productes oficials són el Restaurant Mimolet i Caves Llopart, mentre que Bonart, La Comarca d’Olot, el Diari de Girona, l’Empordà, l’Hora Nova, Ràdio Girona FM, el Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.
Exposició de la 6a Mostra d'arquitectura de les Terres de Lleida i 6è Premi Ignasi Miquel
Del 4 d’octubre fins al 8 de novembre de 2024, l’Escola d’Arquitectura de Reus (URV) acull l’exposició de la 6a Mostra d'Arquitectura de les Terres de Lleida i del 6è Premi Ignasi Miquel per a joves arquitectes, on es distingeixen les obres més significatives en l'àmbit de la província de Lleida, acabades entre l’1 de gener de 2019 i el 31 de desembre de 2022.
L'objectiu de la Mostra d'Arquitectura de les Terres de Lleida és difondre l'arquitectura més rellevant realitzada a les comarques de Lleida i s'estructura en sis modalitats. Pel que fa al Premi Ignasi Miquel per a joves arquitectes, distingeix les obres més representatives construïdes pels joves arquitectes, acabades entre l’1 de gener de 2019 i el 31 de desembre de 2022 en l'àmbit de la Demarcació de Lleida.
Exposició “Hors d’oeuvres” [fora d’obres]. 150 anys de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya
L'exposició, comissariada per Carolina B. García-Estévez es podrà veure fins el 2 de febrer de 2025.
El 19 de febrer de 1874 es funda a Barcelona l’Asociación de Arquitectos de Cataluña (1874 1936), origen de l’actual Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Des del seu reconeixement legalment, el 28 de març de 1874, l’Associació va lluitar contra les múltiples infraccions relatives als “derechos y dignidad de la clase” per a aconseguir i fer respectar “nuestras atribuciones e intereses”. Unes consignes de crisi que ens recorden massa la condició contemporània en què es troba ara immersa l’arquitectura.
Amb aquestes coordenades, “Hors d’oeuvres” [fora d’obres] no sols adopta un dels encapçalaments més repetits en els menús de celebració de la trobada anual dels membres de l’Associació —avui, com fa cent cinquanta anys—, sinó que també mostra al visitant els mecanismes a partir del quals la disciplina es formula orgànicament com una extensió de la vida més enllà de l’ofici d’arquitecte: els viatges, les publicacions, l’organització i participació en congressos, la curadoria d’exposicions, així com el paper actiu en els debats entorn de l’esperit de la modernitat.
Potser ens trobem davant els darrers prohoms de la cultura de la Renaixença, però des del seu llegat descobrim com ser arquitecte significà també el partici-par en aquest cant elegíac que s’obrí pas a la Barcelona de la Groβstadt i les futures avantguardes fins que la Guerra semblà escriure el seu punt i final.
Carolina B. García-Estévez