El volum 33, núm. 1, de la revista Esquisses publicada per l’Ordre des architectes du Québec (OAQ) a la primavera 2022, es feia ressò d’una realitat d’excepció que pateix actualment el sector de l’arquitectura a la província del Quebec, es tracta de l’escassetat i la dificultat dels estudis d’arquitectura per trobar joves professionals.

Alguns estudis afirmen que aquests últims mesos no han rebut cap candidatura quan han publicat anuncis de llocs vacants per arquitectes. Aquest fenomen rar s’ha generalitzat durant la pandèmia i encara avui continua essent d’actualitat. Es tracta d’una situació molt paradoxal perquè el sector de la construcció està en plena efervescència ja que el govern inverteix per reactivar l’economia post-covid, però el sector privat no aconsegueix seguir el ritme per manca d’efectius.

Un estudi de l’Association des architectes en pratique privé du Québec (AAPPQ) publicada el gener 2022 concloïa que caldrien 256 arquitectes i 404 arquitectes tècnics més per respondre a les necessitats del sector privat.

Aquesta conjuntura provoca que els estudis d’arquitectura s’espavilin per oferir contractes i ambients de treball més competitius i sobretot que inverteixin per guardar el talent professional que ja posseeixen, tot això durant un període on les taxes de rotació de personal són molt altes. Alguns estudis també han començat a contractar candidats estrangers, tot i que la paperassa, el temps i els diners que aquests tràmits suposen no són gaire engrescadors. Així mateix, cada cop més firmes decideixen dotar-se d’una persona especialitzada en recursos humans amb l’objectiu de trobar més ràpidament els bons candidats.

El més interessat de tot plegat és que aquesta pressió ha forçat als estudis a revisar els seus salaris i sobretot a ser més transparents. Per exemple, alguns estudis s’han dotat d’escales salarials conegudes de tots els empleats.

Un altre factor que també complica la tasca del sector privat és la competència del sector públic, el qual es troba amb les mateixes dificultats tot i que les remuneracions són lleugerament més generoses. Desafortunadament, nombrosos són els projectes públics que es planifiquen o s’executen amb retràs per manca d’ofertes de licitació.

Ara queda per veure si la reobertura de les fronteres de Canadà després de la pandèmia i l’arribada de joves professionals ajuden a revertir aquesta situació o si al contrari, aquesta situació s’enquistarà durant un temps.

Enllaç article original Recrutement : panne sèche, volum 33, núm 1. Primavera 2022 

Marta Masferrer, arquitecta. Corresponsal del COAC a Montreal, Canadà. Setembre 2022