La Delegació del Vallès amb la Fira Modernista de Terrassa
Personatges singulars, recreacions històriques, artesans tradicionals, visites als principals edificis modernistes, exposicions, espectacles i sobretot la calor de la gent que protagonitza la Fira al carrer amb els seus vestits d’època, ens ofereixen l’oportunitat de viure una experiència única.
Des del COAC Vallès hem volgut col·laborar-hi activament i hem organitzat dues rutes arquitectòniques per l’obra de l’arquitecte Lluís Muncunill. Els guiatges han estat a càrrec dels arquitectes Miquel Turné, Marta Peralta i Antoni Crusellas. Més de cinquanta assistents han pogut gaudir d’aquestes visites aprofitant un dia meravellós, per les diferents obres del magnífic arquitecte Muncunill.
Exposició: Fent camí. Eduard Aragonès
"La gent camina per diferents motius, per anar a la feina, per acudir a una cita, per allunyar-se d'alguna cosa, o només per plaer. Pots simplement caminar o anar en bicicleta, però en qualsevol cas estàs "fent camí".
Aquesta exposició no és de l'anomenada "fotografia artística", sinó de la que es coneix com a "foto de carrer", aquesta que s'aconsegueix amb paciència i desgast de sabates. L'autor ens ofereix un recull d'un ampli arxiu de fotografies fetes amb el pas dels anys, amb un comú denominador, persones "fent camí". Igual podem trobar a un individu normal que va a la seva feina però passant per un entorn especial, que una persona peculiar en un àmbit que no crida l'atenció per cap motiu.
Malgrat que hem dit que no és una exposició de fotografia artística, no està exempta d'un cert treball estètic, on s'han emprat diversitat de tècniques que, sumades al format de les fotografies i a la seva presentació, fan que aquesta mostra mereixi que fem un "alto en el camí" per visitar-la.
Porta sempre la càmera preparada, mai se sap el que sorgirà."
Eduard Aragonès
imatge 1 imatge 2 imatge 3 imatge 4
Exposició 'Pell mutant', de l’artista Jordi Nin
La seu del COAC a Terrassa acull, des del 9 de febrer fins al 20 de març, l'exposició ‘Pell mutant’ de l’artista Jordi Nin.
En paraules del propi artista, 'Pell mutant’ és un treball fotogràfic d’arqueologia del present que busca els espais migratoris de la ciutat on les persones abandonen els seus missatges. El treball s’ha basat en trobar aquests espais ocults a la distreta mirada del passejant i desxifrar les imatges i missatges de tota mena que se superposen en les parets. Fora de context i a través d’una nova mirada, transforma aquests missatges en una nova dimensió visual, provocant una lectura atenta i estètica d’aquest univers de la ciutat.
Jordi Nin és un artista multidisciplinari en creacions fotogràfiques i audiovisuals, amb formació a les universitats de Belles Arts de Barcelona i Venezia. En l’àmbit fotogràfic cal destacar exposicions com la participació en la col·lectiva Corea-Premià, amb l’obra ON COMENÇA LA PAU?, la participació en l’exposició internacional PEACE AGAIN de Corea del Sud, L’ÈTICA DEL CAÇADOR, reportatge sobre la dubtosa ètica en el negoci de la caça a Sud-àfrica, NO BLOOD FOR OIL reportatge sobre la manifestació a New York del 2003 contra la guerra a l’Iraq, exposició apadrinada per Amnistia Internacional.
És un dels pioners en la realització d’intervencions urbanes mitjançant il·luminacions i projeccions arquitectòniques de gran format sobre edificis emblemàtics. A l’Estat espanyol ha realitzat intervencions a espais com la Catedral d’Alcalá de Henares, l'Alcázar de Córdoba, Eivissa Dalt Vila, la Catedral de Santiago de Compostela, l’Ajuntament de Barcelona i l’església de Sitges, i a Mèxic a la Basílica de Guadalupe i als edificis del govern de la plaça del Zócalo de Mèxic DF, entre d’altres.
Paral·lelament, treballa com a guionista i realitzador cinematogràfic en projectes dins de l’àmbit cultural, i ha sigut el director del documental “Carlos Barral, el temps de les paraules” en coproducció amb RTVE i TV3.
imatge1 imatge2 imatge3
Exposició: Dibuixant la fàbrica
La seu del COAC a Terrassa acull, des del 21 de novembre fins al 22 de gener, l'exposició ‘Dibuixant la Fàbrica. Vapor Aymerich, Amat i Jover’, de l’arquitecte Toni Crusellas.
El mateix artista escriu: Vaig aprendre a dibuixar amb eines de precisió (regla i compàs) a l’escola. Més tard, a la universitat, em van ensenyar a fer-ho a mà alçada amb la màxima fidelitat possible a la “realitat”. A partir d’aleshores, al llarg de la meva vida professional no he deixat de dibuixar, sempre amb el dibuix com a eina fonamental per als meus projectes arquitectònics. He fet molts dibuixos de pensament, d’imaginació i no tants de representació.
Fa un parell d’anys vaig acompanyar en algunes trobades un grup de dibuixants de carrer (Urban Sketchers) de la meva ciutat. En una trobada en concret, la que es va fer al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), vaig fer dos dibuixos ràpids que són presents en aquesta mostra.
Vaig anar practicant el plaer de dibuixar diferents paisatges urbans fins que un company em va suggerir fer-ne una exposició, però no em va atraure la idea de mostrar un recull de dibuixos de diversos llocs sense relació i vaig pensar en realitzar un projecte centrat en un sol edifici d’interès i d’una complexitat que em permetés desenvolupar el tipus de dibuix que he descobert que m’agrada més, el dibuix d’estudi.
Per dur a terme aquest treball d’estudi, he utilitzat dues eines per a mi complementàries: el dibuix i la fotografia (analògica en blanc i negre). Amb la primera eina expresso amb més facilitat les formes i, amb la segona, la llum (seria més correcte parlar d’ombres, potser). Tant l’una com l’altra són mitjans amb un cert nivell d’abstracció amb el qual em sento molt còmode. La tecnologia digital que utilitzo per al muntatge final em dona la llibertat per crear de la mateixa manera tant en el dibuix com en la fotografia; pensar lentament abans (documentar-me, pensar, mirar, sentir...), executar ràpid i tornar a pensar lentament després (editar lleugerament, no més enllà de l’equivalent fotogràfic del procés de “revelar”, descobrir...).
Veureu en aquesta mostra un contrast important entre diferents tipus de dibuix, entre diferents elements gràfics, també contrastos tonals importants en les fotografies i, ésclar, en les diferents dimensions de les imatges, alternades i a vegades contraposades. Sempre m’han interessat els contrastos, els contrapunts, les polaritats, i intento tractar-los com a complementaris, no com a oposats, ja que sempre estan units d’alguna manera.
També hi trobareu una cosa comuna a totes les imatges: la corba, element fascinant de l’arquitectura de Muncunill i que he volgut representar mitjançant línies sempre dinàmiques en el dibuix i en les fotografies, en el “pentinat” que fa la llum en les superfícies que genera la corba.
Finalment, vull dir que aquest projecte no només ha suposat un treball d’interpretació gràfica d’un edifici històric o fins i tot de comunicació, sinó que principalment ha estat un treball d’aprenentatge personal tot observant el treball que he fet. Perquè, com va dir Lacan:“Allò que fas sap el que tu ets”
Si voleu donar la vostra opinió o contrapunt us podeu adreçar a: acrusellas@coac.net